A finals de l’estiu del 2021, Greer Jarrett va emprendre el primer de vint-i-sis viatges per recórrer els camins marítims que havien seguit els mariners nòrdics durant l’era vikinga, que va durar aproximadament del 800 al 1050 dC. Més enllà de la seva reputació de brètols medievals, els vikings eren experts comerciants que van establir rutes comercials que arribaven fins a Bagdad. La seva hegemonia es basava en el domini dels mars.

Quan el 24 d'abril es va anunciar la troballa del lateral d'una embarcació que s'havia enfonsat entre els segles XV i XVI a l'antic Mercat del Peix i futur aparcament de BSM a la Ciutadella de Barcelona, els arqueòlegs ja van explicar que continuarien buscant més restes. La recerca ha estat fructífera. De moment, hi han trobat una quilla (la part de l'estructura inferior sobre la qual es construeix un vaixell). Es tracta d'una peça de 3,43 metres de llargada que podria ser una part desmembrada del vaixell trobat (l'anomenat Ciutadella I) o correspondre a una segona nau. La resposta no la tindrem fins d'aquí sis mesos, com a mínim, perquè s'ha de fer un estudi de l'estratigrafia i s'han d'analitzar els materials. Tot plegat pot ajudar a explicar un dels aspectes més fascinants de la història de Barcelona: la seva relació amb el mar.

Com a ciutat portuària que és, gran part de la vida de Baltimore gira entorn del seu port. L'accés a l'enclavament està bloquejat fins a nou avís per l'esfondrament del pont Francis Scott Key, després que la matinada de dimarts una nau impactés contra un dels pilars. L'accident va deixar dos supervivents i sis desapareguts que ja es donen per morts. Aquest dimecres a la nit les autoritats nord-americanes han anunciat que han trobat dos cossos. Mentre els habitants encara es refan de la tragèdia, la ciutat i el país es preparen per a les conseqüències econòmiques que tindran la destrucció del pont i el tancament del port.

Tretze anys després de la posada en marxa de l’últim gran port a Menorca, el del dic exterior de Ciutadella, el govern balear té previst concloure la reforma integral del de Fornells abans d’acabar la temporada. Es tracta d’una obra propera als 10 milions d’euros que té nombrosos condicionants, ja que aquest port es considera una zona d’alt interès ambiental. Això fa que les actuacions previstes s’hagin d’encaixar als prop de 170.000 metres quadrats de mirall d’aigua afectats. A més, la seva ampliació implica la creació de 77 nous amarraments i 77 fondejos ecològics a cales que estiguin situades tant dins com fora de la badia.

El departament d'Acció Climàtica de la Generalitat ha presentat aquest divendres un nou impost que grava les emissions portuàries dels vaixells de gran tonatge. Amb el nou tribut, la Generalitat espera ingressar uns 7,5 milions d'euros anuals.

París és una de les ciutats europees amb més embussos de trànsit i es troba entre els primers llocs del rànquing de les que tenen l'aire més contaminat. Les multinacionals que fan repartiments de paquets a casa dels clients, com Ikea, Amazon i Decathlon –per posar-ne només alguns exemples–, es troben amb grans problemes per poder fer els lliuraments: carrers estrets on és impossible aparcar en segona fila, hores punta en què es tarden hores per fer pocs quilòmetres i, sobretot, el pla per prohibir la circulació a París i a la seva àrea metropolitana als vehicles més contaminats. El 2025 ja no podran circular cotxes dièsel fabricats abans del 2011 o de gasolina d'abans del 2006.

Barcelona rep uns 400.000 creueristes mensuals entre el maig i l'octubre; és a dir, un creuer al mes amb tots els habitants de les ciutats de Girona, Lleida, Tarragona i Vic juntes. L'Informe d'externalitats del trànsit de vaixells al port de la ciutat, presentat aquest dijous, preveu que es podria arribar a rebre 3,5 milions de creueristes i gairebé 900 creuers l'any 2030 si no s'hi fa res, una xifra "insostenible", segons el govern municipal. Per evitar arribar-hi, l'Ajuntament reclama mesures "concretes i urgents" que limitin l'arribada de creuers a Barcelona.

Els ports espanyols són els responsables pràcticament de 14 milions de tones d'emissions de carboni, un dels gasos que contribueixen al tan conegut efecte hivernacle i al sobreescalfament global del planeta. I el de Barcelona és un dels que se situen més amunt en el podi. Així ho indica un estudi de l'organització Transport & Environment (T&E) que ha analitzat l'activitat d'aquestes infraestructures en l'àmbit mediambiental. L'informe assenyala que tres dels deu ports europeus amb més emissions són a Espanya: són els d'Algesires, Barcelona i València. De fet, Espanya ja se situa com el segon país d'Europa amb pitjors dades d'emissions en activitat portuària, és a dir, durant la càrrega, la descàrrega i el repostatge dels vaixells.

No sorprendrà a ningú saber que tenir un vaixell és una afició cara. Per petita que sigui, el cost d’una embarcació sempre és elevat per a una família amb uns ingressos mitjans, però cal afegir-hi el manteniment, el combustible i, per descomptat, l’amarratge. 

El canal de Suez ha suspès temporalment tot el trànsit mentre intenta encara alliberar el vaixell Ever Given, que ja fa tres dies que està encallat enmig del canal després de perdre la potència en plena tempesta, dimarts al matí. Si bé ahir dimecres les autoritats del canal confiaven poder retirar el vaixell i obrir el pas aquell mateix dia, la nau continua encallada i els petits remolcadors intenten infructuosament fer-la moure.

Mar endins hi ha grans extensions d’aigua, i les embarcacions que es dediquen a la pesca il·legal o al tràfic d’éssers humans tenen bons motius per ocultar-s’hi. Però ni tan sols els vaixells més esmunyedissos -els que apaguen el seu transponedor- són del tot invisibles: un nou estudi demostra que els albatros, si se’ls equipa amb detectors de radars, són capaços de localitzar-los. Segons sembla, hi podria haver un gran nombre d’embarcacions que miren de fer-se fonedisses. La patrulla d’aus marines ha revelat que aproximadament una tercera part dels vaixells que solcaven l’oceà Índic sud no transmetien la seva ubicació.

Les autoritats xineses continuen amb els treballs de rescat de 32 persones, 30 iranians i dos bengalís, desapareguts després del xoc entre un petrolier registrat a Panamà i un vaixell de càrrega de Hong Kong al mar Oriental de la Xina.

El vaixell 'GNV Azzurra', un dels tres creuers que han allotjat centenars d'agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola en el marc de l'operació Copèrnic, ha marxat del port de Barcelona aquesta nit amb destinació a Gènova. L'embarcació ha abandonat la dàrsena sud on estava atracada unes hores abans del que estava previst, cap a les 21.30 hores, ja que s'esperava que salpés a primera hora del matí.

Ha sigut, sens dubte, l'element que durant aquests dies de tanta tensió política, policial i judicial ha donat lloc a més bromes. El vaixell decorat amb dibuixos de Piuet i altres personatges de dibuixos animats que va arribar a Barcelona per allotjar agents dels cossos policials espanyols amb motiu de l'1-O ha acabat aquest matí la seva estada a la ciutat, i el vaixell policial que hi havia a Tarragona ja ha abandonat el port aquest matí i ha amarrat aquest migdia a la capital.

No hi ha xifres oficials de quin és el cost que li suposa al ministeri de l'Interior tenir tres vaixells amarrats a ports catalans per allotjar-hi policia, però el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ja va informar a través de Twitter que el preu de mercat de noliejar els tres vaixells s'enfila fins als 300.000 euros diaris -100.000 euros diari per a cadascuna de les embarcacions.

Es queden aquí, com a mínim, fins després de la castanyada. Els dos vaixells policials amarrats al port de Barcelona des de mitjans de setembre han tornat a prolongar la seva estada a la ciutat. L'última data anunciada per a la retirada era demà, però, com ha pogut saber l'ARA, ahir ja van anunciar al port que s'hi quedaran fins al 2 de novembre. Aquesta és la tercera pròrroga que anuncien els vaixells atracats a la ciutat amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre. I el que hi ha atracat a Tarragona segueix el mateix pla i també endarrereix la marxa. Segons fonts de l'autoritat portuària del port de Tarragona, el vaixell ha demanat avui allargar l'estada fins el 31 d'octubre. Pot ser, però, que aquesta data es torni a prorrogar. "Fins que no s'aclareixi tot continuarem aquí", admet un dels agents.

Els estibadors del port de Barcelona i Tarragona s'han plantat i no donaran servei als "vaixells d'etstat" que van arribar ahir a aquests ports. En una assemblea extarordinària celebrada aquest dijous a les set del matí, els treballadors de Barcelona han decidit que no abastiran els dos "vaixells d'estat" que el govern espanyol va fer amarrar ahir al port per poder allotjar-hi els reforços policials enviats per aturar el referèndum. Segons fonts dels treballadors, la decisió ha comptat amb un ampli suport i comporta que no carregaran ni descarregaran res d'aquestes dues embarcacions. En concret, són el 'Rhapsody', una nau comercial de la naviliera italiana Grandi Navi Veloci que està atracada, des d'ahir a primera hora del matí, al moll de Lepant, i una embarcació comercial de la companyia Mobyline, que va entrar al port a la tarda. Tots dos vaixells van entrar a les instal·lacions portuàries de Barcelona a través d'un procediment poc transparent, ja que van notificar el seu amarratge només uns minuts abans que es produís. Hi ha un tercer vaixell policial amarrat al port de Tarragona.

El text del projecte de llei sobre el canvi climàtic, aprovat en comissió parlamentària i que es votarà al ple de la setmana vinent de la cambra catalana, inclou dos nous impostos que penalitzen la contaminació: un que grava les activitats econòmiques i un altre sobre els grans vaixells. Aquests dos tributs s'afegiran al que ja va aprovar el Govern sobre vehicles contaminants. El projecte de llei indica que els dos nous impostos hauran d'entrar en vigor el 2019.

Instal·lar un jacuzzi a la coberta, tapissar amb cuir els sofàs, pintar el buc o fer una revisió exhaustiva. Aquestes són algunes de les comandes que fan algunes de les persones més riques de món i que atén Marina Barcelona 92, més coneguda com a MB92, una companyia líder mundial en la reparació de iots de luxe. L’empresa té la seu al Port Vell de Barcelona i dona feina fixa a un centenar de persones, malgrat que en temporada alta a les seves instal·lacions hi pot haver més d’un miler de professionals.