Aquest 2024, com cada any, ens han deixat de manera més o menys esperada nombroses personalitats d'àmbits molt diferents. Figures destacades del món de l'art, la música, el cinema, l'esport, l'empresa o la política que deixen un llegat d'abast nacional, estatal o internacional. A sota d'aquestes línies hem volgut recopilar 25 d'aquests noms, els obituaris dels quals han estat publicats a l'ARA al llarg dels últims dotze mesos.

"Com va ser estar casada amb Paul Auster? Divertit". L'escriptora Siri Hustvedt, vídua d'un dels autors més importants i celebrats de la literatura nord-americana, explica que encara que li havien fet aquesta pregunta incomptables vegades, no va ser fins a l'última hora de vida d'Auster que li va venir al cap la resposta. L'escriptor de Trilogia de Nova York (1987) o 4 3 2 1 (2017) no va perdre el sentit de l'humor ni tan sols en els últims moments de vida, fa gairebé sis mesos. La "calma, claredat i valentia" amb què va afrontar la mort, provocada per un càncer de pulmó, va ser un "últim regal que va fer" als éssers estimats que el van sobreviure, ha relatat Hustvedt, rebuda i acomiadada amb una gran ovació a l'homenatge que el Círculo de Bellas Artes de Madrid i l'editorial Seix Barral han organitzat a Madrid.

Tot i que feia un any que Paul Auster havia fet públic que tenia càncer, la seva mort, el passat 1 de maig, als 77 anys, va provocar milers de comentaris d'afecte per part d'alguns dels seus lectors. Edicions 62, que des de fa més de dues dècades ha publicat gran part de l'obra de l'autor de Trilogia de Nova York (1987), ha volgut homenatjar-lo amb un acte en què han participat una vintena de novel·listes, periodistes, traductors i amics d'aquell l'escriptor de mirada blava i serena que, molt abans de guanyar-se la vida amb els seus llibres, havia treballat en una botiga d'electrodomèstics, en una plataforma petroliera o fins i tot ocupant-se de traduccions singulars com la de la Constitució nord-vietnamita.

A casa de Paul Auster no hi havia armes. Estaven marcats per una tragèdia: el 23 de gener del 1919 la seva àvia va matar d’un tret el seu marit, del qual estava separada i que havia tornat a casa de visita per veure els cinc fills. La van declarar innocent adduint alienació mental transitòria. La família va marxar de Wisconsin i es va instal·lar a Nova Jersey. Amb aquest precedent, s’entén la repulsió familiar cap a les armes que Auster d'alguna manera va heretar.

Paul Auster va morir el 30 d'abril, a les 6.58 h. Estava envoltat de la família, en una habitació que li agradava molt, la biblioteca de casa seva. Hi ha llibres a totes les parets, des del terra fins al sostre, i també unes finestres altes que hi deixen entrar la llum. Ho ha explicat la seva dona, l'escriptora Siri Hustvedt, en un post d'Instagram, el mateix canal que el darrer any ha fet servir per actualitzar la situació d'Auster en el que tots dos anomenaven Cancerland. Fa un mes i mig, en una visita a Madrid, Hustvedt semblava optimista: va explicar que Auster havia tornat a escriure, però el càncer ha estat implacable. Pel post de l'escriptora, també hem sabut que els seus últims textos han estat cartes al seu net de mesos, en Miles, que Auster escrivia a mà (com havia fet sempre; després, picava els textos manuscrits a la seva màquina Olympia), malgrat una tremolor que en complicava la lectura.

"Era ingènua, però m'havia imaginat que jo seria la persona que anunciaria la mort del meu marit, Paul Auster", escriu Siri Hustvedt a Instagram. La viuda d'Auster, amb qui feia 42 anys que estava casada, explica que dimarts el seu marit va morir al seu domicili de Brooklyn, "en una habitació que estimava, la biblioteca, una habitació amb llibres en totes les prestatgeries del terra al sostre". "Va morir amb nosaltres, la seva família, al seu voltant", continua.

Paul Auster ha estat d’aquelles celebritats mundials accessibles, de manera que som molts els que n’hem pogut guardar records personals. Aquí van els meus. 

L'escriptor nord-americà Paul Auster ha mort als 77 anys a la seva casa de Brooklyn. La seva producció literària és nombrosa i recorre tots els gèneres, des de la poesia fins a l'assaig, passant per la novel·la i les memòries. Triem sis de les obres més importants d'una carrera extraordinària interrompuda per un càncer quan no feia ni dos mesos que havia publicat el seu últim llibre, Baumgartner.

Amb la Sílvia Puig, la meva amiga viticultora del celler En Números Vermells, parlem sovint de llibres. Just ahir, ella em preguntava, per WhatsApp, per l'última del Paul Auster, que no li acabava d’entrar. Jo li vaig dir: “És un testament”. Llavors em va preguntar: “Què vols dir?”, però de seguida em va enviar un missatge que deia: “Merda, m’he documentat...” Vam estar parlant, tot ahir, de Paul Auster i de la seva malaltia. De la ràbia que fan els que pregunten: “I a tu qui t’agrada més, el Paul Auster o la Siri Hustvedt?”, com si pel fet de ser parella ja s’haguessin forçosament de comparar. Avui al matí, doncs, hem parlat de nou d’ell, però d’una altra manera.

L'escriptor Paul Auster tenia la mateixa edat que Donald Trump, cosa que confirma que sovint la mort equivoca l'ordre de les seves prioritats. Ha tingut un gran talent per a l'escriptura de novel·les, i la seva obra, i ell mateix, han estat enormement populars arreu d'Amèrica i Europa. No ha estat un geni, i escric això com un elogi. Ell va ser el qui va definir un escriptor com “algú que, si tot va bé, passa cinquanta anys de la seva vida treballant tancat dins una habitació”. Volia dir que el secret de l'art de la literatura no era altre que la feina. Feina, feina i més feina, i la determinació de no donar mai per acabat el temps d'aprenentatge. Si algun dia un escriptor pensa, o sent, que ja domina el seu ofici, aleshores qui està acabat és ell.

L'escriptor nord-americà Paul Auster ha mort als 77 anys a casa seva a causa del càncer de pulmons que li van diagnosticar el 2022. Al llarg d'una trajectòria de cinc dècades, Auster es va convertir en un dels autors més importants i celebrats de la literatura nord-americana. La seva obra va tocar gairebé tots els gèneres i va conrear una veu narrativa distintiva i juganera que hipnotitza el lector i fa avançar la trama sense descans.

Vaig conèixer la Siri Hustvedt fa pocs anys, quan va venir a presentar el llibre d'assajos La dona que mira els homes que miren a les dones (Trad. Ferran Ràfols Gesa; Edicions 62, 2017). Jo moderava una conversa entre ella i una altra escriptora, i estava nerviosa perquè l'admiro molt: em sembla una dona brillant, que no només escriu novel·les que m'han agradat, sinó que també té molts coneixements en matèries com la neurociència o la psicoanàlisi i que sempre té una perspectiva feminista que m'interessa. Aquell dia, em vaig trobar que no només jo estava nerviosa, i, de fet, m'atreviria a dir que l'altra escriptora que participava en la conversa encara ho estava més. És una autora respectada, que també m'agrada molt, i que aquell dia, també per admiració, no acabava d'estar còmoda conversant des de la seva pròpia experiència, d'escriptora a escriptora; només aconseguia adular-la i fer-li preguntes. Hustvedt se'n va adonar, i va tenir una actitud molt generosa: l'escoltava amb molta atenció, intentava estirar-li reflexions pròpies, i celebrava cada aportació seva, afegint després el seu punt de vista. Ho va fer d'una manera molt discreta i elegant, gens paternalista, posant en valor l'altra autora, que a poc a poc es va anar relaxant i entrant en la conversa. No cal dir que, quan es va acabar la trobada, encara l'admirava més.

Paul Auster sap com transmetre als lectors la incertesa del seu present des de la primera pàgina de la melancòlica i lluminosa Baumgartner (Edicions 62/Seix Barral; traducció catalana d'Ernest Riera). El protagonista de la novel·la, un professor universitari de filosofia de 70 anys, primer es crema una mà a la cuina i, poc després, mentre acompanya cap al soterrani el noi que li ha de fer la lectura del comptador de la llum, cau escales avall i acaba estès a terra, derrotat. Seymour Baumgartner és un home que comença a experimentar la fragilitat del cos i la proximitat de la fi de la vida intel·lectual. Vidu des de fa una dècada, continua sumant dies i llibres a la seva existència encara que no hagi superat la mort de la dona, la traductora i escriptora inèdita Anna Blume. Encara continua comunicant-s'hi, despert i en somnis.

Cada any, per aquestes dates, dedico una classe de Nadal als meus alumnes. Amb les persianes abaixades, una espelma que crema a la taula del professor i música ben triada per a l’ocasió, servint-me d’una llanterna per fer-me llum damunt el llibre, l’ànima de la classe és la lectura d’El conte de Nadal de l’Auggie Wren, de Paul Auster. Una cinquantena escassa de pàgines, gràcies a les quals l’escriptor de Nova Jersey ja es mereix passar a la història de la literatura mundial.

Fa temps que Sophie Auster (Nova York, 1987) s'ha alliberat de l'etiqueta de filla dels escriptors Paul Auster i Siri Hustvedt per alçar-se com una cantant de renom que volta pel món amb la seva música. Abans d'aturar-se uns mesos per gaudir de la seva imminent maternitat, Auster passa aquest divendres, 20 d'octubre, pel Teatre Municipal Mar i Terra de Palma, i diumenge per l'Auditori de Girona dins el festival Temporada Alta. En el repertori encara és molt present Next time (2019), el seu tercer àlbum, on va bolcar moments íntims i errors del passat per superar-los.

"El terreny a Cancerland ha estat confús i traïdor. El pacient, i jo amb ell, hem viatjat recte per la carretera, hem patit retards i hem girat en cercles. No hem trobat el rètol que marca la frontera: ara esteu sortint de Cancerland". Així explicava l'escriptora Siri Hustvedt que el seu marit, l'escriptor Paul Auster, continua el tractament per superar el càncer que li van diagnosticar al desembre, després de mesos de trobar-se malament, tal com Hustvedt va explicar públicament al març per Instagram.

"Crec que seria horrible estar sol a Cancerland. Viure amb algú que està sent envestit per tractaments de quimioteràpia i immunoteràpia és una aventura d'acostament i de separació. S'ha de ser prou a prop per sentir el patiment com si fos propi i prou lluny per poder ajudar. Massa empatia pot fer que la persona malalta se senti inútil! Caminar per aquesta corda fluixa no és fàcil, esclar, però és una autèntica obra d'amor", escriu l'escriptora nord-americana, Siri Hustvedt, a Instagram.

Un matí d’abril, en una estació de metro de Brooklyn, mentre diversos passatgers esperaven un tren de la línia G, van trobar Daniel Auster, de 44 anys, inconscient en una andana després de patir una sobredosi. Va ser traslladat a l’hospital, on va morir sis dies més tard, després que li retiressin el suport vital. Auster, fotògraf i DJ, havia lluitat durant molt de temps contra l’addicció, era fill dels escriptors Paul Auster i Lydia Davis, i fillastre de la novel·lista Siri Hustvedt, circumstància que el convertia en fill de la reialesa literària novaiorquesa. Onze dies abans de morir, havia estat acusat de la mort de la seva filla Ruby, de deu mesos. 

La neta de Paul Auster, de 10 mesos, va ingerir prou fentanil i heroïna per deixar inconscient un adult, segons han detallat les autoritats novaiorqueses després de prendre declaració a Daniel Auster, fill del conegut escriptor i acusat d'homicidi involuntari per la mort de la nena. Daniel Auster, fill de Paul Auster i de la també escriptora Lydia Davis, va ser detingut divendres després que l'autòpsia de Ruby Auster, que va morir l'1 de novembre després de ser trobada inconscient a la casa familiar de Brooklyn, revelés que la causa de la mort de la nena va ser una sobredosi de fentanil i heroïna.

Quan va acabar d'escriure 4,3,2,1 (Edicions 62), un repte esgotador que consistia a explorar quatre trames alternatives en la vida d'un protagonista, Archie Ferguson, en gairebé nou-centes planes i que vencia el lector per KO, Paul Auster va confessar que se sentia esgotat i buit. Per refer-se, primer com un joc i després com una obsessió impacient, va invertir mesos a rellegir tota l'obra literària i periodística de Stephen Crane, a més de totes les biografies i estudis que en va trobar. Tot plegat és a l'origen de La llama inmortal de Stephen Crane (Seix Barral), nou-centes planes més d'aquest Auster madur i facundiós, que ha escrit un text per ser llegit sense presses sobre un jove que va viure amb pressa i es va consumir com una flamarada.