De dones cruels i despietades n’hi ha hagut sempre. Però també hi ha hagut homes terribles. Estranyament, però, no tenim homes fatals. “No existeix l’estereotip de l’home fatal a la nostra tradició. Per això sospito que l’existència del mite de la femme fatale no respon a la realitat sinó a la fantasia dels autors que les creen”, detalla la filòsofa i editora Elisenda Julibert, que publica Hombres fatales. Metamorfosis del deseo masculino en la literatura y el cine (Acantilado). És a dir, que darrere d'Helena de Troia, que desencadena una guerra llarga i tràgica, de la Lolita de Nabokov o de la Conchita de Buñuel hi ha el desig dels seus creadors o dels seus personatges i les seves pors: “Són el revers literari de la idealització de la dona plena de virtuts. Tota femme fatale és la creació d’un home fatal o maleït, és a dir, d’un infeliç", afirma l'autora.

L'actriu i cantant Lolita ha agraït a les seves xarxes socials el tracte rebut a l'hospital murcià de Lorca, on aquest cap de setmana va ser ingressada d'urgència després de patir una indisposició durant la representació d'una obra de teatre al municipi d'Águilas, que va haver de suspendre la funció als pocs minuts de l'inici. L'artista ha fet extensiu aquest agraïment a l'alcaldessa d'Águilas, María del Carmen Moreno, i al gerent de l'auditori Infanta Elena, Ramón Román, i ha assenyalat que "no" li "agrada suspendre funcions" i, tot i que ha reconegut que la seva malaltia "no és greu ", afirma que el seu cor "bategava d'una altra manera" el dia de l'incident.

A principis d’estiu, el director de cinema Spike Lee va retirar el suport públic a Woody Allen, després d’haver-lo qualificat d’“amic” en una entrevista i d’afirmar en un programa de ràdio que “Allen és un gran, gran cineasta” i que no se’l pot “esborrar de la indústria com si no hagués existit mai”. Aquestes afirmacions van ser durament criticades per molts usuaris a les xarxes socials, que no perdonen a Allen els seus suposats delictes (que, recordem-ho, no han estat mai provats i pels quals no ha estat mai condemnat en seu judicial), fins al punt que al cap de pocs dies Lee es va retractar i va demanar perdó públicament en un tuit on deia: “Les meves paraules van ser incorrectes” i “No tolero ni toleraré l’assetjament sexual, els abusos o la violència”.

L'actriu nord-americana Sue Lyon va morir dijous a Los Angeles als 73 anys, segons ha confirmat The New York Times aquest divendres. Nascuda a Davenport (Iowa) el 1946, Sue Lyon va tenir una entrada fulgurant al món del cinema com a protagonista de Lolita (1962), la pel·lícula de Stanley Kubrick que adaptava la novel·la de Vladimir Nabokov. Posteriorment va treballar en films de John Huston i John Ford, però a poc a poc va anar desapareixent de les pantalles i va deixar córrer la carrera com a actriu a principis dels 80.

Moncho havia decidit acomiadar-se dels escenaris cantant envoltat d’amics. Tot estava preparat, i el públic havia respost exhaurint les entrades per al concert a L’Auditori de Barcelona. Malauradament, Ramon Calabuch Batista, Moncho, va morir el 28 de desembre a Mataró. Era tan gran l’estima pel rei del bolero, que els amics i l’organitzadora de tot plegat, Gemma Recoder -“l’ànima del concert”, tal com va dir Joan Manuel Serrat-, van voler que l’homenatge seguís endavant.

“Arriba una edat en què les dones ens convertim en vampires: ens agrada la sang fresca, perquè ens fa sentir més fresques”, bromejava ahir Lolita al Teatre Romea per explicar el tràngol de la reina que s’enamora del seu fillastre a Fedra. Citant la seva mare, Lola Flores, Lolita va dir que l’edat no és biològica sinó que es porta al cap i al cor. Fedra es va estrenar en l’última edició del festival de teatre clàssic de Mèrida i fa parada a Barcelona fins al dia 20 després de passar per Madrid i un seguit de cuitats espanyoles més.

Amb l’objectiu no declarat de cobrir el buit deixat per Bertín Osborne -quan va traslladar el seu programa En la tuya o en la mía a Telecinco-, Lolita Flores aterra avui a La 1 amb un programa d’entrevistes de proximitat. Es titula Lolita tiene un plan i la premissa és la contrària a la del seu predecessor: en comptes de tancar-se a casa seva o a la dels convidats, l’artista se’ls endú d’excursió a una casa situada en un entorn aïllat, que permeti desconnectar i, potser, excitar les confidències.

De diminutiu a diminutiu: va marxar Bertín però ara arribarà Lolita. Ahir el consell d’administració de RTVE va aprovar que Gestmusic Endemol produeixi un programa d’entrevistes amb la cantant i actriu com a presentadora. Sota el nom de Lolita tiene un plan, el nou espai tindrà un format similar al d’En la tuya o en la mía, el programa que conduïa Osborne fins que va marxar precipitadament a Telecinco.

Annabel Lee és un poema d’Edgar Allan Poe que parla sobre una nena que és l’objecte d’amor d’un nen en un regne fantàstic vora el mar. Aquesta nena mor congelada per culpa del vent que surt d’un núvol (suposadament són els àngels que, gelosos de l’amor puríssim dels dos nens, la maten). A Lolita de Nabokov hi ha un joc molt important amb aquest poema. Abans de conèixer Lolita, Humbert Humbert va tenir un amor d’infantesa que marcarà la seva vida d’una manera tan bèstia que per sempre més buscarà la repetició d’aquest enamorament. La nena enamorada de Humbert es diu, en una referència cristal·lina, Annabel Leigh. Les dues nenes (la de Poe i la de Nabokov) comparteixen nom però també destí tràgic: totes dues moriran de petites. Per si quedava algun dubte d’aquesta influència, sabem que Nabokov volia titular la seva novel·la Kingdom by the sea [Reialme vora el mar]. ¿I per què Nabokov utilitza aquesta referència tan forta, un dels poemes més emblemàtics del romanticisme? Nabokov referencia Poe per evocar al seu llibre l’amor romàntic del XIX, el més pur dels amors; per convertir l’amor malalt d’un pederasta en alguna cosa estètica i, per tant, valuosa.

Aquesta és la imatge: Lolita estirada al jardí de casa amb un biquini estampat i una pamela que deixa passar alguns rajos de sol. I el seu padrastre, Humbert Humbert, espiant-la amb mal dissimulada lascívia. Sue Lyon va rodar la pel·lícula de Kubrick quan només tenia 15 anys i es va estrenar quan estava a punt de fer-ne 16. A la novel·la de Nabokov el personatge en tenia 12, però l’autor, quan va escriure el guió, li va apujar substancialment l’edat. Però ni així es va poder apaivagar l’escàndol.