Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

Doctora en enginyeria informàtica i exdegana de la Facultat d'Informàtica de la UPC, Núria Castell va ser una de les primeres dones a graduar-se en informàtica a la UAB fa 40 anys. És també impulsora de Dona Digital, plataforma de comunicació independent que treballa per fer front a la bretxa de gènere al sector tecnològic a Catalunya. Parlem amb ella de tecnologia, educació i bretxa de gènere.

En un context cada vegada més digitalitzat, la demanda d’especialistes en informàtica que combinin capacitats tècniques amb pensament creatiu és creixent. El grau en Multimèdia. Aplicacions i Videojocs de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) dona resposta a aquesta necessitat amb una proposta formativa que integra coneixements sòlids de programació amb competències en experiències interactives i disseny tecnològic.

El Govern pagarà un complement retributiu als professors que vulguin ensenyar català quan hi hagi una vacant per cobrir. La mesura s'aplicarà ja aquest curs i s'afegeix al complement que podien rebre, des del curs passat, els professors que ensenyen informàtica i que l'executiu també ha renovat. "Que ningú perdi una classe de català perquè no hi ha un docent per impartir-la", ha defensat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en roda de premsa.

A mitjans dels anys vuitanta, les llars catalanes es dividien en dos bàndols: els de l’Spectrum i els del Commodore. Bé, cal precisar que la majoria de les famílies estaven a la posició dels no-alineats, perquè la informàtica casolana en aquells moments estava encara a les beceroles.

Karina Gibert és de Figueres i és experta en extreure coneixement de les dades. ¿Com va afectar el confinament les persones en situació de vulnerabilitat social? ¿Quan ha de decidir obrir o tancar una vàlvula un operari d’un centre de depuració d’aigües residuals? A partir de les dades, Gibert construeix sistemes d’intel·ligència artificial per respondre a preguntes com aquestes. És catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i dirigeix el centre Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI) de la mateixa universitat. A més, és vicedegana del Col·legi d’Enginyeria Informàtica, del qual presideix la comissió de dones.

Sosmatic és el RACC de la informàtica. Literalment. I probablement si truca al RACC per un problema tècnic relacionat amb la informàtica qui s'hi posi serà un empleat de Sosmatic. El club d'automoció va ser el primer client de l'empresa, fundada i dirigida per David Casas, i encara ho és avui dia.

El 1928, a la ciutat polonesa de Łódź, hi va néixer Jack Tramiel. Poca gent n’ha sentit a parlar, però si hagués jugat bé les seves cartes potser avui el seu nom figuraria al costat dels gurus tecnològics Steve Jobs i Bill Gates. Tramiel té una història de pel·lícula. Amb la invasió nazi del 1939, la seva família -que era jueva- va ser tancada al camp de concentració d’Auschwitz. Però ell i el seu pare van ser traslladats a un campament de treball prop de Hannover, a Alemanya.

A la trilogia d'Els jocs de la fam, un grup de 24 joves competeixen entre ells fins que només en pot quedar viu un. Si es permet la metàfora, l'Abdo, la Carla i l'Adrián són alguns dels afortunats que han sobreviscut en els particulars Jocs de la Fam que hi ha hagut aquest any a la formació professional i, en concret, als graus de cicle mitjà. Són tres estudiants que han aconseguit una plaça al grau mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes, el segon més demanat a Catalunya, després de cures auxiliars d'infermeria. Estudiaran el grau al centre que havien demanat en primera preferència, a l'Escola del Treball. La demanda és tan gran que el departament d'Educació va obrir deu grups més d'aquest grau a tot Catalunya i va augmentar la capacitat de les aules fins a 33 alumnes en molts altres centres. A l'Escola del Treball hi ha en joc tres places extres més, per les quals han rebut 67 inscripcions.

L'inventor Clive Sinclair, figura fonamental de la informàtica domèstica a Europa, va morir dijous a l'edat de 81 anys després d'una llarga malaltia, segons ha confirmat la seva filla, Belinda Sinclair. Seu és l'invent de la calculadora de butxaca, però sobretot era conegut per haver popularitzat l'ús dels ordinadors en els entorns familiars i per la invenció del ZX Spectrum, la computadora personal més famosa dels anys 80.

La pàgina de vacunació que s'utilitza a Catalunya per demanar citació o modificar l'hora de la vaccina permetia accedir a les dades de tercers. El departament de Salut va solucionar el problema fa poc més d'una setmana, assegurant que durant els mesos que hi va haver aquesta bretxa de seguretat no es va produir cap fuga d'informació. "No hi ha hagut cap incidència en la pàgina de VacunaCovid que hagi comportat que terceres persones hagin accedit a informacions d’altres ciutadans", defensa el departament a preguntes de l'ARA.

Aquell dimecres, Jon Rubinstein semblava content. Era el 9 de febrer del 2011 i, dins el Fort Mason Center, un centre de congressos de San Francisco, s’hi arremolinaven periodistes, analistes tecnològics, inversors i techies. Ningú no volia perdre’s la presentació dels nous dispositius de la multinacional tecnològica Hewlett-Packard (HP). Concretament, tothom frisava per veure l’última creació de Rubinstein, l’enginyer electrònic que ja havia ajudat Apple a dissenyar els exitosos iPod i iMac. El directiu havia arribat a presidir la mítica empresa de dispositius Palm i, des que HP havia comprat la companyia el 2010, s’havia convertit en una peça rellevant del seu organigrama.

Són dos quarts de quatre. S’ha acabat la reunió i tothom comença a abandonar la sala. “Enhorabona per la presentació i pel projecte”, diu una membre de l’equip a un executiu que està a punt de marxar. Amb un somriure murri li fa saber que ho ha preparat tot en un sol matí gràcies al seu nou ordinador personal de sobretaula. “Un ordinador personal? -es pregunta la noia, fascinada-. És increïble!” Així comença el videotutorial d’Apple presentat a principis del 1983 per explicar les prestacions de la seva nova creació: l’Apple Lisa. A la peça, l’actor que encarna el paper d’executiu s’asseu a un escriptori i n’explica les funcionalitats. “Si vols agrupar documents, n’hi ha prou amb crear una carpeta; si vols eliminar-los, els pots enviar a la paperera -detalla, ensenyant-ne la icona-. Per fer-ho, cal utilitzar aquest aparell, anomenat ratolí”, puntualitza, mentre la càmera mostra l’insòlit artefacte.

Formació

“Vaig néixer a Barcelona, però la meva família és d’un poble del Pirineu aragonès. Recordo la meva infància en constant moviment entre els dos llocs. Vaig estudiar al Sant Ignasi i després el 1987 vaig entrar a la UPC per estudiar telecomunicacions. Soc la cinquena filla de la casa i buscava fer una carrera tècnica com els meus germans. El meu somni d’adolescent era ser presidenta de Telefónica, així que pensava que aquesta carrera m’hi ajudaria. Em vaig especialitzar en satèl·lits i vaig acabar la universitat el 1992”

]]>

“Ara fa vint anys vaig crear la millor tipografia de lletra del món”, diu Vincent Connare amb un somriure burleta tot just començar el seu discurs. La sala de conferències esclata a riure. “Bé, sempre m’he sentit atret per les coses que no agraden”, aclareix. Connare és un dels convidats estrella de l’edició del 2015 de l’esdeveniment que cada any organitza la revista tecnològica nord-americana Wired amb artistes, programadors i emprenedors que volen revolucionar el món. Potser el seu nom no et sona de res, però és el creador d’una de les tipografies més odiades del món: la Comic Sans. “Vaig entrar a treballar a Microsoft el 1993, en un moment en què les empreses informàtiques tot just començaven a traçar estratègies per entrar a les cases”, recorda Connare. La companyia centrava tot l’esforç a crear el sistema operatiu Windows95 i les aplicacions que en formarien part. Durant mesos, Connare es va encarregar de dissenyar-ne les fonts tipogràfiques.

]]>

El 23 d'octubre del 2001 Steve Jobs havia convocat un acte amb la premsa. Tothom estava expectant. Dies abans els periodistes havien rebut una misteriosa invitació d’Apple convidant-los a assistir a la presentació d’un nou producte. “Pista: no és cap Mac”, havia escrit la companyia tecnològica. Quan es van encendre els focus de l’auditori i Jobs va pujar a l’escenari, va ensenyar per primera vegada l’iPod, un innovador reproductor de música portàtil que permetia dur mil cançons a la butxaca. “La música és un idioma universal i fins ara no hi ha hagut cap empresa que hagi aconseguit liderar el sector dels dispositius musicals portàtils amb claredat -va etzibar el director executiu-. Creiem que tenim la recepta per triomfar”. No anava errat: setze anys després, l’empresa de la poma ja havia venut 400 milions d’iPods arreu del món. “Entre 2004 i 2005 les vendes es van disparar: van passar de 4,4 milions a 22 milions d’unitats -recorda Xavier Ferràs, professor d’Esade i expert en innovació-. Això va fer que un munt de competidors volguessin provar sort al flamant mercat de la música digital”.

]]>

Segur que, sense adonar-te’n, al llarg de la vida has trobat desenes de vegades el logotip de Sharp. Potser l’has vist en alguna impressora o en alguna calculadora. Potser a l’antic fax de l’oficina o al projector de l’aula de la universitat. O al microones, al telèfon mòbil o a la caixa registradora de la botiga de sota de casa. Des del 1912, els dispositius de la marca japonesa han format part de la vida de moltes famílies i empreses d’arreu del món. De fet, després de 108 anys de trajectòria, encara és una de les principals empreses d’electrònica. Té 53.000 empleats, uns beneficis bruts operatius de 416 milions d’euros i un peu als cinc continents. Fins i tot el Manchester United va portar-ne el logotip a la samarreta durant 17 anys. El seu èxit, però, també amaga fracassos.

]]>

Què passaria si els ordinadors, la connexió a internet i el subministrament elèctric d’un hospital, en plena pandèmia, s’apaguessin per un atac informàtic? Què passaria si un port fos controlat remotament per pirates cibernètics? Què passaria si una central nuclear resultés infectada per un virus informàtic desenvolupat per una potència enemiga i, arran d’això, patís greus desperfectes? Fa un parell de dècades tots aquests escenaris quedaven reservats als guions de Hollywood, però avui són habituals en un món on les guerres ja no només es lliuren a les trinxeres. I val la pena parar-hi atenció.

]]>