He llegit d’una revolada No et molestis a contestar-me (Empúries, 2026), el llibre que recull les cartes que es van enviar Salvador Espriu i Joan Vinyoli. No són cartes especialment poètiques, ni tampoc polítiques o de context social. Són missives personals, els missatges que s’enviaven dos amics per celebrar les proeses de la vida i maleir-ne els dolors i els desencants. En total, recullen quaranta lletres d’Espriu a Vinyoli, vuit d’Espriu a Teresa Sastre (l’esposa de Vinyoli) i només set de Vinyoli a Espriu.

Quinze anys abans de la mort de Franco, l'any 1960, Salvador Espriu va publicar La pell de brau, un poema en què l'autor aparca les meditacions sobre la mort i el sarcasme de Déu i en proposa una sobre l'Espanya i la Catalunya de la postguerra. Ha estat llegit sovint com una proposta pragmàtica: atès que vencedors i vençuts per força havien de conviure, el millor era apostar per una digna reconciliació. Com fa dir el mateix Espriu al personatge de l'Altíssim, a Primera història d'Esther: “Atorgueu-vos sense defallences una almoina recíproca de perdó i tolerància”. Es tractava de mirar endavant, tot i que això no volia dir de cap manera rendir-se a l'oblit i la desmemòria. En un dels fragments de La pell de brau, el XLVI, el poeta ho diu així: “A vegades és necessari i forçós / que un home mori per un poble, / però mai no ha de morir tot un poble / per un home sol: / recorda això sempre, Sepharad”. A Sepharad (el nom sefardita amb el qual Espriu es refereix a Espanya, però no a la sanguinària Espanya franquista, sinó a l'estroncada Espanya republicana en què ell va ser jove) li adreça un prec: “Fes que siguin segurs el ponts del diàleg / i mira de comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels teus fills”. Una afirmació de la diversitat, diríem ara, que entronca amb un altre poema fonamental sobre la mateixa qüestió, l'Oda a Espanya de Joan Maragall. Només així, conclou Espriu, serà possible un futur també digne: “Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats / i l'aire passi com una estesa mà / suau i molt benigna damunt els amples camps. / Que Sepharad visqui eternament / en l'ordre i en la pau, en el treball, / en la difícil i merescuda / llibertat”.

"Dels clàssics catalans, el més traduït és Mercè Rodoreda, després ve Ramon Llull, i el tercer és Salvador Espriu. Ha tingut i encara té una gran influència en molts llocs del món", comentava el poeta i professor universitari Jaume Subirana poc abans de la taula rodona dedicada a l’autor de La pell de brau a la Universitat de Barcelona (UB) en el marc del tercer Simposi Internacional Salvador Espriu, celebrat tant a la UB com a la Pompeu Fabra i a l’Autònoma. Hi han participat el poeta i editor Ramon Balasch i dos cantautors, Raimon i Pau Alabajos, moderats per una de les impulsores de la cita acadèmica, la professora Maria Moreno i Domènech.

El temps ha anat justament rehabilitant l’obra de govern del president Pujol. L’edició Cuyàs de les seves Memòries és també un magnífic tractat de fer país i de fer política, el seu codi binari d’abans que la informàtica comptés en base dos. I en base dos es refereix a l’independentisme: a l’últim volum (Proa, 2012), capítol “El Mont Blanc”, citant Raimon Galí, i a l’epíleg, amb Vicens i Vilar, que en l’esdevenir diacrònic és quan es troba de valent amb el tema, la revifalla d’una idea tant potent com tant de temps minoritària, que comença a esdevenir pragmàtica a partir del president Mas, tot i que potser hagi de passar una nostrada travessia del desert abans que se li reconegui copyright en la regeneració 3.0 de l'independentisme.

Apreciar la diferència és "el gran repte de la coexistència humana". Això, que fa temps que sabem (i no hauríem de deixar de saber mai), ho diu Oriol Pi de Cabanyes al pròleg del llibre de retrats Estels que encara fan llum (Pòrtic), un conjunt de trenta-cinc aproximacions a gent de la cultura. No són pròpiament retrats concebuts com a tals, sinó cròniques circumstancials. Pi de Cabanyes va ser el primer director de la refundada Institució de les Lletres Catalanes (1988-1996), càrrec que li va donar peu a moltes coneixences. Al llibre hi treuen el cap des de Borges i Octavio Paz fins a Pierre Vilar i Marta Harnecker entre els estrangers, al costat de Batllori, Tísner, Espriu, la Capmany, Estellés i molts noms de la cultura catalana o els espanyols Alberti i Pepín Bello.

“Amb la cançó bastim en la foscor / altes parets de somni”, recitava Salvador Espriu, enfilant amb solemnitat l’últim quartet del Poema XXV de La pell de brau. Acabava així: “Anem tancant les portes a la por”. Llavors, els gairebé 4.000 assistents al Primer Festival de Poesia Catalana -que ha passat a la història com a Price dels poetes - aplaudien, enfervorits. Potser sí que es començava a perdre la por al règim franquista, perquè la cloenda de Joan Oliver - Pere Quart acabaria amb crits de “Llibertat, llibertat!” que van afegir el matís polític a un dels recitals de poesia catalana més emblemàtics del segle passat.

Si no hagués sigut per la Guerra Civil, Jaume Aymà Mayol probablement no s’hauria dedicat a l’edició. Nascut a Barcelona el 1911, havia sigut professor de català vinculat a la Generalitat des que tenia 20 anys, i una de les conseqüències de la victòria franquista el 1939 va ser la depuració. “ Políticamente es desafecto al Alzamiento por cuanto siempre se manifestó públicamente partidario del separatismo catalán, al extremo que según información no exactamente comprobada parece ser era secretario de Pompeyo Fabra ”, diu l’informe de la Brigada de Información.

El Bastió Marco Polo, l'emblemàtic passeig a la vora del mar de l'Alguer, té des d'aquest dilluns una nova escultura que ret homenatge a l'escriptor i poeta Salvador Espriu. L'obra, de l'escultor sard Mario Nieddu, és un gran monòlit de pedra basalt de 2'80 metres d'alçada. És una donació de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) a la ciutat de l’Alguer pel conveni de col·laboració en l’àmbit de la promoció i la cooperació cultural entre les dues ciutats.

El simposi internacional sobre Salvador Espriu és l'acte més destacat en l'àmbit acadèmic de l'exterior dins de les activitats de l'Any Espriu. Les jornades, que se celebren aquest divendres i demà, dissabte, estan organitzades per l'Institut Ramon Llull juntament amb la Universitat de Cambridge i el Centre for Catalan Studies de la Queen Mary University de Londres. Entre els ponents a les jornades hi ha acadèmics de diverses universitats britàniques que analitzaran la importància de la figura d'Espriu. El simposi també comptarà amb la presència d'alguns traductors de l'obra d'Espriu i culminarà amb un concert de cançons clàssico-contemporàn¡es que s'han composat a partir de l'obra del poeta català.

Coincidint amb el centenari del seu naixement, l'exposició 'He mirat aquesta terra', amb guió del comissari de l'Any Espriu, Xavier Bru de Sala, i executada pel crític Julià Guillamon, dóna a conèixer al públic un personatge polièdric, del qual es desenvolupen diferents aspectes de la seva biografia i s'ensenyen documents inèdits fins ara, com cartes manuscrites en la seva lletra de formiga i en majúscula, a les quals era molt aficionat.

La literatura puja dalt l'escenari del Grec amb dos espectacles que converteixen Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Albert Camus en protagonistes. Emoció i poesia s'enllacen a 'Flames a la fosca', un muntatge de Teresa Vilardell que plasma l'impacte de la mort i el pes de l'amistat a través de la relació entre Espriu i Rosselló-Pòrcel. D'altra banda, la filosofia de l'absurd d'Albert Camus és el motor de 'L'accident', una comèdia de Carme Cané en què dos àngels repassen la vida i obra del pensador i debaten la seva entrada al cel. Amb aquestes dues propostes, el Grec dóna vida a tres personatges literaris per enfocar la seva trajectòria des d'una perspectiva diferent i potenciar-ne la part més humana.

La Setmana de la Poesia de Barcelona se celebrarà del 8 al 14 de maig amb més de 30 activitats en una vintena d'espais de la ciutat. Salvador Espriu tindrà una presència destacada en aquesta edició, que coincideix amb la celebració de l'Any Espriu. Amb un pressupost total de 238.000 euros, un 8% inferior a l'any passat, i Sam Abrams i Ernest Farrés estrenant-se en la direcció, el certamen ha avançat aquest dijous els noms dels guanyadors del premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona, Àngels Gregori, i del Premi Extraordinari Salvador Espriu, Carles Miralles. Ambdós recolliran el guardó en el tradicional lliurament de premis al Saló de Cent de l'Ajuntament, a manera d'inauguració de la Setmana de la Poesia de Barcelona.