Mentre diumenge, 12 d'octubre, la meva dona i un servidor fèiem la caminada dominical a pas animat –res de passeig– vam ensopegar pels carrers de l'Eixample amb diverses parelles que duien vestits folklòrics llatinoamericans. Al davant de la Pedrera, dues noies japoneses portaven banderetes espanyoles que els havien regalat a la parada instal·lada per Vox allí mateix. També vam veure gent amb roba baturra, i un galgo amb un mocador on es distingia la cara del general Franco. Al vespre, en llegir la crònica de Roger Palós al diari ARA, vaig entendre per què hi havia gauchos pel carrer: es tractava d'un grup de ballarins que s'afegien, potser sense saber on es posaven, a la grotesca i irrisòria trifulga protagonitzada per uns mil dos-cents militants de l'extrema dreta espanyolista, segons dades de la Guàrdia Urbana. 127 anys de ressentiment: des del 1898. Si no ho van fer, els recomano de tot cor que es llegeixin l'article de Palós: es faran un tip de riure, o de plorar. 

Aquest 12-O, a la plaça Sant Jordi de Montjuïc, no hi haurà ultres, ni proclames incendiàries o amenaçadores dels seus dirigents. Tampoc banderes franquistes o parades amb el Mein Kampf d'Adolf Hitler en l'acte que la ultradreta organitza amb motiu del Dia de la Hispanitat. I no pas perquè les institucions hagin vetat la convocatòria que els ultres celebren cada any amb total impunitat, sinó perquè l'entitat convocant, Democracia Nacional (DN), ja no té prou força. Aquest acte d'exaltació feixista s'ha celebrat des de l'any 2001 a Montjuïc (excepte el 2020 per la pandèmia) després que els simpatitzants de l'extrema dreta fossin desterrats de la plaça dels Països Catalans, on celebraven el 12-O des del 1985. Aquest exili forçat es va instaurar per allunyar-los de les manifestacions antifeixistes que es convocaven com a resposta i que acabaven amb greus aldarulls.

Insults, xiulets i escridassades. Era el previsible, ja que des de fa anys és tradició a la desfilada militar del 12 d'octubre que hi hagi crits i acusacions de traïdor contra el president socialista Pedro Sánchez pels seus acords parlamentaris amb bascos i catalans. El sector més reaccionari de la dreta espanyola, que ha crescut molt els últims anys i que té a Madrid un dels seus principals feus, aprofita el moment per fer-se notar mediàticament en un context de gran simbolisme per a les institucions de l'Estat. Els crits de "que et voti Txapote" o "Puigdemont, a la presó" amb els quals part del públic a l'acte expressaven de manera barroera la seva oposició als acords amb Bildu o Junts van tenir el seu moment de protagonisme informatiu, però aquí es queda tot. Ara, passat ja el tràngol d'aquest moment, Sánchez pot fer l'esprint final per aconseguir els acords d'investidura.

"Fill de la gran puta! Mira el que ha fet perquè no l’escridassem, el pocavergonya! Cabronàs!", diu indignada una senyora que constata la impossibilitat d’acostar-se a la plaça de Neptuno, on hi ha instal·lada la tribuna reial. "Relaxa’t, va...", la intenta tranquil·litzar el seu marit. Uns metres per sota del Congrés de Diputats ja hi ha unes tanques que impedeixen el pas, per a lamentació dels que volen acostar-se a la zona on arribaran les autoritats. El canvi d’ubicació de la desfilada militar es converteix en la nota dominant de la jornada: sempre s’havia celebrat al passeig de la Castellana, amb la possibilitat de veure de prop la tribuna reial, però aquesta vegada aquest espai queda blindat i reservat per a les autoritats i els mitjans de comunicació acreditats.

"De veritat a la gent li agrada això?", pregunta una noia a la seva amiga mentre intenten fer-se un lloc entre la multitud que puja les escales de la parada de metro de Nuevos Ministerios, una de les que queden a prop de la plaça de Lima. Allà, a les onze del matí en punt ha de començar la tradicional desfilada militar que ha de recórrer tot el passeig de la Castellana, aquest any ja sense cap restricció per la pandèmia: hi desfilen més de 4.000 efectius militars, 150 vehicles i 84 aeronaus, i també la cabra de la Legió.

Si hi havia una imatge que deixaven cada any els tradicionals actes institucionals del 12 d'octubre era la dels representants dels tres poders de l'Estat junts. Aquest dimecres, però, hi ha faltat un: el poder judicial. L'encara president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, no ha assistit a la desfilada militar després que diumenge anunciés que abandonaria el càrrec per culpa del bloqueig que arrossega des de fa més de quatre anys l'òrgan judicial. Aquest dimecres, de fet, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat la seva renúncia. El CGPJ no ha enviat ningú per substituir-lo en els actes institucionals i, per primera vegada, la institució no ha tingut el seu màxim representant ni en la desfilada militar ni tampoc en la tradicional recepció al palau reial. El que no ha canviat respecte a l'any passat ha estat la xiulada que s'ha endut una vegada més el president espanyol, Pedro Sánchez, per part del públic que s'ha desplaçat fins al passeig de la Castellana. Li han cridat "traïdor" i li han demanat la dimissió.

Més de 2.200 persones segons la Guàrdia Urbana –entre 50.000 i 60.000 segons els organitzadors- s'han manifestat aquest 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, al centre de Barcelona amb el lema "Més Espanya, més espanyol". Una davallada d'assistència que segueix la tendència a la baixa dels darrers anys i és significativa si es compara amb els 65.000 manifestants del 2017. A la concentració majoritària convocada per l'entitat Catalunya Suma s'hi han afegit representants de Vox, el PP, Ciutadans i Valents i del conjunt de l'associacionisme civil. L'ambient de la concentració, que ha recorregut el passeig de Gràcia i ha acabat a la plaça de Catalunya, ha estat tranquil i les proclames seguien la litúrgia de cada any: "Puigdemont a presó", "Espanya una i no 51", "Visca la Guàrdia Civil" i "Visca Crist Rei".

A Unides Podem ja li ha costat digerir un augment de gairebé el 26% del pressupost de defensa que, segons el que va anunciar inicialment la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ascendia als 12.317 milions d'euros. Els números, ja publicats de manera segregada per ministeris i capítols, revelen que la despesa vinculada al sector militar és, però, sensiblement superior. Recollint els criteris que el Centre Delàs d'Estudis per la Pau ja va fer servir per analitzar els comptes del 2022, el resultat és que hi ha pressupostats 24.058 milions d'euros en diferents qüestions relacionades amb la defensa, segons ha pogut comprovar l'ARA. És el doble del que s'ha comunicat. El més significatiu són 1.601 milions previstos com a inversió en innovació tecnològica al sector de la defensa, una partida inclosa en el pressupost del ministeri d'Indústria. Aquesta inversió en R+D militar l'any passat va ser de 708 milions, de manera que l'increment per al 2023 és d'un 126%.

Per primera vegada des del 2016, Ciutadans s’ha despenjat de la manifestació a favor de la unitat d’Espanya que, amb motiu del 12 d’Octubre, ha reunit aquest dimarts unes 3.700 persones –segons la Guàrdia Urbana– al centre de Barcelona. Tot i haver secundat el manifest de la concentració i haver posat una carpa a la plaça Catalunya, els diputats taronges no han volgut ocupar la capçalera i han evitat la foto conjunta amb Vox i el PP. 

Amb els contagis a la baixa i amb cada vegada menys restriccions, el 12 d'octubre ha intentat recuperar aquest dimarts la fesomia prepandèmia. Ha tornat la tradicional desfilada militar al passeig de la Castellana de Madrid i la també habitual recepció dels reis al Palacio Real. Dos actes institucionals que han servit un cop més de termòmetre de la situació política i per certificar que la guerra de la dreta contra el govern espanyol continua oberta. Els xiulets del públic de la Castellana contra el president Pedro Sánchez n'han sigut una prova. L'altra, el nul contacte que han mantingut el cap de l'executiu i el cap de l'oposició, Pablo Casado, tant en públic com en privat, en els actes del Dia de la Hispanitat.

El 1892, 400 anys després que Cristòfor Colom posés els peus a Amèrica, va ser la primera vegada que es va marcar el 12 d’octubre al calendari com la festa nacional d’Espanya. La tria es va consolidar amb la restauració de la democràcia, després que durant el franquisme aquesta festa hagués passat a un segon pla perquè el règim havia potenciat la data del 18 de juliol. El decret llei del 1987 justificava l’elecció del 12 d’octubre pel fet que “simbolitza l’efemèride històrica” en què Espanya “inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus”. La colonització del continent americà va suposar un abans i un després en la història de la humanitat però, com tots els esdeveniments històrics, té llums i ombres.

Els fets històrics són sempre complexos, i cal tenir en compte el context de l'època i dels seus valors culturals per entendre'ls des de la perspectiva actual. Tanmateix, hi ha valors i contextos que no tenen cap mena de justificació avui en dia i, per tant, suposen una taca per als països que van protagonitzar uns fets que avui ens poden semblar censurables. Ningú pot acceptar ara, per exemple, l'esclavisme o la Inquisició. El mateix passa amb els processos colonitzadors del segle XIX, que en part continuen nafrant alguns continents, en especial l'Àfrica, i, per descomptat, amb la "conquesta" o colonització d'Amèrica per part de l'Imperi Espanyol -i d'altres-, que en bona part va suposar l'extinció i desculturització de les poblacions originàries, bé per la persecució sistemàtica i violenta, bé per la importació de malalties que van matar milions de persones.

Fa un parell de setmanes, la convenció del PP evidencià fins a l’extrem que, en el discurs de la dreta espanyola, l’ultranacionalisme monoidentitari i excloent va de bracet amb una defensa abrandada i antiindigenista de la “hispanitat”; són les dues cares de la mateixa moneda, la doble projecció –cap endins i cap enfora– d’un mateix complex. Un complex que sembla de superioritat i, en rigor, és d’inferioritat.

La conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha imposat a dues persones multes de 4.000 euros per haver exhibit banderes franquistes a la via pública durant la marxa convocada per España 2000 el 12 d'octubre passat al barri de Benimaclet de València.

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha anunciat en el ple de les Corts Valencianes l'obertura d'un expedient de sanció a tres persones per l'exhibició de símbols franquistes durant la manifestació celebrada el passat 12 d'octubre al barri de Benimaclet de València.

El jutjat d'instrucció número 7 de València ha acordat la imputació per un delicte d'atemptat a l'autoritat dels tres militants antifeixistes que van participar en una concentració al barri de Benimaclet, a València, per oposar-se a una marxa de torxes convocada per formacions d'extrema dreta com Espanya 2000 i Falange Espanyola amb motiu de la celebració del 12 d'Octubre.

La rojigualda no va presidir el cel de Madrid el passat 12-O. La Patrulla Águila va triar malament els colors, així com la disposició de la bandera espanyola, per un “error tècnic”. Una metàfora de la crisi institucional que viu l’estat espanyol. La celebració del 12 d’Octubre al Palau Reial dilluns passat va reflectir la guerra de poders a Espanya quan s’acaba de complir un any de la sentència del Procés i sense que s’hagin fet passos per a la resolució del conflicte. L’independentisme continua sense un full de ruta unitari, però a Madrid a hores d’ara el debat català ha passat a un segon pla en la pugna de la triple dreta per deslegitimar la coalició de Pedro Sánchez.

La conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana ha anunciat mitjançant un comunicat l'inici d'un procés sancionador contra les persones i organitzacions que van participar en la concentració celebrada ahir dilluns, 12 d'octubre, a València per la "vulneració de la llei autonòmica de memòria democràtica".

El diputat de Compromís al Congrés de Diputats, Joan Baldoví, ha exigit al govern espanyol que prengui mesures davant l'avenç de moviments d'extrema dreta i tipifiqui com a delicte l'exhibició de símbols feixistes i l'apologia del nazisme.