Els esports nàutics són els reis de l’estiu i n’hi ha que estan a l’abast de tothom, com per exemple el caiac, una pràctica esportiva que ens permet gaudir de l’entorn natural alhora que fem esport. Una activitat, a més, que es pot practicar tant al mar com en rius i pantans, en cada cas amb les seves particularitats.

Imagina tenir el poder de volar. Levitar en l'aire i sentir que tot és possible. Trencar la llei de la gravetat i tenir el privilegi de ser una au que sent la brisa al clatell mentre contempla els paisatges que li regala aquest món. Aquesta sensació és la que va experimentar el caiaquista gironí Aniol Serrasolses (Bescanó, 1991) quan va descendir una cascada glacial de 20 metres. "Estar a l’aire és una sensació increïble. Estàs suspès sobre l'aigua", s'emociona el gironí, que ha atès l'ARA, al recordar el moment.

És una ànima lliure com n’he conegudes poques. Tan valenta que escala, en solitari, les parets naturals més verticals del planeta. I tan discreta que els mitjans parlen ben poc d’una esportista que assoleix fites que, en les seves condicions, no fa ningú més. Aquest curs l’Ajuntament de Barcelona li va donar el Premi Dona i Esport i va ser llavors, en un acte al Saló de Cent, que vaig tenir notícia que la Sílvia Vidal (Barcelona, 1970) era una llicenciada en INEF que, des de fa 30 anys, desafia la força de la gravetat d’una manera tan preparada com conseqüent. M’adverteix que mai parla de temes íntims. Amb ella al davant, tampoc no m’interessa el safareig terrenal. 

A bord del Titan, el submarí que porta turistes a les restes del Titanic que va desaparèixer diumenge, hi van cinc persones. La tripulació va perdre contacte amb el vaixell mare de l'empresa OceanGate, que organitza aquestes excursions, una hora i 45 minuts després d'haver-se submergit per arribar als gairebé 4.000 metres de profunditat on hi ha les restes del transatlàntic sinistrat el 1912. Després de quatre dies de cerca, els equips de rescat vaan trobar les restes de l'aparell al fons del mar, a menys de 500 metres de les del Titanic, i tots cinc es van donar per morts.

Les pròximes vacances de Nadal seran ben diferents per a Martí Ramírez, Sergi Franch, Joaquim Planells i Juan Bautista Romero. El 12 de desembre tots quatre seran a l'illa de La Gomera, a les Canàries, per iniciar la gran aventura de la seva vida: travessar l’Atlàntic remant. És el gran repte de l’Ocean Cats, equip format expressament per participar en la Talisker Whisky Atlantic Challenge. “És la travessia a rem més dura, et porta de La Gomera a l'illa caribenya d’Antigua. De mitjana sol durar entre 40 i 45 dies per creuar més de 5.000 km”, explica Quim Planells. “De seguida et quedes sol. Poques hores després de la sortida, cada embarcació fa el seu camí en solitari”, afegeix. Quan ho explica, els ulls li brillen. Res de por, tot al contrari. 

No només hivernen certs animals, també ho fan algunes de les millors idees. Són aquells pensaments que, adormits, esperen el moment ideal per concretar-se. El periodista Daniel Romaní en tenia un i el va convertir en un pla, latent però disposat a fer-se: tornar a fer una ruta llarga amb patí de vela, l'embarcació amb la qual tantes vegades havia navegat de jove, quan feia de monitor. No es pot dir que recórrer tot el litoral del país fos el somni de la seva vida, però sí un propòsit que havia anat apareixent. I aquest estiu va arribar l'ocasió completant el projecte Catalunya a Vela 2021, una ruta des de les Cases d'Alcanar fins al cap de Creus en una embarcació que Romaní coneix molt bé, tot i fer molts anys que no hi navegava. Això sí, muntar-hi "és com anar en bicicleta", diu. Fer-ho de baix cap a dalt també incloïa cert simbolisme personal: tot i la seva gran experiència, començar a l'Ebre era fer-ho en un terreny verge per a Romaní.

El 20 de juny farà just un any que el matrimoni format per Marc Antillach i Serena Pujol i les seves filles, Xènia i Jordina, viatgen pel continent americà en furgoneta. A principis d’agost tenen previst finalitzar aquesta aventura i tornar a Tarragona. Després de recórrer mig Europa amb la Barretina -així es diu la furgoneta vivenda 4x4 amb què viatgen-, els va venir la “idea esbojarrada” -tal com reconeixen ells mateixos- d’anar a Amèrica. “Nosaltres som de països de fred, pensem en Alaska i en la Patagònia, hi anem donant voltes, somiem amb veure els Andes, les Rocalloses... i finalment decidim travessar tot el continent. Ens anem informant i veiem que és possible, trobem exemples de gent que ho ha fet, cap amb nens de les edats de les nostres. Finalment, consultada l’escola i els mestres, ens hi tirem de cap, pensem que serà una bona experiència per a nosaltres i per a elles”, explica el Marc.

El 1923 a Anglaterra tothom es preguntava qui seria el primer humà que posaria els peus el cim de l’Everest. Diversos alpinistes havien intentat escalar els seus 8.848 metres, però cap no ho havia aconseguit. Els britànics havien creat una comissió de seguiment per a les diferents expedicions, el Mount Everest Committee, que va coordinar els tres primers intents de conquesta de la muntanya nepalesa. El govern hi tenia un interès purament propagandístic, en una època de conquestes i colonialisme. Ja s’havien complert les gestes d’arribar primer al pol Nord (ho va aconseguir el nord-americà Robert E. Peary, tot i que després s’anul·laria el seu rècord), i al pol Sud, que els anglesos van perdre contra dels noruecs per només un mes de diferència. Hi havia una persona predestinada a ser el primer a coronar el cim del món, un escollit: el professor George Mallory, militar de professió i obsessionat amb l’objectiu. L’anglès ja havia estat dues vegades a la muntanya i ara participaria en la quarta expedició, de la qual era la gran estrella. Hi havia dedicat la vida i, de fet, també l’hi deixaria un any després. Quan la premsa li preguntava per què volia arribar al cim de l’Everest, el seu argument era tan simple que als periodistes els quedava cara de pòquer: “Perquè és allà”.

La marina britànica ha apartat del seu lloc de feina la primera dona que ha comandat un navili de guerra al Regne Unit, després de publicar-se que va tenir una aventura a bord amb un dels seus oficials. Sarah West, de 42 anys i amb una carrera militar de gairebé dues dècades, era des de maig de 2012 la comandant de la fragata 'HMS Portland', que amb 4.900 tones de desplaçament és una de les més importants de la força naval del Regne Unit.

La Plataforma Iniciativa Animalista contra la tortura animal (PIA) denunciarà als jutjats el suposat maltractament dels cavalls que s'utilitzen en els espectacles de l'àrea temàtica del Far West. Segons la PIA, els cavalls han d'actuar quatre cops al dia en passis de 30 minuts en què pateixen caigudes violentes a terra i els cops de fuet dels seus domadors.

Jordi Cases, Julio Gómez i Neus Màrmol, tres integrants de l'associació Dretadecidir.com, han iniciat aquest dimarts una aventura per divulgar el dret a decidir als Estats Units. En tres setmanes, es proposen de recórrer els EUA de costa a costa per "donar a conèixer la voluntat del poble sobre el dret a decidir de Catalunya expressada en les darreres eleccions". Pensen entregar la declaració de sobirania del Parlament amb una carta personalitzada a cada president o governador. També faran entrega de la samarreta del FC Barcelona amb l'estelada estampada al pit i el llibre 'What's up with Catalonia', de Liz Castro, a les cambres dels diversos estats nord-americans.

Els treballadors de Virgin coneixen el fundador i propietari de l'empresa amb el sobrenom de Dr. Yes, per la seva fama d'acceptar i impulsar qualsevol idea que li proposin, per rocambolesca i absurda que sembli. Així va ser com Richard Branson va acabar bevent xampany penjat a la façana de l'aeroport que Virgin Galactic va construir als Estats Units el dia que el van inaugurar. L'aeroport acull un dels últims projectes de Branson: la primera companyia que ofereix vols comercials a l'espai, de cara a explotar el turisme espacial. Amb uns anys de retard acumulat, segueixen provant els avions, en què cada seient costa 200.000 dòlars.

L'Estat està determinat a fer de la suposada expulsió de Catalunya de la UE la principal arma en contra de l'autodeterminació de Catalunya. I des d'aquest dimarts, també, un element de campanya electoral. En una entrevista a Onda Cero, el secretari d'Estat de la UE, Íñigo Méndez de Vigo, ha considerat que la carta de la comissària europea Viviane Reding –en què rectifica les seves declaracions a favor que Catalunya es mantingui a la UE i es fa seva la interpretació del govern espanyol sobre la suposada expulsió en cas de declaració unilateral d'independència– ha de servir per "clarificar les coses de cara a les eleccions catalanes".

La jove rossa de 25 anys, Dominica Cemortan, que va ser acusada de distreure el capità del 'Costa Concordia', Francisco Schettino, en el moment de l'enfonsament, ha reconegut en una entrevista al 'Daily Mail' l'aventura amb el capità. Cemortan, que ha assegurat que volia "deixar les coses clares", havia negat fins ara el possible afer.

Vincent es troba en un moment difícil de la seva vida, la seva xicota, Katherine, el pressiona perquè es decideixi a fer un pas endavant en una relació que sembla encallada des de fa anys. De sobte apareixerà una jove enigmàtica anomenada Catherine que farà que el nostre protagonista es replantegi el seu futur.

La recuperació de Ca la Fou, una de la setantena de colònies industrials que va tenir Catalunya, és l'últim gran projecte dels moviments socials, que han tingut en Enric Duran, el Robin Hood dels bancs, com a icona més visible. La Cooperativa Integral Catalana, després de negociar un any amb el propietari dels terrenys, va adquirir els 8.000 metres quadrats d'aquesta finca de Cabrera d'Anoia per reformar l'espai. Hi ofereixen habitatges i despatxos per poder treballar a preus simbòlics.

"Multicòmic i minimèdia". Així és com el pallasso manresà Marcel Gros defineix el seu nou espectacle, La gran A...ventura. Una visita guiada pel seu univers particular que descobreix les dèries que el pallasso ha anat acumulant al llarg dels seus trenta anys d'experiència damunt dels escenaris. Marcel Gros ha creat aquest espectacle per celebrar el seu trentè "universari", en lloc d'aniversari. "És el meu univers, una autobiografia que miro de compartir amb tot el públic, indicat únicament i exclusivament per a tothom", ha apuntat. El pallasso ha assegurat que quan es posa el nas vermell és "més Marcel Gros que mai".