Tot just ara fa vint anys, coincidint amb el Saló de Tòquio, Volkswagen va presentar el concept car o prototip EcoRacer, un vehicle de tipus roadster –descapotable, de tracció posterior i dimensions i pes continguts– que la marca va estar molt a la vora de portar a la producció. De fet, no és cap estranyesa que en aquells moments les marques generalistes presentessin models petits, esportius i descapotables. Opel fabricava un vehicle similar anomenat Speedster, Mazda, el famós MX-5 i Seat somiava amb models com el Bolero o el Tango. Però el que feia realment diferent el prototip de Volkswagen era el seu motor, una raresa que l’hauria convertit en un unicorn del món de l’automoció.

Fins i tot amb els autors clàssics succeeix que un bon dia deixen de llegir-se. ¿Quin lector no alemany dedicarà dies d’esforç a llegir el Faust, de Goethe, encara que estigui traduït amb molta d’art a una llengua coneguda? Pocs. ¿Qui s’endinsa en la Comèdia, del Dant, més tard “divina”, malgrat que la traducció sigui molt fluida, com la de Josep Maria de Sagarra, i porti, endemés, les notes aclaridores que demana un llibre tan savi i tan complex? Pocs. ¿Qui dedicarà temps al Sartor Resartus (El sastre apedaçat), de Carlyle, encara que sigui un dels grans llibres del segle XIX? Quasi ningú.

La primera "a desitjar i cremar" en els seus versos va ser Safo, des de l'illa grega de Lesbos, entre els segles VII i VI aC. "Eros m'agita el cor / com el vent que envesteix les alzines dalt les muntanyes", diu un dels fragments que ens n'han arribat segons l'última traducció catalana, signada per Eloi Creus (Proa, 2022). Dos segles després, al Càntic dels càntics, poema d'amor i alhora peça fundacional de la literatura mística, dos amants dialoguen sobre el plaer d'estimar-se, sense estalviar detalls d'una sensualitat remarcable: "Que en són, de delicioses, les teves carícies, / germana meva, esposa! / Les teves carícies són més dolces que el vi".

No us refieu, amics lectors, de les llistes de llibres per a l’estiu que proposen els diaris, amb l’excepció d’aquest: estan al servei de les editorials i de les llibreries, llocs en què —això pot passar perfectament— un podria no trobar cap edició del Convit, de Plató —lectura que agradaria molt als adolescents— o de La princesa de Clèves —ideal per a tota dama que vulgui i dolgui els amors adúlters a l’estiu. Les llibreries en són plenes, de clàssics; moltes editorials del país publiquen traduccions magnífiques de llibres escrits en llengües estrangeres, més o menys antics, que podrien fer les delícies dels lectors qualsevol temps de l’any. Però aquests llibres són rarament aconsellats.

La traducció al català viu una etapa d'esplendor des de fa uns quants anys, tant en gèneres com la narrativa i la poesia com, més recentment, l'assaig. Versionar clàssics, antics i contemporanis, canònics però en alguns casos poc coneguts fins ara, passa per una etapa prolífica i amb resultats d'una qualitat remarcable. En seleccionem deu dels més destacats que han arribat a llibreries durant aquesta tardor.

Des que a principis del 2019 va començar a dirigir Barcino amb l'encàrrec de "treure la pols dels clàssics i fer-los accessibles", Oriol Magrinyà (Barcelona, 1973) ha liderat la transformació de l'emblemàtica editorial, creada el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i agombolada des de fa dècades per la Fundació Carulla. En menys de sis anys la feina de Magrinyà i el seu equip ha aconseguit reinventar el catàleg de Barcino i acostar-lo a les noves generacions de lectors gràcies a iniciatives com la col·lecció Imprescindibles, que publica alguns dels millors llibres de la tradició literària catalana amb dissenys llaminers i estudis preliminars impecables, des del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell fins a la poesia completa de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquest dilluns celebren la festa dels 100 anys amb la participació d'Enric Casasses, Roger Mas i Laura Aubert, entre d'altres.

“El que enamora dels textos clàssics és aquesta màgia que tenen, que et permeten fer-ne una relectura i reinterpretar-los. I que encara que s’hagin escrit fa 200 anys, aconsegueixin fer vibrar i emocionar l'alumnat”, diu Montse Pascual, professora de l’IES La Plana de Vic. Pascual lidera el projecte de pla lector al centre, que té un alt índex de multiculturalitat. I és que més enllà de fer arribar el gust per la lectura als alumnes, els professors tenen el repte de traslladar-lo també a les lectures del cànon clàssic tenint en compte la diversitat cultural existent als centres.

Ja veurem què succeeix amb la moda imperativa i puritana del políticament correcte pel que fa als llibres de temps passats –els del present ja estan condemnats–. Potser als països de tradició catòlica el problema no serà greu, perquè és una religió molt més permissiva que, per exemple, la protestant: per això als Estats Units és molt viva la discussió sobre com s’han de modificar els clàssics perquè no escandalitzin ningú i s’avinguin amb les idees correctes dels nostres dies.

Quan els primers exploradors arriben a casa de Tarzan, troben una advertència escrita: "Aquesta és la casa de Tarzan, caçador de bèsties i de molts homes negres". El protagonista de la novel·la d'Edgar Rice Burroughs (Chicago, 1875 - Los Angeles, 1950) és un hàbil assassí dels seus congèneres negres, que viuen en un poblet allunyat del bosc i que l'escriptor descriu com un grup de persones brutals i poc intel·ligents. Llegint la història amb la mirada del segle XXI, les banderes vermelles del masclisme, el racisme i el classisme salten una darrere l'altra. A les aventures de Tarzan les dones es defineixen per la submissió i la por, i ell tira endavant, en bona part, perquè porta l'aristocràcia a la sang.

"Tothom pot veure el que a hores d'ara s'esdevé a Europa i al món", escriu Nuccio Ordine a Els homes no són illes. "Es construeixen murs, s'aixequen barreres, s'instal·len centenars de quilòmetres de filferro espinós, amb l'objectiu despietat de barrar el pas a una humanitat pobra i sofrent que, posant la seva vida en risc, intenta fugir de la guerra, de la fam, dels turments de les dictadures i del fanatisme religiós". A través de l'anàlisi d'una cinquantena de textos, el professor i assagista recorda algunes de les virtuts que podem trobar llegint els clàssics literaris. En seleccionem una desena.

La traducció al català viu una etapa esplendorosa, no només gràcies a la quantitat de textos que s'hi publiquen versionats d'altres llengües, sinó pel que fa a la diversitat lingüística –fa uns mesos arribava la primera novel·la traduïda directament de l'islandès i es reprenia la publicació de traduccions del gal·lès, del serbi i del danès– i també en relació a la varietat dels títols que arriben. Un dels camps en què l'oferta s'ha enriquit més durant l'última dècada ha sigut el dels clàssics. Hi ha editorials que hi dediquen col·leccions senceres, com ara Viena, Adesiara, Flâneur i Edicions de 1984, i d'altres que hi han apostat puntualment, com ara Proa, Club Editor, Comanegra, Quaderns Crema, Lleonard Muntaner, Días Contados i Lapislàtzuli. A més, noves editorials com Extinció, Cal Carré i Cràter hi dediquen un espai central als catàlegs. Escollim deu novetats escrites entre el segle XX abans de Crist i mitjans del segle XX que traslladen el lector a geografies i èpoques molt diferents. Bon viatge!

Sílvia Pérez Cruz triarà obres del MNAC, que seran col·locades a la sala oval del museu, i en aquell espai, amb un aforament de 100 persones, cantarà acompanyada del ballarí Andrés Corchero els dies 2 i 3 de novembre. Aquest joc entre la representació de la bellesa i la creació de bellesa serà un dels atractius de la primera edició de Clàssics, un festival d'arts contemporànies i pensament que se celebrarà del 18 d'octubre al 28 de novembre a diferents espais de Barcelona: la Biblioteca de Catalunya, el Teatre Romea, el CCCB, el Palau Robert, la Galeria dels Àngels, el CaixaForum i La Central del Raval.

L'Editorial Viena acaba de llançar al mercat una nova col·lecció de 'nouvelles' o novel·les breus que publicarà títols tant en català com en castellà. "És una idea que ens va proposar Blanca Pujals i de seguida la vam acceptar perquè encaixava molt bé amb el nostre catàleg i venia amb un llistat molt elaborat de títols", ha explicat aquest matí Isabel Monsó, responsable juntament amb Enric Viladot de l'editorial. Els llibres tenen una extensió d'entre 100 i 150 pàgines i es llegeixen "d'una asseguda", segons Pujals. "Veiem que molta gent no llegeix novel·les llargues perquè els fa por i nosaltres hem triat títols que ofereixin una petita escapada, un viatge, i que enganxin el lector", diu la directora de la col·lecció.

“¿És possible, mare, que algú et pegui així de fort, realment fort, i que no et faci gens de mal?”, pregunta la Louise en el musical Carousel. “És possible, estimada”, li respon. Frases com aquesta, inscrita en un dels musicals més importants de la història, van reobrir dins el Festival Grec el debat sobre com s’han d’abordar les adaptacions dels clàssics que han quedat desfasats pel seu sexisme. A les xarxes hi havia espectadors que es demanaven si és pertinent avui representar Carousel, una obra de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein datada del 1945 que defensa uns estereotips caducs i justifica la violència masclista.

Els amants de les motocicletes i els cotxes clàssics del país tenen una cita ineludible al llarg d'aquest cap de setmana al saló AutoRetro de Barcelona, que enguany arriba a la seva 34ena edició.

El Fiat 126 va ser un vehicle del segment A que va haver de patir la difícil missió de substituir el no menys carismàtic 500. El 126 es va fabricar des de l'any 1972 fins a l'any 1992 a Itàlia, però Fiat va permetre fabricar-lo (amb llicència) a altres països, com ara a Polònia. El 126 es va convertir en un autèntic cotxe de culte, ja que es va fabricar des del 1973 fins molt després de la caiguda del Mur de Berlín i del bloc soviètic, l'any 2003.

Jaguar és una marca molt vinculada al seu passat. Conscients de la importància de donar valor a la seva pròpia història i al seu llegat, Jaguar ha presentat un model molt especial a Los Ángeles, el Jaguar XKSS.