La primera escena de la pel·lícula s'ubica en una piscina enorme en forma de guitarra envoltada de para-sols, palmeres, cambrers servint còctels tropicals a banyistes que floten de tranquil·litat. Sona una cançó –de les animades– de Julio Iglesias i alguns ballen. La càmera avança lentament fins a fixar-se en una taula concreta. S’hi asseuen dos homes amb posat seriós. Un d'ells és un advocat reconegut a la zona. L’altre és el client, un narcotraficant poderós. Parlen de droga. El cinema ha repetit aquesta escena en desenes de pel·lícules de mafiosos, des de Scarface fins a El padrí. Però aquesta escena és real i la va viure un advocat a l'hotel Hard Rock de Puerto Banús fa uns mesos. Ara és un dia qualsevol de gener i l'hotel està pràcticament buit. A fora plou i tres estrangeres caminen amb barnús pel hall. Hi ha una recepció per a vips i una per a gent normal. S'hi exposen jaquetes de Michael Jackson i guitarres de Jimi Hendrix.

El Tren de Aragua havia d'unir Aragua amb Carabobo, tots dos estats de Veneçuela. El projecte va començar l'any 2005 i un sindicat d'obrers va prendre el control total de l'assignació de llocs de treball. Aviat es van corrompre i van començar a extorsionar els contractistes. Fonts policials ho diuen sovint: el món de la delinqüència porta diners fàcils i és difícil sortir-ne. Quan la construcció d'aquestes vies del tren va quedar paralitzada l'any 2011, el sindicat ja es considerava una banda criminal: el Tren de Aragua.

A Ignasi Aragay

La Guàrdia Civil ha detingut 31 persones, sense antecedents ni relació aparent entre elles, acusades de facturar 866 quilos de marihuana en vols procedents de Tailàndia cap a l'aeroport del Prat (Baix Llobregat), en el que suposa una nova ruta internacional d'aquesta substància.

És dur dir-ho així: Barcelona, cocaïnòmana. Pot sonar exagerat. Però no: respon a una realitat pregona i molt preocupant. El port de la ciutat ja és el cinquè d'Europa en tràfic d'aquesta droga, que és la que, d'altra banda, més creix al món en volum de vendes i consum. I com més substància blanca circula a través de la ciutat, més fàcil és accedir-hi i consumir-ne. Tarragona tampoc no es queda curta, amb el seu port també com a porta d'entrada. Catalunya, com Europa en el seu conjunt, és una gran consumidora. Som a l'origen del problema. Un problema global.

Aquesta setmana volem posar el focus en un fet: la droga es pot trobar per tots els racons de Catalunya. Al dossier d'aquest diumenge ens fixarem en què passa al carrer, on està canviant la manera de vendre-la, però també mirarem enrere per descobrir com Catalunya s'ha convertit en un hub de la droga. En quinze anys, les confiscacions a Catalunya s'han doblat. També les detencions, molt vinculades a grups criminals estrangers que estan substituint els nadius. Uns grups que cada cop prenen més precaucions.

La droga té molts noms. Al carrer, el xabú i la tina són metamfetamines. El primer nom el van portar els asiàtics, sobretot els filipins, i el segon el fan servir més els americans. Cada cop són més potents, i solen ser més barates que l'heroïna: "Vaig estar quatre dies sense dormir, pràcticament sense menjar", admet el Vik, que és consumidor d'aquesta droga. El karkubi, en canvi, ve més del nord de l'Àfrica. És una barreja de medicaments amb haixix i cola, una combinació a l'alça. La cocaïna s'esnifa, però també es pot coure amb bicarbonat i amoníac per crear una roca que s'acaba fumant en pipa. I també està de moda la cocaïna rosa, la tusi, tot i que de coca no en porta: està feta de MDMA, cafeïna, ketamina i colorant rosa. I res és difícil de trobar. Pots descobrir droga regirant les obres de la Rambla de Barcelona, rebuscant per les arrels d'un arbre o posant el dit per la part sobrant d'una persiana metàl·lica d'un negoci abandonat.

El 26 de maig a la matinada, els Mossos d'Esquadra van aconseguir frustrar el desembarcament de 4 tones d'haixix en una cala de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). Aquestes intervencions són tan difícils com perilloses, perquè els narcotraficants estan molt ben organitzats i van armats, però aquell dia els agents van fer sort. Una patrulla va detectar un vehicle que circulava massa ràpid i li va demanar que parés. El conductor no va fer cas dels agents i va fugir. Més tard, els Mossos van localitzar el vehicle fugat en un pàrquing de sorra proper a la cala de Port Olivet i allà es van trobar l'escena: una dotzena de persones descarregaven els fardells de droga d'una narcollanxa. Els Mossos no van deixar escapar l'oportunitat: van demanar reforços i l'operatiu es va saldar amb set detinguts (alguns van poder fugir), 4 tones d'haixix i la narcollanxa que feien servir els narcotraficants: un vehicle de 13 metres de longitud amb tres motors d'uns 300 cavalls cadascun que li permeten arribar a velocitats inassumibles pels policies que lluiten contra el narcotràfic i que, després de quedar confiscada, algú va intentar robar-los-hi.

La confiscació d’haixix a Catalunya va en augment. L'última intercepció ha sigut aquesta mateixa setmana a la costa del Maresme, on durant la nit del 6 de juny els Mossos d’Esquadra i el Servei de Vigilància Duanera van frustrar l’intent de dues narcollanxes de desembarcar diverses tones d'haixix. En total, segons ha pogut confirmar l’ARA, s’han recuperat vuit tones de droga, una xifra rècord en els últims anys.

La troballa de 24 quilograms de cocaïna a l'interior de dues rentadores que havien sortit de Madrid en direcció a Tenerife ha destapat el centre logístic de recepció, emmagatzematge i distribució de metamfetamines més gran d'Europa en mans del càrtel mexicà de Sinaloa. La Policia Nacional l'ha localitzat en un xalet a la província d'Alacant, on van decomissar dues tones d'aquesta droga i van detenir cinc persones, entre les quals un ciutadà mexicà que dirigia la distribució. Es tracta de la partida més gran d'aquesta substància sintètica intervinguda mai a l'Estat i la segona d'Europa. Els agents han desarticulat el tentacle del càrtel fundat per Joaquín el Chapo Guzmán, que operava com el principal punt de proveïment de cristall al Vell Continent.

Parlem cada dia, i amb raó, de les guerres a Gaza i Ucraïna. Però parlem poc d'una guerra tan infinita com el conflicte del Pròxim Orient, encara que molt més rendible: la guerra contra les drogues. Ens crida l'atenció de tant en tant, com aquests dies, amb el caos a l'Equador. I ens n'oblidem de seguida. Sembla que ens sigui igual que aquesta “guerra” sigui la principal font planetària de corrupció i que estigui devorant tants països llatinoamericans. La droga és dolenta, no? Doncs cal seguir amb la guerra i mirar cap a una altra banda.

El fals segrest d'un ciutadà italià investigat per extorsió va ser la primera peça que va posar els Mossos d'Esquadra i la unitat policial italiana Guardia di Finanza sobre la pista d'una xarxa de narcotràfic que s'ha convertit en una de les operacions internacionals de més abast que ha implicat Catalunya. La investigació no només ha colpejat un ampli entramat de tràfic de droga entre els dos països, sinó que també ha destapat un sistema bancari paral·lel i opac al servei dels narcotraficants gràcies al qual s'efectuaven les transaccions milionàries que movia la droga.

El tràfic de drogues és un problema creixent a la Unió Europea i una de les grans preocupacions de la Comissió Europea, que aquest dimecres ha presentat un pla per mirar de posar-hi fre. Brussel·les adverteix que les conseqüències de l'augment d'aquesta activitat il·lícita afecten directament la qualitat de vida dels europeus i la seguretat dels seus barris, sobretot a la dels més populars. "La lluita contra el crim organitzat i les xarxes de tràfic de drogues és una prioritat de la Unió Europea, dels seus estats membres i socis internacionals", assenyala el comunicat de l'executiu comunitari.

És difícil imaginar què vol dir que els Mossos d'Esquadra requisin 43 quilos d'haixix cada dia. Podria no semblar gaire, però la perspectiva canvia si es té en compte que aquest any ja són prop de 12 tones, un 40% més que el 2022. La tendència és clara: a Catalunya cada vegada hi ha més haixix. Passa com amb la marihuana, però per raons diferents. Si bé l'haixix es fa amb resina de cànnabis, a diferència de la marihuana no s'acostuma a produir aquí, sinó sobretot al Marroc. I pel que fa a l'haixix, Catalunya és sobretot un port d'entrada, un lloc d'emmagatzematge i de pas. En resum: el nostre país, a més d'una potència productora de cànnabis, és un destacat centre logístic del tràfic d'haixix a Europa. I si no vigilem, la situació pot empitjorar. 

Cada decomís de droga és només la punta de l'iceberg. Però és molt significatiu: mostra noves realitats, tendències i rutes. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil calculen que cada any intercepten entre el 10% i el 20% dels estupefaents que circulen a l'Estat. És així com la troballa diumenge d'una furgoneta dins de l'aigua amb 2,3 tones d'haixix a la cala d'Aiguafreda (Begur) ha tornat a posar de manifest l'augment els últims anys, sobretot des de la pandèmia, de la presència de narcollanxes a la Costa Brava. Són llanxes semirígides d'entre 7 i 8 metres d'eslora –també se'ls diu gomes– amb uns motors molt potents per poder travessar a tota velocitat l'estret de Gibraltar des del Marroc, d'on prové l'haixix, i arribar fins i tot al litoral gironí.

Quincy Promes, que va militar a les files del Sevilla la temporada 2018-2019, està sent processat als Països Baixos per la importació de 1.300 quilos de cocaïna per un valor de 75 milions d'euros. Segons informava aquest dimarts la Fiscalia neerlandesa, el carregament (dos lots de 650 i 713 quilos respectivament) va ser interceptat al port d'Anvers, a Bèlgica, el segon més gran d'Europa en què cada any passen milions de contenidors, per la qual cosa s'ha convertit en una de les principals portes d'entrada d'estupefaents al continent. L'audiència preliminar del cas tindrà lloc dilluns vinent, 5 de juny, jornada en què també s'escoltaran les al·legacions del seu advocat.

Aquest dimecres farà una setmana que tres homes van cosir a trets dos nois que eren dins del seu cotxe a Salou. El conductor va morir a l'acte i el copilot ho va fer poc després a causa de les greus ferides de bala. Tots dos eren francesos. Després del crim, que tot apunta que era una revenja entre clans, els assaltants van pujar a un Renault Captur amb matrícula francesa que els estava esperant i van fugir. El primer avís del tiroteig va ser sobre les 22.45 i mitja hora més tard, a les 23.10, els agents dels Mossos d'Esquadra ja havien trobat el vehicle a l'àrea de servei El Mèdol de l'AP-7. A l'interior del vehicle no hi havia ningú, però sí que hi van trobar un arsenal: hi havia un kalàixnikov, dues granades de mà i una pistola. En aquella mateixa zona, cap a la mitjanit, van aconseguir detenir un sospitós, un francès de 24 anys. Segons sembla, era el conductor del vehicle. Però encara en falten tres.

Almenys 18 persones van ser assassinades aquest dimecres al vespre en un doble atac armat al municipi mexicà de San Miguel Totolapan, a l'estat mexicà de Guerrero. Entre els morts hi ha l'alcalde de la localitat, Conrado Mendoza Almeida, i diversos funcionaris més que estaven reunits quan els atacants van obrir foc contra ells.

Cop “molt important” a la logística del tràfic de drogues per mar. Els Mossos d’Esquadra, Vigilància Duanera i la Guàrdia Civil han desmantellat una organització criminal que actuava com un hub empresarial: es dedicava a construir narcollanxes i a oferir tots els serveis que necessiten els traficants per transportar haixix des del nord d’Àfrica fins a l’Estat. Actuaven des d’una nau a Castelló d’Empúries, i els agents van trobar narcollanxes en altres poblacions gironines com Roses, Llançà i Empuriabrava. En total es van detenir dinou persones –dues de les quals continuen en presó preventiva– i es van intervenir 22 embarcacions, tres motos d’aigua, motors i material nàutic, 48.270 euros en metàl·lic i 430 grams de cocaïna en roca. Els detinguts estan acusats de pertinença a organització criminal, contraban i tràfic de substàncies estupefaents. Els agents no descarten més detencions, ja que el cop ha permès obrir altres línies d’investigació relacionades amb el tràfic de drogues. 

“Casellas [vicealcalde de Seguretat], et felicito, que bé que actues” i “Volem millores, no som un barri de tercera” són les dues pancartes que, des de fa un mes, encapçalen les protestes organitzades per l’Associació de Veïns de la Marca de l’Ham de Figueres. Cada dijous i cada divendres tallen la circulació de la via per reclamar més seguretat a l’Ajuntament: “Tenim una quarantena de cases ocupades, un edifici on es consumeix droga i la gota que va fer vessar el got va ser l’assetjament sexual que va patir una veïna. No estem segurs al barri”, resumeix el president de l’entitat, José Garrido. Per contra, el vicealcalde de Seguretat, Pere Casellas, assegura que en aquesta zona de la ciutat "no hi ha més inseguretat que en altres punts de Figueres, ni hi ha més tràfic de drogues ni es cultiva més que en cap altre lloc": "Ho tenim constatat amb dades", recalca.