El dia de Sant Joan del 2022 es va escriure un dels episodis més terrorífics de la història de les fronteres espanyoles. Desenes de migrants –23 segons les autoritats marroquines, 27 segons les organitzacions defensores dels drets humans– van morir en un pas fronterer de Melilla atrapats entre les policies espanyola i marroquina quan intentaven entrar a la ciutat autònoma. Dos anys més tard, encara hi ha una setantena de desapareguts. Irídia, l'Associació Marroquina dels Drets Humans (AMDH) i Border Forensics han fet una reconstrucció dels fets a partir de totes les imatges disponibles (policials, de la premsa, d'activistes i de satèl·lits) i d'entrevistes amb una trentena de testimonis presencials. La conclusió és clara: les morts no van ser accidentals, sinó "el resultat d'una estratègia de les autoritats".

Una caravana solidària amb centenars d'activistes de tot l'Estat es dona cita aquest dissabte a Melilla per commemorar el primer aniversari de la pitjor tragèdia dels últims 25 anys a la frontera sud amb la intervenció directa de forces de seguretat. Oficialment, el Marroc reconeix 23 morts en el salt a la tanca, però Amnistia Internacional parla de més d'un centenar. Un any després de la massacre encara hi ha buits en el relat d'un cas que il·lustra la política de la gestió migratòria d'Espanya i la Unió Europea, molt diferent de la resposta del juny del 2018, quan, tot just acabat de nomenar, Pedro Sánchez va obrir el port de València per donar refugi als 629 rescatats al Mediterrani central per l'Aquarius.

Per si no n'hi hagués prou amb la crisi reputacional provocada pels crits racistes del camp de Mestalla contra Vinícius, en les últimes hores s'han produït dos fets més que qüestionen el relat oficial d'Espanya com una democràcia exemplar. En primer lloc, l'episodi de compra de vots primer a Melilla i després a la localitat de Mojácar (Almeria), on dos dels detinguts anaven a les llistes del PSOE. Tots els detalls que han transcendit fins ara són especialment lamentables i impliquen diversos partits, però ens recorden que els processos electorals a Espanya sempre han tingut ombres. En algunes ocasions eren vots de persones que suposadament vivien a l'estranger però que en realitat havien mort, tal com havia passat a Galícia en diferents eleccions en què el PP va ser el gran guanyador. I en altres eren pobles on s'havia empadronat un nombre sospitosament elevat d'immigrants abans de les eleccions per assegurar la reelecció d'un alcalde, com va passar en pobles de Castelló també a l'època de l'hegemonia del PP. Són comportaments caciquils que remeten històricament a l'Espanya més negra, per exemple la de l'època de la Restauració (1874-1931), on un sistema essencialment corrupte assegurava l'alternança entre conservadors i liberals i barrava el pas a qualsevol altra opció.

El presumpte frau electoral plana sobre Melilla en els comicis d’aquest diumenge, després que una allau de sol·licituds de vot per correu fes saltar totes les alarmes i se sospités d’una compra massiva de vots. Una investigació judicial que s’instrueix sota secret de sumari ha portat a la detenció de fins a deu persones entre dilluns i dimarts, entre les quals hi ha el número 3 de Coalició per Melilla (CpM), que ha estat destituït com a conseller del govern autonòmic aquest dimecres.

Melilla continua sent un lloc inhòspit per als migrants –la majoria subsaharians i marroquins, però també asiàtics– que esperen l’oportunitat de fer el salt a la Península. En els seus plans, la plaça espanyola a l’Àfrica és tan sols una parada per seguir cap a Europa, però el cert és que l’estada s’allarga mesos i fins i tot anys: les restriccions pel covid, les polítiques migratòries i ara l'enduriment de la frontera terrestre amb el Marroc que ha acabat amb el trànsit de treballadors i venedores. Bloquejats, els joves –també els menors d’edat– han de fer front a una vida precària al ras en campaments, a la discriminació i rebuig de la població local i a la violència policial de la banda marroquina i espanyola. Sobre el terreny, l’ONG espanyola Solidary Wheels va entrevistar del 2020 al 2022 una vintena llarga d’aquests immigrants atrapats, de manera individual i en grup, que han detallat els maltractaments físics, verbals i psicològics a què han estat sotmesos amb total impunitat. 

Nou toc d'atenció d'Amnistia Internacional (AI) a Espanya. L'ONG, que aquest dimarts ha fet públic el seu informe anual sobre els drets humans al món, denuncia que el 2022 "s'ha agreujat el clima d'impunitat i l’absència de rendició de comptes" a l'Estat, amb la massacre a la tanca de Melilla i l'escàndol d'espionatge del Catalangate com a exemples destacats d'aquesta situació. L'organització critica també que la nova llei de memòria històrica no permet jutjar els crims del franquisme i torna a carregar contra la manca d'explicacions i responsabilitats assumides per la gestió de la pandèmia a les residències, una denúncia ja inclosa en l'informe de l'any passat.

La política d'"expulsions en calent" d'Espanya va contribuir a la mort de 23 immigrants el juny del 2022, segons determina l'informe anual d'Human Rights Watch (HRW) publicat aquest dijous. L'informe posa el focus en els fets que van tenir lloc a la frontera de Melilla, quan un grup de persones intentaven escalar la tanca que separa territori espanyol i marroquí. Malgrat que no especifica les causes de les morts, HRW detalla com a les imatges enregistrades es veu la policia espanyola "utilitzant gasos lacrimògens" i la policia marroquina "colpejant" les persones que escalaven la tanca. Conclou que les dues policies van col·laborar per retornar-les a l'altre costat de la frontera i que "desenes d'immigrants i forces policials dels dos costats de la frontera van resultar ferits". A més, l'informe alerta que el cos d'un migrant mort en territori espanyol no va ser retornat a la família, segons investigacions periodístiques.

En castellà antic es feia servir l'expressió sostenella y no enmendalla. És el que ha tornat a fer el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a l'insistir de nou al Congrés –contra tota evidència (les imatges existents), contra les investigacions periodístiques del diari El País i la BBC i contra les organitzacions humanitàries– que en la tragèdia del passat 24 de juny al pas fronterer entre Nador i Melilla, amb l'entrada massiva d'immigrants, no es va produir cap mort en territori espanyol. Aquell dia van perdre la vida 23 persones, una setantena segons les ONG. Doncs no, en la seva nova compareixença davant dels diputats, Marlaska ha persistit tossudament a defensar una versió que ja ningú no es creu. Segurament ell tampoc, però per una mal entesa raó d'estat (¿salvaguardar el prestigi de la Guàrdia Civil?, ¿evitar un efecte crida?) no està disposat a rectificar. Avalar actuacions desmesurades no protegeix el prestigi policial. Ni encara menys serveix per bastir una política migratòria respectuosa amb els drets humans.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, insisteix que no es va produir cap mort en territori espanyol durant la tragèdia de Melilla. El titular d'Interior ha comparegut una altra vegada al Congrés (ja ho va fer el 21 de setembre) per donar explicacions d'uns fets que van passar el 24 de juny i en què van morir almenys 23 immigrants, una setantena segons les organitzacions humanitàries. "A conseqüència d'una resposta proporcionada i oportuna davant d'un fet violent, no vam haver de lamentar cap fet tràgic, cap pèrdua de vida humana en territori espanyol", ha afirmat Marlaska, que ha afegit que assumeix "tota la responsabilitat" de l'actuació.

La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, ha emès un comunicat crític amb les autoritats espanyoles per la mort de 23 migrants el juny passat quan intentaven travessar el pas fronterer entre Nador i Melilla. "A la pràctica sembla que no hi ha cap altra manera d'entrar a Melilla i demanar protecció a les autoritats que no sigui nedant o saltant la tanca, cosa que posa en perill la teva vida", afirma Mijatovic, que va visitar Espanya la setmana passada i encara redacta l'informe definitiu.

El ministeri de l’Interior ha cedit aquest divendres les imatges de la tragèdia de Melilla. Feia setmanes, fins i tot mesos, que els grups parlamentaris havien demanat al govern espanyol veure les gravacions de les càmeres de la frontera. En total, ha donat accés a sis hores de vídeo –el ministeri parla de vuit– que els portaveus dels grups parlamentaris que així ho han volgut han pogut visionar aquest matí al Congrés. La conclusió, per als diputats del PP, Cs i també EH Bildu, és que la tragèdia mortal es va produir en territori espanyol. Un punt que el ministeri de l’Interior es resisteix a confirmar. De fet, aquest mateix divendres el ministre Fernando Grande-Marlaska ha insistit des de Brussel·les en l’afirmació contrària i ha assegurat que les gravacions demostren que no hi va haver morts en territori espanyol i que la Guàrdia Civil va utilitzar “mitjans proporcionals” per fer front a “l’atac violent” dels immigrants a la frontera. 

La invasió russa d'Ucraïna ha desencadenat una crisi energètica i alimentària que afecta tot Europa, però també els seus veïns del nord d'Àfrica. Amb la gravíssima crisi social que pateixen el Marroc, Tunísia i Egipte, i també Algèria en un altre nivell, la perspectiva que això acabi desembocant en una fugida massiva d'un jovent que representa la majoria de la població, que té totes les portes tancades, preocupa a la UE. L'impacte social i econòmic de la guerra d'Ucraïna ha marcat la cimera d'aquest dijous a Barcelona, on s'han reunit els ministeris d'Exteriors de la Unió per al Mediterrani (UpM), l'únic organisme que agrupa els 44 països de la regió (aquest dimarts s'ha fet efectiva la incorporació de Macedònia del Nord). A la trobada no hi ha assistit cap representant de la Generalitat.

"Estic tranquil, no m'he plantejat dimitir", afirmava aquest dijous Fernando Grande-Marlaska, i al vespre, el president espanyol, Pedro Sánchez, el ratificava en el càrrec des de La Sexta. El simple fet que hagi de fer-ho, però, demostra la pressió creixent a la qual està sotmès el ministre de l'Interior pel paper d'Espanya en la tragèdia a Melilla. Des que el 24 de juny almenys 23 persones van morir intentant travessar la frontera amb el Marroc –una setantena, segons algunes ONG–, el ministre no s'ha mogut de la seva posició: l'actuació de la Guàrdia Civil va ser proporcionada, no hi va haver morts en territori espanyol i els agents marroquins no van creuar el pas fronterer de Barrio Chino per retornar els migrants a Beni Ensar (Nador). Però les tres afirmacions, igual que el nombre de víctimes mortals que s'han admès, semblen desfer-se com un terròs de sucre amb l'aparició de successives proves que desmunten la versió oficial. Repassem els principals informes i testimonis que han situat Marlaska en el punt de mira dels socis de govern i d'investidura, de l'oposició i també de la Fiscalia, que com el Defensor del Poble ha reclamat més imatges per investigar els fets a la ciutat autònoma.

Volia escriure sobre la repugnància que em genera la complicitat de tantíssimes persones d’àmbits molt diferents amb el Mundial de futbol de Qatar, que és un insult als drets humans i un acte terrorista contra el planeta. Que s’acosta la data inaugural i no hi haurà un boicot general contra aquesta obscenitat perquè vivim en un món on xutar una pilota és religió i les religions són intolerància i abús. Però fa plorar.

La diputada d'ERC Maria Dantas Carvalho (Aracaju, Brasil, 1969) va ser un dels vuit membres del Congrés que van visitar dilluns el lloc exacte on el 24 de juny passat es va produir la mort de desenes d'immigrants africans (23 segons el Marroc, 77 segons les ONG) que van intentar travessar la frontera espanyola per Melilla. Dantas està molt indignada amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, al qual acusa d'haver mentit en seu parlamentària. De fet, la situació del ministre és especialment delicada, ja que tots els grups excepte Vox demanen que torni a comparèixer i el PP fins i tot no descarta sumar-se a una comissió d'investigació davant de les imatges que demostren que una part dels morts es va produir en territori espanyol. Marlaska, però, continua negant la major: "Cap fet tràgic va passar en territori espanyol", ha afirmat aquest dimarts.

Quatre mesos i mig després de la tragèdia a la tanca de Melilla, que va acabar amb la vida d'almenys 23 migrants, s'acumulen els testimonis i les proves que contradiuen la versió dels fets del govern de Pedro Sánchez i creix la pressió sobre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. La setmana passada era un reportatge de la BBC que apuntava que la policia espanyola va veure i no va fer res per impedir que en l'episodi del 24 de juny hi hagués víctimes mortals en territori espanyol. I en les últimes hores han estat diputats del Congrés els que han denunciat des de Melilla, i després de veure algunes de les imatges captades per la Guàrdia Civil, que hi va haver víctimes mortals a la banda espanyola, en contra del que manté Marlaska. Tant Unides Podem com els socis d'investidura del PSOE i també el PP han multiplicat les peticions d'explicacions del ministre, a qui exigeixen responsabilitats, i pren força l'opció que l'oposició acabi forçant una comissió d'investigació al Congrés.

Dures conclusions del Defensor del Poble contra l'actuació policial a la frontera de Melilla i el Marroc en la tragèdia del 24 de juny, en la qual van morir almenys 23 persones. En un avenç de les investigacions, la institució que dirigeix el socialista Ángel Gabilondo afirma que es va incomplir la llei amb les devolucions en calent. "Es va efectuar un rebuig a la frontera de 470 persones sense contemplar-se les previsions legals tant nacionals com internacionals", anota, i recorda que el Tribunal Constitucional va establir que els retorns havien de ser individualitzats i amb control judicial. De fet, el Defensor del Poble recorda al ministeri de l'Interior que cal "aplicar un enfocament de drets en la gestió fronterera". Ràpidament, el departament liderat per Fernando Grande-Marlaska ha replicat assegurant que l'actuació es va dur a terme "dins la més estricta legalitat". A més, fonts de la Guàrdia Civil han rebatut a Efe que van ser 101 immigrants els que es van quedar "en terra de ningú".