Seguir el rastre creatiu de Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 1959) no és fàcil. Encara amb el record recent del poemari Naufragis (3i4, 2019), ha dialogat amb l'obra d'Antoni Areny al llibre col·lectiu De la matèria i la paraula (La Garúa, 2020), està a punt d'inaugurar una nova col·lecció de poesia dirigida per Jordi Cervera i ha prologat l'epistolari entre Antoni Badia i Margarit i Joan Coromines –dos dels seus mestres– i una nova edició de l'obra poètica de Joana Raspall. "Hi ha molts camins oberts dins el meu cap", reconeix. L'últim que acaba de donar a conèixer és La respiració de les plantes (Fundación Hervás Amezcua, 2020), una carpeta que inclou nou poemes seus, cadascun d'ells acompanyat de gravats de Luisa García-Muro, Paloma González i Antonio Hervás Amezcua.

Carles Duarte és un cas únic en la cultura catalana. La seva capacitat de treball és abassegadora, i ha aconseguit de bastir una obra poètica ingent i convertir-se alhora en un dels treballadors de la cultura més conspicus del país, una presència que sembla que gaudeixi del do de la ubiqüitat, un autèntic escarràs. Ha exercit càrrecs importants en l’administració, en la gestió cultural i editorial, i en l’educació. Com a poeta, autodefineix el seu estil com “una poesia que cerca la respiració d’una música nua, tendeix al ritme clar del que és essencial, a la depuració expressiva”. El paisatge i les referències culturals del Mediterrani s’hi fan presents d’una manera constant, justament en aquests Naufragis acompanyats de les belles imatges de Guido Dettoni. Té com a temes centrals la tendresa (la pell, el desig, el coneixement per mitjà del tacte...), el somni (com a motor de l’existència, com a lectura subjectiva i personal del que succeeix, com a territori on la creativitat es mou amb més llibertat...) i l’oblit (com a extinció del record, com a horitzó incessant que devora tot el que existeix).

La cultura està “en un estat de crisi estancada”, sentencia Gemma Sendra, vicepresidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). És veritat que des del 2013 la facturació de les indústries culturals i els públics dels diferents àmbits han anat creixent, però tan a poc a poc que no es pot dir que la cultura hagi sortit de la crisi (puja un 0,2% la facturació de llibres, un 0,4% la de cinema i un destacat 15% la de les empreses de videojocs). També està encallada la inversió pública, que es manté en mínims raquítics: la Generalitat destina el 0,7% del pressupost a cultura, mentre que als ajuntaments el percentatge ha pujat fins a prop del 7%.

Tot va començar amb una sentència del Tribunal de Justícia Europea en què es posava en qüestió la subvenció (exempta de la base imposable d'IVA) a un geriàtric. La sentència interpretava que la subvenció afectava el preu final del geriàtric i, per tant, l'afavoria respecte dels altres. L'Agència Tributària espanyola, però, ha utilitzat aquesta sentència per aplicar-la al món cultural i social, i ha posat en perill així moltes iniciatives culturals catalanes, com Temporada Alta o el Mercat de les Flors, i de recerca. Avui el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i els representants de nou associacions i entitats catalanes sense afany de lucre han enviat una carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per qüestionar aquest tractament fiscal. Aquest dijous precisament es discuteix al Congrés de Diputats si es posa fi a aquestes recaptacions.

Un dels poemes d’aquest llibre es diu Mediterrània (“la nostra antiga pàtria”, com voldria Màrius Torres). En el primer dels seus fragments el poeta, després d’explicar-nos com “respira el món en el batec del mar”, assegura que voldria “collir la nit”, vestir “la pell d’estels” i, finalment, convertir cada gest efímer en un “instant etern”.

Alba del vespre acaba amb una cita d'Aristòtil que dóna una bona clau d'interpretació del llibre: "Es pot dir, doncs, que el vespre és la vellesa del dia o, com Empèdocles, que la vellesa és el vespre de la vida o el crepuscle de la vida ".

CARLES SANTOS

ha dit recentment Carles Duarte

El poeta, lingüista i director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, va ser nomenat president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) el 21 de juny. Duarte encara el repte de presidir una institució amb un passat convuls.

El president del Consell Nacional de la Cultura i els Arts (Conca), Carles Duarte, s'ha mostrat totalment contrari al "radical" augment de l'IVA en el sector cultural, que considera com "una invitació contundent" a deixar d'anar al cinema i al teatre.

Una magrana d’astres és un projecte encapçalat per Pere Vilanova, amb les il·lustracions de Sergi Solans i la producció musical de Pau Romero, en què ha fet música alguns poemes triats del poeta Carles Duarte i que aquest dijous es presenta a la Sala Llevant de la Biblioteca de Catalunya, a les 21 h. A Una magrana d’astres la poesia i la música s’han unit per donar forma a un espai imaginari propi que vol ser compartit per créixer i expandir-se dins les vostres ments i cors.