Una porta oculta rere d'un dels bancs de la capella del baptisteri de la catedral de Girona mena a una dimensió suspesa en el temps. És l'entrada al campanar de la nau medieval més ampla del món. Sobre els murs gòtics encara s'hi llegeix el nom de les campanes, i del sostre en pengen les cordes per vogar-les. Pujant una preciosa i humil escala helicoidal s'arriba a una de les estances que ben segur que l'escriptor gironí Prudenci Bertrana va trepitjar a principis del segle XX. És on vivia el campaner fins abans de la Guerra Civil. Rere una gran finestra amb vista a la plaça dels Apòstols s'amaga un habitatge de dos pisos amb tres cel·les, com si fos un escenari. El mateix on podem imaginar vivint el protagonista de Josafat, el campaner encorbat, de crani punxegut, nas d'àliga i pèl aspre que viu aïllat, constret entre la luxúria i el pes del pecat per caure en la seducció d'una prostituta.

A Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941) el tenim fossilitzat en un bust de bronze damunt d’un pedestal de pedra a Girona. Al Museu d’Art de la ciutat hi agonitzen en penombra un parell de quadres seus. Cada any l’home manté els honors d’un premi literari els guanyadors del qual rarament l’honoren. A Tordera, un parc porta el seu nom i també custodia la biblioteca de Riudarenes. Tot això està molt bé, però, fet i fet, a Bertrana no se’l llegeix gaire, i se’n parla ben poc, tot i ser un clàssic indefugible, i una de les figures més rellevants del rebost literari català. Potser oblidem amb massa facilitat que és l’autor d’obres com Josafat (1906), Proses bàrbares (1911), Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925) i la trilogia de caire autobiogràfic Entre la terra i els núvols, formada per L’hereu (1931), El vagabund (1933) i L’impenitent (1948), entre d’altres.

El premi Prudenci Bertrana d'enguany ha estat per a l'escriptor Jordi Solé (Sabadell, 1966) per L'any que vaig estimar Ava Gardner (Columna), una novel·la que ficciona els anys en què l'estrella del cinema de Hollywood, coneguda com "l'animal més bell del món", va viure a Tossa de Mar durant uns mesos per filmar Pandora i l'holandès errant (1951), d'Albert Lewin. Solé ha publicat una desena de novel·les, entre les quals Conspiració a Tàrraco (Columna, 2013), premi Nèstor Luján, però difereixen força d'aquesta ficció històrica sobre amors platònics a la Costa Brava.

La filòsofa i escriptora Montse Barderi s'ha emportat el 52è premi Prudenci Bertrana de novel·la. Grup 62 ha publicat aquest divendres el nom de la guanyadora que ha seduït el jurat, format per Xavier Cortadellas, Gemma Lienas, Care Santos, Albert Villaró i Glòria Gasch, amb 'La memòria de l'aigua', una obra que parla del destí de tres generacions de dones que reivindiquen el seu lloc al món.

Revisar i publicar de nou l’obra narrativa de Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941) és una de les decisions més encertades en l’àmbit editorial dels darrers temps. Edicions de la Ela Geminada, amb L’impenitent, tanca la trilogia Entre la terra i els núvols, el cicle vital i literari de Bertrana. L’autor, que va ser un narrador tan extraordinari com menystingut per l’acadèmia, va assumir la imatge pública de l’artista modernista, tal com ho eren Santiago Rusiñol i Raimon Casellas; però el gironí, amb gran honestedat i coherència, va assumir fins al final aquest compromís d’artista desvetllador de consciències, malgrat l’enorme sacrifici personal, les frustracions i el dolor.

Les Edicions de la Ela Geminada, tota minúscula però amb un criteri tan assaonat com el d’Oriol Ponsatí-Murlà, acaba d’enviar a les llibreries la narració (dita de vegades “novel·la”) de Prudenci Bertrana Josafat, bàsicament segons l’edició de Jordi Cornudella per a Edicions 62, del 2014. L’obra es presenta, i és d ’agrair, amb els gravats que Alfred Kubin hi va posar en una traducció alemanya de l’any 1918. Aquesta és la novetat.

L’any 1909 Maragall va escriure a Bertrana una carta elogiosa en què l’animava a seguir escrivint i en què deia: “Es declama molt contra el rusticisme i jo crec que encara s’ha de començar, perquè en realitat no sabem el que és”. Tota l’obra de Bertrana podria ser un intent de respondre aquesta pregunta, un enorme assaig sobre què és el ruralisme (o rusticisme). Potser una de les millors respostes la dona Bertrana en aquesta frase: “La terra no es deixa trepitjar impunement”. No és gens freqüent trobar en la seva obra frases tan severes i contundents. De fet, hi veurem sempre un esforç per fugir de la transcendència. Ell mateix escrivia, al pròleg d’un dels seus reculls, una petició: “Oh lector! Jo no et voldria pas massa intel·lectual; jo no et voldria pas massa profund; jo desitjo que tinguis l’enteniment fresc i el cor senzill”. En aquestes instruccions hi podem veure la virtut i alhora el defecte de la seva literatura. Bertrana era un observador agudíssim, sabia transformar el paisatge en paraules i tenia un domini admirable de la llengua; però el seu posat d’artista rousseaunià devot de la natura el fa un escriptor massa càndid i afectat.

Antoni Pladevall (Taradell, 1961) ha guanyat aquesta nit el premi Prudenci Bertrana de novel·la, dotat amb 30.000 euros, amb l'obra 'El dia que vaig fer vuit anys', que serà publicada per Columna. "Són unes memòries novel·lades centrades en la infantesa que rescaten un passat molt immediat i serveixen per explicar el nostre present", destaca l'autor. La novel·la, que s'ha imposat als altres 31 originals presentats, fa una ferma aposta per la llengua viva i combina registres que van des del col·loquialisme al renec més sorollós.

L'estafa que Fèlix Millet fa a les arques del Palau de la Música ha estat la font d'inspiració de David Cirici (Barcelona, 1954) per escriure I el món gira. Cirici converteix l'estafador en el president de la fundació del Macba i situa l'acció a la Barcelona d'avui, on hi reflecteix la crisi, les diferències de classes i els canvis que tots els personatges es veuran obligats a afrontar. "No és una novel·la tràgica, estic descontent amb el què ens toca viure però ho relato amb humor", ha reconegut el guanyador del Prudenci Bertrana i col·laborador de l'ARA. El premi té una dotació de 42.000 euros i l'editarà Columna al novembre.