Durant dècades, lobistes d'empreses dels EUA han pressionat perquè la Xina obrís les portes a bancs, companyies aeroespacials i cadenes de menjar ràpid. El fabricant d'avions Boeing, per exemple, va començar a rebre comandes del gegant asiàtic poc després d'una visita de Richard Nixon el 1972. Però ara, molts dels empresaris nord-americans al país veuen com el seu propi govern està desmantellant gran part de la feina feta.

Els boicots a marques occidentals d'aliments i begudes en països del Pròxim Orient estan afectant els ingressos de multinacionals i franquícies a qui aquests consumidors acusen de donar suport a Israel en la guerra de Gaza. Empreses com Coca-Cola, KFC, Starbucks, Mondelez o Pizza Hut estan notant la caiguda de la facturació en països com Egipte, Indonèsia, l'Aràbia Saudita o el Pakistan, segons explica aquest dilluns en un article el Financial Times. "Aquest esdeveniment no té precedents. La durada d'aquest conflicte no té precedents. La intensitat no té precedents", ha explicat Amarpal Sandhu, director executiu d'Americana Restaurants, una companyia que opera franquícies de marques com KFC, Pizza Hut i Krispy Kreme a l'Orient Mitjà i el Kazakhstan, en una trucada amb analistes aquest dijous.

Les alternatives casolanes als productes de Starbucks han proliferat per les xarxes després de les campanyes de boicot nascudes arran de l'ofensiva militar d'Israel a Gaza. McDonald's advertia aquesta setmana que les seves vendes trimestrals més recents s'han vist afectades pels boicots relacionats amb la guerra. Però es poden quantificar aquests impactes en aquests dos gegants?

En un carrer del centre de Moscou, dues noies d'uns vint anys es graven davant d'un establiment de Stars Coffee, la marca que ha substituït a Rússia la multinacional nord-americana de cafeteries Starbucks. El vídeo, publicat per la youtuber Natasha Kurnaeva i titulat He anat al nou Starbucks rus perquè tu no ho hagis de fer, mostra com visita la cafeteria amb la seva amiga Alena (que té un canal anomenat Depressed russian, 'russa deprimida') i hi compren cafè i un tros de pastís. Mentre se'l mengen al mig del carrer, comenten què els sembla. "No està malament, però m'esperava que fos millor", diu l'Alena amb to deprimit. "No m'agrada, té gust de plàstic. ¿Potser ja era així a l'Starbucks original?", es pregunta la Natasha. La resposta se la dona ella mateixa: "Tant hi fa, aquest vídeo és per cagar-nos en el nou Stars Coffee rus i som aquí per a això".

L'economia dels Estats Units, que tot just s'està recuperant de la històrica inflació posterior a la crisi de la pandèmia, podria tornar a trontollar per l'aturada de la seva principal empresa de transport. El sindicat Teamsters, que representa més de 340.000 camioners de la companyia logística UPS, ha aprovat anar a la vaga si l'empresa no millora el seu contracte laboral abans que aquest s'acabi, el 31 de juliol vinent. L'aturada es convertiria en la més gran als EUA des del 1959 i generaria importants disrupcions i retards en el lliurament de productes a tot el país.

L'economia russa podria començar a trontollar a causa de les sancions internacionals per la seva invasió a Ucraïna i la fugida d'empreses que està patint des que va començar l'atac a Ucraïna. Aquest dimecres, l'agència de qualificació creditícia Fitch ha tornat a rebaixar la nota de solvència com a emissor a llarg termini del deute sobirà de Rússia, que passa de B a C, davant d'un risc d'impagament "imminent".

"Avui ha sigut el meu últim torn com a empleada no sindicalitzada. Quan fitxi dissabte, estaré treballant al primer Starbucks afiliat a un sindicat dels Estats Units". Jaz Brisack és un dels 19 treballadors d'una cafeteria de Buffalo (a l'estat de Nova York) que divendres van aconseguir que la Junta Nacional de Relacions Laborals dels EUA aprovés per primera vegada la creació d'un sindicat en un dels locals de la cadena. Per primer cop en 50 anys d'història, la multinacional haurà de negociar les condicions laborals en almenys un dels establiments al seu país d'origen. En aquest cas amb Workers United New York, una branca del sindicat del sector serveis Service Employees International Union. "És la primera peça d'un dòmino", explicava Brisack en una entrevista al portal Democracy Now, després de guanyar la votació per 19 vots a favor i 8 en contra.

Una de freda i una de calenta per a la 'supercomissària' de Competència de la Unió Europea, Margrete Vestager. Aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li ha donat la raó en la petició de devolució de 20 milions d'euros de Fiat en concepte d'ajudes fiscals il·legals per part de Luxemburg. Al mateix temps, però, ha anul·lat la mateixa decisió aplicada a Starbucks, a qui se li reclamaven 30 milions d'euros, perquè considera que en aquest cas la Comissió Europea no ha aconseguit provar que existeixen acords fiscals il·lícits amb els Països Baixos. Aquests dos estats europeus són considerats 'paradisos fiscals" en un recent informe de l'Eurocambra.

Després de gairebé una dècada des que es va iniciar, el que es coneix com el judici de l’acrilamida ha arribat a la seva conclusió amb la sentència del jutge del Tribunal Suprem de la ciutat de Los Angeles, Elihu Berle, que ha dictaminat que a partir d’ara els famosos gots de cafè de paper plastificat dels Estats Units -els coffee cups - han d’incloure una etiqueta d’advertència sobre la presència de substàncies cancerígenes en el seu interior, en concret, d’acrilamida. Es tracta d’una targeta groga per a la indústria restauradora americana i, més concretament, per a un dels seus productes estrella i alhora profundament lligat a la cultura americana d’inacabables carreteres sense una sola corba, ous amb cansalada i hamburgueses de mig quilo: el cafè americà. És potser l’únic estil de cafè amb denominació d’origen, si exceptuem el ristretto italià.

Han passat més de sis anys des que Marcilla va desafiar Nespresso quan es va infiltrar en el seu sistema de cafeteres domèstiques llançant al mercat una càpsula monodosi compatible. Des de llavors, després del pas pels jutjats, han estat diferents marques les que s'han animat a fer-li la competència a la marca de Nestlé, mentre que aquesta companyia insistia a vendre els seus cafès en els seus propis canals de venda (internet o botigues) i s'ajudava de populars campanyes publicitàries. L'últim a fer-ho ha estat el gegant nord-americà Starbucks, que des d'avui ven a Espanya també càpsules compatibles amb les cafeteres de Nespresso.

Els quatre acusats de cremar una cafeteria Starbucks de Barcelona durant la vaga general del 29 de març del 2012 han acceptat penes de fins a 11 mesos de presó. Els encausats han arribat a un acord amb la fiscalia, la Generalitat i l'Advocacia de l'Estat, que demanaven per a ells 6 anys de presó pels delictes de desordres públics i danys. Per a dos dels acusats s'ha substituït la pena de presó pel pagament d'una multa, mentre que en el cas dels altres dos s'ha suspès el compliment de la condemna amb la condició que no cometin cap delicte els pròxims 2 anys i que paguin una indemnització en el termini de 2 mesos.

Troben bacteris fecals als glaçons de les begudes de Starbucks, Costa Coffee i Caffe Nero, segons una investigació del programa 'Watchdog' de la BBC. El mitjà britànic assegura haver trobat diverses quantitats de coliformes fecals, els organismes que es trobes als fems, en unes mostres de begudes amb gel de les tres cadenes de cafè més importants del Regne Unit que han sigut analitzades.

Als Estats Units hi ha sis distribuïdors d’armes amb llicència per cada Starbucks. Un projecte de mapatge fet per l’empresa 1point21 ha comparat el nombre d’establiments legals on es venen armes amb un comerç molt estès que coneixen tots els nord-americans: les cafeteries Starbucks.

La Comissió Europea ha donat avui el primer pas decisiu contra els pactes fiscals que alguns països van signar amb multinacionals amb l'objectiu d'evadir impostos. La Comissió Europea declara il·legals els acords fiscals –'tax rulings', en anglès– de la cadena de cafeteries Starbucks als Països Baixos i l’empresa d’automòbils Fiat a Luxemburg. Ambdues companyies hauran d’entregar entre 20 i 30 milions d’euros cada una, la quantitat que l’executiu comunitari calcula que van evadir en impostos.