"Les històries tenen memòria, i si algú no en té cura, es moren", proclamava, a l'entrada del Recinte Modernista de Sant Pau, el guia que acompanyaria la seixantena d'escollits –lectors, influencers i periodistes– fins al Cementiri dels Llibres Oblidats, un dels escenaris més emblemàtics de L'ombra del vent, la novel·la amb la qual Carlos Ruiz Zafón (1964-2020) es va menjar el món fa 25 anys.

L'actriu barcelonina Ivana Baquero fa temps que viu una vida nòmada, dividia entre els Estats Units, la seva ciutat natal i Nova Zelanda, d'on és el seu marit i on roda molts dels seus projectes televisius i cinematogràfics. Per posar solució a aquest petit desarrelament, l'actriu recorre a Carlos Ruiz Zafón, autor al qual va començar a llegir fa relativament poc. "Ja sé que vaig tard, però m'estic llegint diversos llibres de Carlos Ruiz Zafón. Si m'hagués de quedar amb un seria L'ombra del vent, un clàssic. Molts dels seus llibres estan ambientats a Barcelona i quan els llegeixo em transporta moltíssim a la meva ciutat. M'encanta", explica.

La tarda que l'Ajuntament de Barcelona ha escollit per homenatjar Carlos Ruiz Zafón semblava haver sortit d'una de les seves novel·les tenebroses i esotèriques: el cel estava ennuvolat –en qualsevol moment podia caure un bon xàfec– i la humitat es feia difícil de suportar, fins i tot a l'interior del senyorial Saló de Cent, ple d'editors, agents literaris, periodistes i amics del novel·lista. "Ningú que hagi entrat en contacte amb L'ombra del vent en queda immune", ha assegurat Emili Rosales, l'editor que es va encarregar, l'any 2001, de posar en circulació des de Planeta la que acabaria sent "la novel·la més llegida en castellà després del Quixot". "Va ser un narrador d'una immensa potència –afegia Sergio Vila-Sanjuán, un dels dos periodistes, juntament amb Sergi Doria, que van elogiar el llibre quan es va publicar–. Recordo que el 2003, a la Fira de Frankfurt, la novel·la ja s'havia convertit en un fenomen internacional. Acabava de començar una autèntica zafonmania".

L'Ajuntament de Barcelona farà un homenatge als escriptors Carlos Ruiz Zafón i Juan Marsé, que van morir els passats juny i juliol, respectivament, segons recull Efe. L'Ajuntament ja s'ha posat en contacte amb l'entorn familiar per iniciar els actes de reconeixement a les figures dels escriptors.

La casa de foc, de Francesc Serés, encapçala el rànquing setmanal dels més venuts, segons dades de Libridata. Narrada en primera persona, la novel·la de l'autor de Saidí explica els anys que el professor d'una aula d'acollida passa al Sallent, un veïnat a l'est del terme municipal de Santa Pau, i la relació d'amistat i conflictes amb el Jordi de Can Sol, la seva filla Carmina i la neta, la Mar, a qui dona classes de reforç.

El 17 de novembre arribarà a les llibreries l'últim llibre de Carlos Ruiz Zafón, que va morir a Los Angeles el 19 de juny als 55 anys a causa d'un càncer. La ciutat de vapor, traduïda al català per Josep Pelfort, com tots els volums precedents de l'autor barceloní, està integrat per onze relats, quatre d'inèdits i la resta introbables. Un dels relats es pot llegir aquí: La dona de vapor.

El 17 de novembre arribarà a llibreries l'últim llibre de Carlos Ruiz Zafón, que va morir a Los Angeles el 19 de juny als 55 anys a conseqüència d'un càncer. La ciutat de vapor, traduïda al català per Josep Pelfort, com tots els volums precedents de l'autor barceloní, està integrat per onze relats, "alguns dels quals són inèdits", segons avança l'editorial.

Si bé Carlos Ruiz Zafón no va voler mai que les seves novel·les s'adaptessin al cinema, sí que va considerar, en canvi, que anaven coixes si no tenien una banda sonora. Aquesta banda sonora la va compondre ell mateix, perquè era un melòman empedreït, músic autodidacta i pianista. Per a ell escriure les notes corresponents als diferents personatges formava part d'un mateix procés creatiu d'imaginar una història. Sobretot, havia dit en alguna ocasió, la música l'ajudava a crear una atmosfera que impregnava l'obra sencera. "Li hauria agradat ser músic. Tenia un talent molt especial, era una persona introvertida i alhora molt afable, era com un nen gran amb moltes capacitats creatives", opina entristit Jordi Cos, president de l'Orquestra Simfònica del Vallès i amic de l'escriptor. Va ser a petició seva que Zafón va confegir una suite amb alguns dels temes que va compondre per a les seves novel·les. La suite simfònica, d'uns trenta minuts, es va estrenar el 4 d'abril del 2014 al Teatre de la Faràndula de Sabadell i l'endemà al Palau de la Música. "M'explicava que, quan estava aturat davant d'un nus i no podia escriure, es posava al piano pensant la música dels personatges i això l'ajudava a avançar", explica Cos.

Bon nit des de l'ARA, així acaba el divendres 19 de juny del 2020.

Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964 - Los Angeles, 2020) tenia 29 anys quan va acabar la seva primera novel·la, El príncipe de la niebla (traduït posteriorment al català, com la resta de la seva producció). Fins aleshores només havia escrit guions, però el 1992 havia fet una aposta arriscada: deixar la feina per dedicar-se únicament a la literatura. Un any després, l'escriptor –aleshores un nom totalment desconegut al sector– va recollir el primer fruit de la seva aventura creativa, el primer Premi Edebé de Literatura Juvenil.

Carlos Ruiz Zafón, autor de L'ombra del vent, una de les novel·les més venudes i traduïdes de les últimes dècades –publicada el 2001 a Planeta–, ha mort als 55 anys a conseqüència d'un càncer a Los Angeles, ciutat on vivia des de mitjans de la dècada dels 90.

L'escriptor Antonio Muñoz Molina no creu en les identitats nacionals, especialment sobretot quan es parla de Literatura, art que "admet poques fronteres". L'autor de 'Como una sombra que se va' (Seix Barral) n'ha parlat aquest diumenge a Washington amb Carlos Ruiz Zafón. El motiu de la xerrada era explorar de quina manera les tradicions literàries d'Espanya els han influït en ple procés creatiu, quan la imaginació, les emocions o el silenci es tradueixen en una novel·la.

El nova temporada de Concerts Simfònics al Palau, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, presenta com a gran novetat dos concerts basats en les novel·les 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol, i 'L'ombra del vent', de Carlos Ruiz Zafón. El primer, amb música barroca i recitats de l'obra amb Mar Ulldemolins i el músic de l'orquestra Xavier Pomerol, i el segon amb lectures a càrrec del propi Zafón.

L'escriptor Carlos Ruiz Zafón, que ha firmat avui a la Fira del Llibre de Madrid, és l'autor espanyol que més ven en el món, però diu que està vivint amb gran preocupació la situació de crisi a Espanya, "conseqüència d'anys de corrupció, de falta d'honestedat i d'un model mancat d'ètica".

Més de 2.000 persones han assistit aquest matí al Palau de la Música Catalana per compartir amb Carlos Ruiz Zafón i amb Andreu Buenafuente una entretinguda conversa sobre l'obra de l'autor.

Fins ara la darrera novel·la de Carlos Ruiz Zafón en català no tenia data de sortida. Demà, 19 de gener, arriba a les llibreries catalanes El presoner del cel. La traducció al català serà la primera de les moltes traduccions que es duran a terme al llarg del 2012: a Itàlia al febrer i al Regne Unit al juny.

Aquest matí s'ha presentat amb una gran expectació mediàtica –pocs llibres reuneixen uns 200 periodistes de tot el món en una Capella del MACBA atapeïda– la nova novel·la de Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964), El prisionerio del cielo. En una conversa amb Gemma Nierga, l'autor ha revelat que l'obra, que es torna a situar a la Barcelona dels anys 50, arrenca el Nadal del 1957 i recupera els personatges de L'ombra del vent, un Daniel Sampere ja adult i el personatge de Fermín Romero, que és més misteriós de que havia semblat i té una connexió amb Sampere. "Aquesta novel·la creua l'equador, les peces del trencaclosques comencen a encaixar, es veu que és el que s'oculta rere la saga d''El cementiri dels llibres oblidats'", ha dit l'autor. El prisionero del cielo no té data de publicació en la versió catalana, però podria ser a les llibreries per Sant Jordi.