El ritme del desglaç de l'Antàrtida continua sorprenent els científics. En un article publicat aquest dilluns a Nature Geoscience, investigadors de la Universitat de Colorado a Boulder (Estats Units) constaten que l'any 2023 la glacera Hektoria, situada a la costa oriental de la península Graham —una de les zones que més s'estan escalfant del continent austral— va retrocedir almenys 8 quilòmetres en només dos mesos. Tot i que a la dècada dels 2000 aquesta massa ja va experimentar una pèrdua molt ràpida de gel, la taxa registrada per aquest equip és la més ràpida en la història moderna. L'acceleració del desgel va ser deu vegades més potent que altres mesuraments previs, fins al punt que en unes poques setmanes es va desintegrar quasi la meitat de la glacera.

A mesura que el món s’escalfa, el permagel de Rússia es desglaça en dos terços del territori i amenaça ciutats i pobles que es van construir perquè hi visquessin els miners enviats a desenterrar un filó subterrani de petroli, gas, or i diamants. Fins i tot les carreteres s’esquerden, cedeixen i s’enfonsen, com en un terratrèmol a càmera lenta. I als afores d’un poble anomenat Batagai, al cor de Sibèria, s’hi obre ràpidament un cràter, conegut pels autòctons com "la porta de l’inframon".

Aquesta setmana s'ha fet viral aquesta impactant fotografia que un investigador del Servei Meteorològic Danès (DMI) ha fet al nord-oest de Groenlàndia. La imatge, que va ser presa el 13 de juny, mostra un trineu arrossegat per gossos avançant pel gel fos, l'objectiu de l'expedició era recollir instrumental de monitorització oceanogràfic i meteorològic al gel marí.

Al llarg dels últims dies, amb l'augment de la temperatura i el sol, el desglaç s'ha accelerat a tot el Pirineu. Encara queda força neu per fondre, sobretot a cotes altes i al vessant nord de les muntanyes del sector occidental.

Demà farà cinc anys que la Vall d’Aran va patir les inundacions més importants d'aquest segle XXI. Les precipitacions van caure durant hores a tota la vall, però ho van fer amb una intensitat moderada, sense cap gran xàfec o tempesta.

Primer les nevades, i després el desglaç i la pluja. Aquesta successió de fenòmens ha fet créixer notablement el cabal dels rius d'arreu del país, especialment dels que neixen al Pirineu i al Prepirineu.

Fa anys que els científics van detectar la pèrdua de gel a Groenlàndia, i també fa temps que van començar a alertar de les importants conseqüències que el desglaç tindria per a tot el planeta. Però aquest perill s'ha subestimat, i la situació és encara més dramàtica del que es pensava. Aquesta és la conclusió a què han arribat un grup de científics de la Universitat de Leeds, que després de simular per primer cop la distribució futura dels llacs que es formen a la superfície de la capa amb gel fos de neu i gel han arribat a la conclusió que l'impacte de la pèrdua de gel serà molt més important del previst. Groenlàndia es desfà, i a tota velocitat: 243.000 milions de tones mètriques cada any.

Moviments de fons en el mapa polític català. Les direccions de CiU i ERC han donat mostres que tenen intenció de deixar enrere anys de ressentiments i retrets mutus per iniciar un període de distensió que per ara es concentra exclusivament en el terreny de les declaracions públiques, però també amb converses amb la màxima discreció.