Han començat les festes de la Mercè, cosa que justifica el cronista per començar amb una cita de Rodoreda: “Les coses importants són les que no ho semblen”. Penso en aquesta frase perquè per a Najat El Hachmi mig metre de tela és una cosa que no sembla important, però ho és. Cita l’advocada iraniana Nasrin Sotoudeh: “Si ens poden obligar a portar aquest mig metro de tela podran fer amb nosaltres el que vulguin”, i l’escriptora catalana fa una pausa i alça la veu: “Doncs sabeu què? No deixarem que això passi. Ni mig metre de tela ni un mil·límetre de la llibertat que mereixem”. És la frase del pregó que més farà retronar les parets del Saló de Cent amb aplaudiments.

Les crítiques i la polèmica per l'elecció de l'escriptora Najat El Hachmi com a pregonera de les festes de la Mercè no s'aturen i han provocat també que surtin veus en defensa seva, en especial de l'entorn cultural i en defensa de la llibertat d'expressió, sobretot a través de les xarxes socials. Escriptors com Quim Monzó, Blanca Llum Vidal o l'editora Pilar Beltran han defensat El Hachmi i la llibertat d'expressió i han criticat la politització de la seva elecció.

Aquest text és el pregó de Sant Jordi que l'escriptor Sebastià Alzamora va llegir en un acte a la seu del diari el 14 d'abril de 2023.

Pregó cinematogràfic per obrir les festes de la Mercè d'aquest 2023. La directora Carla Simón ha aprofitat el seu paper com a pregonera per lloar el caràcter de Barcelona com a ciutat acollidora i per recordar com va ser la seva arribada d'adolescent a la ciutat després de viure dels sis als disset anys a les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa. El seu pregó ha tingut com a convidats sorpresa alguns dels actors de la seva última –i premiada– pel·lícula, Alcarràs. Simón ha escrit un guió especialment pensat per a l'ocasió sobre com seria l'arribada del Joan, el fill adolescent de la família Solé, a Barcelona, després de decidir abandonar les terres i l'ofici de pagès i venir a estudiar a la ciutat. L'ha interpretat amb l'ajuda d'actors com Albert Bosch, que és qui interpreta el paper del jove pagès a Alcarràs; de Berta Pipó, que fa de la seva tia Glòria, i d'Albert Baldomà i Laura Roqué, en el dels seus amics. 

"Potser entre tots és possible canviar el guarniment del món", valgui aquesta reflexió de Carla Carbonell per resumir les essències del seu pregó inaugural de la festa major de Gràcia d’enguany. Sap de què parla: els guarniments, com a personalitat imprescindible de les Festes de Gràcia, han format part de la seva vida durant els últims vuit anys, els que ha sigut presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia. El seu pregó tracta d’això, del poder de canviar allò que va malament, allò que embruta el món i ens fa pitjors. La llista que enumera és llarga i galdosa, la concentra en els darrers vuit anys: la guerra a Ucraïna i les cinquanta-set guerres actives al món, els actes terroristes, els milers i milers de desapareguts al Mediterrani, l’increment inexorable dels crims i les agressions masclistes, la presidència de Trump, les càrregues policials de l’1-O, el desgel dels pols, la desforestació... i el canvi climàtic, esclar: "Ja ho sabeu, oi, que aquest estiu serà el més fresc de la resta dels estius de les nostres vides?"

Atípic, amb música, amb humor i ple de crítica social i política. Així ha sigut el pregó que ha fet Jaume Mateu Búllich, més conegut pel seu nom artístic com a pallasso Tortell Poltrona, per inaugurar les Festes de la Mercè d’aquest any, fortament marcades pel coronavirus. "El meu pregó serà escudella catalana, perquè tothom m’ha dit el que he de dir", ha reconegut Poltrona, que, finalment, i en un gir de guió, ha començat llegint una carta de Jordi Cuixart des de la presó de Lledoners. A la missiva, el president d’Òmnium Cultural repassava amb Poltrona les desigualtats i les contradiccions que porta implícita la nova normalitat. "Flipes, no? Una carta del Cuixart", ha insistit Poltrona, que tot seguit ha fet entrar un grup de música –amb Joan Garriga a la guitarra– que l’ha acompanyat durant la lectura del pregó amb estones d’actuació musical.

No hi ha concurs de guarniments ni concerts a les nits. Com la majoria de propostes culturals, el barri de Gràcia també s'ha hagut de reinventar aquest any per poder vestir-se de gala sense augmentar el risc de contagi del covid-19. I, per primera vegada en la seva història, ha donat el tret de sortida a la primera festa major virtual amb un pregó telemàtic i a porta tancada protagonitzat per tres representants del món sanitari: Maria Teresa Fabregat, infermera del CAP Vila de Gràcia-Cibeles; Xènia Sist, infermera adjunta a la direcció d'infermeria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i Elvira Bisbe, metgessa anestesista de l'Hospital de l'Esperança i vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona.

¿La recepta de José Luis Rodríguez Zapatero per arreglar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya? No ho diríeu mai, el talante. Sí, aquella famosa paraula que va fer fortuna durant el seu mandat com a president del govern espanyol. La pronuncia just al final del pregó que el Gremi de Restauració de Barcelona li ha demanat per a la celebració de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. Abans, s'ha posat les botes amb el diàleg fins a fer saltar el comptador de paraules repetides compulsivament. La fórmula de ZP està d'actualitat, això és innegable, així ho certifica la taula de diàleg orquestrada per obra i gràcia del pacte del PSOE i Unides Podem amb ERC. I ell mateix també està d'actualitat, Cayetana Álvarez de Toledo acaba de demanar formalment que li sigui retirada la condició d'expresident espanyol perquè, a criteri seu i del PP, ha fet molt mal paper en la mediació política amb Veneçuela, tasca que l'ha ocupat aquests últims anys: "És una demanda molt innovadora que equivaldria, més o menys, a voler esborrar set anys de la història recent d'Espanya". És molt curiós, l'acte del Gremi de Restauració. Sembla talment que sigui oficial però l'ha organitzat una entitat privada. L'alcaldessa no hi és però sí dos exalcaldes –Trias i Hereu– i membres de l'equip municipal com Laia Bonet i Albert Batlle. El pregoner s'abraça amb Hereu i conversa amb Trias. També hi ha José Montilla, que va ser ministre del seu primer govern, però no veig que tinguin ganes imperioses de trobar-se.

L’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena va donar aquest divendres el tret de sortida a la Mercè fent una crida al diàleg, a l’Espanya diversa i al respecte. A parlar i escoltar-se. Carmena, que es va definir com una “enamorada irremissible” de Catalunya i Barcelona i del català -va fer parts del discurs en català-, no va dedicar ni una paraula al tema que va carregar de polèmica la seva elecció com a pregonera: que negués l’existència de presos polítics a l’Estat i que vinculés l’1-O al sorgiment de Vox. No va parlar de presos, ni de política en termes concrets. Sinó de diàleg, de diversitat i de respecte. “Parlar i escoltar són verbs que descriuen l’essència de la democràcia”, va defensar, després d’elogiar la iniciativa d’una empresa de publicitat que, el 2016, va penjar de les finestres de les seves seus a Madrid i Barcelona pancartes amb els lemes “Parlem” i “Hablemos ”. “Quants d’aquests crits hauríem necessitat. Quants en seguim necessitant”.

Aquest dijous, Dijous Gras, Sa Majestat Carnestoltes ha sortit al balcó de l'Ajuntament de Barcelona a fer el pregó de Carnaval davant d'una plaça Sant Jaume plena de gom a gom de turistes i locals. Aquest any ho ha fet acompanyat de set ambaixadors que representen viles i barris de la ciutat.

Tret de sortida a la Mercè 2016. Si bé l'any passat la reina de la polèmica va ser la guerra de banderes al balcó de l'Ajuntament, aquest any ho ha estat el duel entre el pregó oficial i l'extraoficial. No obstant això, l’escriptor Javier Pérez Andújar ha defugit la polèmica en el seu pregó, dedicant-lo als herois i als oblidats de la cultura popular barcelonina, entre d'altres.

L'actriu, presentadora i monologuista Imma Sust ha estat l'encarregada de donar el tret de sortida a la festa major de Gràcia amb el tradicional pregó. Entre bromes i comentaris irònics, la gracienca s'ha referit al sexisme i a la massificació turística del barri i ha demanat una "festa cívica i lliure d'assetjament".

"Pregono als quatre vents que a la gent de Gràcia els va la marxa, i porten ballant, amb algun període de descans, des del 1817". Així, l'actriu Mercè Montalà ha donat inici aquest divendres a la tarda a les festes de Gràcia amb el tradicional pregó. L'ha acompanyat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha assegurat que "és un honor ser per primer cop com a alcaldessa" en aquestes festes i ha agraït "l'esforç col·lectiu enorme dels veïns i veïnes". Colau també ha demanat que tothom "es coresponsabilitzi". A més a més, ha fet esment de les dones assassinades aquestes últimes setmanes i ha instat a fer que aquestes festes "siguin lliures d'agressions masclistes".

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat aquest dimecres que el pregoner de les Festes de la Mercè d'aquest 2015 serà l'humorista Andreu Buenafuente. Colau també ha notificat canvis destacats en el format de les festes, que començaran el 18 de setembre, com ara que la missa deixarà d'estar convocada com a acte oficial de la programació. L'alcaldessa ha dit que la missa sí que se celebrarà, però que no hi haurà representació política del consistori.

"Gràcia és casa vostra si respecteu feina i tradició". Amb aquest missatge ha volgut iniciar les festes de Gràcia d'enguany el pregoner i expresident de la Fundació Festa Major de Gràcia, Ricard Estruch. L'expresident, acompanyat de l'alcaldessa accidental i regidora del barri, Maite Fandós, ha volgut reivindicar la feina de tots els veïns que treballen durant tot l'any perquè es puguin celebrar aquestes emblemàtiques festes. "He volgut homenatjar els veritables herois de la festa, aquells que atresoren els valors del voluntariat, l'anonimat i el sacrifici", ha expressat.

Resum del pregó de Joaquim Maria Puyal que obre les festes de la Mercè del 2011