Si d'alguna cosa es penedeix Javier Castillo (Mijas, 1987) és de no haver cregut abans en ell mateix per dedicar-se a la literatura. L'escriptor de títols supervendes com El día que se perdió la cordura (Suma de Letras, 2017) i La chica de nieve (Suma de Letras, 2020) recorda amb nitidesa el dia de portes obertes de la Universitat de Màlaga, quan va decidir estudiar empresarials. "El noi de la universitat era simpàtic. Em va dir que la carrera tenia moltes sortides i que en tres anys l'hauria acabat. Recordo dir: «Va, doncs això mateix». Ara em sap greu, perquè jo era un nen a qui li agradava molt llegir i escriure, però en aquell moment la vida va atrapar-me i m'havia de guanyar el pa", explica l'autor. Castillo, fill d'un paleta i d'una dona de la neteja, va fer carrera d'assessor financer fins que no va poder aguantar-se més les ganes de publicar una novel·la.

La lluerna modernista que presideix el Palau de la Música Catalana esclata en mil bocins durant l'estrena mundial de l'Orquestra Filharmònica de Barcelona. Una pluja de vidres minúsculs de colors rega la platea i, darrere seu, a plom, cau un home penjat amb una soga al coll. Així acaba el primer capítol de No dormiràs, quarta novel·la d'Oriol Canals (Barcelona, 1978), que en només dotze setmanes ha esgotat quatre edicions. Publicat per Rosa dels Vents, el thriller ha aparegut entre els deu títols més venuts de ficció en diverses ocasions sense que l'autor sigui, encara, gaire conegut en el món literari.

Jeroglífics, sopes de lletres, jocs de lògica, encreuats... i fins a 135 jocs per lubricar la llengua i esmolar l'enginy es troben reunits al nou quadern de La punta de la llengua. Eloi Isern i Cesc Mayor són al darrere d'aquest segell que es dedica als enigmes lingüístics i els passatemps, entre els quals la dinamització dels jocs de l'ARA.

"Fa mesos que la comunitat internacional ha deixat de mirar cap a l'Afganistan: diuen que no hi ha res a fer perquè hi manen els talibans. Ara per ara, el 95% de la població passa gana o està en situació de pobresa". Nadia Ghulam parla del país on va néixer el 1985 amb una barreja d'indignació i d'esperança. Des del retorn al poder dels talibans l'agost passat, les condicions de vida dels afganesos han empitjorat, però l'escriptora no deixa de lluitar per revertir la situació des dels llibres que escriu i des de l'associació Ponts per la Pau. "Quan vivia a Kabul als anys 80 i 90, les noies i les dones havíem d'anar tapades. Si sortíem al carrer sense respectar-ho, ens castigaven –diu–. Ara, si passa això, no serà la dona qui rebi el càstig, sinó el germà o el pare. Això ha empitjorat la violència masclista, i molt, a l'Afganistan actual".

Des que va publicar, amb una gran repercussió entre els lectors, La germandat del Sant Sudari (2004), poc després de fer 50 anys, la llavors periodista Julia Navarro va aconseguir fer realitat un dels somnis que tenia de petita: guanyar-se la vida escrivint novel·les. Gairebé dues dècades després, i amb set novel·les més publicades, l'última de les quals és De cap lloc (Rosa dels Vents, 2021), l'autora madrilenya continua sent un dels grans bestsellers de Penguin Random House. Els seus llibres superen els cinc milions d'exemplars venuts i es poden llegir en una trentena de països. Movistar+ va estrenar fa uns mesos una sèrie de televisió basada en Digue'm qui soc. Qui s'amaga, però, rere la cuirassa d'èxit de l'escriptora?

"Passo un mal moment. Em doneu un cop de mà? Busco feina. Soc escriptor, tinc 17 llibres publicats però no em guanyo la vida", explicava Jordi Cantavella en un fil de Twitter aquest dimecres. L'autor d'El brigadista no esperava un suport tan gran: dos mil retuits, comentaris de suport, recomanacions i fins i tot alguna oferta laboral. Cantavella, que va publicar la seva primera novel·la el 2002, ha compaginat l'escriptura amb moltes altres feines, però no ha sigut fins ara –als 54 anys– que ha necessitat fer públic el seu crit d'ajuda.

"Quan vaig començar a publicar hi havia molta impostura; ara, en canvi, hi ha molta broma", explica Maria Mercè Roca, amb nou llibre acabat de publicar, la novel·la Al final t'agradaré (Rosa dels Vents, 2020). La irrupció de Roca, nascuda a Portbou el 1958, va ser d'impacte: premi Víctor Català 1985 amb els contes de Sort que hi ha l'horitzó, i premi Josep Pla 1987 amb la novel·la El present que m'acull. Una mica més endavant, el 1992 –als 34 anys– es va emportar el Sant Jordi amb Cames de seda: entremig hi havia cinc novel·les més i dos reculls de contes. "De Cames de seda se'n van vendre 50.000 exemplars. El paradigma ha canviat: si estaves acostumada a aquelles xifres i no et conformaves amb menys, acabaves deixant d'escriure", explica Maria Mercè Roca ara, gairebé tres dècades després.

Amb 84 anys, Chufo Lloréns va ser capaç de "quedar embarassat" d'una nova novel·la que li ha costat quatre anys de "gestació", i això que acabava de publicar La llei dels justos, una mirada a la Barcelona modernista que sumava més de 1.100 pàgines. "Hi va haver gent que es va mosquejar amb mi per l'extensió d'aquella novel·la, i per això vaig pensar que aquesta vegada em moderaria", explica. Ho ha aconseguit, però a mitges: El destí dels herois (Rosa dels vents, 2020) és una novel·la més breu, tot i que supera les 800 pàgines.

Després del fenomen editorial de la sèrie 'Cinquanta ombres', l'escriptora londinenca E.L. James comença una nova etapa amb el llançament de la novel·la eròtica 'Mister', que aquest dimarts surt al mercat en català (Rosa dels Vents) i castellà (Grijalbo) i que tres setmanes després del seu llançament ja és tot un èxit: ha arribat al número 1 de la llista de més venuts del 'New York Times', a la 'Bookseller' del Regne Unit i a 'Der Spiegel' a Alemanya. Només al Regne Unit, ja n'ha venut 60.000 exemplars la primera setmana.

“És la primera vegada que el llibre de no-ficció més venut de Sant Jordi l’ha escrit algú privat de llibertat. La situació és anòmala i no es pot normalitzar de cap manera: per això hi ha tants lectors que han volgut mostrar el seu suport als presos comprant-ne els llibres”. Són paraules de Joan Carles Girbés, editor d’Ara Llibres, que ha aconseguit la proesa de tenir tres dels cinc títols més venuts en no-ficció aquesta diada. El primer són els Contes des de la presó, d’Oriol Junqueras. El quart, Esperança i llibertat, de Raül Romeva. El cinquè, Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures, de Sergi Sol. La segona posició del rànquing l’ha ocupat Tres dies a la presó, signat a quatre mans entre Jordi Cuixart i Gemma Nierga: en aquest cas, el llibre ha estat publicat per Rosa dels Vents.

“Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions”. Igual que el personatge d’ Obcecació, Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) no ha acabat mai d’entrar al panteó celestial de la literatura catalana, potser perquè la seva narrativa fugia del calaix majoritari del realisme -social o no- i perquè tenia un sentit de l’humor més explícit que el de la majoria de crítics i acadèmics que el jutjaven.

“Per estimar un país abans l’has de riure”, va dir ahir al vespre Marc Artigau citant Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol, que aquests dies es pot veure a la Sala Gran del TNC. Acompanyat de Jordi Basté, amb qui ha escrit a quatre mans Els coloms de la Boqueria (Rosa dels Vents), i del periodista i company de programa Jofre Llombart, Artigau va recordar que la radiografia cruel del món del teatre que apareix a la novel·la, on es veuen “nervis i hipocresies del sector”, està feta per demostrar “l’amor” que l’autor li té.

'Alguna cosa no del tot neta, però no gaire perillosa', d’Ignasi Oliveres, ha estat la novel·la guanyadora de la segona edició del Premi Literari Autor Revelació, un guardó de narrativa en català que té periodicitat anual i que convoquen l’editorial Rosa dels Vents i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. L’obra guardonada es publicarà en paper i en format digital al segell Rosa dels Vents –que forma part de Penguin Random House– el proper 10 de novembre. Al certamen hi podien participar els alumnes i exalumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès presentant una novel·la inèdita que no hagués estat premiada amb anterioritat.

Penguin Random House i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès han convocat per primer cop aquest 2015 el premi Autor Revelació. S’hi han presentat 19 obres, totes escrites per alumnes i exalumnes de l’escola -la més gran d’Europa i la segona amb més matriculats de tot el món-, i el jurat ha premiat Un pont de silenci, el debut de la barcelonina Carme Osan.

Ken Follett es trobarà per primera vegada amb els lectors catalans el dia de Sant Jordi a Barcelona. L'escriptor signarà els seus llibres en un parell d'estands al centre de la ciutat, principalment els volums de la trilogia 'The Century'. Follett ha confessat haver sentit a parlar molt d'aquest "festival" i ha manifestat que li agradaria que s'estengués arreu del món. Per a l'escriptor de 'bestsellers' més reconegut del moment, el romanticisme de Sant Jordi el toca de prop perquè, ha dit, les seves novel·les sempre inclouen una història d'amor. Follett ha assegurat que sent una "atracció especial" cap a l'intercanvi de roses i llibres entre enamorats. L'autor ha avançat que ja treballa en un nou llibre.

El tàndem que formen José Corbacho i Juan Cruz torna a la càrrega però, en aquesta ocasió, no per portar un guió a la gran pantalla sinó per escriure la seva primera novel·la, 'People from Ibiza' (Rosa dels Vents), un relat coral d'homes i dones de diverses nacionalitats que viatgen a l'illa blanca per fugir de la pròpia vida i deixar de ser ells mateixos.

Albert Espinosa ha creat "un arxipèlag de sinceritat" per al protagonista de la seva darrera novel·la, 'Brúixoles que busquen somriures perduts' (Rosa dels Vents/Grijalbo), "format per les persones que sempre li diuen la veritat", un conjunt d'illes que ell també té a la vida real i que considera "imprescindibles per ser feliç". De fet, el protagonista és un home que ha de reconèixer tot allò que no el fa feliç per fer un canvi de rumb a la seva vida, després de la tràgica experiència de perdre la seva dona i tornar a connectar-se al món.