Salvador Dalí es va interessar per la ciència des que era adolescent. Va començar a llegir articles científics i, més endavant, els seus interessos científics es van fer notar en la seva obra en les imatges dobles i les il·lusions òptiques o el mètode paranoicocrític i la seva etapa de "mística nuclear". Ara, els responsables de la seva fundació acaben de llançar Platform Dalí, un programa d’art i ciència en el qual participen cinc centres barcelonins: el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

El Teatre-Museu Dalí de Figueres mostra per primera vegada Crist de Sant Joan de la Creu, de Dalí, una de les obres més icòniques del pintor surrealista. Pintada el 1951, a finals d'aquell mateix any el galerista Tom Honeyman, aleshores director dels museus de Glasgow, la va veure en una galeria de Londres. Va quedar tan impressionat per la bellesa inquietant de l'obra que va decidir comprar-la. Avui l'ajuntament de la ciutat escocesa encara en conserva els drets i l'exposa de manera permanent al Museu Kelvingrove com una de les seves adquisicions més preuades.

El 1951, al taller de la casa de Portlligat, Salvador Dalí va pintar El Crist de Sant Joan de la Creu, una pintura a l'oli de dos metres d'altura que representa la seva particular revisió estètica del motiu clàssic de la crucifixió cristiana. Un any després, el galerista Tom Honeyman, aleshores director dels museus de Glasgow, impressionat per la bellesa inquietant del quadre, va comprar-lo directament a l'artista empordanès per una quantitat important de diners. Avui, l'administració de la ciutat escocesa encara en conserva els drets i l'exposa de manera permanent al Museu Kelvingrove com una de les seves adquisicions més preuades.

La vida i obra de Salvador Dalí està estretament lligada a Portlligat (Alt Empordà), el petit poble de pescadors a tocar de Cadaqués on durant 52 anys el pintor va viure i crear acompanyat de Gala. Per a la parella, Portlligat era l’espai quotidià i vital on refugiar-se. Junts hi van construir un nucli personal i artístic al voltant d’un paisatge fascinant de pedra, cel, vent i mar, al cor del cap de Creus, present en moltes de les teles de l’artista.

L'any passat uns lladres van entrar en un domicili de Sarrià-Sant Gervasi mentre els seus amos no hi eren i van robar dos quadres de Dalí de l'any 1922 fets amb carbonet. Estaven valorats en 300.000 euros. Un any després, els Mossos han detingut tres homes de 50, 53 i 55 anys per pertinença a grup criminal i robatori amb força i dos col·laboradors, i han retornat els quadres als seus propietaris. La Fundació Gala-Salvador Dalí s'ha ocupat d'autentificar les dues obres originals. Es tracta de dos dels quatre dibuixos que l'artista empordanès va fer quan tenia divuit anys per il·lustrar el llibre Les gràcies de l’Empordà, per encàrrec de l’escriptor Pere Coromines, que no es va arribar a publicar. Concretament, són Les sardanes de festa major i Els pagesos.

El caràcter visionari de Salvador Dalí és cada cop més evident: en un documental filmat als anys 60 a Nova York assegurava, amb el seu característic anglès exagerat i amb accent català, que havia deixat d'estar interessat en la pintura i que aleshores només ho estava en la "cibernètica i la física quàntica". Ara aquest fragment obre el recorregut de Dalí cibernètic, l'experiència immersiva que ha presentat aquest dimarts el Centre d'Arts Digitals Ideal de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Gala Salvador Dalí. "El vincle entre art, ciència i tecnologia que ens caracteritza és més evident que mai en Dalí", afirma el director de l'Ideal, Jordi Sellas.

La Fundació Gala - Salvador Dalí "es reserva el dret a exercir les accions legals que cregui convenients" contra la productora de la pel·lícula Daliland, que s'estrena l'11 de setembre al Festival Internacional de Cinema de Toronto. Segons explica en un comunicat, el film "no té el vistiplau de la fundació, que no ha tingut l’oportunitat de visionar-lo prèviament i exercir les seves funcions com a responsable de protegir l’obra i la imatge del pintor". Un cop coneguda l’estrena de la pel·lícula "pels mitjans de comunicació", la institució s’ha posat en contacte amb la productora per "regularitzar-ne els drets, però no ha rebut cap resposta".

¿Per què a l’entrada de Cadaqués hi ha una versió de l’Estàtua de la Llibertat, amb els dos braços alçats i una torxa a cada mà? A simple vista, és una pregunta que hauria de tenir una resposta ràpida i senzilla. Però res més lluny de la realitat. Rere la famosa escultura, d’uns set metres d’alçada, s’amaga una polèmica que, fa gairebé 30 anys, va dividir el poble alt-empordanès i va indignar la Fundació Gala - Salvador Dalí, que va signar un nou estira-i-arronsa amb John Peter Moore, exsecretari del geni surrealista i impulsor de l’escultura. I, malgrat que han transcorregut tres dècades, encara avui dia queden dubtes per resoldre. El més important, la seva autoria: ¿era realment una obra de Dalí o només està inspirada en un esbós seu?

El castell de Púbol és un dels llocs més fascinants de la trajectòria de Salvador Dalí i Gala. La història que l'envolta s'ha convertit en mítica: Dalí va portar Gala al castell amb els ulls tapats, li va oferir com a regal i ella el va acceptar amb l'única condició que només podia visitar-la per invitació escrita. A partir d'aquest dijous es poden descobrir nous detalls d'aquesta història i de la relació entre Dalí i Gala amb l'exposició temporal del castell de Púbol Púbol de Gala. Il·lusió i realitat, que es pot visitar fins al 5 de gener del 2023.

Dalí va escriure que en un futur (el nostre present) hi hauria una màquina de somiar. Serien unes ulleres que ens podríem posar uns minuts cada dia per somiar desperts i ser, segons l'artista empordanès, una mica més feliços. Unes ulleres semblants se les podrà posar qui visiti Dalí cibernètic a partir del 20 de setembre al Centre d'Arts Digitals Ideal de Barcelona. La mostra constarà de diverses experiències immersives que permetran interpretar o veure tots els detalls del traç que l'artista va deixar en més de 200 obres. Hi haurà experiències que, segons l'Ideal, encara no s'han fet mai enlloc, com experimentar el metavers amb llibertat total de moviments i de manera col·lectiva. És com passejar-se per un espai que no existeix físicament però que a la vegada és molt real.

Els tres museus de la Fundació Gala - Salvador Dalí han rebut 396.400 visitants el 2021, un 62% menys dels que rebien abans de l'inici de la pandèmia, segons informa l'ACN. Aquesta reducció es deu a les restriccions sanitàries. De fet, des de la Fundació recorden que durant el 2021 només van poder obrir durant nou mesos i, en bona part del temps, amb un 50% de l'aforament. Això va generar una davallada en el nombre de visites. Tot i això, durant l'any passat es va registrar un 108% més de públic que el 2020. El Teatre-Museu Dalí de Figueres és l'equipament amb més visitants (254.434), seguit de la casa de Portlligat (Alt Empordà), amb 104.608 visitants, i del castell de Púbol (Baix Empordà), amb 37.358.

Les restriccions derivades del covid van provocar que la Fundació Gala-Salvador Dalí perdés més 3 milions d’euros el 2020, quan els tres museus de l'Alt Empordà dedicats al pintor només van poder obrir cinc mesos (gener, febrer, juliol, agost i setembre). Aquest 2021 els seus responsables esperen tancar l’exercici “en equilibri o amb una lleugera pèrdua”, segons ha concretat el president de l’entitat, Jordi Mercader. Malgrat les xifres negatives -molt allunyades dels 3,9 milions de benefici del 2019-, Mercader ha augurat que el 2022 servirà per sortir dels números vermells: “Esperem portar la institució a uns resultats positius i obtenir uns 565.000 euros de benefici”, ha afirmat. 

“És més important atraure gent que no pas tenir els museus oberts”, ha subratllat el president de la Fundació Gala - Salvador Dalí, Jordi Mercader, després d’anunciar que els museus tornaran a obrir, a partir d’aquesta setmana, de dimecres a diumenge. Ara bé, per a Mercader serà clau atraure més públic de Catalunya i de fora de l’Estat per evitar els números vermells. “Hem d’intentar que l’afluència sigui el més important possible i en un calendari el més ràpid possible. Des d’ara i fins a finals d’octubre ens juguem l’exercici del 2021”, ha recordat. 

Les joies de Salvador Dalí són un prodigi, per la riquesa, les dimensions espectaculars i perquè algunes d'elles fins i tot tenen moviment. També és extraordinari tot el procediment amb què la fundació de l'artista ha aturat la degradació d'una d'elles, La creu de l'àngel. Els conservadors van descobrir en una revisió rutinària que un fragment de la base mineral s'havia fet miques i van engegar una recerca que va implicar científics de diversos camps durant sis mesos. "Ha sigut un procés complex perquè hem hagut de crear un equip interdisciplinari amb joiers, químics i mineralogistes, i el nostre equip de conservació i restauració", afirma la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. "També ha sigut complex perquè no sabíem la causa de la degradació i si és un bacteri", explica. Concretament, la marcassita de la base va reaccionar davant un augment sobtat de la humitat dins la vitrina. Actualment la base es troba en una campana extractora amb una humitat molt baixa per evitar que es continuï fent malbé. La investigació continua oberta en un laboratori capdavanter de Corea, on s'està analitzant una mostra de material per esbrinar si hi ha algun bacteri que hauria aparegut en un ambient favorable d'humitat. Està previst que la peça es torni a exposar completa d'aquí uns tres mesos.

La socialité britànica Lady Diana Cooper va aparèixer disfressada de Cleopatra, amb un magnífic vestit confeccionat a mitges per Oliver Messel i Cecil Beaton. El dissenyador francès Jacques Fath i la seva dona Geneviève van impressionar amb la seva indumentària de Rei Sol i de Reina de la Nit. Daisy Fellowes, la rica hereva de l’empresa de màquines de cosir Singer i redactora en cap de l’edició francesa de Harper’s Bazaar, es va convertir en una Reina d’Àfrica gràcies al fabulós vestit groc amb estampat de lleopard de Christian Dior i un exòtic collar de Cartier. Aquests van ser alguns dels personatges convidats a una fastuosa festa de disfresses organitzada per l’extravagant decorador i col·leccionista Carlos de Beistegui al Palazzo Labia de Venècia el 3 de setembre del 1951. Encara ressonaven els ecos de la postguerra, però Europa volia recuperar la joie de vivre. I entre el miler de convidats que van acudir al Ball del Segle també va destacar un grup de set amics que van decidir retre homenatge als gegants venecians del Settecento.

La Fundació Gala-Salvador Dalí prorrogarà tres setmanes l'activitat dels seus museus a Figueres, Portlligat i Púbol, fins al 4 d'octubre. Els equipaments van obrir l'11 de juliol, després de mesos tancats per la pandèmia del coronavirus, amb la previsió de tancar portes novament el 13 de setembre, una decisió basada en el seguiment de la pandèmia i de les seves conseqüències sobre els fluxos turístics i el moviment de les persones. Després d'un estiu en què hi ha hagut una afluència de públic (limitada al 30%) més satisfactòria del previst, la Fundació ha decidit allargar una mica més la temporada, fins a principis d'octubre. L'entitat no ha entrat a valorar si es planteja reobrir de nou, sinó que es decidirà en funció de l'evolució de la pandèmia.

Entre 4 i 4,5 milions. Són les pèrdues que la Fundació Gala - Salvador Dalí estima que registrarà aquest 2020 a causa, principalment, del tancament dels museus per la crisi del coronavirus. El seu president, Jordi Mercader, ha assegurat que, malgrat els números vermells, la viabilitat de la institució "està garantida fins al març del 2021". El president també ha anunciat que els tres museus de la Fundació aquest any només obriran entre l'11 de juliol i el 13 de setembre, i que ho faran "amb totes les mesures de seguretat" per evitar el contagi de coronavirus. "Volem ser un exemple", ha remarcat el president.

Nou capítol del surrealista serial de la suposada filla de Salvador Dalí, Pilar Abel. L’Audiència de Madrid ha ratificat la sentència que estableix que la figuerenca no és filla de l’artista i que l’obliga a pagar les costes del procés, que va incloure l’exhumació del cos del pintor, enterrat al Teatre-Museu Dalí de Figueres sota una llosa d'una tona i mitja, davant d’una gran expectació mediàtica. Ara la Fundació Gala-Salvador Dalí podria iniciar el tràmit judicial per reclamar l'import de tot el procés. Segons fonts de l'entitat, estan estudiant "la lletra petita de la sentència" però, "en principi, no s'emprendran mesures contra Pilar Abel perquè es va declarar insolvent". "I, a més, no volem donar més protagonisme a aquest episodi", han afegit les mateixes fonts.

Submergir-se en obres de Salvador Dalí projectades en les galeries d’una antiga pedrera al ritme de Pink Floyd. És el que es proposa a Dalí, l’enigma sense fi, una exposició digital i immersiva que es podrà veure fins al gener del 2021 en un espai únic: al centre d’arts digitals Carrières de Lumières, una antiga pedrera situada el bell mig de la vall d’Enfer, a la localitat dels Baus (la Provença). “Fan una proposta completament diferent: és un com una invitació entre onírica i teatral, com un viatge per l’univers dalinià”, ha destacat la directora de la Fundació Gala - Salvador Dalí, Montse Aguer, que ha reconegut que la fundació va necessitar el seu temps abans d’aprovar aquesta proposta que els va fer fa quatre anys l’empresa Culturespaces, que gestiona el centre. “És una aposta nova i volíem estar convençuts que eren uns bons socis. I hem estat aquests anys treballant pegats”, ha admès.

“Aquesta exposició trenca amb la visió esbiaixada que li atribueix a ella el rol de musa passiva i a ell el paper d’artista”, ressalta una de les comissàries de Gala/Dalí: imatge i mirall, Rosa Maria Maurell, davant la seixantena de fotografies -cinc de les quals inèdites- que formen part de la nova exposició temporal que es podrà veure al castell de Púbol fins al gener del 2020. La mostra repassa les seves vides a través d’instantànies que il·lustren com la seva relació personal i creativa “és molt més complexa i rica en matisos del que la historiografia n’ha explicat”.