47 anys, sis generacions i més de 18 milions d'unitats venudes a tot el món. Aquestes són les impressionants dades del Volkswagen Polo, un dels cotxes més coneguts arreu del món i que acaba de rebre una actualització que tot seguit analitzarem en profunditat. Però abans d'entrar en matèria, m’agradaria fer una petita reflexió. Durant aquestes gairebé cinc dècades, el Polo (juntament amb altres utilitaris més assequibles com el Ford Fiesta, el Seat Ibiza i el Renault Clio) s'ha venut moltíssim per la seva condició de “cotxe per a tot”. Vaja, el típic concepte de vehicle utilitari que tan bé ha funcionat històricament. Però darrerament estem vivint una sèrie de canvis molt profunds que, trobo, estan posant en greu perill la supervivència de models com aquest. Potser no tant la del Polo directament (ja que el seu preu sempre ha sigut una mica superior al de la resta d'utilitaris), però sí la dels cotxes del segment B en general. I és que amb la notable pujada dels preus dels cotxes nous avui en dia aquest tipus de vehicles, que sempre havien estat destinats a un públic majoritàriament jove, poden tenir problemes per mantenir la seva rendibilitat. Així doncs, aprofitem-los mentre encara es mantinguin al mercat.

La nedadora Lia Thomas, estrella de l’equip de la Universitat de Pennsilvània, ha sigut notícia aquests últims mesos per la seva velocitat però també per la seva identitat de gènere. El 2019, quan competia a l’equip masculí, Thomas va començar el procés mèdic per al canvi de sexe, consistent en la ingesta d’estrògens i bloquejadors de testosterona. Tot i que els seus temps de natació són ara considerablement més lents, encara és una de les millors nedadores en diverses competicions femenines, fet que suscita diversos interrogants sobre el paper de la testosterona en el rendiment esportiu. N’hi ha que han demanat que li prohibeixin participar en les competicions oficials o que ho faci a part, però d’altres afirmen que no hi ha cap justificació per a l’exclusió de les esportistes transgènere com ella.

Benelli renova un èxit de vendes com és la Leoncino, una moto amb un marcat disseny italià, que fuig de les modes d’estil neoretro que semblen dominar el mercat de les dues rodes amb un producte d'una relació qualitat-preu difícilment superable per les altres marques. Aquesta moto italiana ofereix detalls de disseny actual i s'equipa amb tecnologia d'última generació, com tota la il·luminació amb llums tipus led, forques invertides, pinces de fre radials i un motor bicilíndric de 500 cc amb normativa Euro 5 heretat de la Benelli TRK.

30.000 euros separen les versions bàsiques del Seat Ibiza, l’utilitari català per excel·lència, del nou Mercedes-Benz Classe C, tot un prodigi de la tècnica i enginyeria alemanya. A priori una comparativa entre tots dos no té cap mena de sentit, ja que el Classe C és molt millor cotxe que l'Ibiza en qualsevol aspecte. El que volem no és tant comparar dos vehicles -que no es poden comparar en pràcticament res- sinó veure si la diferència de preu entre l'un i l’altre està justificada.

El Beverly és l’escúter líder de vendes en el seu segment en països com Itàlia o França. Al nostre país, i més concretament a Barcelona, l’hegemonia d’aquest segment ja fa anys que la té l'Honda SH, la gran rival del Beverly de Piaggio. Però ara el nou Beverly presenta més armes que mai per tal d’esgarrapar una bona part del mercat. En aquest model sempre ha primat el disseny elegant, però ara, sense oblidar-se de l’elegància que l’ha fet ser on és després de 20 anys, mostra un caràcter més esportiu. Així doncs, no vol ser només el mitjà de transport de la gent que ha d’anar a la feina ben mudada, sinó que també busca atraure l’atenció d'un públic més jove o d’un perfil de conductor que busca un disseny més agressiu, a banda d’unes bones prestacions. I en això del disseny, als italians ningú els ha d'ensenyar gaire cosa.

Totes les grans companyies internacionals han passat durant la seva història per un o més moments difícils. L’empresa nord-americana Harley-Davidson no és una excepció: en més d’una ocasió ha vist molt amenaçada la seva continuïtat, però sempre ha sabut ressorgir i adaptar-se als nous temps. En els últims anys la marca nascuda a Milwaukee, a l’estat de Wisconsin, ha començat una renovació i en els pròxims mesos i anys encara veurem força canvis més.

La prova del Hyundai Kona Electric m’ha sorprès molt positivament. No tant pel model en sí, que respecte a les versions de combustió canvia poc a nivell estètic i pot passar desapercebut com a un Kona més, sinó pel seu motor i per les seves prestacions.

Tot just uns mesos després de la seva presentació internacional hem pogut provar la quarta generació del Kia Sorento, el totcamí més gran de la marca coreana i que gaudeix d’unes envejables xifres de vendes a tot el món, però que té especial mercat als Estats Units, Mèxic i Canadà. Per primer cop el gegant coreà compta també amb una versió híbrida endollable amb etiqueta de zero emissions, que és precisament la que hem volgut provar a fons i que té tots els ingredients per convertir-se en un dels rivals a batre.

Fa trenta anys o més, les pel·lícules de ciència-ficció ens feien imaginar un futur ple de vehicles voladors amb dissenys hiperfuturistes. Ara que ja estaríem en aquell suposat futur, ens adonem que res és com s'imaginaven els seus directors. La moda actual en el món de les motos modernes és fer reviure el passat i renéixer mites que feia molts anys que estaven adormits. Un bon exemple d'aquesta moda retro és el retorn de la marca Lambretta i els seus populars escúters.

Per més que passin els anys, el Subaru Outback continua disponible al catàleg de la marca japonesa. Ja en fa més de vint. I sí, ara que la majoria de les vendes es concentren en el segment dels totcamins, Subaru n'ofereix dos a la seva gamma: el Forester, que vam tenir l’ocasió de provar ara fa uns mesos i el Solterra, un SUV elèctric que arribarà l’any vinent.

Poc s’ho devien pensar els germans Gneu i Luci Escipió quan van fundar Tarraco en el context de la Segona Guerra Púnica (218-202 aC) que aquest enclavament militar acabaria convertint-se en una ciutat pròspera, capital de tota una província romana, i que en temps del primer emperador Octavi August es va convertir en la segona capital imperial, que el seu nom serviria per batejar el totcamí més gran de Seat i en un dels models més importants de la marca catalana per consolidar el seu creixement. De fet l’emperador Adrià (segle II dC), considerat per molts historiadors com el millor emperador de la història de Roma i un dels més grans estadistes de tots els temps va arribar a dir que "Tarraco és la ciutat on la primavera és eterna”, una mostra més de l’enorme importància de la capital de la Costa Daurada durant l’antiguitat.

L’evolució del virus a Catalunya comença a mostrar algunes notes positives. La principal: està baixant la incidència a totes les franges d’edat. Fa dues setmanes es va començar a reduir la que més s’havia disparat, la dels 15 als 29 anys, però no la que més preocupava, els més grans de 70 anys, que són els que tenen pitjor pronòstic. No obstant això, les últimes dades mostren que també comença a davallar. “És una bona notícia, tenim indicadors molt clars que probablement estan baixant, de manera més lenta que els joves, però baixen”, celebra l’investigador del Biocomsc Enric Álvarez, que també destaca una altra dada: als CAP no estan creixent les consultes de les persones de més de 70 anys i, fins i tot, en les de més de 80 hi ha un descens.  

Quan parlem de Harley Davidson, el primer que el cap associa a aquesta marca són els motors en V que fan un soroll ensordidor i motos d’un estil custom que sempre han caracteritzat la marca americana. Doncs bé, Harley treu al mercat la LiveWire, la primera moto 100% elèctrica premium que fuig del custom per acostar-se, i de quina manera, cap un nou segment, més urbà, tecnològic, esportiu i compromès amb el medi ambient.

Brixton és una marca molt jove dintre el grup KSR, perquè fa poc més de tres anys que és present al nostre mercat. En aquest breu espai de temps ha demostrat que és una marca dissenyada i pensada per al gran públic, amb un disseny concebut i dirigit des de la ciutat austríaca de Krems i fabricat a la Xina sota la rigorosa supervisió dels enginyers austríacs.

El segment dels vehicles urbans o utilitaris (també conegut com a segment B) acostuma a destacar per oferir models amb dissenys alegres i desenfadats, però el cert és que a algunes marques els costa arriscar a nivell estètic. Sí, ja sé que models com el Peugeot 208 o el Citroën C3 tenen un disseny molt peculiar, però només cal fer una ullada als models més venuts per adonar-se que, en línies generals, són força tradicionals.

En un mercat cada cop més protagonitzat per totcamins de tota mena, models com l’Audi A5 Sportback d’aquesta prova s’agraeixen molt. Perquè potser no són tan pràctics o polivalents com els SUV, però a canvi ofereixen una imatge captivadora que és capaç de girar més caps al seu pas que models molt més esportius i exclusius.

Quan en qualsevol àmbit de la vida s’ha de competir amb altres persones, empreses o institucions per aconseguir un objectiu, un dels reptes principals és diferenciar-se de la resta i oferir quelcom que els altres no ofereixen. En el món de l’automoció aquest fet es dona gairebé cada dia, i concretament és al segment dels SUV on la lluita és més viva.

Els alumnes pirinencs que passin enguany les Proves d'Accés a la Universitat a la Seu d'Urgell s'examinaran a l'Institut Joan Brudieu en comptes de fer-ho al Centre Cultural Monges, com de costum. El canvi respon a la necessitat d'espai, per tal que els alumnes puguin mantenir la distància interpersonal obligatòria a conseqüència de la pandèmia. L'altra gran novetat és que enguany els alumnes de l'Institut Hug Roger III de Sort no faran les proves a la Seu sinó que es desplaçaran a Tremp, on s'hi ha habilitat una seu de forma extraordinària.

La decisió d'habilitar dues noves seus a l'Alt Pirineu i Aran per fer-hi les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) han evitat molts més maldecaps dels que es preveien inicialment als estudiants del Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i l'Aran. Habitualment, els alumnes d'aquestes tres comarques s'havien de desplaçar a Lleida per fer les proves, mentre que els i les estudiants de la Seu d'Urgell, Sort i Puigcerdà les podien fer a la capital de l'Alt Urgell. Enguany es va decidir habilitar dues seus provisionals més a les capitals del Jussà i de l'Aran per evitar desplaçaments massius d'alumnes a Lleida en plena fase de desescalada de la pandèmia. D'aquesta manera, es va determinar que els estudiants de l'Aran i l'Alta Ribagorça fessin les proves a Vielha i els dels Pallars, a Tremp. A tres dies de començar els exàmens, i amb el confinament total del Segrià, aquesta decisió ha pres una rellevància força major.

Diversos governs del món, inclòs el de la Generalitat, s'han plantejat implantar passaports immunitaris per sortir de la paràlisi imposada per la pandèmia: una mena de certificat que serviria per acreditar que una persona ha superat la malaltia i que, havent generat defenses contra el virus, pot tornar a l'activitat sense perill. Teòricament, l'estratègia podria funcionar, però aquest dissabte l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'ha afegit al cor de veus que des del món científic alerten que les coses no són tan clares. En un comunicat publicat dissabte migdia, l'OMS alertava que "no hi ha cap prova" que demostri que una persona que ha superat la malaltia estigui protegida d'una segona infecció.