Aquest dimecres al vespre, en un mercat/espai de la Boqueria de mitjans d'octubre que semblava agost per la calor, les mosques i els turistes, cinc dames de l'escriptura gastronòmica i dels dits food studies –una perversió intel·lectual més dels cultural studies– es van aplegar per imaginar quins serien els restaurants que ara freqüentaria Pepe Carvalho, el famós detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán. Una bona excusa per parlar de cuina i cuines més enllà dels receptaris, siguin els tradicionals o els desconstruïts. Les cinc dames –Rosi Song, Anna Riera, Rebecca Ingram, Yanet Acosta i Inés Butrón– van teoritzar també sobre quina mena de cultura gastronòmica hi ha a la Barcelona de la tercera dècada del segle XXI.

Al gener va fer cent anys de la publicació al Regne Unit de la primera novel·la d’Agatha Christie, El misteriós cas de Styles. Va suposar el debut de l’excèntric detectiu belga Hercule Poirot i del narrador de les seves aventures, el capità Arthur Hastings. El Times Literary Supplement en va parlar setmanes després de l’estrena. El 3 de febrer del 1921 feia aquesta consideració, una mena d’elogi enverinat –mai més ben dit–: “L’únic defecte que té aquesta història és que resulta gairebé massa enginyosa...” 

No era un repte literari, era una temeritat suïcida. L’encàrrec que va rebre i entomar Carlos Zanón suposava saltar al buit sense paracaigudes. El resultat ha sigut una triple pirueta mortal amb doble tirabuixó i un aterratge que ni la Comaneci hauria clavat a Montreal 76. Des de la primera línia el Carvalho de Zanón sona al del Manolo, però no és cap còpia. I des de la primera línia el lector sap que entra en el món del Manolo però a través dels ulls de Zanón, i que el món de Zanón és prou poderós per destacar per sobre del mític paisatge de fons.

Des de la terrassa de l’Hotel Barceló Raval es pot observar l’abast monumental -però també els barris humils- de la ciutat. La capital catalana és un dels dos grans escenaris de Carvalho. Problemas de identidad -que Planeta publica aquest dimecres en castellà i Columna llançarà en català el 30 de gener-, la novel·la amb què Carlos Zanón (Barcelona, 1966) es posa en la pell del personatge estrella de Manuel Vázquez Montalbán. “ Un escritor se mete en líos, se prueba, se castiga ”, diu el nou Carvalho en un dels hàbils diàlegs del llibre. En passatges com aquest, Zanón fa dir al detectiu frases que ha pensat i patit ell mateix a l’hora d’acceptar un repte com aquest. Autor de novel·les molt ben rebudes, com Taxi (Salamandra, 2017) i Yo fui Johnny Thunders (RBA, 2014), s’atreveix a mostrar “la cara autèntica” d’un home solitari, malalt i enamorat que viu a la Barcelona de l’estiu del 2017, en plena persecució de les urnes del referèndum i a punt de rebre el sotrac de l’atemptat a la Rambla.

“Només em sap greu pels dibuixos que acompanyen les aventures d’aquest imbècil”, rumia Pepe Carvalho abans d’encendre la xemeneia amb una edició il·lustrada d’ El Quixot. L’escena, inclosa a l’adaptació al còmic de Tatuaje que han fet Hernán Migoya i Tomeu Seguí, permet deduir que al detectiu no li hauria importat veure les seves aventures en forma d’historietes. Tampoc a Manuel Vázquez Montalbán, amant del còmic que als 70 va firmar guions sota l’àlies de Manolo V el Empecinado per a dibuixants com Núria Pompeia i El Perich.

'Tatuaje' va ser la primera novel·la de Manuel Vázquez Montalbán on Pepe Carvalho era protagonista. Es va publicar el 1975, i ara Norma Editorial treu l'adaptació de la novel·la en còmic, amb guió d'Hernán Migoya i els dibuixos de Bartolomé Seguí.

Pepe Carvalho, el famós detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán, tindrà una nova vida. Si més no, una novel·la més, segons ha avançat 'La Vanguardia', fruit de l’acord a què han arribat els hereus de l’autor, l’editorial Planeta i el també escriptor barceloní Carles Zanón, considerat a hores d’ara un dels més prestigiosos conreadors del gènere negre del país.

Una gamma de plats molt variada

Els membres d'un jurat encapçalat per Sergio Vila-Sanjuán han resolt, per unanimitat, atorgar el VII Premi Pepe Carvalho al novel·lista grec Petros Màrkaris. El jurat ha justificat el seu veredicte al·legant que Màrkaris és "un dels representants més clars d'allò que s'ha anomenat novel·la negra mediterrània, una forma més propera als grans temes de la novel·la negrocriminal: corrupció, manipulació del poder, diferències entre justícia i llei o mesquinesa dels poderosos". El premi li serà entregat durant la setmana de la BCNegra (del 6 a l'11 de febrer), en un acte especial que se celebrarà al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.