Al llarg de cinc dies consecutius, les protestes contra l'amnistia a Madrid han crescut en participació i virulència. La batalla campal de l'última nit, amb milers d'ultres provocant el caos a la capital espanyola, ha estat el punt àlgid d'unes mobilitzacions on s'hi ha vist representat tot el ventall de la dreta i l'extrema dreta espanyolista, cosa que ha propiciat l'assistència de nombroses figures polítiques i mediàtiques afins. Són diversos els vips de les dretes que s'han anat sumant a les protestes, han fomentat l'agitació i, un cop han començat els aldarulls, han desaparegut.

El febrer del 2018 el col·lectiu Per Espanya M'atreveixo va organitzar una manifestació a Balsareny (Bages) a la qual van acudir destacats membres de la formació ultra Democracia Nacional. Al final de la convocatòria, tres dels manifestants van agredir diverses persones que sortien del bar del Casino del poble. Segons la Fiscalia, ho van fer moguts pel seu "odi" cap a les víctimes, per la seva ideologia independentista. Els acusats, un dels quals va ser el delegat a Catalunya de la formació ultra Democracia Nacional, han negat els fets i han assegurat que va ser una mobilització "pacífica": "Jo no vaig anar-hi perquè odiés ningú, sinó per defensar els drets fonamentals de totes les persones", ha assegurat una de les processades.

Després de consultar els serveis de la direcció de seguretat de l'Eurocambra, el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha decidit vetar l'acte sota el títol "El futur de les forces patriòtiques a Espanya per a la unitat i la llibertat" que havien de protagonitzar membres de la Falange i Democracia Nacional. A través d'un comunicat, el Parlament Europeu argumenta, de nou, motius de seguretat com quan va decidir vetar l'acte en què havien d'intervenir el president de la Generalitat, Quim Torra, i Carles Puigdemont. El comunicat assegura que cal prevenir o aturar qualsevol "disturbi" per a l'adequat funcionament de les activitats parlamentàries i vetllar per la integritat de la institució.

El president de La Falange, Manuel Andrino, i el de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, participaran dilluns que ve al Parlament Europeu en la conferència 'El futur de les forces patriotes reals a Espanya per la unitat i la llibertat'. L'esdeveniment està organitzat per l'eurodiputat alemany d'extrema dreta Udo Voigt, i a la llista d'intervencions també figuren les del vicepresident de Democracia Nacional, Gonzalo Martín, i el president de l'Aliança per la Pau i la Llibertat, Roberto Fiore.

Un jutge de Barcelona ha prohibit al líder de la formació ultra Democracia Nacional i a sis simpatitzants més acostar-se a menys de 300 metres de la mesquita del carrer Japó de Nou Barris, mentre duri la investigació, per l'assetjament a què haurien sotmès el centre de culte en les darreres setmanes. La fiscalia especialitzada en delictes d'odi va denunciar-los després de penjar embotits i greix de porc a la porta del centre i de posar cola i silicona al pany perquè no es pogués obrir.

Els crits, insults i amenaces que van fer que tots els periodistes que cobrien l'acte de l'extrema dreta del 12 d'octubre de fa dos anys a Montjuïc l'haguessin d'abandonar han acabat en una condemna per un sol dels dos acusats, i tan sols per un delicte d'amenaça lleu. Així ho dicta la sentència dictada pel magistrat del jutjat penal número 27 de Barcelona, Guillermo Benlloch. El condemnat, José Miguel Patón, haurà de pagar 240 euros de multa per haver cridat "Això, fes-me una foto i envia-la al teu germà, que t'arrancaré el cap" al periodista de l'ARA Enric Borràs. El fiscal de delictes d'odi, Miguel Ángel Aguilar, reclamava quatre anys de presó per coaccions i amenaces a cada un dels acusats.

Des de març de l'any passat, la comunitat islàmica de Nou Barris de Barcelona ha patit diversos atacs a la seva nova mesquita. S'ha trobat a la porta del centre de culte embotits i greix de porc, cola i silicona al pany per impedir que pogués obrir. "Mesquita no", "Aquesta és la nostra terra i la defensarem", "Sis milions d'aturats, sis milions d'immigrants a casa seva" i "Espanya cristiana, no musulmana" són alguns dels missatges que s'han pogut llegir a les pintades o als adhesius que han aparegut a les persianes del centre de culte, segons relata la fiscalia, que atribueix les accions a set membres del partit d'extrema dreta Democracia Nacional.

La Fiscalia demana quatre anys de presó per a quatre militants de la formació ultra Democracia Nacional que haurien fet pintades neonazis a la seu de Convergència de Gavà, a casa d'un regidor de l'Ajuntament i al domicili del president de la branca juvenil del partit (JNC), així com en altres edificis del municipi, el novembre del 2013. Els acusa d'un delicte d'amenaces i d'incitació a l'odi i assegura que les pintades buscaven "exaltar la ideologia nacionalsocialista i fer por als seus adversaris, que es consideren enemics a batre".

La Fiscalia ha arxivat la denúncia que el col·lectiu d'advocats Drets va presentar contra els líders de la Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional que el passat 12 d'octubre van defensar posar Artur Mas i el president d'ERC, Oriol Junqueras, "davant un escamot d'afusellament".