Catalunya va rebre 20.055.314 turistes estrangers l'any 2025. Un rècord històric, segons les dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'any passat, però, el creixement en l'arribada de turistes internacionals es va alentir i només va augmentar un 0,58% respecte a l'any anterior, l'increment més baix des que el sector es va començar a recuperar de les restriccions per la pandèmia el 2021.

Els mals que causa la fil·loxera, un temut insecte paràsit de la vinya, semblaven una història de temps passats. A finals del segle XIX el seu avenç va esfondrar el sector vitivinícola europeu, però encara avui dia la fórmula que es va trobar per mantenir-lo a ratlla és plenament vigent: en comptes de plantar els ceps de Vitis vinifera –vinya europea apta per fer vi– directament a terra –en peu franc–, s'empelten sobre peu americà –arrels de vinya americana no productiva– amb el qual s'evita que l'atac de l'insecte resulti mortal.

Deu menors migrants sol·licitants d'asil que fins ara es trobaven a les Illes Canàries ja són a la Península. Aquest dilluns, el govern espanyol ha iniciat el trasllat d'aquests joves, complint així amb l'ordre del Tribunal Suprem que l'obliga a responsabilitzar-se d'un miler de menors que quan van arribar a l'arxipèlag canari van demanar protecció internacional, i se'ls hi ha acreditat. Fonts del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions expliquen que a partir d'aquesta primera derivació es preveu que hi hagi dos trasllats setmanals també de grups reduïts de menors, cosa que es farà en coordinació amb el govern canari. En total, es derivaran uns 800 menors no acompanyats, indiquen fonts del ministeri a l'ARA. La resta de joves, fins al miler, es queden a les Canàries perquè ho han preferit per raons d'arrelament.

Han passat cinc mesos des que el Tribunal Suprem va donar 10 dies al govern espanyol perquè es fes càrrec d'un miler de menors immigrants no acompanyats que són acollits a les illes Canàries i que van sol·licitar l'asil o tenien intenció de fer-ho. La resposta de l'executiu central, però, no ha arribat fins ara. Després d'una reunió entre el govern central i l'autonòmic celebrada aquest dimarts, s'ha acordat que el trasllat d'aquests menors a la Península comenci la setmana que ve, indiquen fonts de la trobada.

El govern espanyol confia començar a repartir els menors migrants sol·licitants d'asil que ara són a les Canàries entre les comunitats autònomes a finals d'agost. Aquesta és la intenció del ministeri de Joventut i Infància tot i el boicot dels territoris on governa el PP, que aquest dimecres no han assistit a la conferència sectorial d'infància on s'havia d'encarrilar el repartiment. Tret de la ciutat autònoma de Ceuta, cap govern popular s'ha presentat a la conferència d'aquest dimecres a Madrid. Les comunitats que sí que han participat en la trobada han estat Catalunya, Euskadi, Navarra, Astúries, les Canàries i Castella-la Manxa.

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha acceptat una mesura cautelar demanada pel govern de les Canàries per tal que, en un termini improrrogable de 10 dies, el govern espanyol es faci càrrec d'un miler de menors immigrants no acompanyats que són acollits actualment per la comunitat autònoma.

Fa més de mig any que les Illes Canàries pressionen sense èxit perquè la resta de comunitats autònomes acullin part dels menors immigrants que saturen els seus centres d'acollida. Davant del bloqueig de la solució estructural que plantejava el govern espanyol amb la reforma de la llei d'estrangeria per l'oposició de PP i Junts, el govern canari i el de Pedro Sánchez han optat per buscar una resposta puntual que alleugi la situació de les Canàries. En una reunió aquest dijous a Madrid, les dues administracions han acordat uns criteris de repartiment de 4.000 dels més de 5.800 menors immigrants que hi ha a l'arxipèlag canari. També s'ha abordat la situació de Ceuta i se n'hi afegiran 400 que hi ha a la ciutat autònoma en el repartiment a la resta de l'Estat, que ascendirà a 4.400 menors.

Les Illes Canàries han estat el territori escollit per Salvador Illa per començar la gira que el president de la Generalitat farà per les diferents comunitats autònomes per explicar el finançament singular i intentar apaivagar els recels de bona part dels presidents autonòmics. El cap de l'executiu català s'ha reunit aquest divendres amb el president canari, Fernando Clavijo, que fins ara havia estat crític, igual que els barons del PP, amb el pacte firmat amb ERC. De fet, al mes de setembre Clavijo havia afirmat que el finançament singular pactat per Catalunya "trencava el principi de solidaritat i equilibri". El president canari, en aquest sentit, ha alertat a Illa que no tindrà el seu aval si Catalunya surt del règim comú. El president català ha volgut que la trobada d'aquest matí servís per rebaixar aquestes crítiques i, tot i que ha assegurat que no ha vingut a "convèncer, sinó a explicar i a escoltar", ha fet una petició: "Demano no tenir por que a Catalunya li vagin bé les coses".

Feia només deu minuts, quinze a tot estirar, que havia nascut. Estava despullat, estirat sobre les cames de la seva mare i rodejat per una seixantena d'homes i dones subsaharians que havien travessat l'Atlàntic, utilitzant la via migratòria més perillosa del món, per arribar a les Canàries. L'escena va tenir lloc el dilluns 6, dia de Reis, en una embarcació rescatada a les costes de Lanzarote. La fotografia del moment va ser captada per un tripulant de Salvament Marítim i des de llavors s'ha viralitzat com a imatge d'esperança enmig del drama migratori.

Blanca Garcés Mascareñas és investigadora sènior del Cidob especialista en migracions. Conversem amb ella l’endemà del balanç d’arribades irregulars del 2024, que supera el del 2023 i consolida la ruta a les Canàries, una de les més perilloses, com una de les més transitades.

A l’advocat Daniel Arencibia el va sorprendre que els capellans que anaven a les presons on ingressen els joves migrants que arriben a les Canàries acusats de pertànyer a una màfia de tràfic de persones no entenien ni sabien per què hi eren. “Els deien si volien estar tres o vuit anys presos i clar, amb aquesta pregunta, és fàcil saber què trien”, relata. Arencibia col·labora amb el secretariat d’emigració de la Diòcesi de Canàries i, de tant sentir aquesta història de joves indefensos, sense accés a un advocat ni a explicacions, va decidir endinsar-se en l’estudi de les sentències que condemnen a aquests migrants, la majoria procedents de països subsaharians. De l’anàlisi n’extreu una “sistemàtica” que no només li grinyola a ell, sinó també a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que ha retret a l’Estat que se centri en la persecució dels patrons de les embarcacions –a qui els atribueix ser organitzadors del viatge i tenir ànim de lucre– com a única via per lluitar contra les organitzacions criminals.

Gil Arias Fernández va ser número dos de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) durant vuit anys, i durant un la va dirigir de forma interina. Amb 69 anys i ja jubilat, parla sense pèls a la llengua sobre un organisme que aquest dissabte ha fet dues dècades, marcat per l'opacitat i acusat de ser còmplice de la violació dels drets humans. L'informe Frontex: el guardián descontrolado, realitzat per la Fundación por Causa el 2021, ho evidencia. Ha canviat alguna cosa des de llavors?

Mentre el discurs antiimmigració s’inflama a Europa i propostes com la del pla Meloni de deportar immigrants a Albània s’abracen des de partits que van molt més enllà de l’extrema dreta, continua el drama dels migrants que arriben a les Canàries per la ruta migratòria més perillosa del continent. L’ARA s’ha desplaçat a El Hierro per narrar com és el dia a dia de l’emergència humanitària a què s'enfronta l'illa des de fa mesos sense que governs i partits semblin tenir pressa per resoldre-la.

“Immigrant L8”. Això és el que posa a la seva làpida. Va morir el 21 de gener d'aquest any. No es coneix el seu nom, ni el seu cognom, ni la seva procedència. Un petit ram adorna la sepultura. Algú hi ha posat flors, malgrat no saber qui era. Els migrants, quan arriben a les illes Canàries, no tenen identitat. Se'ls assigna un número i una lletra.

“Si morís un veí de La Frontera, no tindríem on vetllar-lo”. Així de taxatiu s'ha mostrat aquest dilluns l'alcalde d'aquest municipi de la petita illa canària d'El Hierro, Pablo Rodríguez Cejas, en declaracions a l'ARA. El naufragi d'un cayuco a set quilòmetres d'El Hierro dissabte a la matinada ha estat la gota que ha fet vessar el got: almenys nou persones van morir i 54 més continuen desaparegudes. Els nou cossos localitzats sense vida van ser traslladats a La Frontera perquè el seu tanatori és l’únic de tota l’illa que té cambra frigorífica. Però es tracta d'una cambra molt petita: només té capacitat per a dos cadàvers. Així que els altres cossos els han hagut de col·locar en una sala annexa a una temperatura de quatre graus, segons detalla l'alcalde. Aquest dilluns, a més, dos cayucos més han arribat a El Hierro: un amb 77 persones i un altre amb 35. A l'illa, la segona més petita de les Canàries, ja no queden recursos per atendre els morts ni els que hi arriben vius.

És molt mala notícia que el curs polític comenci amb el debat sobre la immigració com a tema prioritari. Ho és, sobretot, perquè qui està molt interessat que ho sigui és la ultradreta, l'espanyola i la catalana, però també la ultradreta internacional, que en aquest àmbit actua coordinada, com es va poder veure a principis d'agost amb els disturbis que hi va haver a la Gran Bretanya per tot un seguit de fake news virals i els intents de repetir-los a Espanya i altres països. Preocupa, també, perquè s'hi ha sumat amb ganes el Partit Popular, el principal partit de l'oposició a Espanya, que veu com aquest tema li permet esgarrapar vots a Vox i continuar minant el govern de Pedro Sánchez, que és el seu principal i gairebé únic objectiu. Per fer-ho no té problemes a tergiversar la realitat. Així, quan ahir alguns mitjans afins a la dreta feien córrer de manera errònia que en la seva visita a Mauritània, en el marc de la gira que aquests dies l'està portant també a Gàmbia i al Senegal, Sánchez havia promès 250.000 llocs de treball per a immigrants, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va sortir ràpidament a acusar-lo de promoure "un efecte crida".

Acaba l'agost amb imatges preocupants de l'allau de pasteres que arriben a les costes canàries. Conec i estimo aquelles illes més enllà dels tòpics de sol i platja. Tinc un timple –un petit instrument de corda que allí encara està ben viu– fet pel lutier Antonio Lemes a Teguise, Lanzarote. Abans de començar a escriure aquest article he tocat els acords bàsics d'una folía; em porten bons records de l'illa de La Graciosa. Els canaris són gent amable i hospitalària, però la situació objectiva de col·lapse en illes com El Hierro té un límit. Estem parlant de llocs petits i fràgils. Sobre la immigració sembla com si ja s'hagués dit tot; però alhora, veient els resultats de les suposades solucions, sembla que no se n'ha dit res definitiu. Potser va sent hora d'explorar altres perspectives per mitjà de consideracions que defugin els arguments habituals i el reguitzell de llocs comuns que porten enganxats com una paparra. Disculpin, doncs, que no segueixi el discurs mainstream. 

El plàtan de les Canàries fa dos anys que està sumit en la seva pitjor crisi. Aquest estiu la forta pujada de les temperatures n'ha impulsat la producció, justament en el moment de l'any en què hi ha menys demanda. Això ha obligat a destruir una part de la producció recent de plàtans a les illes –un fet habitual per controlar els preus i les exportacions a la Península–, però no ha aconseguit controlar els preus, cosa que ha aixecat les crítiques d'algunes entitats de productors independents.

L'arribada de migrants a les illes Canàries no para de créixer i s'ha incrementat de manera considerable aquest any. Segons dades de Frontex, el creixement ha estat del 154% entre el gener i el juliol, i assoleix les 21.620 arribades. És un augment important que preocupa les autoritats canàries, que lògicament reclamen l'ajuda del govern espanyol i de la resta de comunitats per gestionar tant l'atenció immediata com també el repartiment de les persones que reclamen asil i els menors no acompanyats. El president canari, Fernando Clavijo, i el president espanyol, Pedro Sánchez, es van reunir aquest divendres a La Palma amb aquest tema sobre la taula i, de moment, en va sortir només la promesa d'una ajuda extraordinària de 50 milions d'euros més i el compromís d'intentar convèncer el PP perquè accepti el repartiment d'immigrants menors entre comunitats.

Fa un mes que el Congrés dels Diputats va tombar una modificació legislativa per obligar les comunitats autònomes a acollir menors no acompanyats quan els territoris on arriben estiguin saturats. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reprès aquest divendres la seva activitat amb una reunió amb el president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo, en què han coincidit que la solució demana convèncer el PP que surti del no a la reforma de la llei d'estrangeria. El partit conservador, però, reclama una actuació més àmplia per frenar la immigració i més recursos econòmics per a les comunitats autònomes. Trenta dies després, doncs, res no s'ha mogut i no hi ha pla B per desbloquejar la situació que es viu a les Canàries i també a Ceuta i Melilla. Mentrestant, Sánchez ha promès una partida de 50 milions d'euros a les Canàries aquest any per fer front a l'acollida, però Clavijo la troba insuficient perquè l'arribada de menors ha augmentat.