El diputat d'Amaiur Sabino Cuadra s'ha negat a retirar el seu gest d'estripar dues pàgines de la Constitució espanyola, fet pel qual la mesa del Congrés ja es va plantejar sancionar-lo. Fa dues setmanes, durant el debat de presa en consideració de la llei orgànica del TC, el diputat abertzale va estripar les pàgines referides a la indissoluble unitat d'Espanya i el paper de l'exèrcit.

L'exdiputat de la CUP David Fernàndez ha avisat "els de dalt" que "seguiran sentint l'alè de les classes populars a l'esquena", sobretot pel que fa a la lluita anticorrupció. En un multitudinari acte a l'Auditori, Fernàndez ha celebrat haver "enviat el pujolisme a la paperera de la història", ja que "amagava la cartera amb la bandera".

El diputat d'Amaiur al Congrés Sabino Cuadra va pujar dimecres a la tribuna del Congrés amb un propòsit: estripar unes planes de la Constitució. Es tractava d'un "gest simbòlic" per denunciar els articles que recullen que hi ha una única sobirania a l'Estat i la indissoluble unitat d'Espanya. "La solució ha de passar perquè aquests articles desapareguin i hi hagi un reconeixement directe de la veu per a Catalunya, Euskal Herria i Galícia. Visca Catalunya lliure!", va dir durant el debat de reforma del TC.

Declaració de suport al referèndum d'Escòcia als passadissos del Congrés. Els grups nacionalistes, amb la bandera escocesa de teló de fons, han reclamat al govern espanyol que aprengui la lliçó del Regne Unit, que permet als seus ciutadans decidir democràticament sobre el seu futur. En el breu acte, just a les portes de l'hemicicle, hi han participat tant CDC com Amaiur, PNB, ERC, el BNG, Nacionalisme Canari (forma part de Coalició Canària), Compromís i Geroa Bai.

La coalició abertzale Amaiur ha registrat una bateria de preguntes al Congrés instant el Govern de Mariano Rajoy a explicar com intercedeix Santa Teresa de Jesús per Espanya i la crisi, i si la Verge del Rocío i la del Pilar ajuden a aquest mateix propòsit i de quina manera.

Unanimitat entre els partits espanyols –excepte IU– a l'hora de rebutjar el dret a decidir de Catalunya aquest dimarts al vespre al Congrés. Ho han fet arran d'una moció defensada per la líder d'UPyD, Rosa Díez, en què reclamava precisament rebutjar "la fal·làcia del denominat 'dret a decidir'", tancar la porta que "una part de la ciutadania pugui decidir sobre l'organització territorial de l'Estat", i proclamar que "ningú no està per sobre de la llei i no pot permetre's trossejar el cos de la ciutadania ni redefinir el subjecte de la sobirania nacional". "Quan una institució autonòmica planteja vulnerar la Constitució, vulnera els drets dels ciutadans i és antidemocràtica", ha afirmat Díez.

El dret a decidir ha rebut aquest dimarts a la tarda un nou cop de porta al Congrés dels Diputats. Ha quedat clar després del debat que hi ha hagut aquesta tarda sobre una proposició no de llei presentada per ERC, BNG i Amaiur que defensa el dret a l'autodeterminació i que ha xocat amb l'oposició frontal de PP, PSOE i UPyD. "El dret a la secessió és profundament antidemocràtic. Persegueix societats unànimes", ha defensat el diputat Ramón Gómez de la Serna, del PP, que ha volgut deixar clar als partits sobiranistes que "l'únic escenari que no es produirà mai és la secessió d'una regió espanyola. Estan creant artificialment una sensació que portarà a la frustració, al ressentiment, a la crisi social i qui sap si a la violència".

El líder d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha presentat aquest dijous una campanya per recordar que Mariano Rajoy ja ha negat fins a 13 vegades des de l'inici de la legislatura estatal –el novembre de 2011– totes les peticions per celebrar una consulta que li han arribat. "Li hem permès presentar-se a tots els exàmens de diàleg i en tots ha suspès", ha ironitzat el dirigent republicà, que s'ha preguntat: "A quina banda trobem el diàleg?". De fet, Bosch ha afirmat que Rajoy "és un mur", ja que ni tan sols ha presentat cap esmena a les propostes que li han arribat.

La majoria del PP a la Mesa del Congrés ja ha frenat dos cops el debat d'una proposició de llei presentada conjuntament per ERC, Amaiur i BNG per regular el dret a l'autodeterminació. Aquest dimarts, però, hi han insistit per una altra via, atès que han registrat la petició com a proposició no de llei, cosa que els hauria de facilitar el debat. "El PP i el govern espanyol acabaran convertint la Constitució en la inquisició, i el Tribunal Constitucional en un tribunal inquisitorial", ha lamentat el cap de files d'ERC a Madrid, Alfred Bosch, que ha explicat que altres partits com CiU, PNB, ICV i IU els han mostrat el seu suport si s'arriba a votar la iniciativa.

ERC, BNG i Amaiur han presentat aquest dijous al matí una proposició de llei al Congrés dels Diputats per permetre el dret a l'autodeterminació dels pobles. "Les nacions existents a l'estat espanyol posseeixen els mateixos drets que qualsevol altra comunitat del concert mundial", afirmen els partits que presenten la proposta. La norma, que reconeix com a nacions Euskal Herria, els Països Catalans i Galiza, estableix que, en cas de convocatòria d'un referèndum, es considerarà vàlid si la participació supera el 50% del cens electoral. En cas que el 50% dels vots siguin favorables a la independència, atorga potestat al govern autònom per proclamar-la.