L’altre dia es va morir en Llibori, una presència essencial, que donava caràcter i orgull a Sant Feliu. No el vaig conèixer personalment, però ensopegar pel carrer la seva figura alta i paradoxalment discreta, amb cabells llisos i llargs i bigoti, era alguna cosa més que veure el gran cantant de Quercus, la banda de rock que feia “música de roca”, fundador de l’enyorada Colla Jacomet i capaç de compondre tant Vell pescador com L’última havanera, que realment ho va ser. Cantava a la manera fosca, irònica i radical de la Velvet. “Caballero de la triste figura”, el presentava Jordi Riera, un altre gran cantant de la Colla Jacomet.

[Aquesta crònica es publica sense cap fotografia del concert perquè Brad Mehldau va vetar l'entrada a fotoperiodistes i càmeres de televisió, però no l'ús de telèfons mòbils entre el públic]

Aquest juliol, a la badia de Sant Feliu, tenim dues novetats: la desaparició de les guinguetes i l’aparició d’una tanca de fusta posada al mig de la platja per protegir els ous d’una tortuga babaua que hi va venir a pondre just després de la revetlla de Sant Joan.

El 30 d'agost de 1872, a l'esplanada del que ara seria el passeig marítim de Sant Feliu de Guíxols, uns 1.500 obrers assistien a un míting multitudinari. Un discurs proselitista els encoratjava a superar els temors que els impedien lluitar per millorar la seva situació laboral i a rebutjar les proclames dels capellans que condemnaven a l'infern els que s'afiliaven a un sindicat. Qui cridava a la revolució obrera des de l'estrada, en un moment en què el monopoli de la paraula era eminentment masculí, no era un home. Era Isabel Vila.

1. Abans-d'ahir va ser la Mare de Déu d'Agost, com es deia, festa anyal de l’Església catòlica, dedicada a celebrar l’assumpció de Maria en cos i ànima al cel. Aquesta festa, al nostre país, va tenir molta importància. Multitud d’esglésies li estan dedicades, entre les quals la meva catedral de Girona. I ara més que mai puc dir meva, perquè he tornat a viure al bisbat de Girona, a Sant Feliu de Guíxols. També li està dedicada l’església parroquial de Castelló d’Empúries, que degut a la seva magnificència gòtica, molta gent en diu la catedral de Castelló. Però no ho ha sigut mai, de catedral. Suposo que els comtes d’Empúries bé que volien que Castelló fos un bisbat, però mai no ho va ser. I és que una catedral és la seu d’un bisbe. Que l’edifici sigui magnificent no té res a veure amb el fet que sigui una catedral. Simplement, per ser-ho, ha de ser la càtedra d’un bisbe. Els turistes es pensen que la Sagrada Família de Barcelona n’és la catedral, però s’equivoquen, esclar. A Girona, quan jo era petit, se celebrava la festa del quinze d’agost amb gran magnificència i esplendor. El retaule gòtic brillava com una brasa ardent sota el baldaquí de plata i el senyor bisbe, llavors el doctor Cartañà, presidia la missa pontifical. El senyor Francesc Civil, l’organista, posava a l’instrument els registres més festius i esclatants, la trompeteria sonava recolzada pels baixos del pedalier, i damunt l’ara romànica de l’altar major, sobreeixien les flors blanques, gladiols solemnes i nards perfumats. El sol es filtrava pels vitralls gòtics de l’absis i la llum que reverberava a la façana de ponent convertia la gran rosassa amb la imatge de Maria assumpta en un recordatori gloriós de la festa que celebràvem. Darrere de la gran baluerna de l’orgue, la caixa de figues, com en deia la gent, s’hi muntava una gran baluerna barroca, que tots anàvem a visitar: era l’anomenat llit de la Mare de Déu. Allà, una imatge jacent de Maria, voltada d’angelets, esperava la seva assumpció. Més flors, esclar, més gladiols blancs i més nards i també dàlies blanques que no fan olor. Però no calia, perquè núvols d’encens carregaven l’atmosfera de la nau única al món. L’emoció era profunda i la memòria recorda aquella emoció i la fa indestriable del quinze d’agost, de la Mare de Déu d'Agost.

La nit de la Mare de Déu d'Agost, Guillem Gisbert i La Ludwig Band van protagonitzar, un darrere l’altre, un doble concert fantàstic al Festival de la Porta Ferrada. Com no podia ser d’una altra manera, a més d’interpretar per separat les seves cançons, van preparar una sorpresa conjunta per compartir escenari. Va ser al final de la primera actuació de la nit, després que Gisbert brindés sol al piano les notes d’Ai Yoko, quan els músics de La Ludwig Band, amb el seu posat habitual, espontanis i cofois, van pujar a interpretar amb Gisbert Les aventures del general Lluna, tal com passa en el disc del cantant de Manel. La peça, llarga i narrativa, semblant a la història mítica de Jo competeixo, encadena una cantarella folk i aires guitarrers que casen molt bé amb l’estil animat de la banda empordanesa. "Per a un escriptor de cançons que està buscant una banda per fer una estètica dylaniana, La Ludwig Band és un regal", explicava Gisbert a l'ARA fa uns mesos.

Platja de Sant Pol de s’Agaró – Sant Feliu de Guíxols – Platja de Sant Pol de s’Agaró

Si un dia d’aquests es deixen caure per Sant Feliu de Guíxols, es trobaran amb una ciutat del tot moderna. Places dures on el sauló acollidor ha estat substituït per pedra agressiva, per exemple. I es trobaran amb diguem-ne ornaments nadalencs dignes de l’abominable mal gust de les ciutats modernes. A Barcelona, el Palau de la Generalitat ha estat omplert d’etiquetes com si es tractés d’un producte de rebaixes. De fet, aquesta idea que algun publicitari ha cregut brillant, potser en el fons té a veure amb la veritat més dura. Catalunya està de rebaixes. A Sant Feliu, els diguem-ne ornaments nadalencs són del mateix mal gust. En la placeta de pedra dura amb escales que baixen a la platja, just al final del passeig, hi han bastit un arbre artificial símbol d’un Nadal també artificial. Un con gegant, vaga imitació d’un avet, fet amb una estructura metàl·lica recoberta d’una mena de gespa de plàstic, perquè així el con és verd, com els avets de la Selva Negra, posem per cas. I a la gran i flamant plaça de davant del monestir hi han instal·lat una mena de bola gegant, d’aquelles que es pengen als arbres de Nadal, tan gegant que hi pots entrar. A dins, vuit cadires, blanques com sanitaris, que conviden a seure i a descansar. Que modern s’ha tornat Sant Feliu! Això sí, ni un sol senyal de la festa que se celebra per Nadal. Ni un sol pessebre enlloc. Potser la comunitat musulmana s’ofendria. Però si la ciutat és laica, per què posen tants ornaments nadalencs? La resposta és ben senzilla: perquè les festes de Nadal són unes festes comercials, una mena de Black Friday continuat que va des del pont de la Constitució fins a Reis. I el naixement del Nen Jesús i l’adoració dels Reis només són reclams per a vendre torrons i joguines. I ara pantalles i pantalletes, telèfons i tauletes… 

És una llàstima que molts dels visitants de Sant Feliu de Guíxols passin per alt bona part dels elements del seu valuós patrimoni marítim. N’hi ha que poden semblar enigmàtics, com ara una balisa d’enfilació (el port de Sant Feliu té un grapat d’esculls que dificulten entrar-hi des de mar; per això hi ha una balisa d’enfilació, una estructura metàl·lica amb llums). N’hi ha de poc visibles, i trepitjables, però que expliquen moltes coses. És el cas de la llarga barra de ferro que diu l’eslora (gairebé 50 metres) d’un navili de guerra de l’armada espanyola que es va construir a Sant Feliu. Es troba al paviment de la Rambla (abans en deien Rambla Antoni Vidal, en honor a qui va ser un gran benefactor, però de qui se sap que alhora va dedicar-se a l’esclavatge quan ja estava prohibit). N’hi ha de recol·locats, com un canó –recuperat de l’antic fortí–, situat verticalment damunt d’un gran norai de pedra. Servia per lligar-hi una embarcació.

Passades les eleccions municipals, hi ha una altra contrarellotge en marxa, més enllà de les generals: la de guanyar suports per a l’alcaldia abans del 17 de juny, quan es constituiran els nous plens. La principal incògnita serà Girona, que va donar la sorpresa diumenge amb un canvi de color després de 12 anys d’hegemonia de Junts. Però no és l’única: a Olot, Puigcerdà, Roses, Salt, Ripoll i la Jonquera, entre d’altres, caldran pactes en unes eleccions on la principal força damnificada és Esquerra, que ha perdut fins a 48 regidors.

Ballant, cantant, xerrant, saltant de punta a punta de l’escenari i, fins i tot, baixant a veure el públic. Manolo García va fer ahir gala de la seva ànima de rocker imbatible i, durant més de dues hores, va oferir un recital que va desfermar un Porta Ferrada ple a vessar.

El futur espai Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols està més a prop de convertir-se en realitat. L’Ajuntament ha anunciat que al setembre començarà la urbanització de l’entorn de la plaça i que l’any vinent s’iniciarà la reforma del monestir, que acollirà les sales expositives. L’alcalde, Carles Motas, ha indicat que tot el projecte costarà uns 12 milions d’euros, però que faran les actuacions necessàries per poder obrir "a finals del 2024". “És a dir, a l’estiu del 2025 ja tindrem l’exposició permanent ubicada al seu espai”, ha afegit Motas. El futur edifici acollirà la col·lecció de pintura catalana de la baronessa Carmen Thyssen i, aquest agost, es podran veure una trentena de les obres que en formen part en una nova exposició virtual anomenada (In)visible. 

“Visc en una lluita constant entre natura i creador. Moltes vegades he maleït aquest últim per exterminar i escalfar la més bella floració”. Aquestes paraules de Ludwig van Beethoven simbolitzen el leitmotiv del nou espectacle de La Fura dels Baus, que es va veure per primera vegada a l’Estat aquest diumenge en el marc del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Titulat Pastoral for the planet i dirigit per Carlus Padrissa, és una versió de la Simfonia núm. 6 de l’alemany que mostra com l’activitat humana ha provocat el canvi climàtic que podria acabar destruint el planeta. De fet, el futur de la Terra va quedar en mans del miler d'assistents, que van escollir quin final volien per a l'obra a través d'una aplicació mòbil.

Xalets a mig aixecar, amb una grua aturada, en un penya-segat arran del mar de Sant Feliu de Guíxols. És la imatge que aquest divendres ha volgut denunciar l’entitat ecologista SOS Costa Brava, que ha organitzat una sortida amb veler per ensenyar les cases de Punta Brava que estaven en construcció i que ara han quedat aturades. El ple municipal va decidir en bloc suspendre'n les llicències per adaptar-les al Pla Director Urbanístic, però hi ha tres edificis que no han pogut quedar inclosos, perquè, segons el regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, obligaria l’Ajuntament "a indemnitzar els propietaris, i això suposa un cost que no es pot assumir”. 

Entremig de les desenes d’obres que es guardaven en una nau industrial d’Agramunt, els descendents de Josep Guinovart hi van trobar un gran tresor amagat. Eren quatre plafons de grans dimensions, anomenats Exvots, que el pintor, dibuixant i gravador devia crear “a la part final de la seva vida”, segons la presidenta de la Fundació Espai Guinovart, Maria Guinovart, que les va trobar quan buscava peces per a l’exposició de l’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. “Ningú sabia que existien i van aparèixer de cop i volta. No estan en cap catàleg i estaven embalades. Creiem que les tenia preparades per enviar-les a Madrid, on havia de fer una exposició just abans de morir”, ha relatat. Quan les van descobrir les van portar a restaurar i ara, per primera vegada, el públic les podrà contemplar a la mostra Univers Guinovart, que es podrà veure entre el 31 de juliol i el 17 d’octubre, i que és la primera monografia que organitza l’Espai Thyssen. 

L'anunci de cancel·lació del Festival Singlot l'any passat i la confirmació que aquesta iniciativa no tindria més edicions va deixar orfe el públic àvid d'humor als escenaris. Però el buit ràpidament s'ha omplert: The Project, l'empresa d'esdeveniments que impulsava el Singlot juntament amb El Terrat, estrenarà aquest divendres el Salat, un festival d'humor i comèdia que formarà part del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols i que acollirà actuacions fins diumenge. "L'humor està en creixement. Cada vegada es consumeix més i en formats més diferents. El Salat agafa el relleu del Singlot però n'hem fet una relectura", afirma la directora artística del Salat, Anna Portomeñe.

El Carnaval de Platja d’Aro ha hagut de suspendre les seves activitats més tradicionals i multitudinàries (desfilades, sopars, rues) i les ha reconduït a la web, on aprofita el parèntesi de la pandèmia per fer una mirada al passat i recordar els orígens i la trajectòria d’un dels Carnavals més coneguts de Catalunya. La regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró commemora les 44 edicions de la festa -comptant-hi també la del 2021- amb tres iniciatives titulades conjuntament Un Carnaval per recordar 1978-2021. Es tracta de la difusió del pòster i la xapa d’enguany, la presentació d’un nou lloc web monogràfic sobre el Carnaval (carnaval.platjadaro.com ) amb una extensió a les xarxes socials i una exposició fotogràfica de grans dimensions en l’espai urbà.

Mascareta, temperatura, gel a les mans, entrada esglaonada i seients separats. El covid ha transformat la manera de celebrar els festivals de música, que han hagut d'implantar tot de mesures per evitar el contagi. Però si hi ha algú que pot fer oblidar, ni que sigui durant una hora llarga, tot el que té a veure amb el virus, és Albert Pla, que aquest dijous va portar al Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols la seva proposta més macabra: l'espectacle Miedo, cuinat amb la música de Raül Refree, el disseny dels argentins Mondongo i la tecnologia visual de Nueveojos.

Avui comença la festa major de Sant Feliu de Guíxols. La tradició familiar diu que jo vaig ser concebut en aquesta localitat, un indret que l’any 1908 l’escriptor Ferran Agulló va batejar com la Costa Brava. La dèria per aquest litoral escarpat va començar a finals del segle XIX amb l’aparició a Sant Feliu de petits establiments com Els Banyadors o el Balneari Guixolense, més conegut com a Can Baldomero. Més tard, a la dècada de 1920, van obrir els famosos Banys de Sant Elm, club esportiu i alhora balneari, que van atraure una allau d’estiuejants barcelonins i van convertir aquesta població en un dels primers motors del turisme de platja a Catalunya. Aquesta pionera indústria va portar els primers turistes estrangers, cosa que es va encomanar a altres pobles veïns com Tossa de Mar o Cadaqués.