Marta Sánchez (Barcelona, 1995) s'ha fet un lloc entre les dones més fortes del món. Quan era petita, passava molt de temps dins de l'aigua per fer natació sincronitzada. Ara també, però en una disciplina totalment oposada: ara neda fort en una de les tres etapes de l'Ironman, les famoses carreres de triatló que consisteixen en nedar 3,86 quilòmetres, fer 180,25 quilòmetres en bicicleta i córrer una marató (42,2 quilòmetres).

Amb els anys i l’experiència se m’ha anat fent més fàcil gestionar la meva gran família. Comparant la meva manera d’educar amb la d'altres pares, crec que dono menys importància a les coses.

L'Anna Godoy (Barcelona, 1992) va néixer en plena ressaca olímpica quan el seu pare començava a fer-se un nom en un esport que pocs catalans coneixen, llavors: el triatló. Convertida en la millor triatleta catalana de tots els temps, Godoy ha participat en dos Jocs Olímpics i ara acaba de tornar a casa, fitxant pel club en el qual va aprendre a nedar, el C.N. Barcelona. L'Anna Rep l'ARA a les instal·lacions del CNB un dia en què en teoria, descansa. Però ja ha nedat trenta minuts i està llesta per tornar al gimnàs.

100 anys després, els esportistes s'han pogut banyar al Sena. Després d'un segle de prohibició per culpa de la contaminació, el riu ha estat seu de les proves de triatló, primer la femenina a les 8 h del matí i després la masculina a les 10.30 h, que han posat punt final a uns llargs dies de pors, reunions, burles i queixes, perquè les proves fetes a l'aigua deien que no estava en condicions per permetre-hi l'entrada de persones. La prova no ha acabat d'agradar als atletes, tot i que les imatges al centre de París eren precioses. "Participar a París ha estat molt bonic, brutal. Però la salut dels esportistes hauria de ser el primer. Jo no he vist brutícia, la veritat, he nedat en llocs pitjors. Però el problema serien els bacteris. Si algú s'ha empassat aigua, ja veurem com es trobarà", ha dit la catalana Anna Godoy.

Els ulls de la Maria s'il·luminen quan despenja la bici de la paret. Preparada amb el casc, les ulleres i les sabatilles ben ajustades, està a punt per seguir avançant. Arribar a aquest precís moment ha sigut una suma de molts instants complicats i una lluita interna dolorosa. Fa dos anys la seva vida es va truncar i va caure al buit: l'aïllament va ser l'única solució per passar el dol per la mort de la seva germana de 21 anys. Va perdre el seu pilar fonamental i tot va trontollar. L'esport va esdevenir el seu refugi. "Vaig fer una llista de coses que la meva germana i jo volíem fer però no vam tenir temps. Entre elles, un triatló. Vaig voler començar a fer totes aquelles coses que nosaltres volíem fer, per les dues". Per deixar de sobreviure i tornar a viure li calia un objectiu, una força per refer-se de tot el que va passar al Ralli Vidrieiro.

La setmana passada, ell i el campió mundial Jan Frodeno van completar un Ironman solidari a casa i van recaptar més de 200.000 euros que ajudaran l’Hospital Trueta de Girona. De passada, va calmar el cuquet de competir, ara que el món de l’esport està aturat i el calendari no mostra fites estimulants a l'horitzó.

Acabava d’aterrar de Nova Zelanda i se sentia pletòrica. Havia aconseguit la plaça per competir a Kona, el campionat mundial de triatló de llarga distància que se celebra a Hawaii, la fita per excel·lència dels triatletes. Però el que no sabia Judith Corachán era que, quan posés el peu a terra a Barcelona, començaria un període de confinament que la tindria aturada a casa. Sense poder entrenar-se. O potser no?

Els més de 9.000 habitants de Cervera viuen, gairebé de manera ininterrompuda, una celebració permanent des de l’any 2013. El seu fill pròdig, el sis vegades campió del món de MotoGP, Marc Márquez, fa esclatar de joia la ciutat amb les seves exhibicions sobre la moto arreu del planeta. Però més enllà dels èxits del pilot de motociclisme, la capital de la Segarra també pot presumir del palmarès d’altres esportistes locals, menys reconeguts en l’òrbita mediàtica però amb una trajectòria igualment meritòria en el món de l’esport.

Si des de ben petit et diuen que tens una paràlisi cerebral amb un 76% de discapacitat física i que et quedaràs en estat vegetatiu, el més probable és que el camí per recórrer se’t faci una muntanya massa difícil de superar. Però l’Àlex Roca ha conviscut amb aquest problema des dels sis mesos des d’una perspectiva completament diferent. Aquest jove de Barcelona pot presumir d’haver culminat tres triatlons dels quatre que ha fet, a més de diferents curses. També porta un dia a dia del tot normal, ja que treballa de comptable, condueix el seu propi cotxe i des de fa aproximadament mig any viu amb la seva nòvia, la Mari Carme, que va conèixer en una de les xerrades motivacionals que fa sovint a les escoles.

Al costat d’un gran triatleta hi ha una altra gran triatleta. Difícilment el mallorquí Mario Mola hauria guanyat les dues últimes World Series (2016 i 2017) sense la banyolina Carolina Routier, amb qui forma una simbiosi perfecta. El triatló és un esport eminentment individual, sobretot el dia de la competició, però entrenar-se en grup ajuda a progressar. I conviure les 24 hores del dia amb la teva parella triatleta et dispara directament a l’elit mundial. El Mario i la Carolina formen un tàndem que parla català i triomfa en aquest esport multidisciplinari. Vuit anys de convivència, d’alegries, plors, entrenaments, viatges, podis, decepcions...

L'atleta de Palma Mario Mola ha revalidat el campionat del món de triatló. Després de quedar tercer en la gran final de Rotterdam, a Holanda, el mallorquí s'ha endut un nou títol mundial, el segon després del que va aconseguir el 2016 a Mèxic. Amb aquesta ja són cinc les medalles als campionats del món: va començar amb bronze el 2013, va sumar dues plates els dos anys següents i ha aconseguit dos ors finalment. El francès Vincent Luis s'ha endut la prova final, per davant del noruec Kristian Blummenfelt.

Aquest diumenge, Calella s'omplirà de triatletes per acollir una prova Ironman. Més de 2.500 esportistes, procedents de gairebé 60 països, s'atreviran amb el 70.3 Barcelona, que és com s'ha batejat aquesta carrera de mitjana distància –el que popularment es coneix com a 'mig Ironman'– i que cada any té més adeptes. L'any passat, de fet, l'actor Dani Rovira va acceptar el desafiament com a part de la preparació de la pel·lícula '100 metros', en un clar exemple del creixement d'aquesta disciplina. El nom 70.3 sorgeix a partir de sumar les distàncies –en milles– que es recorreran en les tres disciplines: 1.900 metres nedant (1,2 milles), 90 quilòmetres en bicicleta (56 milles) i 21,1 quilòmetres a peu (13,1 milles).

Aquest cap de setmana, Mario Mola ha acabat segon de la primera prova de la Super League Triathlon, un nou circuit que està cridat a revolucionar el món del triatló. A Hamilton Island (Austràlia), els triatletes –els escollits que han estat convidats a l'estrena del format– han hagut de fer front a tres dies consecutius de competició en els quals es combinaven de forma diferent de l'habitual i en diferents distàncies la natació, el ciclisme i la carrera a peu. Mola ha aconseguit rubricar una de les actuacions més regulars, ja que va ser quart en la prova de divendres, tercer en la de dissabte i segon en la de diumenge, un rendiment que només ha superat el seu company d'entrenament Richard Murray, que ha pujat al podi més alt gràcies als seus triomfs divendres i dissabte.

La platja de la Mar Bella, el litoral fins al Fòrum i els carrers que envolten l’Estació de França i el Parc de la Ciutadella s’ompliran diumenge de milers de triatletes que tornaran a convertir Barcelona en una referència d'aquest esport. Seran 3.500 els esportistes que, des de les sis del matí, quan comencin a col·locar les bicicletes al 'box', i fins a passades les 13.40 hores, l’hora de l’última onada de sortida, mesuraran les seves forces en les tres disciplines (natació, ciclisme i cursa a peu) de què consta el triatló, un dels esports més de moda actualment.

Final inesperat al Mundial de triatló. Quan semblava que Jonathan Brownlee tenia el títol a la butxaca, un final dramàtic ha capgirat la truita i ha donat el campionat al mallorquí Mario Mola.

Mai cap catalana ha nedat els 1.500 metres, ha pedalejat els 40 quilometres següents i n'ha corregut 10 més en una prova olímpica de triatló. Però en aquests Jocs de Rio una banyolina serà la primera triatleta catalana a aconseguir-ho. L'elegida és Carolina Routier, una triatleta tardana, ja que fa poc més de set anys, quan en tenia 19, va conèixer l'esport que l'ha fet olímpica amb 26. I tot just en farà quatre que va decidir que participaria en uns Jocs Olímpics.

L'espanyol Javier Gómez Noya, plata olímpica a Londres 2012 i únic quíntuple campió mundial de triatló de tota la història, ha guanyat a Lisboa el seu quart títol europeu, després d'imposar-se en la prova disputada al circuit del Parc de les Nacions de la capital portuguesa.

Mario Mola segueix imparable a les Sèries Mundials de triatló i aquest dissabte s'ha imposat a la segona prova del campionat, celebrada a la localitat australiana de Gold Coast, amb un temps d'1:46:28. El mallorquí, que ja havia guanyat en l'estrena a Abu Dhabi a principis de març, s'ha imposat al castellanomanxec Fernando Alarza, que ha entrat segon a gairebé mig minut (1:46:55). Tercer ha sigut el britànic Jonathan Brownlee, que s'ha desfet al final del tram de carrera, incapaç de seguir el ferotge ritme del balear.

Barcelona s'aturarà el pròxim 5 d'octubre per fer lloc a més de 5.000 triatletes a la ciutat, que participaran a la Garmin Barcelona Triathlon 2014, que aquest divendres s'ha presentat a la Sala Lluís Companys de l'Ajuntament de Barcelona, amb la presència de diverses autoritats, entre elles Maite Fandos, la tinent d'alcalde de qualitat de vida, igualtat i Esport de l'Ajuntament de Barcelona, i Jesús Andreu, president de la Federació Catalana de Triatló, a més de responsables de Garmin i IMG.

Esport i solidaritat és un binomi que funciona a la perfecció a Barcelona. Aquest mes d'abril, diferents centres esportius o atletes per lliure es mouen per recaptar fons i destinar-los a causes solidàries. L'objectiu és clar: combinar la passió per l'esport amb la voluntat solidària de la ciutat.