La tardor és sinònim de bolets i, ara que ja arriba oficialment la nova estació –concretament el 22 de setembre–, la pregunta és clara: tindrem una bona temporada? Doncs bé, tot sembla indicar que aquest any pot ser amb diferència la millor temporada dels últims anys. Les pluges que han anat caient des de la primavera a gran part del país i les tempestes de finals d’agost i de setembre han fet que, malgrat la forta calor de l’estiu, el terreny estigui força humit i propens per al creixement de bolets en moltes zones boscoses del país. De fet, a les cotes mitjanes i altes de diversos punts del Pirineu i del Prepirineu ja fa dies que es cullen bolets a cabassos. Ara falta que la tardor continuï portant les clàssiques precipitacions de l’època.

Com que Misericordia va guanyar l’Espiga d’Or al darrer festival de Valladolid i va quedar la primera a la llista de millors pel·lícules de 2024 de la prestigiosa revista Cahiers du cinema, sembla que hi hagi carta blanca per regar de cites i referències cultes qualsevol conversa o text sobre ella. Que si sembla una adaptació d’una novel·la perduda de George Simenon que Claude Chabrol mai va fer, que si Buñuel segur que hauria rigut de gust veient-la, que si sembla un remake sorneguer de Teorema de Pasolini, que si el personatge de Félix Kysyl podria compartir consanguinitat amb el Tom Ripley de Patricia Highsmith… En realitat, tot és molt més senzill i no cal invocar el record d’aquestes grans noms per entendre i gaudir del darrer film d’Alain Guiraudie.

Fa temps que existeixen aplicacions mòbils creades per ajudar els boletaires en la seva recerca. I n’hi ha per triar i remenar. N'hi ha de més generalistes, on l’usuari pot verificar si el bolet que ha agafat és comestible o no, i n'hi ha d’àmbit més local en les quals es troben mapes de les zones amb més possibilitats de captura.

Hi ha bolets, aquest any, sí. Els micòlegs mantenen l’alegria continguda perquè diuen que les florides de setembre i el que portem d’octubre estan lluny del que havien estat anys enrere, però els restaurants i els que cuinem a casa tenim la il·lusió desfermada. Aquest any hi ha bolets, en trobem a mercat i al bosc, especialment al Pirineu oriental, al Maresme i a l’Empordà, i les receptes per cuinar-los a casa van més buscades que mai. 

Catalunya és una terra de bolets i hi ha moltes persones sempre pendents del temps per saber on i quan poden omplir més el cistell. La humitat que hi ha hagut des de finals d’estiu en zones de muntanya augurava una temporada prometedora, la millor dels últims anys. Una fita fàcil d’assolir tenint en compte que arrosseguem una sequera històrica des de fa prop de tres anys amb collites nefastes.

“La temporada de bolets de primavera és molt fluixa a causa de les baixes temperatures que es registren al Pirineu”, apunten els membres de la societat micològica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), que un any més n’han organitzat una mostra al pati de l’IEI. I és que les pluges d’aquesta primavera han estat molt beneficioses, “però si hagués fet una temperatura més suau la temporada de bolets hauria estat molt abundosa”. Per contra, el termòmetre baixa en picat a les nits, i això evita que els bolets que haurien de sortir acabin fent-se grossos.

“El bosc està sec”, coincideixen a afirmar els boletaires, repartits per diferents indrets del país. Malgrat que aquests últims dies "ha plogut”, ho ha fet de manera “molt esparsa”, afirma el micòleg Enric Gràcia, que afegeix que “caldria més aigua, que caigués durant deu dies seguits”, perquè la temporada comencés com ho havia fet altres anys.

El debat estava pendent de feia molt de temps. Dècades, de fet. I és ara que finalment s’està començant a formular amb criteri. ¿Podria ser que els anomenats “bolets al·lucinògens” siguin una alternativa per tractar malalties psiquiàtriques? Tot i que la resposta és llarga i carregada d’història, es pot resumir amb un simple “sí, però amb condicions”. Assajos clínics recents han verificat que l’administració de la substància que provoca els anomenats “viatges psicodèlics”, la psilocibina, pot ser efectiva com a teràpia per a la depressió major resistent. Això sí, en condicions controlades i amb la dosi adequada. El debat es va obrir a la dècada dels 60 del segle passat i es va resoldre el 1970 amb la prohibició. L’ús dels fongs màgics en rituals pretesament religiosos o en pràctiques recreatives com a al·lucinògens va xocar amb la moral del moment i va interrompre qualsevol opció de recerca. La psicodèlia i la salut mental es van distanciar gairebé irreversiblement.

La cuinera Teresa Carles revela com preparar a casa una recepta de tardor que recomana fer amb els bolets de temporada que hi hagi al mercat.

¿Sabies que pots trobar rovellons a quatre passes de Barcelona, rossinyols al costat de Mataró i ceps a deu minuts de Ripoll? Sí, creixen bolets a pràcticament tots els racons de Catalunya. Però... on són? I en quines èpoques es troben? Quin és el millor moment per collir-los? Ho explica amb tot el detall l’Atles del boletaire, escrit per Marc Estévez Casabosch.

Oriol Sabé, del restaurant Can Marc de Sant Esteve de Palautordera, explica com preparar aquesta recepta amb bolets de temporada.

“Aquest cap de setmana anem a buscar bolets! Però on?”, diuen un munt de familiars i amics així que arriba la tardor. Per triar el lloc on en poden trobar serà d’allò més útil la guia El secret més ben guardat. Estructurada a partir d’una sèrie de rutes repartides per tot el territori català, la guia inclou explicacions detallades dels millors boscos i racons on creixen els diferents tipus de bolets, quina és la millor època per trobar-los, fotografies, mapes i comentaris de les nombroses experiències que han tingut els dos autors, Marc Casabosch i Robert Höss, mentre buscaven bolets.

Ha començat la tardor, i els primers bolets, també. Segons indiquen els micòlegs, ens trobem amb la que podria ser la millor temporada respecte dels últims anys per les pluges de la primavera i de finals d'agost. Si sou dels que ja n'heu collit uns bons cabassos, el cuiner Jordi Perich, del restaurant Cal Carter, a la població de Mura, explica com netejar-los i com cuinar-los a casa amb els millors trucs, que són aplicables als rovellons, les llenegues i els rossinyols.

1.

Rovellons estofats amb ou ferrat i puré de patates

]]>

Els rovellons se situen entre els bolets més nostrats i també entre els bolets comestibles més freqüents a Catalunya. "De característic color ataronjat-vermellós, barret molt carnós i peu gruixut i buit per dins, és un dels bolets més populars de la nostra gastronomia", afirma l'expert en cuina catalana Josep Lladonosa al seu llibre La cuina catalana. 800 receptes d'avui i de sempre (RBA). I són especialment populars en la seva preparació al forn o a la brasa amb all i julivert, una recepta que, simplement, no falla. Aquest bolet, que té una temporada que s'estén de setembre a desembre, es troba a les pinedes, especialment a la terra baixa i les obagues. Segons Lladonosa, a la cuina resulta excel·lent al forn, a la brasa i a la planxa, així com per acompanyar guisats a base de carn o com a guarnició de peixos, carns i pastes. "També és un bon ingredient a l'hora de preparar truites, remenats, coques salades i salses", explica. De fet, Lladonosa proposa receptes tan variades amb rovellons com ànec, llengua de vedella, llom de porc i rovellons amb botifarra esparracada.

]]>

És una evidència que la cultura digital actual propicia canvis de manera generalitzada al llarg i ample de la societat. I el món de la natura no s’escapa d’aquesta realitat. Algunes variables de la natura es manifesten en certes formes de la relació que hi manté la societat, com seria el cas del bolets. Una nova via d’identificació dels bolets des de dins del bosc és enviant-ne una imatge en directe.

]]>