Un tret significatiu dels 23 espectacles de la pròxima temporada de La Seca és la fusió de gèneres literaris i teatrals, des de les rondalles tradicionals fins el cabaret i els audiovisuals. També la màgia, amb 'Jugant amb la màgia', de Hausson, que servirà per celebrar el 20è aniversari de La Seca. (Del 13 de desembre fins el 21 de gener de 2018). I fins i tot la ràdio-dansa, amb 'Per acabar amb el judici de Déu', d'Antonin Artaud, de la mà de la companyia Teatre Kaddish (des del 5 al 29 d'abril de 2018).

No. No és probable que hagis decidit per tu mateix consagrar-te a una sola parella. Vius en una societat en què t’han imposat un model hegemònic. I segurament ni te n’has adonat. No t’has parat a meditar-ho perquè ho dones per fet, com a part de la teva natura. Però des que vas néixer ja t’hi estaven condicionant. Sobre aquesta teoria, la dramaturga i directora Laia Alsina Ferrer ha construït una obra teatral, YX (o la fidelitat dels cignes negres), guardonada amb el premi Adrià Gual i la beca DespertaLab (el segon premi en els dos casos), que dispara amb bala contra “la cultura de la monogàmia obligatòria”. No de la monogàmia, que quedi clar. “Totes les opcions són bones si són lliures”, defensa Alsina. El problema, entén la directora, és quan penses que tries i no és cert.

"Però quan jugarem un partit de veritat?" "Quan arribi la tardor". El Giant Metrozoids era un equip de futbol americà de nens de vuit anys. Es delien per passar a l'acció, però el seu entrenador no tenia tanta pressa. Sabia que la vida és un aprenentatge continu: l'important no és el gran partit, sinó els partidets del dia a dia. Mentre es trobaven a Central Park per conèixer els rudiments de l'esport, els nois aprenien què volia dir estar al món. El seu entrenador era Kirk Varnedoe i per a ell la tardor no va arribar mai. Malalt de càncer, va morir el maig del 2004. Quan arribi la tardor, que es representa a La Seca, recorda la vida de Varnedoe amb un format teatral atípic. Com un storyboard on la paraula i la música es barregen amb els dibuixos fets en directe.

La directora de cinema Judith Colell s'ha passat temporalment al llenguatge teatral per mostrar les fases del dol, i ho fa juntament amb la component del grup The Mamzelles Paula Ribó. Juntes codirigeixen 'Cinco tonos del color azul', que s'estrena aquest dimecres a La Seca i hi serà fins al diumenge 20 de març. L'espectacle narra el procés que viu l'Ana després de la mort sobtada de la seva mare. Arran d'aquí, passarà per les cinc etapes del procés del dol: la negació, l'ira, la depressió, la negociació i l'acceptació.

Ismènia és la "víctima" d'un pare gelós que no la deixa "sortir del niu". Perquè, com apel·la el pare, "només té 28 primaveres". 'La meva Ismènia' és l'adaptació teatral de la comèdia del dramaturg francès Eugène Labiche (1815-1888) que relata un conflicte domèstic i quotidià, un pare vidu i protector que no permet que la seva filla es casi. La casa s'omple de pretendents però ell no n'accepta cap. Sempre troba algun però al qual aferrar-se. La germana del pare, la tieta rica que viu amb ells, representa l'altra cara de la moneda. Ella farà costat a la Ismènia i l'ajudarà a trobar el seu pretendent. I, enmig del conflicte, apareix un home de París ben elegant que també voldrà pretendre-la.

Jordi Cortés i la seva companyia, Alta Realitat, ocuparan a partir d'aquest dimecres La Seca Espai Brossa amb un espectacle on quatre intèrprets combinen la paraula, la dansa, el teatre físic i la imatge per comunicar-se amb la seva ombra. Estructurat a base de monòlegs independents i complementaris entre ells, 'Black Out' estableix un diàleg amb el costat més obscur de les persones, el 'Doppelgänger' o doble fantasmagòric d'algú que és viu, basant-se en el text de Miguel Orbaneja de Biedma.

El teatre La Seca estrenarà aquest dijous 'Udol', un crit d'alerta del sector artístic per intentar que hi hagi una convergència entre els actors i el públic, i que junts siguin capaços de donar suport a l'art i el pensament dels que han lluitat per un ideal. D'aquesta manera, el projecte de nova creació de Q-Ars Teatre (Mercè Anglès, Anna Güell) tindrà un convidat diferent cada dia per llegir el poema 'Udol', del poeta beat Allen Ginsberg. "He vist les millors ments de la meva generació destruïdes per la bogeria", arrenca el poema que ha servit de inspiració per fer un cant en defensa de qualsevol expressió artística.

La màgia i totes aquelles manifestacions teatrals populars i a la vegada universals sempre van fascinar Joan Brossa. Per seguir fidels al seu esperit, La Seca Espai Brossa comença l'any amb un espectacle de màgia i un altre altre d'objectes. I estrena la línia de programació familiar del teatre amb el nom d' El Petit Brossa.

L'Espai Brossa ha presentat aquest dimarts la seva programació, seguint els mateixos eixos que practicaven a la petita sala d'Allada Vermell: transversalitat i innovació. I ho ha presentat a la nova sala La Seca, ubicada al carrer Flassaders, 40, al Born, té capacitat per 120 butaques i tres sales complementàries a la principal on, a la llarga, s'hi podrien fer residències de creació, exposicions i tallers pedagògics. A més, també s'hi hauria d'obrir un bar. Malgrat això, el desconeixement sobre el pressupost de què disposarà el teatre (només es coneixen en concret l'aportació de 125.000 euros de l'Ajuntament i encara s'ha de negociar amb la Generalitat) ha fet néixer el projecte a poc a poc.