Només la mala fe o la més absoluta ignorància poden donar crèdit a Vox i la seva proposta de prohibir el burca i el nicab als espais públics. Parlen de “la nostra cultura” com si la seva fos la de tots. El seu patriotisme ranci, la seva nostàlgia franquista, la seva misogínia radical i el seu tarannà lliberticida sí que no és “la nostra cultura”. Però el que resulta sorprenent no és el racisme de Vox sinó la ineptitud d’una esquerra que no sembla veure-les venir, i per mandra, per mediocritat o covardia deixa que alguns temes espinosos es vagin covant fins a fer eclosió en polèmiques com la d’aquests dies.

El lawfare, que aquí coneixem com a judicialització de la política, ha acompanyat el procés independentista des dels inicis. Molta gent l'ha patit i es podria dir que en bona part ha aconseguit els seus principals objectius. Consisteix en intentar guanyar als tribunals el que no es pot guanyar al carrer i als Parlaments. És a dir, en impedir que els poders legislatiu i executiu puguin exercir les seves funcions lliurement penalitzant qualsevol modificació de les lleis existents o, també, retorçant l'esperit de la llei en funció de les idees polítiques d'un determinat grup polític, o de determinats professionals de la justícia. L'espectacle vergonyós de veure parlamentaris de Vox exercint d'acusació popular en el judici del Procés, per exemple, exemplifica això de què estem parlant.

La reforma del delicte de sedició és un episodi tan important com ho van ser els indults, i per això, pel soroll que està fent, convindria destriar-ne el gra de la palla.

El PSOE es rearma per encarar el proper cicle electoral. Després de tocar fons a Andalusia i amb una dreta a l'alça –el CIS d'aquesta setmana donava per primera vegada la victòria al PP des de les eleccions del 2019–, Pedro Sánchez mou fitxa. La reestructuració profunda que fa dies que ha enllestit el president espanyol ja té els primers noms i cognoms: María Jesús Montero, Patxi López, Pilar Alegría i Miquel Iceta. Sánchez repesca socialistes veterans i valors en alça del PSOE per recuperar el perfil polític que el partit ha perdut en els últims mesos. De fet, al PSOE hi havia la sensació que no s'estava neutralitzant amb eficàcia el PP. Per això, amb aquest moviment de peces, els socialistes busquen que des del partit puguin lliurar totes les batalles ideològiques que fins ara havien quedat desdibuixades i que no s'havien donat des de l'aparador que suposa el govern estatal. Al cop de timó cap a l'esquerra de Sánchez de la setmana passada s'hi afegeix ara una remodelació del PSOE que busca coordinar l'acció de govern amb la del partit i, per això, situa a la primera línia política i el seu nucli dur cinc ministres del govern estatal.

Sembla que des del punt de vista de la pandèmia anem a millor. Cosa que no podem dir de la cosa pública. Quan tot just feia una setmana del meu article “Si hem de reconstruir-nos, fem-ho bé” van i, paf!, nomenen el senyor Patxi López com a encarregat d’aquesta missió per a Espanya. Encara que esperat, no ha deixat de sorprendre’m: el camí diametralment oposat al que jo apuntava. Una designació que dona adequada resposta a la retòrica pregunta que diu: per què fer una cosa bé si es pot fer malament? El cas López és de manual de la Transició. Suposo que interessava arrodonir-li el salari amb uns quants milers d’eurets addicionals, i sembla que amb el nomenament com a president d’una comissió parlamentària l’objectiu està assolit. Perquè, no s’enganyin, la vida parlamentària espanyola i catalana es belluga sota aquests paràmetres.

L'exlehendakari i expresident del Congrés, Patxi López, ha demanat aquest dijous a les formacions polítiques que deixin enrere les "qüestions partidistes". "Ni se'ns acudeixi per qüestions partidistes lliscar pel pendent del desacord", ha subratllat López en el seu discurs com a president de la comissió de reconstrucció econòmica i social, que ha vist la llum aquest dijous. López ha estat escollit amb els vots del PSOE, Unides Podem i el PNB. L'endemà d'un tens debat a la cambra baixa en què el president espanyol, Pedro Sánchez, va aconseguir la quarta pròrroga de l'estat d'alarma, ERC, JxCat, Cs i EH Bildu s'han abstingut. El PP havia presentat Ana Pastor com a candidata a la presidència del grup de treball, mentre que Vox ha decidit no participar en les votacions perquè volia fer-ho en secret amb papereta.

La nova executiva de Pedro Sánchez es perfila a les portes del congrés del PSOE d'aquest cap de setmana. Els dos últims noms que el secretari general ha proposat per a la direcció són les seves dues persones de més confiança: Adriana Lastra i José Luis Ábalos. La primera, que va coordinar la campanya de Sánchez a les primàries, ocuparà la vicesecretaria general del partit, mentre que l'actual portaveu al Congrés s'encarregarà de la secretaria d'Organització, tal com han confirmat aquest dijous fonts pròximes al secretari general.

El portaveu provisional del PSOE al Congrés i mà dreta de Pedro Sánchez a la cambra, José Luis Ábalos, ha advertit avui a la presidenta andalusa, Susana Díaz, que el "respecte als territoris" que va demanar divendres passat al secretari general no pot significar "independència, desconnexió o desprendre's de la direcció federal". "Què s'entén per respecte als territoris? Una capacitat tan autònoma que sigui pràcticament independent? Una desconnexió? Desprendre's de la direcció?", s'ha preguntat Ábalos en una entrevista a RNE.

Pedro Sánchez sortia de Ferraz fa vuit mesos masegat. Derrotat per un aparell liderat a l’ombra per Susana Díaz. Aquell 1 d’octubre en què va dimitir hi havia centenars de militants a la porta de la seu del partit donant-li suport. A Díaz li cridaven “traïdora”, a ell, “resisteix”. Ho va fer. El polític madrileny va ser capaç d’organitzar aquest neguit i treure’n profit. Es va envoltar de militants, va omplir mítings i ahir va fer el retorn triomfal guanyant Díaz a les primàries amb claredat. En la victòria, dos missatges: unitat per cosir el partit i aconseguir fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa.

Els socialistes valencians viuran aquest diumenge una jornada ben farcida de neguits. D'una banda, escullen el líder federal entre Susana Díaz, Pedro Sánchez i Patxi López; de l'altra, lluiten perquè aquesta elecció no inestabilitzi la federació valenciana.

L'exlíder del PSOE

Susana Díaz, Pedro Sánchez i Patxi López s'enfronten aquest dilluns al primer i únic debat per a les primàries del PSOE, a la seu del partit, al carrer Ferraz de Madrid. La cursa per liderar el partit està ajustada, especialment entre els dos primers, que van presentar un nombre d'avals sense precedents.

Susana Díaz, Pedro Sánchez i Patxi López s'enfrontaran en un únic debat a tres bandes el dilluns 15 de maig durant al matí a Ferraz. Així ho han acordat els tres equips dels candidats en la reunió prèvia a l'inici oficial de la campanya, prevista per a demà dimarts. L'exlehendakari era l'únic que demanava més d'un debat per poder tenir més visibilitat en una lluita molt polaritzada, mentre que tant la presidenta andalusa com l'ex secretari general coincidien que n'hi havia prou amb una cita. D'una banda, perquè Díaz no vol haver de donar explicacions del per què del cop a Ferraz, que va aconseguir sense pronunciar ni una vegada la paraula abstenció, i segon perquè Sánchez acostuma a reservar-se dos dies per preparar-se els debats, i es quedaria així amb poques jornades de campanya.

Pedro Sánchez ha tornat a visitar el País Valencià, un dels seus principals graners de suports juntament amb Catalunya. Avui ha estat el torn de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó), en concret el poliesportiu Carrús, que ara fa 15 dies va visitar Susana Díaz. Aquí, l'ex secretari general del PSOE ha comptat amb l'impuls dels 53.117 avals que ha aconseguit, i que evidencien la igualtat que hi ha entre el dirigent madrileny i la presidenta andalusa, Susana Díaz.

Després de rebre un cop d'efecte en la recollida d'avals i situar-se a només 5.000 firmes de Susana Díaz, Pedro Sánchez no ha tardat ni 24 hores a saltar a la caça dels 12.000 suports que va presentar Patxi López. Des d'Alcalá de los Gazules (Cadis), un dels municipis històrics del socialisme andalús i feu del patxisme, l'ex secretari general del PSOE ha ofert a l'exlehendakari integrar-se a la seva candidatura. El seu argument és que, tal com predica Patxi López, no cal esperar a començar a unir el partit després de les primàries del 21 de maig, sinó que dos projectes molt similars, en què conviuen companys que van defensar el no a Mariano Rajoy, comencin des d'ara mateix a teixir aliances.

Hi ha partit. Pedro Sánchez ha aconseguit superar amb escreix el primer round de les primàries del PSOE del 21 de maig i ha fet palès que el partit està molt més dividit del que es pensava Susana Díaz. La presidenta andalusa l’havia reptat a una batalla d’avals abans de l’inici de la campanya i el secretari general, per a sorpresa fins i tot de la seva candidatura, va aconseguir ahir sortir-ne més que airós. Amb el recompte de dades provisional, la presidenta andalusa va guanyar per poc més de 5.000 firmes, quan la seva intenció inicial era duplicar els avals de Sánchez gràcies al seu fort control de l’aparell, segons les xifres que va presentar cada candidatura i a l'espera dels resultats oficials. Ni haver-ne recollit 62.617 (més de 63.000 si es tenen en compte les firmes que ja hi havia a Ferraz), una xifra inèdita al PSOE, ja que representa un terç del cens a l’Estat, li ha permès fer la demostració de força que desitjava, ja que la seva victòria ha sigut ajustada: sobreviu gràcies al suport del seu feu, Andalusia.

Pedro Sánchez hauria recollit més de 8.105 avals al País Valencià per presentar-se a les primàries del proper 21 de maig per liderar el PSOE, mentre que Susana Díaz hauria rebut el suport de 5.400 socialistes valencians i Patxi López d'uns 1.000.

S'ha acabat la treva de Setmana Santa, marcada per la mort sobtada de l'exministra Carme Chacón, i comença la primera gran batalla de cara les primàries del PSOE: la guerra d'avals. Des de dijous i fins el 4 de maig que els tres candidats a la secretaria general del partit es disposen a recollir el màxim número de suports per poder participar en les primàries. Tant la presidenta andalusa, Susana Díaz, com l'exlehendakari Patxi López ja han registrat aquest dilluns a Ferraz les seves precandidatures. Després de quatre mesos de precampanya finalment comença la campanya oficial. Està previst que demà faci el mateix l'equip de Pedro Sánchez.

Després de dos dècades (1995-2015) de desfetes electorals, omnipresència de gestores, congressos fratricides i pèrdua de representativitat social, ara fa quasi dos anys el PSPV obria un parèntesi per oblidar tant de patiment i fruir per uns instants: el Palau de la Generalitat els esperava per hostatjar-los. Els dirigents socialistes veien en l’horitzó un partit unit, il·lusionat i, cosa més difícil, capaç de connectar amb les noves generacions i gestar un relleu intern. Quasi dos anys després, aquests somnis s’han trencat.