Esclat, la línia d'hipermercats del Grup Bon Preu, aterrarà per primera vegada a la ciutat de Barcelona. Ho farà al complex Culmia Themis Riera, al carrer Riera Blanca del districte de Sants, amb una superfície de 7.973 metres quadrats, 2.047 dels quals seran espai de vendes, segons han confirmat fonts de la companyia a l'ARA. Segons Bon Preu, es preveu que l'obertura tingui lloc el desembre d'aquest any, a punt per a la campanya de Nadal.

El producte més robat ja no és l’alcohol, és l’oli. Que és part de la nostra dieta, com el pa i com el vi. Res en sabem, en realitat, de l’oli, perquè no estem acostumats a fer tastos, com els andalusos, que sí que n’estan. Anem als restaurants, i, suquem pa en un oli de Jaén (meravellós, esclar). Hi ha restaurants on ens deixen sucar al nostre.

Un estudi fet per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha determinat que el supermercat més barat de tot l'Estat és a Catalunya. Concretament és l'Alcampo del centre comercial Diagonal Mar de Barcelona. D'aquesta manera, segons l'informe, l'hipermercat situat a l'avinguda Diagonal és el que més marge d'estalvi deixa als seus usuaris. De fet, de tots els punts de compra estudiats, vuit dels deu supermercats amb els preus més baixos de tot Espanya són de la cadena Alcampo. Els altres dos que completen el rànquing són de la cadena andalusa Dani a Granada i a Jaén.

El Corte Inglés torna a Francesc Macià, però amb un format diferent. El grup obrirà aquest dijous les portes del seu nou supermercat a peu de carrer, ubicat al nou edifici d'oficines de la Diagonal 471, amb accés als clients pel carrer Buenos Aires, on fa uns anys hi havia el centre comercial del grup. Aquest supermercat comptarà amb 2.400 metres quadrats, separats en dues plantes. El comerç donarà feina a 123 treballadors, alguns dels quals recuperats de l'antic El Corte Inglés, tot i que l'empresa no ha concretat quants.

Tothom ha notat des de fa mesos que els preus de productes bàsics, com l'energia o l'alimentació, pugen sense aturador. Uns increments que corrobora mes a mes l'índex de preus al consum (IPC) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i que l'atac rus a Ucraïna i els problemes de desabastiment han alimentat encara més.

Al nou supermercat que ha obert a la Via Augusta de Barcelona no s’hi entra pel carrer. De fet, en realitat no s’hi entra com a tal. Els veïns que s’hi acosten despistats buscant el Dia que abans ocupava l’espai ara topen amb dos carrets que fan de barrera física. L’improvisada construcció impedeix accedir a un comerç que aparenta ser un de queviurescorrent però que no ho és. Es tracta d’un magatzem des d’on una nova tongada de repartidors en bicicleta (aquests, contractats) recull comandes i les porta on calgui en temps rècord.

Si hi ha algun apartat de la moda que en les últimes dècades hagi agafat dimensions gairebé de culte religiós és el de les sabates esportives. El negoci de les vambes ha consolidat un regiment de fans que són capaços d’esperar hores a l’exterior d’una botiga el llançament d’una edició limitada. Les cues s’han tornat habituals per a marques com Nike, Adidas o Yeezy (del raper Kanye West), però aquesta febre ha deixat una imatge encara més insòlita. La cadena de supermercats alemanya Lidl ha estrenat aquest any les seves pròpies vambes, que han volat de les prestatgeries i s’han convertit per sorpresa en un fenomen viral.

La cadena de supermercats Mercadona ha iniciat un nou servei de venda online a Barcelona, on ha establert un magatzem per donar servei a l'entrega a domicili d'aquestes compres.

“Bravo Caprabo!", exclamava Ruud Hesp, el porter holandès del Barça, a les pantalles de televisió. Tot i el català precari del futbolista, la campanya publicitària i l’eslògan van ser un dels moments àlgids de la cadena de supermercats Caprabo, que en l’última dècada ha passat de ser un dels emblemes del comerç català a deixar de ser aquesta referència i a trobar-se amb una salut delicada. A més, no es pot descartar que Eroski -propietari de Caprabo des del 2007- es vegi obligada a vendre el grup de supermercats en la dura negociació que està mantenint amb la banca per refinançar el seu deute.

Omplir el rebost també suposa omplir el cubell de la brossa de plàstics de tot tipus. Però aquest material elaborat a partir d’elements com el carbó, el gas, el petroli i la cel·lulosa també és un dels més perjudicials per al medi ambient. Més enllà del que es pot aconseguir a través del reciclatge, el plàstic triga anys a degradar-se. Conscient d’això, la jove Maria Arias ha decidit crear un dels primers “supermercats sense plàstic” de l’Estat. Té 26 anys, va ser criada a Girona i, després de treballar en sectors tan diversos com la moda i l’esport, ha decidit obrir el seu propi negoci a la capital espanyola. La botiga es diu UnPacked (sense empaquetar, en anglès) i evita per totes les vies possibles generar residus d’aquest material.

Si carregar la compra fa mandra per a aquells que només han de transportar dos brics de llet i una garrafa d’aigua, les llars amb diverses persones per alimentar encara ho tenen més complicat. Per a molts, internet ha servit perquè la part de la compra que més pesa arribi a casa a l’hora desitjada. I mentre els clients de supermercat online van creixent, Mamuka Markhulia, advocat i exresponsable de la divisió legal de Tele 2 Rusia, ha decidit llançar un format de supermercat a l’engròs i en línia i a Espanya.

“10 euros amb 41 cèntims, sisplau”. Quan marxa, a la bossa d’aquesta última clienta del supermercat Yes Future hi ha el bàsic per a un parell o tres de dies: una mica de pasta, llegums, cacau, sucre, sal, unes galetes i una mica de detergent. Ha triat les quantitats que ha volgut, perquè en aquest establiment tot es compra a granel. Fins i tot els líquids.

Heu pensar quantes botigues necessiteu (i quant de temps) per fer les compres bàsiques per a la vostra llar? Per als negocis, el factor temps -per allò de la productivitat i la competitivitat-és rendibilitat. Per això, de mitjana, un restaurant europeu encarrega les seves compres a uns quatre proveïdors. A Espanya, però, aquesta ràtio es dispara: els restaurants acostumen a tenir fins a 14 subministradors diferents.

Que els mercats de poble siguin una parada obligada de visitar per a la majoria de turistes no és casualitat. No és només l’aura folklòrica que envolta les parades de pagesos i venedors la que atreu els visitants, és que en bona part de la resta d’Europa -si no és Nadal- aquest tipus de comerç costa de trobar. Aquí els botiguers aguanten estoicament l’envestida de les cadenes de supermercats en una mena de partida d’escacs en què la gran distribució va tombant peons mentre el comerç local se les empesca per protegir el rei i allargar la partida. A França, per exemple, súpers i hípers ja copen més del 99,7% del mercat del consum quotidià. En canvi, a Catalunya (com passa a Espanya o Itàlia), aquestes cadenes han crescut molt més lentament, però ara ja superen el 50% de la quota de mercat i sembla que tenen clara l’estratègia per continuar avançant.

Col·locar els dolços i les xocolatines just davant la cinta registradora del supermercat quan l'últim que falta és obrir el moneder per pagar la compra és un vell truc de màrqueting per temptar el consumidor i fer-lo sucumbir a l'impuls de compra. Després de dècades d'experiència, petits i grans distribuïdors han anat perfeccionant un reguitzell d'estratègies que busquen induir els clients a gastar. Però amb internet i totes les seves possibilitats, súpers i hípers no han trobat només les eines per incentivar la despesa sinó que ja són capaços de preveure i modificar el comportament dels seus clients, fins al punt que sis de cada deu persones que entren en un supermercat amb la intenció de comprar un o dos productes acaben sortint per la porta amb una mitjana de sis coses al cistell, és a dir que compren més del doble del que volien d'entrada.

El Grup Dia va aconseguir un benefici net de 329 milions d'euros el 2014, un 57% més que l'any anterior gràcies, sobretot, a l'efecte positiu de les vendes a França, segons ha informat aquest dilluns la companyia.

Els Mossos d'Esquadra han aconseguit detenir dos dels tres atracadors que aquest dilluns van tirotejar un expolicia durant l'atracament a un Caprabo del barri de la Verneda de Barcelona, segons ha pogut saber l'ACN. El primer sospitós va ser capturat dimecres al matí i el segon, hores més tard, després d'una espectacular persecució pels teulats. El tercer membre de la banda també està identificat però encara continua desaparegut. De fet, tots tres són delinqüents coneguts per la policia, que s'ha desplegat intensament aquests darrers dies per trobar-los. Abans del tiroteig del Caprabo ja havien atracat un estanc i un altre Caprabo de Barcelona. El mosso jubilat va intentar detenir-los en creure que l'arma no era real.