Fa dos anys el doctor Alberto Breda (Verona, 1973) va realitzar amb èxit una operació robòtica transcontinental entre Bordeus i Pequín. El president de la secció de cirurgia robòtica (ERUS) de l'Associació Europea d'Urologia va extreure, en remot, un tumor de ronyó a més de 8.000 quilòmetres de distància, una fita mèdica que va servir per establir les bases del primer programa de telecirurgia robòtica d'Europa, que tot just ara comença a caminar. Es tracta d'un sistema que connecta la Fundació Puigvert de Barcelona i l'Hospital San Roque de Las Palmas, a 3.000 kilòmetres de distància, i que permet operar pacients de les Canàries des de la capital catalana.

Quan tenia nou anys, el Darío ja havia acudit a diversos centres arreu de València per millorar les contraccions musculars involuntàries que li limitaven el moviment i gairebé li impedien caminar. Aquesta afectació cada vegada era més gran, i els professionals no sabien dir quin era el tractament que necessitava. A més, els medicaments que li receptaven li causaven efectes secundaris com dolors aguts o inclús ceguesa. Però l'any 2020, en el punt àlgid de la pandèmia, la família del Darío va rebre una trucada: "Ens va canviar la vida", admet Jaime López, el pare del menor. Qui trucava era la doctora Belén Pérez, cap de neurologia pediàtrica de Vall d'Hebron, que els oferia venir a Barcelona per començar un tractament.

El cirurgià italià Paolo Macchiarini, batejat com a Doctor Mort en un documental, va ingressar a una presó catalana el setembre del 2024. El famós metge va ser condemnat per un tribunal suec a dos anys i mig de presó per agressió greu a tres pacients entre els anys 2011 i 2014, als quals va trasplantar una tràquea de plàstic banyada en cèl·lules mare. Com que Macchiarini resideix a Catalunya des que va aterrar a l'Hospital Clínic de Barcelona l’any 2004, en un luxós xalet de Cabrils, va sol·licitar complir la pena en un centre penitenciari català, una petició que va acceptar l’Audiència Nacional. Finalment, després de tots els recursos possibles i un cop la sentència va ser ferma, Macchiarini va entrar a la presó de Quatre Camins.

El fill d’Anna Gual tenia quatre anys quan van haver d’operar-lo de carnots i amígdales a l’Hospital Universitari de Terrassa. Era el 3 de novembre del 2023. Gual va entrar amb el petit a coll al vestíbul del quiròfan. Allí, tots dos van presenciar la sedació –per via intranasal– d’una nena que plorava i, tot seguit, se l’enduien cap a dins. Un, dos, tres, quatre, cinc minuts. Era el seu torn. La medicació prèvia a l’anestèsia se subministra amb l’objectiu de rebaixar l’angoixa als pacients en intervencions pediàtriques. Malauradament, i a diferència d’aquella nena, al fill de Gual la sedació no li va fer l’efecte desitjat: “Estava tan nerviós que va seguir plorant”. A continuació, dues infermeres se’l van emportar: “Van haver d’arrencar-me’l dels braços per dur-lo al quiròfan; va ser traumàtic”, lamenta. 

A Catalunya hi ha molts metges que compaginen la seva activitat en el sistema sanitari públic i privat. El primer reuneix el coneixement, l'acadèmia i els pacients amb més complexitat, però els sous són més baixos que a les clíniques privades. Això fa que molts treballadors, quan acaben la seva jornada laboral a la pública, optin per treballar a la medicina privada per aconseguir un sobresou, sobretot en les especialitats de dermatologia, oftalmologia, cirurgia, cardiologia i otorrinolaringologia. Són professionals que, diuen, es guanyarien molt millor la vida en cas d'haver escollit només la branca privada, però que han triat el sistema públic per vocació i ho complementen amb dues o tres tardes a una clínica privada.

L’Hospital HM Nou Delfos ha aconseguit millorar els resultats de les intervencions quirúrgiques del pacient obès gràcies a la incorporació del model Xi de la plataforma robòtica Da Vinci, el més avançat de la cirurgia mínimament invasiva, ja que redueix la complexitat causada per les seves dimensions i la consegüent dificultat de maneig que comporten. La cirurgia bariàtrica és una de les especialitats que més es beneficia d'aquesta nova tecnologia, convertint el centre de referència d’HM Hospitales a Barcelona en un dels pocs de la sanitat privada catalana a fer aquest tipus d'operació.

El nom d'Alberto Breda (Verona, 1973) ha aparegut recentment a les grans capçaleres de mig món després que hagi dut a terme amb èxit una operació robòtica transcontinental. El doctor, president de la secció de cirurgia robòtica (ERUS) de l'Associació Europea d'Urologia, va esborrar els més de 8.000 quilòmetres de distància que hi ha entre Bordeus i Pequín i va extreure un tumor de ronyó en remot. Com a cap de la Unitat d'Urologia Oncològica i de l'equip quirúrgic de trasplantament renal de la Fundació Puigvert, l'ARA parla amb ell sobre el futur de la telecirurgia i sobre per què Catalunya ha de convertir-se en el bressol d'aquesta disciplina ara en expansió.  

La meitat de les intervencions estètiques de Catalunya no les fan cirurgians plàstics, sinó professionals que no estan degudament qualificats. És la denúncia que aquest dilluns han fet des de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), que critica l'intrusisme laboral i adverteix dels riscos que aquesta pràctica pot comportar en el pacient. "Aquesta situació té fonamentalment dues conseqüències: d'una banda, pot derivar en grans complicacions, fins i tot la mort; i, de l'altra, es pot traduir en mals resultats estètics", explica a l'ARA el doctor Jordi Mir, vocal de cirurgia estètica de la SCCPRE. De fet, una enquesta difosa per l'associació en què van participar el més d'un centenar de professionals de Catalunya que tenen l'especialitat de cirurgia plàstica mostra com el 90% asseguren que en algun moment han hagut de corregir un tractament o intervenció que havia dut a terme, precisament, un metge sense les competències necessàries. 

Fa uns mesos es va estrenar a Netflix el documental El gran cirujano del engaño, la història sinistra d'un metge, Paolo Macchiarini, que prometia tècniques revolucionàries i que va causar molts morts. El documental esmentava, de manera fugaç, Barcelona i l'Hospital Clínic. I una investigació del diari ARA revela l'escàndol mèdic del pas d'aquest metge per Barcelona.

Quan tenia 9 anys, l’Ian va patir un còlic nefrític, una obstrucció de la via urinària que li impedia fer pipí amb normalitat i li provocava molt dolor. Havia nascut amb una malformació que no li van detectar. Tot i que mai no havia mostrat senyals, l’orina s’acumulava al ronyó i era necessari operar-lo per preservar l’òrgan. Inicialment, es va optar per una cirurgia convencional amb laparoscòpia –una operació amb petites incisions a l’abdomen–, però l’operació es va complicar i l’Ian va continuar amb molèsties. Calia tornar-lo a operar i, aquest segon cop, es va optar per l’Hospital Vall d’Hebron, l’únic centre de l’Estat que disposa d’un programa de cirurgia robòtica urològica per a infants.

Cada any a Catalunya uns 600 infants neixen amb una malformació al cor o als grans vasos que transporten la sang anomenada cardiopatia congènita. És el cas de l'Iu, un noi de 15 anys que va néixer amb un defecte a la paret de les aurícules que el va obligar a passar pel quiròfan perquè l'hi corregissin amb un cateterisme. Tres mesos després de l'operació, li van detectar una greu infecció i necessitava tornar a ser intervingut. Fins ara la seva única alternativa hauria estat una cirurgia oberta, que li hauria comportat seqüeles i una recuperació lenta, però per primer cop a l'Estat els menors amb aquestes malformacions tenen una altra opció. L’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic apliquen a pacients pediàtrics tècniques quirúrgiques mínimament invasives, com la cirurgia cardíaca robòtica, que fins ara només rebien els pacients adults.

És fàcil i ràpid. Escrivint a Google “cirurgia bariàtrica Turquia” apareixen infinitat d'opcions per operar-se de l'estómac a Istanbul i perdre un munt de pes. Tota la informació és en castellà i assegura resultats miraculosos per un preu mòdic. La primera cosa que cal fer és omplir un formulari indicant-hi el nom, l'adreça de correu electrònic i el telèfon on vols rebre informació. La resposta des d'Istanbul és gairebé immediata.

La Rosa va patir un greu accident de trànsit fa quatre anys que va destrossar-li la musculatura abdominal. Va salvar la vida, però havia de portar una bossa recol·lectora i anava enfaixada perquè havia perdut els músculs. "Els meus intestins estaven a flor de pell", relata. En casos com el seu, els metges poden fer una reconstrucció estructural de la paret abdominal, i això vol dir col·locar una malla per subjectar els òrgans interns i cobrir la zona amb pell. Però la mobilitat més bàsica, com seure en una cadira o caminar, queda molt limitada pel risc de patir complicacions greus com infeccions o hèrnies. Ara l'Hospital de Sant Pau s'ha convertit en el primer centre del món que ha fet una passa més amb una cirurgia inèdita: amb l'empelt d'un múscul de l'esquena o de la cuixa donat pels mateixos pacients, els cirurgians han reconstruït cinc abdòmens, quatre dels quals han acabat recuperant per complet la capacitat de contraure els músculs de forma natural.

Completeu la frase del títol. Bé, potser no ho voleu fer ara. Doncs no patiu, ja us proposo idees per completar-la. Per fer-ho, trauré les dades de dos estudis científics realitzats al Canadà i a Suècia publicats recentment a la revista JAMA Surgery. 

La lligadura de trompes és una intervenció quirúrgica a les trompes de Fal·lopi de la dona per evitar un embaràs. És un mètode anticonceptiu permanent i, a priori, irreversible. "En alguns països sí que fan reversió de la lligadura però nosaltres al nostre hospital, no. Fem la lligadura de trompes a dones que tenen molt clar que no volen tenir fills i l'expliquem com una tècnica, d'entrada, irreversible", explica Montse Cubo, ginecòloga de l'Hospital de la Vall d'Hebron. A més, una intervenció per revertir la lligadura –si no s'han extret les trompes, esclar– tampoc garanteix que la dona pugui tornar a quedar-se embarassada. Les trompes de Fal·lopi connecten els ovaris amb l'úter i la seva funció és transportar l'espermatozou i facilitar-li la trobada amb l'oòcit perquè es produeixi la fecundació. Un cop l'òvul és fecundat, l'embrió torna cap a la cavitat uterina a través de les trompes. "És un tub que fa de carretera i la lligadura consisteix en una cirurgia per interrompre aquesta via d'accés cel·lular", indica Cubo.

Es fa una petita incisió a la parpella i un forat de màxim tres centímetres a través dels ossos de les òrbites per poder arribar al cervell. Així és com comença una cirurgia neuroendoscòpica transorbital, una tècnica molt especialitzada i mínimament invasiva que es fa íntegrament a través de la conca de l'ull i que permet extreure els tumors de base de crani i altres malalties cerebrals avançades amb total seguretat. "L'òrbita és una estructura estratègica: fa de corredor i connecta directament amb el cervell", explica el doctor Juan Carlos Sánchez, de l’Institut Clínic d’Oftalmologia, l'àrea especialitzada en l'ull de l'Hospital Clínic. El centre barceloní és l'únic a l'Estat i un dels pocs al món que pot fer aquestes cirurgies pioneres.

La Carla diu que està obligada a explicar el seu cas perquè en el seu dia, quan a ella li va passar, es va sentir "un bitxo raro" quan, ni de bon tros, ho és. Té 36 anys i és mare de tres nenes, l’última nascuda en plena pandèmia. La seva primera filla va ser un nadó de quatre quilos que va néixer per via vaginal en un part programat a la setmana 39 d’embaràs i que va requerir episiotomia i fòrceps per treure-la. Amb la segona, també un nadó gran, ja no va caldre episiotomia, i amb la tercera es va endur un ensurt a la setmana 34. "Em vaig llevar i vaig pensar que estava parint la meva filla perquè em notava com un bony penjant", explica. No estava de part sinó que era un prolapse –quan els òrgans interns o les parets vaginals descendeixen per falta de to muscular fins a sortir per la vagina–, però llavors no ho sabia. "Em sentia molt estranya, no reconeixia el meu cos, i a nivell psicològic xoca molt tenir una cosa nova al cos i no saber-la identificar. Hi ha poca informació", lamenta la Carla, que insta a conèixer-se millor. Montserrat Espuña, cap del servei d’uroginecologia de l’Hospital Clínic, constata que molts cops les dones s’espanten: "Es parla tan poc d’aquest tema que la dona pensa que és un tumor".

Assegut en un tamboret a poca distància d’un robot de braços molt llargs, Danyal Fer agafa fermament les dues nanses metàl·liques que té a l’altura del pit. Mentre les mou -cap amunt i cap avall, cap a l’esquerra i cap a la dreta-, el robot n’imita amb els braços tots els moviments, per petits que siguin. Després, quan ajunta el polze i l’índex fent una pinça, un dels diminuts prensors del robot repeteix el gest. Així és com el doctor Fer i altres cirurgians duen a terme operacions quirúrgiques des de fa temps amb l’ajuda de robots. A un pacient li poden treure la pròstata asseguts davant la consola de l’ordinador a l’altra banda de l’habitació.

Una extirpació de teixit tumoral en un llavi, de tota una glàndula tiroides i d’una apèndix, així com la col·locació una pròtesi de maluc. Tot això passava ahir de manera simultània i en boxes contigus al bloc quirúrgic polivalent de l’Hospital Clínic de Barcelona. Funcionaven dotze sales d’operacions i l’ARA va poder accedir a quatre, on els equips de cirurgia treballaven intensament. Infermeres i anestesistes facilitaven i supervisaven tots els procediments mentre diverses pantalles enfocaven els òrgans i constataven la destresa dels cirurgians.

Antonio de Lacy (Palma, 1957) és reconegut com un pioner mundial en cirurgia robòtica i laparoscòpica, així com en l’abordatge transabdominal i transanal robòtic simultani per a l’eliminació del càncer de recte. Cap del servei gastrointestinal i cap de cirurgia mínimament invasiva de l’Hospital Clínic, augura una revolució “radical i digital” de la medicina.