Es pot anar pel món com a català? Sí, però requereix paciència. S’han de donar explicacions constants. L’interlocutor normalment parteix d’un prejudici: ets espanyol, i punt. Aquí comença l’embolic. Es fa feixuc.

A casa meva, per Reis, els clics de Playmobil eren un regal estrella. El meu pare encara em recorda, de tant en tant, la cara d'al·lucinada que vaig posar quan vaig obrir el vaixell pirata, i la veritat és que, entre els meus tres germans i jo, vam aconseguir tenir una bona col·lecció d'aquestes joguines: un zoo, un circ, una barca que —oh, meravella!— tenia un motoret i podies posar dins la banyera, cotxes de tota mena, un autobús... El que no vam tenir mai van ser les figuretes que vaig veure a la fira del llibre de Frankfurt d'aquest any: en capses individuals, i en versió femenina i masculina, representaven lectors. Ara que hi penso, també es podria considerar que eren llibreters, perquè són un home o una dona amb un llibre a la mà, i davant d'una prestatgeria plena, on hi ha escrit "Buch liebe", que tradueixo, amb una certa llibertat, com "amor pels llibres".

Sentiments. Des que van començar les últimes i creixents crueltats contra la població de Palestina/Israel, no soc capaç de connectar amb els meus sentiments. La meva ànima ha quedat paralitzada per la desesperança. Les paraules han desaparegut. Ja no puc parlar amb ningú, no contesto el telèfon ni he sortit del meu pis per fer res que no siguin coses relacionades amb la cura del meu fill i la feina. No soc capaç de llegir notícies ni articles d’opinió fins al final. Començo a llegir, potser durant uns segons, i després se’m perd la mirada. M’aturo un parell de dies i em pregunto com s’ho fa la gent per trobar paraules i expressar-se. Jo no en trobo.

L'escriptor Salman Rushdie és a la fira de Frankfurt, una de les cites editorials anuals més importants del món, per rebre el premi de la Pau dels Llibreters Alemanys aquest diumenge. "He passat un any difícil, però estic content d'haver-me'n sortit", ha afirmat aquest divendres en relació a l'atac que va patir el 22 d'agost del 2022 durant un acte públic a Chautauqua, als Estats Units, i que li ha fet perdre la visió d'un ull. Així i tot, l'atac ha mantingut intactes les ganes d'escriure de l'autor d'Els versos satànics. "L'escriptura és, per a mi, una forma d'optimisme", ha dit dies després de l'anunci d'un nou llibre, Knife, per la primavera que ve, on recull el relat autobiogràfic de l'atac i el calvari pel qual va passar.

La Fira del Llibre de Frankfurt, un dels esdeveniments literaris més importants del món, ha cancel·lat la cerimònia d'homenatge a l'escriptora palestina Adania Shibli per "la guerra a Israel", segons ha informat en un comunicat l'agència Litprom, encarregada d'organitzar el premi. Shibli havia de protagonitzar l'esdeveniment que li atorgava el premi LiBeraturpreis per Un detalle menor (en castellà a Hoja de Lata, 2019), una novel·la situada al 1949 que relata com una noia palestina és violada i assassinada per soldats israelians i com, dècades més tard, una jove periodista investiga el crim. Escrit originàriament en àrab i traduït a l'anglès, el castellà i l'alemany, el llibre va ser nominat al National Book Award el 2020 i a l'International Booker Prize el 2021. El LiBeraturpreis és un premi alemany que cada any distingeix un autor de l'Àfrica, l'Àsia, l'Amèrica Llatina o el món àrab i el presenta a la Fira del Llibre de Frankfurt.

Seix Barral publicarà el maig del 2023 un debut literari que ha fet molt de soroll a la Fira del Llibre de Frankfurt d'enguany. La mala costumbre, de la dramaturga, escriptora i historiadora Alana S. Portero (Madrid, 1978), no només es podrà llegir en castellà en un dels segells més importants de Grupo Planeta, sinó que la seva agent, la menorquina Maria Cardona Serra, ja l'ha venut a cinc llengües més. La contractació més sonada és la de HarperVia, segell de Harper Collins, que publicarà en anglès aquesta història d'iniciació d'una jove trans a la capital espanyola dels anys 80 i 90. Per aconseguir-ne els drets, l'editorial ha pagat un avançament de sis xifres.

La jornada laboral dels editors, agents, autors i tants altres professionals del món del llibre presents a la fira de Frankfurt no acaba quan els pavellons tanquen les portes. Fins a altes hores de la matinada, la terrassa i el vestíbul de l'Hotel Frankfurter Hof es converteixen en un hub on les converses sobre negocis –i, amb sort, també literatura– flueixen acompanyades d'una mica d'alcohol. Les copes de vi i les cerveses duren potser més del compte a causa del preu: costen 22 i 7 euros, respectivament. L'endemà al matí, l'activitat a la fira comença a les nou en punt. Tot i la impossibilitat material d'abastar la desmesurada quantitat d'informació que circula per la fira, seleccionem cinc tendències i reptes del sector que estan d'actualitat i que el lector corrent potser encara no coneix.

La Fira del Llibre de Frankfurt de "la normalitat i l'entusiasme", en paraules de Jürgen Boos, el seu president, ha quedat inaugurada aquesta tarda amb el tradicional –i contundent– cop de martell contra l'estrada des d'on s'han pronunciat els discursos. S'hi ha afegit de seguida una copa de cava Freixenet, gentilesa de la participació d'Espanya com a cultura convidada.

Tot i que ha recuperat la presencialitat, la Fira de Frankfurt 2021 no ha sigut, ni de bon tros, com abans de la pandèmia. Encara que hi hagin participat 80 països i que s'hi hagin pogut visitar 2.000 estands, la xifra perd importància si es compara amb els més de 7.000 assistents el 2019 i amb l'absència de grans grups nord-americans, anglesos i asiàtics. Frankfurt 2021, que ha tancat les portes aquest diumenge, ha sigut una edició de transició, sí, però mira cap a l'any que ve amb una proposta que li podria donar una gran embranzida. "Un dels temes de debat és com refer-la i transformar-la –explica l'agent literària Anna Soler-Pont, que també és membre del consell assessor de la fira–. La intenció és convertir-la en una cita a l'estil del Festival de Canes. D'una banda, hi hauria la fira de drets i de negoci, com ara, però de l'altra s'impulsaria un festival literari molt potent i amb vocació de convertir-se en una de les trobades internacionals de referència, amb la visita de grans autors i amb un impacte mediàtic important".

No vaig anar a Frankfurt el 2007, quan Catalunya va ser la convidada d’honor, però sí el 1991, quan ho va ser Espanya. Llavors treballava a Llibres de l’Índex, l’editorial que dirigia Òscar Cortés, un antic company d’EGB. Dins la col·lecció Manuals d’ús, havíem publicat uns quants llibres que ens divertia veure com un resum de les etapes vitals: masturbació, preservatiu, matrimoni, divorci i suïcidi. 

"La tornada al negoci encara no és una tornada a la normalitat", avisava aquest dimarts el director de la Fira del Llibre de Frankfurt, Jürgen Boos. La principal fira de la indústria editorial va obrir les portes dimecres amb unes cues inesperades i, malgrat un any d'aturada a causa de la pandèmia, 2.000 expositors de 80 països, cosa que demostra la força de la presencialitat també en el sector dels llibres. "El covid-19 i la crisi climàtica ens han mostrat la nostra fragilitat com a éssers humans, però també hem pogut comprovar la nostra capacitat d'adaptació i creativitat –assegurava per videoconferència Margaret Atwood en la inauguració de la fira–. Els llibres permeten viatjar a través del temps i són màquines empàtiques. Ens porten a mons llunyans, però també ens ajuden a aprofundir en nosaltres".

La pluja s’enganxa als arbres com una amfitriona tossuda i implacable. Amb resignació estoica, els càntabres surten al carrer sense paraigües i arronsen les espatlles quan toca parlar del temps. Saben prou bé que l’exuberància dels boscos de la vall del Pas-Pisueña no es pot deslligar d’un sol esquívol i d’una boira omnipresent que pentina les muntanyes els capvespres. El seu territori és d’una naturalesa salvatge, rutines rurals i pobles escassos on les famílies fan vida de portes endins i la solitud és una presència inevitable.

La 68a Fira del Llibre de Frankfurt s’acaba diumenge i els editors encara tenen molta feina. “Hem fet moltíssims contactes tant en contractació de llibres estrangers com en venda de drets d’autors catalans”, afirma el director editorial d’Edicions62, Emili Rosales. Encara és massa aviat per revelar tots els títols que estan en curs de contractar, però sí que avança dos noms catalans amb bona fortuna internacional: en aquesta fira L’emperador o L’ull del vent, de Baltasar Porcel, arriba a Holanda, i tenen damunt la taula noves traduccions de les novel·les de Xavier Bosch. “Hem detectat un interès enorme per les últimes obres i estem en el tram final de diferents contractes, que podrem anunciar les pròximes setmanes”, explica Rosales. Catalunya participa en la fira amb el lema Catalunya, terra de llibres/Barcelona ciutat de literatura i, a més del Grup 62, hi participen nou editorials com Barcanova, Bromera, Enciclopèdia Catalana i Pagès Editors, i també institucions i entitats com l’Institut Ramon Llull i el Gremi d’Editors de Catalunya. A més, la cineasta Isabel Coixet ha guanyat el premi a la millor filmació literària internacional -que s’atorga des de l’any 2004- per l’adaptació de la novel·la de Penelope Fitzgerald La llibreria.

Entre els més de 7.000 estands d'un centenar de països que es podran visitar fins a aquest diumenge a la Fira de Frankfurt hi haurà representats 29 agències i 169 segells editorials espanyols.

L'escriptor Frank Witzel (Wiesbaden, 1955) ha guanyat el premi dels llibreters i editors alemanys, el Deutscher Buchpreis, a la millor novel·la en alemany de l'any, que s'anuncia abans de la Fira del Llibre de Frankfurt i està valorada en 25.000 euros.

El director de la Fira del Llibre de Frankfurt, Jürgen Boos, ha dit que li hauria agradat tenir ara Catalunya com a convidada d'honor, per les "interessants discussions" que s'haurien donat en el marc del debat independentista. "M'hauria agradat tenir ara Catalunya com a convidada d'honor. S'haurien produït sens dubte discussions interessants pel debat sobiranista", ha comentat Boos en una trobada amb la premsa estrangera.

L'escriptor xinès Liao Yiwu, conegut com el poeta de la massacre de Tiananmen, ha demanat aquest diumenge "desmembrar l'imperi" xinès perquè cessi la repressió, en rebre el Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys, colofó de la Fira del Llibre de Frankfurt.

L'escriptor xinès Liao Yiwu, considerat com el poeta de la massacre de Tiananmen, perquè la va predir en un poema escrit un dia abans, ha atacat durament el premi Nobel de literatura 2012, el seu compatriota Mo Yan, a qui ha qualificat de "canalla" i d'intel·lectual del règim.

Els ressons de la crisi a Europa i les mesures que estan prenent els països principalment afectats se senten a la Fira del Llibre de Frankfurt, sobretot quan es parla amb editors provinents de Grècia i Portugal.

El gran GatsbyMilleniumEl gran Gatsby