L'intent de fer servir l'escola com un lloc de confrontació de llengües ha fet perdre inútilment moltes energies, ha creat fenomenals malentesos i algun xoc absurd, i sobretot ha desviat l'atenció respecte a moltes altres qüestions realment rellevants al voltant de l'educació: coneixements, mètodes, recursos... L'escola té molts reptes al davant. El català com a llengua vehicular, dins un sistema que sempre ha garantit també l'aprenentatge i la presència del castellà, ha estat la fórmula que ha funcionat en democràcia amb un ampli consens. Les veus discordants sempre han estat minoritàries. Des de fa anys, els intents reiterats de la dreta espanyolista per trencar aquest ampli consens no han aconseguit capgirar l'opinió pública ni incidir realment en els centres escolars, però sí que han fet forat en l'àmbit mediàtic i, més decisivament, en el judicial. La judicialització de l'ús de les llengües a l'escola ha conformat un dels episodis més tristos dels últims anys. Perquè, lluny de buscar justícia, només ha servit per crear problemes sobrevinguts i curtcircuitar els acords tant entre polítics com entre professionals. S'ha arribat a l'absurditat de voler condicionar la feina dels mestres a l'aula amb la imposició de percentatges arbitraris d'ús de les llengües, prescindint dels nous mètodes de treball per equip i per projectes, en què les lliçons magistrals i les assignatures estanques ja no són al cor del sistema.

Ara que ja estan de vacances mestres i alumnes, pensava, il·lusa, que hi hauria un temps per a la calma i la tranquil·litat a les escoles. Però hi ha la sentència contra l’escola de Cubelles. I m’adono que la guerra contra el català —que de fet és una guerra contra l’escola— segueix fins i tot per vacances, sense ni tan sols respectar la treva de Nadal.

Nova ofensiva del PP contra el sistema educatiu de Catalunya. El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha anunciat que volen presentar iniciatives parlamentàries per reforçar el paper de l'Estat en matèria educativa i que "hi hagi així igualtat d'oportunitats a tot Espanya".

Ni el PP ha donat suport aquest dimarts a la iniciativa sense efectes legislatius de Ciutadans al Congrés per llimar l’escola en català. El diputat del partit taronja Toni Cantó s'ha quedat sol denunciant el que entenen com a “adoctrinament ideològic” als centres educatius i demanant que Alta Inspecció controli els professors, se’ls pugui arribar a multar i es protegeixi l’anonimat dels denunciats.

La conselleria valenciana d'Educació podria suprimir a meitat de curs una de les tres unitats educatives d'Iinfantil en valencià que hi havia en un col·legi de València, a causa de la denúncia de quatre famílies que volen l'escolarització en castellà.

La consellera d'Ensenyament no s'ha volgut posicionar clarament respecte el discurs de Rajoy, ahir dilluns, ni tampoc respecte els canvis en el sistema educatiu que va anunciar. Tenint en compte que el futur president espanyol vol que hi hagi una educació bilingüe en anglès i castellà; i trilingüe de manera opcional en el cas de les comunitats amb dues llengües oficials, Rigau ha donat a entendre, en una entrevista a El Món a Rac1, que cal veure com es concretaran les propostes del govern popular.

El recurs que els serveis jurídics de la Generalitat han presentat contra l'ultimàtum del TSJC perquè el castellà també sigui llengua vehicular a l'escola gira al voltant de sis grans arguments: