Llegeixo a l'Ara.cat una entrevista a l’actor Liam Neeson en què li pregunten fins quan seguirà fent d’heroi d’acció. “Arriba un moment que el públic ho sap, i no vull insultar-lo fent veure que encara tinc 50 anys –diu Neeson–. No ho vull fer. Tinc massa respecte pel meu públic”.

Hem passat el cap de setmana llarg de Sant Joan en una casa cinc matrimonis que som amics de fa anys i tenim entre cinquanta-cinc i seixanta-cinc anys. Hem omplert els dies –i les nits– de rialles, molt sovint derivades de les discussions entre èpiques i ridícules de parella, les crítiques i els retrets matrimonials sempre de bon rotllo, o les demostracions del coneixement profund que tenim del nostre partenaire.

Moltes vegades, quan parlem de "l'excentricitat" de dones famoses, parlem en realitat de la seva llibertat. Perquè quan una gran artista internacional fa el que li dona la gana amb el seu aspecte físic, la seva carrera o la seva vida personal, la inèrcia social ens porta a considerar-la automàticament molt estrafolària, molt estrambòtica i fins i tot rara. Segur que aquest error de percepció és el que ha degut cometre novament aquesta setmana molta gent quan la diva immortal Cher ha fet algunes confidències sobre la seva actual vida sentimental a The Jennifer Hudson Show.

Si algun cop has estat en una trobada amb els teus antics companys d'institut o d'escola, sabràs que algunes persones semblen envellir més ràpid que d'altres. 25 anys després de la graduació, un dels teus antics companys potser sembla 10 anys més jove que els altres i un altre aparenta 10 anys més. "La gent ho sap de manera intuïtiva –comenta Nir Barzilai, director de l'Institut per a la Investigació de l'Envelliment de l'Escola de Medicina Albert Einstein–, però no entenen que és un tipus de biologia que estem provant de descobrir", afegeix.

Edat: "Temps transcorregut des que una persona ha començat a viure". Aquesta és la definició que ofereix l’Institut d'Estudis Catalans i que no sembla que deixi gaire marge a la diferència. Doncs bé, els sud-coreans tenen des de fa uns dies un o dos anys menys. Han modificat l’edat. Per què? Intentem respondre-hi amb Manel Ollé, professor d’estudis xinesos de la Universitat Pompeu Fabra. ¿Es compta diferent l’edat al món oriental i a l'occidental? ¿I significa el mateix l’aniversari a nivell cultural? ¿El celebrem igual a Barcelona que a Tòquio?

Des d'aquesta setmana els sud-coreans són un o dos anys més joves. Corea del Sud ha decidit modernitzar-se i ha adoptat el mètode que s'utilitza a la major part del món per calcular l'edat, és a dir, fent servir de referència la data de naixement. El resultat és que tota la població s'ha tret anys de sobre i ha rejovenit de cop, almenys sobre el paper. Fins ara, quan els nadons naixien ja tenien un any perquè es comptabilitzava el període de gestació que, segons la tradició, era d’un any. A més, l'1 de gener tothom sumava un any a la seva edat, sense esperar el dia i el mes de l'aniversari.

És molt probable que l'any que ve els nord-americans hagin d'escollir entre un home de 78 anys, Donald Trump, i un altre home de 81 anys, Joe Biden, per liderar un país que té una edat mitjana de 39. No és cap excepció històrica: des de les societats tribals, passant per l'Antiga Grècia, fins a l'actualitat, la vellesa i la masculinitat s'han vinculat amb saviesa, prudència, temprança i criteri, qualitats que s'identifiquen amb un bon governant. Tampoc no és una excepció territorial: Xi Jinping té 69 anys i s'ha autodesignat president vitalici de la Xina, Vladímir Putin presideix Rússia als 70, Narendra Modi governa l'Índia amb 72, i Lula da Silva, al Brasil, amb 77.

La candidatura de Joe Biden per a les primàries del seu partit no ha agafat ningú per sorpresa, ni tampoc ha generat un gran entusiasme als Estats Units. Les enquestes són demolidores: un 70% dels nord-americans haurien preferit que no s'hagués presentat a la reelecció, i només el 26% hi estan a favor, segons la NBC. L'edat és el principal factor, i amb raó: és el primer president octogenari del país i, en cas de guanyar, podria acabar el seu segon mandat amb 86 anys. Però no és l'únic motiu.

A la joventut hi ha un moment brutal en què passes d’admirar els grans a mirar-los una mica de dalt a baix. O, si més no, a veure’ls amb una certa dosi de decepció. Potser et passa en una festa. Dones una ullada a la sala i t’adones que el senyor que et semblava tan elegant suca amb fruïció una ala de pollastre a mig menjar en un bol d’hummus. Veus una dona que, per ser educats, definiríem com a “no gaire jove” fent anar els braços amb un entusiasme una mica excessiu a la pista de ball. I de sobte hi caus: no s’adonen que són vells.

"Quan jo vaig començar a treballar, només existia el fax i el tèlex a la meva oficina. Només hi havia un ordinador enorme i tot era manual, en arxius de paper". Remedios Reyes té 54 anys i parla dels seus inicis laborals com si fossin la prehistòria del panorama digital. Tampoc havia viscut la precarietat. Va estar 31 anys a la mateixa empresa, però, de sobte, després d'un seguit de fusions i reestructuracions, va acabar fora. Era l'any 2019. "I ara què? L'abisme. Em va descol·locar moltíssim i ho vaig passar molt malament", admet. Ella mai havia estat sense feina i estava, admet, en una zona de confort on, això sí, s'havia anat formant i actualitzant. "Ja no era una nena, no podia adormir-me", sentencia. La Remedios ja va pressentir, en aquell moment, que recuperar les regnes del món laboral no li seria fàcil. I tenia raó.

Les restes d'Homo sapiens més antigues podrien tenir una edat superior als 230.000 anys, segons un estudi fet per un equip internacional d'experts i publicat aquest dimecres a la revista Nature. Per tant, són més de 30.000 anys més antigues del que es creia fins ara.

A quina edat ens fem vells? Als 65? Ja no, segons un estudi de l'Institut Internacional per a l'Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA), que ha analitzat dades de la població mundial per arribar a la conclusió que cal revisar l'edat en què es considera que una persona és vella. Segons l'IIASA, ni des d'un punt de vista social ni mèdic es pot considerar vella una persona als 65. Quina és, doncs, l'edat en la qual arribem a la vellesa? La resposta, segons l'estudi, és clara: 15 anys abans de morir.

Les dones japoneses van deixar de ser les que viuen més anys el 2011 després de 26 anys de mantenir-se al capdavant dels rànquings d'esperança de vida mundial, segons ha informat el govern nipó aquest dijous, acusant el terratrèmol i el tsunami del 2011 per la reducció de l'esperança de vida.