“Catalunya no és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir”. Sempre m'ha impressionat la clarividència sense artifici de Rafael Campalans. Una lucidesa resplendent com la que rau en aquesta reflexió, molt pertinent a les portes de la nostra diada nacional i de l'inici de la tradició commemorativa de la hissada de la senyera al Parc de la Ciutadella la vigília de l'11 de setembre.

Els actes oficials de la Diada Nacional de Catalunya d'enguany estan plens de canvis. Amb un denominador comú: guanyar més "solemnitat" i amb la bandera del país com a protagonista absoluta. Per la vigília de l'Onze de Setembre, el tret de sortida de la celebració, es produirà una hissada solemne de la senyera gegant instal·lada davant del Parlament, en un acte que recupera "l'esperit de Maragall", segons fonts de la mesa. El pal de la bandera enorme, instal·lat per la mesa de la cambra i que aquest dimarts ja és una realitat –amb una despesa de 93.000 euros–, serà estrenat per a l'ocasió. En total, fa 25 metres d'altura mentre que la bandera en si farà sis metres per nou, un total de 54 metres quadrats. El pal és el més alt de tot Catalunya per a una senyera que s'exhibirà tot l'any, segons les fonts consultades. Però és força més petit que la bandera espanyola a la plaça Colom de Madrid, que té un pal que fa 50 metres i una superfície de la tela de 294 metres quadrats.

Tothom a cor: mira que hi ha hagut dies perquè plogués, i s’ha de posar a ploure per Sant Jordi! Estàvem tenint un abril massa eixut i justament aquesta setmana és quan comença un canvi de temps que es veu que ha de ploure seguit seguit tot el que no ha plogut durant el mes. Tant de bo. Aquest any és molt difícil no anar amb la pluja. Aquest dilluns a la tarda, la vigília era desoladora al centre de Barcelona, perquè a estones va caure un bon xàfec, amb pedra petita inclosa, sobre les parades, tendals i carpes a mig muntar i era impossible treure els llibres de les caixes. Però a aquestes alçades de la tempestuosa relació (acudit o facècia) del 23 d’abril amb la meteorologia, ja hauríem de saber que per Sant Jordi se surt de casa plorats, equipats i mirant el cel per si de cas. I si havíem habilitat un pressupost per a llibres, gastem-lo igual un altre dia, que els llibres no desapareixen. 

Els segadors, amb l'harmonització musical feta per Francesc Alió, es va sentir per primera vegada l’any 1892. La seva incorporació al repertori de l'Orfeó Català va ser clau per a la difusió del que avui és l’himne nacional de Catalunya. Ho explica el llibre Els segadors, com es crea un himne, escrit amb detall i rigor per l’historiador Pere Anguera (1953-2010), especialitzat en el segle XIX català, sobretot en el carlisme i els orígens del catalanisme. A més d’Els segadors, Anguera també va investigar a fons –i va fer-ne sengles llibres– sobre l’origen de la sardana, sant Jordi com a patró de Catalunya i les quatre barres com a símbol nacional. Els quatre llibres, publicats per Rafael Dalmau Editor, que ofereix l’ARA, suposen un viatge als primers temps del catalanisme. Temps de reivindicació i envigoriment de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. 

“Els Fets del Palau no haurien estat res si no haguessin estat la porta que va obrir la detenció de Jordi Pujol”. Així s’expressava fa vuit anys a El Món Josep Espar Ticó, que el vespre del 19 de maig del 1960 -fa seixanta anys- va començar a entonar al Palau de la Música Catalana El cant de la senyera en el concert del centenari del poeta Joan Maragall. Davant la prohibició franquista que l’acte es clogués amb l’himne substitutiu d’ Els segadors, un magma de joves de plataformes catalanistes com Cristians Catalans va optar per protestar entonant-lo de tota manera.

El dia de Sant Jordi del 1900, la poeta i pianista sabadellenca Agnès Armengol i Altayó (1852-1934) va sorprendre la Unió Catalanista -on no hi havia representació femenina- amb una iniciativa força insòlita per a l’època: una subscripció popular només oberta a les dones per fer una senyera que fes història, per les dimensions (4 metres de llargada) i per com estaria confeccionada: un domàs de seda amb un brodat de l’escut de la Unió Catalanista i un Sant Jordi matant el drac. “Les dames catalanes som invencibles. Tota causa en què la dona hi és, és causa guanyada”, va dir Armengol, que era filla d’un ric empresari de Sabadell. El 1903 havien recaptat més de 6.000 pessetes i el penó es va exposar a la Sala Parés. La senyera va ser exhibida en multitud d’ocasions però també amagada durant les dictadures.

El Reus ha sigut expedientat pel comitè de competició de la Federació Espanyola de Futbol per exhibir una gran senyera al seu estadi el 23 de setembre, coincidint amb el partit entre el conjunt reusenc i l'Osasuna, segons avança el diari 'L'Esportiu'. Segons el rotatiu, la Federació ha obert aquest expedient perquè l'acció, iniciativa del Reus i de l'ANC, podria incórrer en una conducta "de violència, racisme, xenofòbia o intolerància".

El Barça ha fet un comunicat en que aclareix com queden les samarretes oficials de l'equip aquesta temporada, després de certa confusió sobre si la samarreta de la senyera desapareixia.

La segona equipació del Barça, la de la senyera, no porta bona sort a l'equip. En els cinc partits en què els jugadors del Barça han vestit la samarreta de la senyera, l'equip ha acabat empatant o perdent.

P { margin-bottom: 0.21cm; } L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha defensat amb contundència el projecte de remodelació de la zona del Born aquest divendres en una entrevista al programa 'El món a RAC1'. Trias ha anunciat que la commemoració del 1714 que se celebrarà a la ciutat a partir del proper 11 de setembre es tractarà d'una celebració "objectiva" per commemorar la destrucció i el ressorgiment de la ciutat de Barcelona. L'alcalde ha defensat la hissada d'una bandera gegant a l'entrada del Born: "Hi ha gent que es posa nerviosa perquè posem la senyera, tenen una malaltia". I ha afegit que "a Madrid posen banderes a tot arreu".

L'Espanyol i Puma han presentat les noves samarretes per a la temporada 2013-14. Uns dissenys realitzats amb la tecnologia "cocona" que utilitza partícules de coco i minerals per millorar el rendiment dels materials i que permet un major control de la sudoració i l'olor corporal del jugador, a més de protegir contra els raigs del sol UV.

A l'espera de confirmació oficial per part del club, sembla segur que el Barça vestirà la senyera a la seva segona equipació la temporada 2013/14. El lligam històric del club blaugrana amb el catalanisme farà, així, un pas més després que el president Agustí Montal imposés el braçalet de capità amb la senyera als darreres anys del franquisme i que, el 2003 i amb Joan Laporta, un racó del clatell es destinés a la bandera de Catalunya.