La directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), Nuria Enguita (Madrid, 1967), ha dimitit aquest dimecres després d'una denúncia davant la Fiscalia plantejada per la Generalitat Valenciana per la naturalesa d'una donació. La decisió d'Enguita també es deu als "atacs continuats" contra ella basats, segons explica en un comunicat ella mateixa, en "informació falsejada" sobre la donació d'uns terrenys a la Todolí Citrus Fundació, propietat de Vicente Todolí. Enguita, que va dirigir la Fundació Antoni Tàpies entre els anys 1998 i 2008, assegura que ha dimitit per "evitar més perjudici al museu".

L'Audiència de València ha absolt la que va ser directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) del 2004 al 2014, Consuelo Císcar; l'exdirector econòmic del museu, Juan Carlos Lledó, i el fill de l'escultor Gerardo Rueda, José Luis Rueda, dels delictes de prevaricació, falsedat, malversació i estafa de què se'ls acusava per la compra per al centre cultural d'una sèrie d'obres.

L'exdirectora de l'IVAM Consuelo Císcar ha reconegut que va afavorir el seu fill, un artista conegut com a Rablaci (Rafael Blasco Císcar), amb els fons i els mitjans del museu valencià per promocionar la seva carrera artística. Segons Efe, ella i dos condemnats més hauran de pagar 75.000 euros en concepte d'indemnització (50.000 euros pels fons públics desviats i 25.000 euros pels danys a la reputació de l'entitat pública, així com al pagament de les despeses judicials).

Els exilis de Renau. És el títol de la mostra que l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) inaugura aquest dijous i que analitza l'obra elaborada del reconegut fotomuntador i muralista valencià Josep Renau durant els seus anys d'exili, primer a Ciutat de Mèxic (1939-1958) i, posteriorment, a l'antiga República Democràtica d'Alemanya (1958-1982).

L'historiador de l'art, crític i museòleg Tomàs Llorens, l'impulsor i primer director de l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), ha mort als 84 anys. La seva trajectòria era àmpliament reconeguda en el món de l'art com a docent, investigador i gestor: després de fer néixer i dirigir l'IVAM (1986-1988) va ser director del Centre d'Art Reina Sofia (1988-1990) i assessor i conservador en cap de la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza (1991-2005). Als 80 ja havia format part de la comissió que negociava perquè aquesta col·lecció privada es quedés a Espanya.

A l’Alemanya dels anys 20 els homes que volien sortir al carrer vestits amb roba de dona havien de portar un “passaport de travesti”, un dels quals es pot veure a la nova exposició de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) DES/ORDRE MORAL. Art i sexualitat a l’Europa d’entreguerres. Les vicissituds d’aquest passaport són un exemple de les circumstàncies que aborda la mostra: els nazis van saquejar la col·lecció a la qual pertanyia, la de l’Institut d’Estudis Sexològics a Berlín, fundat per Magnus Hirschfeld. Aquesta institució va donar suport a moltes persones que buscaven respostes a uns desitjos i uns cossos que “no encaixaven amb les normes de l’època”, com explica el comissari de la mostra, el professor de la Universitat Politècnica de València i crític Juan Vicente Aliaga. “L’exposició indaga en les diferents representacions de la sexualitat que van sorgir en un període especialment repressiu, amb lleis ferotges que condemnaven la sexualitat i la diversitat sexual en particular. Però al mateix temps van aflorar diferents manifestacions d’aquesta sexualitat que una gran part de la població no volia acceptar”, explica. La mostra té un caràcter pioner perquè abasta tot l’àmbit europeu i beu d’estudis anteriors del comissari com Orden fálico. Androcentrismo y violencia de género en las prácticas artísticas del siglo XX, publicat per l’editorial Akal.

La magistrada que investiga les presumptes irregularitats dutes a terme a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha dictat el processament de l'exdirectora del museu Consuelo Císcar per haver-se aprofitat presumptament de la institució per promocionar la carrera artística del seu fill, Rafael Blasco, conegut artísticament com a Rablaci. La resolució, que tanca la fase d'instrucció, assenyala que els fets podrien ser constitutius dels delictes de malversació, prevaricació administrativa, suborn i falsedat de document oficial.

Els integrants del consell assessor de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) han presentat la seva dimissió de manera unànime per la decisió de la conselleria d'Educació, Cultura i Esports de no renovar en el càrrec l'actual director del museu, José Miguel García Cortés, i convocar un concurs per designar el seu substitut.

"La contracultura ens ensenya que sempre cal criticar l'ortodòxia". Així ha presentat el comissari, Alberto Mira, la mostra Contracultura: resistència, utopia i provocació a València que s'inaugura aquest dijous a l'IVAM.

El jutjat d'instrucció número 21 de València ha obert un procediment abreujat contra l'exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) Consuelo Ciscar per un presumpte frau de 3,5 milions d'euros per l'adquisició de reproduccions d'obres de l'escultor mort Gerardo Rueda pagant per elles preus propis de creacions originals. La jutge també ha confirmat l'existència d'indicis criminals dels dos altres investigats: l'exdirector econòmic administratiu del museu Juan Carlos Lledó i el fill i hereu de l'artista, José Luis Rueda. La magistrada considera que els fets investigats podrien ser constitutius de delictes continuats de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa i falsedat en document oficial.

Vicent Todolí (1958) recorre contínuament els set continents i ha dirigit un dels museus d’art modern més reconeguts del món. Però quan no visita Tòquio o Nova York, aquest valencià fill i net d’esporgadors es refugia a la seva localitat natal, el petit municipi de Palmera, a tocar de Gandia, on ha creat un jardí agrícola, el Bartolí, que acull fins a 400 varietats de cítrics. Ha heretat el viver i la passió familiar per l’horta. I no se n’amaga. Abans de qualsevol entrevista mostra ufanós la seva creació i regala enormes fruits que el convidat no sap ni anomenar. Però Todolí ja compta amb aquest desconcert, i té preparat un full amb un croquis que explica l’evolució de les taronges, llimes i aranges. Un grapat d’obsequis que el convidat ha d’acceptar sense protestar. Vaja, igual que quan es visita els pares i un s’emporta una carmanyola plena de fruita i verdura.

“Davant la profunda homogeneïtzació de la cultura, la programació de les mateixes exposicions a tot arreu i el domini dels mateixos noms en totes les col·leccions, que són unes veus majoritàriament masculines, blanques i heterosexuals, l’IVAM vol apostar per un discurs més plural i divers que reivindiqui que el sud també existeix”. Aquest és l’ideari amb el qual José Miguel G. Cortés, director de l’Institut Valencià d’Art Modern, pretén traçar el nou camí d’una institució que aquest any fa 30 anys i que ha decidit que el que millor pot fer per celebrar-ho és renovar-se. I és que en Temps convulsos, com el museu ha batejat la principal exposició d’aquest 2019, el centre artístic valencià creu que l’opció més idònia és no quedar-se quiet i adaptar-se a una realitat que “es transforma a una velocitat vertiginosa”.

Mostrar els vasos comunicants que uneixen l'art modern i el clàssic, alhora que es difonen els tresors que acullen les dos principals pinacoteques del País Valencià. Aquest és l'objectiu de la línia de col·laboració posada en marxa pel Museu de Belles Arts de València i l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) que s'ha iniciat amb l'exposició 'Teníem tot al nostre favor'. La mostra, ubicada al Museu de Belles Arts, pretén ensenyar com les obres del segle XX i XXI recuperen "una vegada i una altra" els gèneres clàssics de l'art a través de la natura morta, el retrat i el paisatge.

Va caldre la mort del dictador un any abans perquè la Biennal Roja, com era coneguda la mostra artística de Venècia quan era dirigida pel socialista Carlo Ripa de Meana -un polític comunista que anys més tard esdevindria ministre i comissari europeu de Medi Ambient-, decidís el 1976 tancar el pavelló espanyol. En lloc de donar veu al règim a través dels autors més fidels al franquisme, es va adreçar als artistes que s’havien enfrontat a la dictadura perquè mostressin l’obra amb què havien explicat els 39 anys de foscor i misèria.

Prop de 3.500 ciutadans han omplert en el seu primer cap de setmana d'obertura al públic les quatre sales de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), que acullen l'exposició 'Miró. Ordre i desordre'. L'exposició reuneix al voltant de 200 peces del pintor català amb l'objectiu de mostrar l'obra més "combativa i radical" de l'autor.

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) té fam. Necessita recuperar el temps perdut, reviscolar una institució que durant anys va patir el desprestigi d’una direcció, la de Consuelo Ciscar, que va maltractar el museu i que l’ha portat als tribunals. L’exdirigent està imputada per presumptament haver pagat sobrecostos per obres i utilitzat exposicions per revaloritzar peces de la seva propietat i potenciar la carrera del seu fill. És aquesta fam d’art amb majúscules, d’obres sense concessions, d’avantguarda radical, la que ha impulsat l’IVAM a inaugurar avui una retrospectiva sobre Joan Miró que, en paraules del director de la institució, José Miguel G. Cortés, no pretén “ser un mausoleu per a un geni, sinó reflectir l’esperit crític i el qüestionament de l’art” que va caracteritzar l’artista. Tot i que l’any escollit, el 125è aniversari del naixement del pintor barceloní, convida a la reflexió pausada i a l’exaltació amable, des de l’IVAM reclamen adrenalina, i per apaivagar aquesta avidesa, res millor que reivindicar “el Miró més radical”, l’obra d’un autor que va proferir la famosa frase “ Je veux assassiner la peinture ” [Vull assassinar la pintura], però que no va deixar de pintar mai.

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) obrirà demà per primer cop les portes de la ciutat de València a Joan Miró i ho farà coincidint amb el 125è aniversari del naixement del pintor. L'exposició, una de les principals apostes per al 2018 de la pinacoteca valenciana, inclou 200 obres de l'artista barceloní amb l'objectiu de mostrar la radicalitat creativa de l'autor i la seva versatilitat manifestada amb la gestació de pintures, escultures, dibuixos, ceràmiques, cartells i peces vinculades a les arts escèniques.

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) acollirà fins al 28 de gener l'exposició 'En rebel·lia. Narracions femenines al món àrab', una mostra que pretén denunciar com "les visions estereotipades i unilaterals sobre la dona àrab com a submisa i obedient no es corresponen amb la realitat".

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat la retirada del passaport a l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Consuelo Císcar, i al seu fill, Rafael Blasco Císcar, com a mesura cautelar en la causa que s’instrueix per presumpta malversació, prevaricació i falsedat durant la seva gestió del museu. La mesura s'ha fixat durant la vista que s’ha celebrat aquest matí a la Ciutat de la Justícia de València.

La magistrada que investiga les presumptes irregularitats comeses en la gestió de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) durant l'etapa de l'anterior directora, Consuelo Císcar, ha decidit imputar un delicte de malversació a Rafael Blasco Císcar, fill de l'exresponsable del museu i de l'exconseller de Solidaritat del Partit Popular, Rafael Blasco, actualment a la presó pel frau en les ajudes a la cooperació.