José Luis Ábalos no només reivindica la seva innocència malgrat que el Tribunal Suprem cregui que hi ha indicis de delicte en el seu comportament –i per això ha demanat al Congrés que li retiri la immunitat–, sinó que ha anat més enllà i s'ha presentat com a víctima d'una investigació il·legal. En una compareixença a la cambra baixa aquest dijous, l'exministre de Transports ha anunciat que ha denunciat la Guàrdia Civil a la Fiscalia per interceptar sense autorització judicial correspondència privada seva. "Em nego a normalitzar una pràctica així. Si fóssim capaços d'abstreure'ns d'aquesta causa, hi ha un fet molt greu contra la democràcia", ha dit el diputat del grup mixt, que ha refermat la voluntat de mantenir l'escó tot i que la investigació del Suprem l'acorrali cada dia més.

Hi ha moltes coses en joc, en la consulta que Junts per Catalunya fa a la seva militància. Per començar, el govern de la Generalitat i la coalició independentista que el lidera des del 2015 (en el format de Junts pel Sí) i la mateixa unitat interna del partit, ja que no sembla a priori que cap de les dues opcions, quedar-se o sortir, es pugui imposar d'una manera molt majoritària. Ara bé, també estan en joc nòmines (gairebé 250 persones s'hi juguen la feina) i el finançament de Junts provinent dels alts càrrecs. Els sous d'alts càrrecs i personal eventual suma 22 milions d'euros anuals i, alhora, Junts perdria la porció de recursos econòmics que que aquestes persones aporten a les arques del partit provinents del salari. En joc, més de mig milió d’euros anuals. I, com que són vasos comunicants, el que perdi Junts ho guanyarà Esquerra, que és qui es quedarà governant en solitari si els afiliats decideixen sortir.

Sous dels treballadors, actes de campanya, propaganda electoral… no són poques les despeses de les maquinàries dels partits polítics. Més enllà del que traspassen els regidors, diputats i consellers, ¿d’on treuen els diners per pagar-ho tot plegat? La majoria, del finançament públic. Després de cada procés electoral reben bona part dels diners amb què compten. Enviament de sobres i paperetes, publicitat dels candidats, lloguer de locals… tot plegat queda cobert per les subvencions que s’atorguen després dels comicis -i les bestretes que se’ls avancen en funció dels anteriors resultats-. L’import, però, està condicionat a obtenir representació a la cambra, i el determina cada administració. A les darreres eleccions al Parlament van atorgar-se 16.101,6 € per cada escó i 0,61 € per cada vot obtingut en una circumscripció on s’hagués obtingut escó. D’aquesta forma, els tres partits més votats a les eleccions, el PSC, ERC i Junts, van rebre prop d’un milió d’euros.

La gran majoria dels partits que es van presentar a les eleccions espanyoles del 28 d’abril del 2019 hauran de revisar les seves finances. Després d’analitzar les dades que li han facilitat totes les formacions, el Tribunal de Comptes ha determinat que fins a 701.884 euros que els partits aspiraven que fossin sufragats per l’Estat com a despeses electorals no són susceptibles de ser subvencionats. El motiu? Que el tribunal considera que són despeses que no tenen naturalesa electoral.

La comissió d'investigació de les Corts Valencianes sobre el finançament del PSPV i del Bloc Nacionalista Valencià durant les campanyes electorals del 2007 i el 2008 s'ha iniciat avui amb la compareixença de l'impulsor de la denúncia, el diputat del Partit Popular José Císcar, que ha tornat a atorgar versemblança als fets i que ha reiterat que, si no haguessin prescrit, avui dirigents dels dos partits estarien asseguts al banc dels acusats. Per la seva banda, els responsables del Bloc han negat qualsevol irregularitat i han citat reiteradament la resolució judicial que va tancar la porta a investigació (encara oberta en cas del PSPV) sobre el partit valencianista per la prescripció dels fets.

L'ex secretari general del Partit Popular del País Valencià Ricardo Costa ha reiterat avui al Congrés de Diputats el seu "penediment" i la seva "petició de perdó" perquè no va ser "capaç ni d'aturar ni de denunciar" el presumpte finançament il·legal dels populars valencians, tal com va confessar en el judici que s'està celebrant a l'Audiència Nacional.

L'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra ha afirmat aquest dijous que veu al Partit Popular "regular tirant a pitjor", perquè no soluciona "els temes quan s'han de resoldre" tot i que ha assegurat que "tenen temps per millorar". El polític castellonenc també ha assegurat que posa "la mà al foc 20 vegades" per Francisco Camps, ja que el considera "la persona més honesta i més honrada que he conegut en la meva vida".