El govern espanyol vol excloure les famílies nombroses amb rendes altes del bo social elèctric. Així ho recull l'estratègia espanyola contra la pobresa energètica 2026-2030 que el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts, segons fonts del ministeri. Aquesta estratègia busca aprofundir amb els agents del sector que les famílies que tenen dret a aquest descompte en el rebut de la llum el percebin, i alhora modificar l'actual situació, en què moltes llars amb rendes altes el reben. L'estratègia fixarà que en el cas de les condicions i criteris per al bo social elèctric s'inclogui una vinculació a la renda de les llars, per assegurar "que el reben els que més el necessiten", segons el ministeri. Per materialitzar aquesta reforma, però, el govern espanyol haurà de modificar un reial decret i establir el criteri de renda en el cas de les famílies nombroses.

Famílies enllaçades, monoparentals, separades, nombroses, de dues mares o dos pares, famílies sense fills... Cada família és un món i un dels grans canvis que hem viscut en els últims anys és l’aparició de nous models de famílies. Parlem amb sis famílies de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona per conèixer com són i com viuen.

Es lleva. I amb els ulls mig clucs, la roba arrugada i els llençols marcats, el nen que va sol al supermercat em demana diners i em pregunta què ha de comprar a part del pa. A vegades li dic de veu, a vegades li faig una llista. Primera part del repte: memoritzar. Ho va repetint com un mantra espiritual: pa, ous, iogurts, tomàquets; pa, ous, iogurts, tomàquets. I el darrer dia es va deixar el pa. Marxa cap al supermercat (el tenim a tres carrers) amb una bossa reciclada i amb el convenciment que això d'anar a comprar és el més normal del món. Perquè ho és.

Avui m'ha caigut una esbroncada a la platja. He arribat amb els nens i el lot de platja més minimalista que us podeu imaginar: una tovallola. La japonesa de l'odre estaria orgullosa de mi. He decidit viure al límit i ja fa uns anys que he optat per no portar ni joguines, ni pilotes, ni flotadors, ni res. Banyadors posats, crema solar posada i xancletes als peus. Res més. La màgia de l'ordre.

Quan es parla de famílies nombroses a tothom li ve al cap el soroll, l’alegria, la festa i el rebombori. Però fa poc una informació va revelar que la foto real és de les que es publiquen sense filtre, amb contrallum i els ulls vermells: el 28% de les famílies nombroses de l’Estat viuen amb menys de 1.500 euros mensuals, enfront del 16,6% de fa dos anys. I el 47% de les llars en risc de pobresa a Espanya corresponen a famílies nombroses.

Sovint em passen coses que em fan pensar que tenir fills m'ha deteriorat alguna neurona o bé que m'he fet molt gran de cop. Necessito compartir-ho amb tots vosaltres per verificar que sí, que tot això ens passa a tots.

No sóc l’única progenitora de tres menors d’edat a càrrec (MEC) del meu entorn. Deu tenir alguna mena d’explicació antropològica, com ara que els bojos tendeixen a ajuntar-se, però no són una, ni dues, ni tres, sinó més les famílies nombroses amb qui tracto habitualment. Algunes encara són al meravellós món lisèrgic de les llars d’infants i el parvulari, i m’han demanat que us faci saber que sí que es nota i que faci el favor de no oblidar-ho.

Em passo tot l’any somiant en aquelles setmanes d’estiu que, com a bona autonta (perdó, autònoma, autònoma), em concedeixo durant el mes d’agost. Però que s’arribin a materialitzar de forma adequada de vegades no és fàcil, sobretot perquè a la nostra llar hi topen dues cultures mentals: la de la improvisació mediterrània i la del càlcul i la programació europees. O sigui, que el pare de les criatures és més propens a l’anar fent i servidora al mes de febrer comença a remoure’s inquieta per saber què coi farem sis mesos més tard.

El veig entrar a l’habitació que comparteixo amb el pare de les criatures, feliç, rialler, amb ganes de jugar. Es llança sobre el llit i oblida que allò no bota, que el pressupost no té ganes de disminuir per culpa de la compra d’un nou somier, que ja li hem dit mil cops que allò no és el circ. Però tant és. Ni el pare de les criatures ni jo li diem res perquè ara mateix ell és l’únic dels menors d’edat a càrrec (MEC) que té unes ganes extremes de riure i jugar amb nosaltres. I això és molt més important i valuós que un somier nou. O gairebé.

Les famílies nombroses i les que tinguin ascendents o descendents amb discapacitats podran cobrar per anticipat una deducció de 1.200 euros anuals en l'IRPF. Serà una ajuda com la que cobren actualment les mares treballadores amb fills de menys de tres anys, aprovada el 2003, segons l'avantprojecte de reforma fiscal aprovat aquest divendres pel consell de ministres.