A Tànit Güell no la van haver de convèncer perquè acceptés ser referent de l'eutanàsia a Girona. Infermera de l'àrea bàsica de Figueres, feia temps que estava atenent pacients en l'últim tram de vida, així que no va dubtar davant de l'oferta, convençuda de la necessitat de la llei. I això que havia entrat a infermeria amb la voluntat de ser llevadora i donar "llum a la vida", una passió transformada ara en "llum a la mort". De fet, continua Güell, la mort forma part de la vida i quan això s'obvia és quan el dolor es multiplica. 

Fa mesos que es queixa que sent molt de dolor, però el metge diu que a la radiografia tot es veu bé. L’ecografia i la ressonància magnètica tampoc mostren cap lesió. L’electromiografia surt bé. L’anàlisi de sang és impecable. I el reguitzell de proves que li faran tampoc mostraran cap alteració. Fart dels metges, anirà a parar a un fisioterapeuta, després a un osteòpata, i de mica en mica anirà relliscant pel camí de la medecina alternativa, que tants cops és de no retorn.

De mitjana, un metge triga 23 segons a interrompre un pacient després de preguntar-li “Què l’ha dut aquí?” o “Com puc ajudar-lo?” Aquesta va ser la conclusió d’un estudi que va liderar M. Kim Marvel l’any 1999 en centres d’atenció primària dels Estats Units. L’estudi va despertar l’interès de part de la comunitat científica, es va posar de moda i algunes revistes, especialment el British Medical Journal, n’han publicat rèpliques i versions. Els resultats sempre han estat similars. Per exemple, un estudi del 2006 realitzat a l'estat espanyol va arribar exactament a la mateixa xifra. 

Els casos de persones amb simptomatologia de covid-19 que no remet des de fa setmanes –explicats per l'ARA en un article aquest dilluns– no comptaran de moment amb un protocol d'atenció específic. Salut confirma que té constància de l'existència de persones amb patologies pròpies del coronavirus des de fa més de 50 dies, però admet que no ha "quantificat" el gruix de malalts afectats per aquesta situació i que no els considera de moment com una "categoria". "Sabem de casos en què els símptomes s'han allargat dos mesos, però també sabem que acaben remetent", afirma el doctor Ignasi Bardés, adjunt a la direcció assistencial de Salut. "Si en un grup de pacients no fos així i la malaltia persistís excessivament, evidentment ens plantejaríem un abordatge específic [...]. Però això ho haurem de veure en les pròximes setmanes", afegeix.

La combinació de les paraules càncer i negoci al cercador de Google és la porta d’entrada a un cau de teories de la conspiració, estadístiques poc contrastades i pàgines web de gurus de la pseudomedicina. La realitat, però, és que darrere de les solucions contra aquesta malaltia hi ha una base d’empreses biotecnològiques que no para de créixer. El tàndem universitat-empresa ha propiciat que cada cop més investigadors facin el salt del laboratori als negocis per convertir la seva recerca en un producte viable.

El Ramon té 31 anys i una migranya que ja fa uns dies que no se li’n va. Quan arriba a la consulta de l’hospital, després que el metge introdueixi aquests símptomes a l’ordinador, la màquina li recorda automàticament que fa uns anys ja havia patit dolors semblants i el seu anterior doctor li havia receptat un tractament que va funcionar. Un historial clínic més intel·ligent: això és el que promet el software d’Iomed, una start-up catalana que ha creat un programa que es basa en la intel·ligència artificial per estructurar i agilitzar les cerques dins el laberint de proves i resultats de l’historial clínic d’un pacient.

El Parlament taiwanès ha aprovat la primera llei asiàtica d'interrupció del tractament mèdic i ús de dispositius de suport vital en cinc situacions clíniques, ha informat el Legislatiu illenc. Aquesta llei, la primera d'aquest tipus a l'Àsia, entrarà en vigor en tres anys, segons ha anunciat el ministeri de Salut i Benestar Social.

La Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C s'ha concentrat aquest dissabte davant del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat on els manifestants han format una cadena humana davant la façana principal per exigir que tots els malalts amb aquesta patologia tinguin accés als nous tractaments.

Un grup de treballadors i usuaris de l'Hospital de Bellvitge ha ocupat l'àrea de gerència del centre per denunciar les retallades a la sanitat pública, especialment el tancament de llits previst per a l'estiu. L'ocupació s'ha produït poc abans de les quatre de la tarda, quan la direcció es disposava a explicar en roda de premsa els detalls de la planificació estival. La Junta de Personal assegura que es mantindrà amatent i adverteix que no permetrà el tancament de cap llit. Des de la direcció acusen els treballadors d'implicar pacients en un "conflicte que té origen laboral i salarial" i adverteixen que la reducció d'unitats durant els mesos de juliol i agost és "imprescindible".

A ningú se li escapa que presentar una demanda als jutjats suposa entrar en un procés llarg i lent. Per això molts metges prefereixen estalviar-se aquest tràmit i no denunciar les amenaces o coaccions que sovint reben a la consulta. Però la situació pot canviar d’aquí unes setmanes, ja que el personal sanitari tindrà una via més àgil per fer públics els seus casos particulars. La idea és que si un usuari comença a cridar o insultar un metge o infermer en plena sala d’espera o en un passadís els Mossos o la Policia Local puguin presentar-se al centre sanitari i denunciar l’agressor per la via administrativa, a partir de la coneguda com a llei 1/92, de protecció de la seguretat ciutadana. No caldrà ni que el metge ho denunciï. Els agents podran actuar d’ofici i la multa rondarà els 300 euros.