Una generació del públic teatral català ha crescut amb el director Thomas Ostermeier (Soltau, 1968). Àlex Rigola el va començar a portar a Barcelona quan dirigia el Teatre Lliure com a un dels seus referents a l'hora de fer unes posades en escena dels clàssics radicalment contemporànies que, al mateix temps, mantenien l'essència del text. Durant tot aquest temps el festival Temporada Alta ha programat alguns dels seus espectacles i la 34a edició del festival arrenca aquest cap de setmana al Teatre Municipal de Girona amb el seu Hamlet, que ja es va poder veure a la sala Fabià Puigserver del Lliure dues nits el desembre del 2008, pocs mesos després de l'estrena alemanya. El pas de l'espectacle per Barcelona va tenir la curiositat que un dels actors es va posar malalt en l'últim moment i el mateix Ostermeier va haver de fer el paper d'Horaci, amb el llibret a la mà, descamisat, de genolls i embolicat amb un plàstic.

Salvador Sunyer (Salt, 1957) és una d’aquelles persones que ha fet d’aquest país un lloc més culte, lliure, desvetllat i feliç. I, a sobre, amb bon humor i senzillesa. Després de 33 anys, deixa la direcció del festival Temporada Alta convertit en un epicentre de creació a Catalunya i un referent escènic europeu. Sunyer ha treballat amb la vocació de servei apresa del pare (el polític i alcalde saltenc Salvador Sunyer) i l’amor per la cultura mamat de la mare (Carme Bover, bibliotecària de Salt). D’aquestes entrevistes que fa de final d’etapa ell en diu “anar a un funeral”.

Tarda de música i festa a l’Auditori de Girona de la mà dels Scott Bradlee’s Post Modern Jukebox, la cèlebre banda nord-americana que fa versions de temes pop actuals a l’estil dels gèneres clàssics dels anys vint del segle XX. El grup, que celebra deu anys de trajectòria cantant per a milions d’espectadors de tot el món, estrenava a Catalunya l’espectacle de la seva gira d’aniversari en el marc del festival Temporada Alta –dos dies més tard, el 22 d’octubre, actuarà a la sala Paral·lel 62 de Barcelona–. Sobre l'escenari, Post Modern Jukebox aposten per un espectacle exuberant i enlluernador de dues hores de cançons interpretades a tota marxa amb arranjaments molt ben fets que imiten els ritmes i les harmonies del jazz, el swing, el doo woop i el blues. 

Angélica Liddell. Sempre igual i sempre diferent. Sempre excessiva. Aquest cop en la paraula i la durada. Cinc hores i 31 minuts de masturbació anímica i de brillant verborrea rabiosa. Una litúrgia del dolor, de l’amor i del sexe, una més, en cinc actes i quatre entreactes en què cap la carta als Corintis de Sant Pau, una versió de l’Ave Maria, l’himne de la legió i La alegría de vivir de Ray Heredia. Un totum revolutum que va fer aixecar el públic que omplia el Teatre de Salt fins i tot abans que caigués el teló quan Angélica Liddell tancava el seu funeral amb 101 canonades, tot fumant un cigarret, tirant la cendra al taüt, movent sensualment els malucs i els braços i mirant fixament aquella platea a la qual acabava de maleir la sang. Un cinquè acte en el qual la diva s’atreveix amb un fosc total d’uns vint minuts a teló aixecat mentre sentim la diatriba amb què convida al suïcidi com a sortida vital enfront de la podridura de l’ésser humà i flirteja amb el dimoni tot assegurant que “des de l’infern es veu millor Déu”.

La diva alemanya Ute Lemper i l’orquestra GIO Symphonia, dirigida per Francesc Prat, protagonitzen un concert dedicat a l’Alemanya d’entreguerres l'11 de novembre a l’Auditori de Girona, dins la programació del Festival Temporada Alta 2022. Tal com explica Prat, "el concert parteix d'un repertori d’Erwin Schulhoff, un dels millors compositors alemanys d’entreguerres (i mort en un camp de concentració nazi), i de noms reconeguts del període previ a la Segona Guerra Mundial, com ara Kurt Weill i Frank Eisler". A més, dona especial importància a la Jazz suite for orchestra, una peça del període dadaista de Schulhoff que esdevé el fil conductor entre l'orquestra i la solista.

Lector voraç, Salvador Sunyer (65 anys) ha dedicat la vida a la gestió cultural i a la producció artística. És el director del festival de les arts escèniques més gran de l’estat espanyol: el Temporada Alta de Girona i Salt. Sunyer es mostra optimista amb l’arrencada de la taquilla del festival: amb dades de dilluns, en menys d’una setmana s’han venut més de 18.000 entrades de les 42.450 disponibles. La 31a edició del Temporada Alta s’inaugurarà el 7 d’octubre amb L'adversari, una producció pròpia amb direcció de Julio Manrique i interpretada per Pere Arquillué i Carles Martínez, a partir dels textos del llibre homònim d’Emmanuel Carrère. Sunyer és fundador de l’empresa Bitò Produccions, que programa activitats com les conferències dels CaixaForum a tot l’Estat. De fet, el festival gironí significa menys del 40% de l’activitat de Bitò, empresa de 30 treballadors amb seu a Salt.

'L'oncle Vània'

Festival Temporada Alta. El Canal (Salt). Fins al 10 d'octubre

El teatre del lituà Oskaras Korsunovas ha visitat Temporada Alta fins a nou vegades fent ben palesa la seva originalitat, ja fos amb obres de Beckett, Gorki, Sarah Kane o Shakespeare. No podia ser, doncs, d’altra manera amb aquest L'oncle Vània, que ha dirigit amb actors i actrius catalans, que ha sigut rebut amb grans aplaudiments en la seva estrena a Salt i que es veurà al Teatre Lliure de Barcelona al novembre. "Fora el naturalisme! Visca el naturalisme!", proclama Korsunovas en una versió íntegra de quasi tres hores en la qual trenca la quarta paret un cop i un altre perquè els personatges interpel·lin directament els espectadors amb les paraules de Txékhov i fins i tot es barregin amb el públic tot buscant unes gallines en una divertida i xocant escena.

]]>

El Temporada Alta reuneix al cartell del trentè aniversari més de cent espectacles: noms internacionals de primer ordre, una aposta per la producció local i una tria de creadors per exportar. El festival, dirigit per Salvador Sunyer, arrenca aquest cap de setmana creuant els dits perquè es permeti ampliar l'aforament al 100% divendres, per incrementar taquilla i, sobretot, per retallar les cues virtuals que hi ha a la web en més de 25 espectacles.

]]>

La metxa dramàtica de les parelles i els estralls de capitalisme és infal·lible: Mar Monegal ha guanyat aquesta nit el 10è Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta amb Monopoli, durant una de les tradicionals vetllades dels dilluns a la sala La Planeta. Una partida del joc que dona títol a l’obra interpretada per la parella formada per Marcel Borràs i Aina Clotet és el recurs dramàtic de l’autora per denunciar l’impacte del capitalisme en “la generació perduda”, nascuda entre la Constitució de 1978 i el Mundial de futbol de 1982. Els personatges, una parella que ha de deixar el pis perquè se’ls acaba el contracte de lloguer, arriben a la conclusió que la versió del joc que més els escau és la dels mil·lennials, que es concentren en “viure experiències i acumular likes”, en lloc de tenir l’oportunitat de forjar-se un futur sòlid. En aquesta obra els títols universitaris es devaluen com els diners a la República de Weimar. “La vida puja més que les nòmines”, diu ell. “Que no sé perdre? I com és que fa quinze anys que estic amb tu?!”, li etziba ella. Malgrat tot, la situació millora i els personatges acaben obrint els ulls i fugint de la dictadura de les regles econòmiques del joc.

]]>

Què pot fer el teatre davant una pandèmia que l'aniquila? Com pot resistir i reivindicar el seu valor intangible? Hi ha algun lloc al món on cotitzi la bellesa i la poesia? Això es van plantejar Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer. I va sortir-ne Bouvetoya com acte de resistència, inspirada per la distopia de Ray Bradbury Fahrenheit 451 (molt agafat pels pèls) i l'il·lusionisme màgic de Shakespeare (La tempesta), que és qui realment atia l'aventura. I així se'ns presenten, com a supervivents amenaçats en un espai de resistència (el teatre) en format de conferència.

]]>

El director Julio Manrique i la seva troupe estan convençuts que "hi ha coses que cal fer passi el que passi", contra vent, marea i pandèmia. Per això va acceptar l'encàrrec del Festival Temporada Alta de fer l'espectacle inaugural de la pròxima edició, un muntatge que es podrà veure presencialment al Teatre Municipal de Girona i també en streaming. L'obra, que porta per títol Bouvetøya (la necessitat d'una illa) [el nom en noruec de l'illa Bouvet], està escrita a quatre mans pel mateix Manrique, Sergi Pompermayer, Cristina Genebat i Ivan Benet, i és "un homenatge al teatre i una crida a reivindicar-ne la necessitat". Els protagonistes són un grup d'actors i actrius que expliquen per què necessiten el teatre, i el text que diuen també beu de referents com La tempesta, de Shakespeare, que transcorre en una illa meravellosa, i de la novel·la Fahrenheit 451, de Ray Bradbury.

]]>

Frieda Cheuk Yan Ng surt del Teatre Municipal de Girona completament posseïda. “És impressionant, sembla que hagi assistit a un exorcisme”, afirmava ahir aquesta programadora del Tai Kwun de Hong Kong, que assisteix per segona vegada al Temporada Alta. Fins fa poc més de 24 hores, ni sabia qui era Jacint Verdaguer ni coneixia els Cabosanroque, dels quals ara es declara fan absoluta. “ Dimonis m’ha impactat, i mira que tenia les expectatives altes, perquè sabia que hi havia col·laborat Rocío Molina, que a Hong Kong triomfa moltíssim”, diu Ng. La instal·lació de Cabosanroque sobre els exorcismes de Verdaguer crea una atmosfera immersiva per parlar d’esperits en un món en crisi i d’una Europa infectada de dolor. “Encara que ens quedi lluny, també són una mica els nostres dimonis”, reflexiona la programadora.

]]>

Fa trenta anys que la companyia belga TG Stan funciona sense director. “No el trobem a faltar perquè no n’hem tingut mai. La creació col·lectiva la portem a la sang”, explica una de les actrius de la companyia, Jolente de Keersmaeker. Per primera vegada, la formació visita aquest divendres el festival Temporada Alta i ho fa amb una de les obres més emblemàtiques de Harold Pinter, Trahisons. El text parla d’un triangle amorós -format per un matrimoni i l’amant d’ella, que és alhora el millor amic del marit- i la història arrenca quan l’afer extramatrimonial ja està a les acaballes. De Keersmaeker interpreta la dona del triangle amorós i s’acompanya dels actors i membres de TG Stan Robby Cleiren i Frank Vercruyssen. Junts han donat forma a l’espectacle potenciant “el minimalisme present, sobretot, en els diàlegs” i defugint del costumisme. “Volíem provocar la sensació que la història pot passar en qualsevol moment i en qualsevol lloc. En tots els nostres muntatges intentem buscar la màxima universalitat”, apunta la intèrpret. Fa set anys que la formació representa Trahisons arreu del món però, segons De Keersmaeker, a l’espectacle no se li esgota la vida perquè constantment n’emergeixen nous significats. “És un dels aspectes que em fascina més de Pinter. Sempre revela coses diferents”, diu l’actriu.

]]>

Es diu Iphi però es podria dir Jessi o Juan. Ella simbolitza una generació de joves marginals als quals s’havia promès un futur i que s’arrosseguen entre alcohol, drogues i sexe sense cap objectiu a la vida. Són uns dels grans estafats del model econòmic imperant, que els ha deixat sense feina, sense casa, sense afectes, abocant-los al precipici de la marginació com les princeses de Fernando León de Aranoa. Però Iphi no és una choni qualsevol. Nia en ella una mena de bondat ingènua i espontània, una ètica primària i humanista, per la qual anteposa les necessitats dels altres a les seves mancances. I en això rau l’evocació del mite grec immortalitzat per Eurípides i posteriorment per Gluck. Iphi no és filla de cap rei i, de fet, viu amb l’àvia, però si la filla d’Agamèmnon va acceptar ser sacrificada per guarir el mal geni dels déus, la seva contemporània anteposarà el bé de la societat a uns diners que li resoldrien almenys els problemes immediats.

]]>

La ciutat mexicana de Tula de Allende, a l’estat d’Hidalgo, és coneguda sobretot per les construccions que els tolteques van erigir fa més de mil anys. En canvi, es parla poc de la violència sexual i dels atacs contra les dones que hi tenen lloc. Per donar visibilitat a aquest problema i situar-lo al focus de l’esfera pública, la companyia mexicana Lagartijas Tiradas al Sol ha elaborat una instal·lació performàtica que forma part del festival Temporada Alta i que dissabte es podrà visitar a la Sala La Planeta de Girona, on es duran a terme fins a dotze sessions. “Els índexs de violència sexual a Tula són escandalosos, però és un problema que passa molt inadvertit”, afirma un dels membres de Lagartijas Tiradas al Sol, Gabino Rodríguez. La formació es va bolcar en aquesta proposta després d’adonar-se que “el percentatge de dones que han sigut assetjades és molt alt en la comunitat artística”, cosa que segons Rodríguez els va fer descobrir “que la societat està formada, en gran mesura, per assetjadors”.

]]>

Mesura per mesura / Macbettu

Temporada Alta (Girona). 11 d'octubre

11 d'octubre

]]>

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és la institució cultural catalana més ben valorada, segons l'Observatori de la Cultura que ha presentat la Fundació Contemporània. L'estudi, que es duu a terme des del 2009 i analitza institucions de tot l'Estat, es fa a partir de la participació de més de 300 professionals de la cultura que valoren les institucions a partir d'una sèrie d'indicadors. Enguany, el CCCB repeteix com la institució catalana més ben valorada però escala posicions, passant de la 18a de l'any passat a l'11a. Just per darrere se situen el festival Sónar (número 12 al rànquing), el festival Temporada Alta (13) i, una mica més enllà, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (16a).

]]>

Ha de ser molt dur adonar-se que el marit té la mateixa activitat neuronal que el carregador d’un mòbil: la dramaturga Cristina Clemente va guanyar ahir a la nit el 8è Torneig de Dramatúgia del festival Temporada Alta omplint d’humor i mala bava la història de la Marta, una dona enfurismada que fa digerible el feminisme al seu company sòmines parlant d’accessoris de telèfons en lloc de la dona. L’autora va comptar amb dos aliats molt potents: David Verdaguer i Júlia Truyol es van ficar el públic a la butxaca tot i haver rebut el text, titulat 'M’he posat les ulleres de mirar carregadors', el mateix dia. Cristina Clemente va quedar finalista a la primera edició del torneig contra 'El crèdit', de Jordi Galceran; va ser la presentadora de diferents edicions del combat, i va tornar a quedar finalista a la versió madrilenya del torneig. El guardó consisteix en un sopar al Celler de Can Roca, i tant Clemente com la finalista, Marta Aran, participaran en el Torneig de Dramatúrgia de Temporada a Buenos Aires.

]]>

El jurat del premi Quim Masó 2018 ha proclamat guanyador de la dotzena edició del certament la companyia Indi Gest pel projecte teatral 'Europa bull', escrit i dirigit per Jordi Oriol. Els vencedors s'enduran 40.000 euros i un contracte d'estrena del muntatge al Temporada Alta de l'any vinent i de representació al Teatre Nacional de Catalunya, que els permetrà catapultar el projecte.

]]>

Estrena ‘Una Ilíada’ al Temporada Alta

]]>