Ahir al matí, d'hora, el diputat basc Jon Iñarritu em va escriure. Em donava la notícia, colpidora, de les que et confronten a la memòria viva. Coneixia la nostra relació, discreta, de vint anys, i l’estima que sempre li vaig tenir. El seu missatge anava acompanyat d’un comentari que segur que accepta que reprodueixi: “Se ha ido una buena persona y siempre comprometido, podía haber vivido mucho mejor y ha estado hasta el final”. Julen Madariaga ha mort, i amb ell se'n va una etapa de la lluita antifranquista basca i de les complexitats d’una democràcia que va renunciar a donar plena garantia de continuïtat al fet diferencial territorial. També una història de terror, punyent, de violència injusta. La crònica oficial de la seva vida està feta. Però hi havia un Julen que era un cavaller culte, ple de vida, d’enginy, de converses llargues, de natura, d’estima, que fugia del sectarisme, i sobretot un home ple de misteri i de gran poder estratègic. Ell em va ensenyar que l’enigma basc era molt més complex del que va anunciar Sabina a la seva cançó. Ningú és qui sembla, però tot és molt senzill. Sabia qui era qui, a tots els racons, i era difícil que la seva mirada humanista no es traduís en determinats moments en sentències molt clares. Recordo un passeig tranquil per Sant Sebastià i recordo la seva indignació amb els que s’havien fet milionaris a costa de l’esquerra abertzale. “Los de los negocios, esto sí que es inmoralidad”, deia, i amb això traduïa un esperit ètic que a la seva manera va mantenir en els seus viatges misteriosos, a Irlanda del Nord, a París, a tants indrets, i en el refugi domèstic en plena natura, criant fills i filles compromesos, lluny de luxes i pretensions. Amb ell ha marxat molt de tot el que mai se sabrà, misteri necessari d’un home que sabia reconèixer l’altre. En el seu arrest domiciliari a París rebia visites amb les ganes de poder seguir creant fil de pau i d’amistat profunda. Vida, música, alguna confidència i moltes preguntes, a partir del seu clàssic: “Cómo lo ves?”

El ministeri d'Interior ha enviat a la Fiscalia unes declaracions recents del portaveu de Sortu, Pernando Barrena, i del coordinador d'Aralar, Patxi Zabaleta, perquè considera que poden haver incorregut en un delicte d'enaltiment del terrorisme. Fonts del govern espanyol han informat d'aquesta decisió, després que Barrena afirmés diumenge durant l'Aberri Eguna (Dia de la Pàtria Basca) que la mort de l'excap d'ETA Xabier López Peña 'Thierry', a qui va qualificar com "un pres polític basc", ha sigut "conseqüència de l'actitud dels estats que neguen qualsevol tipus de solució al conflicte polític basc". "La mort d'una persona a la presó, dispersada a més de mil quilòmetres del seu lloc de residència, en unes condicions de privació de llibertat deplorables pel que fa al tractament i aïllament, és una conseqüència de tota aquesta situació, aquesta posició de Madrid i París d'allargar les solucions que necessita el conflicte polític basc", va assegurar.

La convocatòria d'eleccions anticipades basques del lehendakari Patxi López agafa en molt bona posició els partits abertzales. De fet, la campanya serà una cursa entre el PNB i EH Bildu per situar-se com el partit amb més escons al Parlament autonòmic. Els conservadors parteixen amb cert avantatge i, tot i caure respecte a les eleccions del 2009 –quan l'esquerra abertzale estava il·legalitzada–, aspira a assolir els 24 diputats –quatre menys que els actuals– o superar-los. Just darrere seu, EH Bildu podria arribar als 22 diputats, tot i que les enquestes li preveuen una certa evolució ascendent i podria aspirar a guanyar les eleccions. De fet, Amaiur –amb els mateixos integrants que EH Bildu– ja va obtenir 6 diputats al País Basc en les eleccions estatals del 20-N, un més que el PNB, tot i que aquests els van superar en vots. El frec a frec, per tant, es preveu intens.

Una delegació dels partits, organitzacions socials i sindicats formada per representants de l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i LAB, que van subscriure l'acord de Gernika el 25 de setembre del 2010 pel qual reivindicaven la via pacífica i del diàleg per avançar cap a un escenari de pau al País Basc, han visitat aquest matí el Parlament i s'han reunit amb diversos partits catalans, als quals han explicat com es troba el seu procés, i han recollit el seu suport. D'una banda s'han trobat amb diputats d'ICV-EUiA i, de l'altra, amb dirigents d'ERC, SI i CUP, amb qui han comparegut posteriorment.

Aralar ha acceptat avui per un 61,4% dels vots l'oferta d'EA, Alternatiba i l'esquerra abertzale per crear una candidatura conjunta a les Corts Generals en els pròxims comicis. Segons ha informat Aralar en una nota, s'han comptabilitzat un 61,4% dels vots a favor, un 35% en contra, el 3% d'abstencions i un 0,44% de vots en blanc, després d'un debat que s'ha prolongat durant tot el matí i que ha estat "plural i enriquidor".