L’esport català està "ofegat". I per alçar la veu aquest matí s’ha presentat la Crida per a l’Esport Català, un "clam unitari del sector esportiu per salvar-ne el model, exigir un finançament just i denunciar la situació d’asfíxia", segons Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. En un acte al Centre Esportiu Municipal Estació del Nord, els representants dels consells esportius, les federacions, l'esport universitari, els professionals de l’esport, entitats i esportistes han presentat aquesta crida per denunciar la situació límit que viu l’esport després de 15 anys de retallades que han suposat que la inversió pública s’hagi reduït a la meitat i s’hagin deixat d’invertir 1.000 milions d’euros, una retallada del 37%.

Acaba de fer 18 anys, però el món de l'atletisme fa temps que parla de Sofia Santacreu, una atleta acostumada a trencar rècords de precocitat. La medalla d'or aconseguida en la prova de 10.000 metres marxa de l'Europeu U20 de l'any passat, quan només tenia 17 anys, va ser la confirmació d'una trajectòria que fa patxoca. Sergio Ezquerro, el seu entrenador, no li veu sostre.

Gerard Esteva (Barcelona, 1984) passeja per la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), al centre de Barcelona, buscant el cartell que recorda la primera Setmana Catalana de l'Esport. Una imatge de l'Estadi Olímpic ple de gom a gom, amb esportistes desfilant rere una senyera i el president Lluis Companys a la llotja. "Impressiona, eh? Ara costa més arrossegar gent, però estem en el bon camí", diu abans de començar l'entrevista. El 2022, la UFEC va recuperar aquesta iniciativa que havia nascut els anys 30 gràcies a Pompeu Fabra i va tirar endavant, així, una cita destinada a ser l'esdeveniment esportiu de referència per fer visible l'esport català. Va ser un èxit. Tant, que en aquesta tercera edició de la Setmana Catalana de l'Esport, del 8 de juny al 9 de juliol, omple el país de tornejos en més de 40 esports amb la participació de seleccions internacionals. I la catalana, esclar.

"¿La coneixes, la teoria dels gossos que parlen? Diu que si trobes un sol gos que parla, vol dir que els gossos poden parlar. No hem trobat cap gos, però sí que tenim seleccions catalanes oficials. Per tant, si en tenim 14 de reconegudes, podríem tenir-les totes reconegudes", diu el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva. La lluita pel reconeixement de les seleccions esportives catalanes va situar-se a la primera línia mediàtica ara fa 20 anys, quan el Camp Nou s’omplia amb els partits de la selecció catalana i milers de persones hi donaven suport manifestant-se o donant la seva firma. Però uns anys més tard, tot ha canviat. "Ara hi ha una taula de diàleg amb el govern de Madrid, però no s’ha posat sobre la taula el reconeixement de les seleccions. Els bascos sí que ho han fet. I ja estan avançant", afegeix Esteva. La feina feta pel govern basc, però, podria canviar moltes coses a Catalunya.

La Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual – ACELL també juga un paper important en la II Setmana Catalana de l’Esport, la gran festa internacional de les seleccions catalanes. “L’esport ens iguala i ens reforça l’autoestima i la confiança. Les persones amb discapacitat tenen els mateixos interessos que qualsevol ciutadà, els sentiments són idèntics”, explica Marina Gómez, la presidenta d’una institució present en els quatre territoris catalans. ACELL és una entitat sense afany de lucre que té com a principal objectiu fomentar, organitzar i regular la pràctica esportiva per a persones amb discapacitat intel·lectual, adaptant-la, sempre que sigui necessari, a les seves capacitats, condicions i preferències. 

El 3 de juliol de l’any 1933, al local de la Federació Catalana de Lluita, diferents personatges rellevants de l’esport català de l’època es van trobar per impulsar un organisme que pogués representar tot l’esport català. Era el naixement de la Unió Catalana de Federacions Esportives, la UCFE. El president de la Federació de Tenis, llavors coneguda com a Associació de Lawn Tennis, terme comú a l’època, no hi va poder fer acte de presència per motius laborals, però va ser escollit per unanimitat com a primer president: era Pompeu Fabra. El filòleg que va dedicar la seva vida a crear una normativa moderna de la llengua catalana era un gran apassionat dels esports i defensava el paper que havia de jugar la pràctica esportiva en una societat sana i moderna. Per aquest motiu, el 1935 va ser l’impulsor de la primera Setmana Catalana de l’Esport, que va aplegar milers d’esportistes. Per viure la segona ha tocat esperar fins ara, quan la UFEC ha recuperat la idea amb una cita que es farà a les comarques de Girona del 13 al 23 d’octubre.

Seran més o menys compreses entre persones adultes, però adaptar-se a les noves realitats és un repte majúscul per a organismes i entitats nascudes a mitjans del segle XX. Sortosament, renovar-se entra dins dels plans de la UFEC, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que ha decidit endinsar-se en aquesta nova era que reformula com fem esport i com ens hi relacionem. D'aquí que hagin decidit adoptar els e-sports com una disciplina pròpia, no només per defensar, sinó també per impulsar i promoure des de les federacions. "Són un fenomen social enorme, l'havíem de tenir en compte", explica Isabel Pérez, secretària general de la UFEC. Així ha nascut la primera Lliga Catalana d'eSports de caràcter oficial.

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) mai s’està quieta. L’entitat té en marxa un grapat de projectes que busquen reimpulsar un sector històricament maltractat. Isabel Pérez, la secretària general de l’organització, dona veu a algunes de les seves propostes.

Gerard Esteva va ser reelegit fa uns dies per seguir sent president la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) durant els pròxims sis anys. Lluny de conformar-se amb el que ha aconseguit fins ara, el dirigent vol reimpulsar un sector que necessita objectius clars per superar la pandèmia.

Gerard Esteva, que ha sigut reescollit president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) per als pròxims sis anys, va fer-se seva una frase d’Òmnium per marcar el rumb de la seva organització en l’època postpandèmica. “La nostra voluntat no és ser importants, sinó ser útils”, va dir el dirigent, que ahir va prendre possessió del seu càrrec en un acte celebrat al CN Atlètic Barceloneta. L’esport reclama un estatus diferent per fer el salt qualitatiu en els pròxims anys. “Nosaltres volem ser útils per a Catalunya. Com a agent socials, tenim l’obligació de defensar el nostre sector”, va argumentar.

La junta electoral de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va proclamar la candidatura encapçalada per Gerard Esteva com a guanyadora. Validat amb els avals de 71 de les 72 federacions, el projecte liderat per l’advocat no va tenir rival. D’aquí tres dies la resolució serà ferma i Esteva liderarà la UFEC durant els pròxims sis anys.

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) s'està reunint aquest dijous i es reunirà demà divendres amb els representants de les federacions i amb diferents agents del sector per consensuar una estratègia conjunta amb l'objectiu de combatre les noves restriccions que ha aplicat el Govern. Després de presentar dimarts una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el sector estudia quines actuacions durà a terme per combatre un quart tancament d'instal·lacions que considera injust i arbitrari. El TSJC ha donat un termini de 48 hores al Govern per fer al·legacions. El termini venç aquest dilluns a les 13 hores.

Les federacions esportives catalanes i la UFEC han denunciat que aquest quart tancament de les instal·lacions significarà un cop de mort a l’esport català i els farà tornar als anys 80. Gerard Esteva, president de la UFEC, ha anunciat que presentaran una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "És una decisió injusta i ens condemna no només a la mort sinó que també als índexs de pràctica esportiva dels anys 80. Aquesta decisió és un greuge comparatiu amb la resta de sectors, però també amb les altres comunitats autònomes, que no han prohibit la pràctica de l'esport", ha explicat.

Després de la reunió que la Unió de Federacions Esportives de Catalunya ha mantingut aquest dimecres amb el vicepresident del Govern, la consellera de Presidència, la consellera de Salut, el secretari general de l'Esport i el secretari general de Salut, el sector esportiu ha demanat l’obertura de l’activitat esportiva el pròxim dia 23. "El Govern ens ha traslladat que el document que s'ha filtrat estava molt avançat però que encara no s'ha tancat i que està subjecte a canvis. Les nostres peticions són clares: obertura de les instal·lacions i represa dels entrenaments. A més, les indemnitzacions són insuficients. Les bases que s'han publicat només emparen el 20% del sector. Estem esperançats perquè la porta no està tancada", ha explicat Gerard Esteva, president de la UFEC.

Segons ha explicat la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha declarat competent per seguir amb la tramitació del recurs del sector esportiu contra les mesures restrictives. El TSJC dona dos dies al Govern perquè presenti al·legacions a la demanda de suspensió del decret que atura les competicions i tanca les instal·lacions.

El Govern de la Generalitat va aprovar un decret llei que permetrà a les entitats esportives de Catalunya utilitzar mitjans electrònics per reunir-se i que els seus òrgans de govern puguin prendre acords en els casos d’assemblees ordinàries, reunions i renovació de mandats de les juntes de govern, sempre que els seus estatuts no ho prohibeixin expressament. El Govern ho ha fet introduint un nou article, el 31 bis, al decret legislatiu que regula la llei de l’esport. Segons el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, s’ha fet “amb la voluntat de garantir el funcionament de les entitats esportives, peça clau del sector de l’esport i de l’activitat física de Catalunya” en una època marcada pel covid-19. Així es podran celebrar assemblees generals de les entitats esportives de Catalunya a distància, però en cap cas es podran fer per modificar els estatuts de l’entitat, elegir membres de la junta directiva, aprovar un vot de censura, acordar la fusió o l’escissió de l’entitat ni dissoldre-la. És a dir, si la moció de censura que diferents grups de socis del Barça intenten tirar endavant aquests dies aconsegueix les signatures necessàries per fer una votació, s’hauria de fer de manera presencial, com sempre. En canvi, l’assemblea de compromissaris del Barça sí que podria ser telemàtica.

Marc Fuentes Molina té 21 anys i una paràlisi cerebral del 75% que li afecta la mobilitat i la parla. Però aquesta discapacitat no li impedeix dedicar-se a la seva gran passió, el futbol. A més de jugar com a porter al Badalonès des de fa deu anys, entrena des de fa tres temporades el benjamí del CF Vilanova del Vallès i actualment cursa el nivell 3 d’entrenador al CAR de Sant Cugat, que li permetria entrenar totes les categories de futbol estatal.

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha presentat aquest dimecres l’estudi de l’impacte social i econòmic del covid-19 a l’esport català. L’efecte de la pandèmia ha estat demolidor i el sector deixarà d’aportar gairebé 1.000 milions d’euros directes al VAB català. Més de 1.200 esdeveniments esportius s'han hagut de cancel·lar i només un 20% es tornaran a programar.

L’entrada en vigor de la llei 5/2020, d’ordre de vedes, ha encès l'ànim del col·lectiu de caçadors i caçadores de Catalunya. El sector percep la normativa com un “cop baix de l’executiu amb totes les lletres”, segons Sergio Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça (FCC). Com a resposta, el col·lectiu ha començat una vaga indefinida. Un pas decidit per lluitar contra l’excessiu zel sancionador del text –les multes poden arribar als 3.000 euros– i la inseguretat jurídica que ha generat en el sector, i per demanar el reconeixement públic de la importància i el paper de la caça a Catalunya.