Avui fa un any que els presos polítics van sortir de les presons gràcies a l’indult que el dia abans havia concedit el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez. Uns dies abans, Sánchez va venir a Barcelona, al Liceu, a fer un discurs en què va pronunciar 6 vegades la paraula convivència i 5 vegades la paraula retrobament, i va farcir la seva intervenció fins a esgotar el diccionari de sinònims amb termes com ara reconeixement, reconciliació, reconstrucció, normalitat, entesa, trobada, respecte i afecte. 

“Soc Barack Obama. Acabo de llegir Team of rivals i ens hem de veure”. Quan va penjar el telèfon, la historiadora Doris Kearns Goodwin a penes tenia referències d’aquell jove senador d’Illinois que competia en les primàries demòcrates per ser el candidat a la presidència dels Estats Units. Era la primavera del 2008 i el seu retrat de mil pàgines sobre la presidència d’Abraham Lincoln i els homes que conformaven el seu gabinet entre 1861 i 1865, publicat tres anys abans, ja s’havia convertit en una obra de referència.

El segle XIV va ser força convuls degut a l’impacte de pandèmies i la fam, a més de la guerra dels Dos Peres. Entre el 1356 i 1375, Pere el Cerimoniós, de la Corona Catalano-aragonesa, i Pere el Cruel, de Castella, es disputaven les terres del sud de València, i l’enfrontament, com tot conflicte bèl·lic, necessitava finançament. L’encarregada d’aconseguir els diners era la Diputació del General, però es van començar a detectar casos de mala praxis: no es recaptava tot el que s’havia de recaptar, hi havia frau fiscal i sospites de corrupció i tràfic d’influències. La solució va ser taxativa: la Diputació va ser cessada i auditada. Va ser una auditoria a consciència: funcionaris i dirigents havien de demostrar que havien rebut honoraris per treballs fets i, si no era així, havien de retornar els diners. Va ser en aquest moment quan van aparèixer els dos “nous” presidents de la Generalitat, dels quals, fins ara, pràcticament no se’n sabia res: Pere Vicenç i Bernat Bussot, que van ostentar el càrrec de regent entre els anys 1367 i 1375. Segons la investigació del professor de dret de la Universitat Pompeu Fabra Pere Ripoll, Vicenç i Bussot serien el cinquè i sisè presidents de la Generalitat.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, arrencarà el mes de setembre amb una ronda d'entrevistes amb presidents autonòmics que van ser elegits en les eleccions del 24 de maig del 2015, amb qui analitzarà previsiblement el model de finançament autonòmic. De moment, estan fixades les reunions del cap de l'executiu amb la presidenta de Balears, Francina Armengol, i amb el de les Canàries, Fernando Clavijo, el 2 de setembre, així com l'entrevista amb el president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, per al dia 3. Són tres debutants que visitaran per primera vegada el palau de la Moncloa com a presidents autonòmics i que seran els primers que tinguin oportunitat de conversar amb Rajoy sobre alguns dels assumptes que marcaran el final d'aquesta legislatura i el començament de la propera.

L'encaix de Catalunya a Espanya és el gran tema que recorre l'acció dels presidents de la Generalitat des que va ser restaurada el 1977. La visió de l'Estat i la seva relació amb els diferents presidents catalans ha estat canviant, però en el balanç de la relació hi pesen més els elements negatius que els positius.

Els agents socials i part de la societat civil catalana han fet pinya avui a l'Ateneu Barcelonès per reforçar la posició catalana en la negociació del pacte fiscal amb Madrid. Els líders de CCOO i UGT, juntament amb els presidents de la històrica entitat, de la Societat d'Amics del País, de Foment del Treball i l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, han reclamat un canvi de l'actual sistema en la línia del concert.