En plena era de l'estríming i de les pantalles omnipresents, una part creixent de la joventut està mirant enrere. Vinils, cassets, càmeres de rodet o cintes VHS, formats que fa només uns anys semblaven condemnats a la desaparició, tornen a circular entre els joves com a objectes de consum cultural i símbols d’identitat. Lluny de ser una moda passatgera, el fenomen reflecteix una relació cada vegada més complexa entre la generació digital i la tecnologia que domina el seu dia a dia.

Han passat més de tres anys des que la Guàrdia Urbana de Barcelona va començar a utilitzar com a prova pilot diferents models de càmeres unipersonals, que es pengen al pit dels agents, fins que s’ha decidit incorporar-les com una eina més. Durant aquest temps la policia municipal també ha canviat de mans, perquè ha passat de l’alcaldessa Ada Colau –que ho delegava a un comissionat, Amadeu Recasens– a Albert Batlle, tinent d’alcaldia de Seguretat des del juliol del 2019. Les càmeres personals van ser una de les últimes mesures anunciades per Recasens, i Batlle l’ha mantinguda.

Les vendes de càmeres fotogràfiques comencen a recuperar-se després d’haver arribat al seu nivell més baix l’any passat arran de la pandèmia. Ara que fa bon temps i la gent pot tornar a viatjar –encara que sigui relativament a prop– i a estar amb les seves famílies ve de gust prendre imatges i guardar els records a l’ordinador. Els smartphones han ensorrat totalment el mercat de càmeres compactes, sobretot les de preu més baix, però les destinades als aficionats a la fotografia, siguin càmeres compactes avançades o d’objectius intercanviables, continuen tenint unes possibilitats que els smartphones no poden igualar.

L'Ajuntament de Puigcerdà ha començat aquest dijous la instal·lació de sis càmeres de videovigilància a la plaça Cabrinetty. L'actuació tindrà un cost de 12.429 euros, tal com ha detallat el consistori. A banda, pròximament està previst instal·lar càmeres de videovigilància a altres punts del municipi. L'Ajuntament ha decidit instal·lar les càmeres tot aprofitant l'arribada de la fibra òptica al municipi.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va obrir ahir una investigació d’ofici a Mercadona per la posada en marxa d’un sistema de reconeixement facial que detecta “únicament i exclusivament” les persones amb “una sentència ferma i amb mesures cautelars d’ordre d’allunyament” respecte a la cadena de supermercats valenciana o els seus treballadors per robatoris o altres conflictes. Així ho va confirmar a l’ARA l’organisme estatal, que explica que ha iniciat el procediment “arran de les informacions aparegudes en mitjans de comunicació”, en un expedient que “encara es troba en fase d’actuacions prèvies”.

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha començat a utilitzar càmeres unipersonals que es pengen al pit dels agents. Com va avançar l'ARA dilluns, es tracta d'una prova pilot amb 12 càmeres de tres marques diferents que es fa a les unitats territorials dels districtes de Ciutat Vella i l'Eixample, així com a la unitat de suport policial (USP), la dels antiavalots. "L'objectiu essencial de les càmeres és avaluar els drets dels ciutadans i dels policies", ha defensat el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens. Els agents que porten els aparells poden decidir si premen el botó per enregistrar i la idea és fer-los servir en intervencions que puguin ser conflictives o perilloses. "El criteri de si es grava o no és dels agents", ha explicat l'intendent major de la Guàrdia Urbana, Ricardo Salas, que ha afegit que els guàrdies urbans han d'avisar quan graven algú amb les càmeres personals.

Les autoritats de Seül es proposen acabar amb la proliferació de càmeres ocultes que es col·loquen en lavabos públics, gimnasos, piscines o en altres espais disfressades com a detectors de fum. Graven unes imatges que sovint acaben en llocs web pornogràfics i que són molt difícils de detectar, ja que els seus autors les instal·len i treuen quan ja han aconseguit gravar el que volien.

Sembla que a Nick Woodman, segurament el surfista més ric i emprenedor del món, se li ha acabat el crèdit. Després de crear el 2004 GoPro, una companyia fabricant de les càmeres de vídeo de la sèrie Hero, que es van fer tremendament populars entre els amants de l’extrem -tot tipus de surfers, skaters, bikers i altres tribus addictes als esports de risc- i també entre el públic en general, ara busca algú que el salvi de la fallida. GoPro ha anunciat que suspèn la fabricació del seu dron Karma, tot un fracàs de vendes, i buscarà una sortida financera als 105 milions de dòlars que formen el seu deute acumulat. Després de l’anunci, el valor de l’acció de la companyia ha caigut per sota dels sis dòlars. Tenint en compte que quan va sortir a borsa (l’estiu del 2015) les accions valien 85 dòlars, la situació és una metàfora del fet que fins i tot l’onada més alta no pot evitar morir a la sorra.

"Davant la polèmica de les últimes setmanes que no ajuda gens a la imatge de bona convivència de tota la comunitat educativa de l'Institut Joan Brudieu i que, a més, ofereix una visió del tot contrària a la realitat quotidiana de la vida al centre, en particular, i de la ciutat de la Seu d'Urgell en general, es reconsidera la situació i la càmera, que no ha funcionat mai, ha estat desinstal·lada". Amb aquest breu comunicat els responsables de l'Institut Joan Brudieu de la Seu d'Urgell han fet marxa enrere i han retirat el sistema de videovigilància que havia de funcionar a partir d'aquest dilluns a les seues aules.