Ricardo Martínez és responsable de logística de la unitat d’emergències de Metges Sense Fronteres (MSF) i acaba de tornar de Gaza, on ha treballat durant poc més d’un mes. Ha pogut veure amb els seus propis ulls què passa a la Franja. Respira abans de respondre moltes de les preguntes, quan la veu corre el risc de trencar-se. Però parla amb determinació: “Sento que parlar-ne és el mínim que puc fer ara que he tornat”. 

Carla Turró conversa amb Ricardo Martínez, responsable de Logística de la Unitat d'Emergències de Metges Sense Fronteres.

659 persones, entre les quals més de 150 menors, segueixen bloquejades al mar Mediterrani en condicions extremadament difícils. Així ho ha fet saber l'ONG Metges Sense Fronteres a través de les seves xarxes socials, després de demanar sense èxit poder desembarcar en un port segur del Mediterrani el seu vaixell Geo Barents, on s'amunteguen els centenars de migrants rescatats del mar mentre intentaven creuar-lo per arribar a Europa. Fa una setmana que es troben en aquesta situació.

Els que es veuen amenaçats per conflictes armats, per epidèmies, per desastres naturals, pateixen violència o es troben exclosos de l’atenció mèdica se senten alleujats quan reben el suport d’un membre de Metges Sense Fronteres. Aquesta organització medicohumanitària continua fent una tasca imprescindible en un munt de països, actualment, cinquanta anys després d’haver estat creada per metges i periodistes. Un llibre de gran format, de fotografies, fetes per Juan Carlos Tomasi, posa de manifest l’extraordinària tasca que du a terme Metges Sense Fronteres. La publicació inclou imatges de refugiats, d’afamats, de malalts, sobretot en ambients rurals, i també en llocs inhòspits, en deserts, en carreteres, en hospitals molt poc equipats... Són imatges de patiment, de desesperació, de tristesa –malgrat tot, hi ha alguns somriures–, de solidaritat i, en alguns casos, d’esperança.

Més de 5.000 persones refugiades i migrants han estat detingudes per les forces governamentals de Líbia en els últims cinc dies, segons Metges Sense Fronteres (MSF), que denuncia detencions massives i aleatòries, incloses dones i criatures. En els últims cinc dies s'hauria triplicat el nombre de detinguts als centres de retenció de Trípoli sota "condicions inhumanes", després d'una onada de batudes en què els migrants han estat sotmesos a una "greu violència física, i fins i tot sexual". Un jove ha mort i hi ha almenys cinc ferits de bala, segons informacions de les Nacions Unides.

Metges Sense Fronteres (MSF) complirà mig segle d'història el 21 de desembre, un aniversari que té un regust contradictori: el món no és millor que fa 50 anys i l'organització reivindica que els motius que van portar a la seva fundació continuen encara vigents. Alhora, però, pot presentar molta feina feta i un nombre incalculable de vides salvades en les pitjors crisis humanitàries del món.

Tres cooperants de Metges Sense Fronteres (MSF) han mort en un atac a la regió de Tigre, al nord d'Etiòpia, on s'enfronten l'exèrcit i un moviment rebel, segons ha informat aquest divendres l'ONG. Les víctimes són la madrilenya María Hernández, una de les coordinadores d'emergències de l'organització a Tigre, i els etíops Yohannes Halefom Reda i Tedros Gebremariam Gebremichael, que treballaven, respectivament, com a assistent de coordinació i com a conductor.

"Aquest estiu fa olor de mort", lamenta Ricardo Sandoval, el capità de l'Open Arms, que es desespera d'impotència al port sicilià de Pozzallo. Fa dos mesos que les autoritats italianes retenen el vaixell de l'ONG badalonina, al·legant deficiències administratives. Però no és l'única embarcació humanitària que Roma manté a terra, mentre continua el degoteig de pasteres procedents de Líbia que les restriccions de la pandèmia ja no poden continuar frenant. Dos vaixells humanitaris més, els alemanys Sea Eye i Sea Watch 4, estan immobilitzats per la guàrdia costera italiana, sotmesos a estrictes inspeccions, mentre que l'únic que quedava operatiu a la zona, el Geo Barents de Metges Sense Fronteres (MSF), va poder entrar ahir al port d'Augusta després de set dies d'espera, amb 410 rescatats a bord, i ara s'ha de passar almenys catorze dies en quarantena. L'Alan Kurdi i el Sea Watch 3 s'estan reparant a les drassanes de Borriana, al País Valencià.

L'escena fa anys que s'ha normalitzat. El vaixell de rescat Geo Barents de l'organització Metges Sense Fronteres (MSF) fa quatre dies que navega amb més de 410 persones rescatades al Mediterrani central, sense un port segur que els deixi atracar. El vaixell fa dues setmanes que va començar la missió i la cap de l'equip de rescat, Anabel Montes, ha demanat ajuda urgent explicant que la situació està empitjorant a bord. Entre els rescatats, persones que intentaven arribar a Europa a través del mar Mediterrani, hi ha una dona embarassada i 91 menors no acompanyats.

El Sufyanu tenia 3 anys quan va arribar a l'hospital de Sokoto, a Nigèria, on tracten malalts de noma. Patia aquesta malaltia que afecta sobretot criatures desnodrides, que comença com una infecció a les genives i, sense una higiene adequada ni coneixements de com tractar-la, en cosa de dies es converteix en una gangrena que literalment devora els teixits de la cara. El 90% de malalts de noma que no reben tractament adequat moren, però els equips de Metges Sense Fronteres (MSF) van estar a temps de nodrir el nen, donar-li antibiòtics i curar-li les ferides. Li van salvar la vida, però no el rostre: no té llavi superior ni una part del nas. Quan sigui més gran es podrà sotmetre a una cirurgia que li reconstrueixi la cara per poder menjar i relacionar-se amb més normalitat, però haurà de conviure uns quants anys amb aquestes terribles lesions i l'estigma que comporten. El noma és una malaltia prevenible amb una alimentació adequada i una bona higiene bucal, i en cas d'infecció és tractable amb antibiòtics si s'actua a temps. Una altra cosa és que la cura, a causa de la fam, les condicions de vida miserables i la falta d'accés a la sanitat, no sembla pròxima en moltes regions del planeta.

El noma és una malaltia infecciosa gangrenosa que es comença a la boca i sense tractament adequat destrueix els teixits de la cara i causa gres lesions. Afecta cada any unes 140.000 persones en regions colpejades per l'extrema pobresa, la desnutrició i les precàries condicions d'higiene, sobretot a l'Àfrica. El documental 'Restoring Dignity' treu a la llum aquesta malalita oblidada, acompanyant els pacients i professionals de l'hospital de Sokoto, a Nigèria, on equips de Metges Sense Fronteres (MSF) ofereixen atenció especialitzada. El diari ARA acull la presentació d'aquest documental a Catalunya, que ha estat seleccionat pel festival Indús de Cinema i Discapacitat de Barcelona. Moderat per la periodista de la secció d'internacional del Diari ARA, l'acte comptarà amb Carolina Nanclares, referent de Malalties Tropicals de MSF, i Carmen Rosa responsable de comunicació del projecte i Marta de Muga, directora del festival Inclús. Durant l'acte es projectarà un vídeo resum del documental. La presentació s'emetrà aquest dijous, 25 de març, a les 19.00 hores, en directe a l'ARA.cat

La infermera madrilenya Miriam Alía és la responsable de vacunació de Metges Sense Fronteres (MSF), curtida en diverses situacions d'emergència, com la pandèmia de l'Ebola que va arrasar l'Àfrica Occidental el 2014.

Luis Encinas (Verviers, Bèlgica, 1969) ha estat en mil i una crisis sanitàries. Infermer de Metges Sense Fronteres, els anys l'han acostumat a pujar als avions per anar a combatre bombes biològiques allà on fos. L'Ebola, però, és la seva especialitat. De fet, l'última missió que va trepitjar abans de la pandèmia va ser el brot d'aquesta malaltia a l'est de la República Democràtica del Congo, que, després de dos anys, es va donar per acabat el 25 de juny amb una petjada de 3.500 contagiats i 2.300 morts. El 2014 també va ser a primera línia en la pitjor epidèmia d'Ebola de la història: la de l'Àfrica Occidental, que es va emportar, com a mínim, 11.300 vides. El covid-19 el va agafar a Barcelona, on viu. Des de llavors, treballa com a assessor mèdic de l'organització per fer front a la pandèmia a Espanya.

Els equips de Metges Sense Fronteres (MSF) deixaran d'actuar a Espanya, un cop superada la fase més crítica de l'epidèmia de covid-19, que ha posat contra les cordes el sistema sanitari. Després d'haver treballat durant més de dos mesos en construir hospitals de campanya i donar suport a les residències de gent gran, l'organització humanitària torna a enfocar-se als països amb sistemes de salut més fràgils i poblacions vulnerables que s'enfronten a aquesta i moltes altres emergències.

Fa setmanes que Metges Sense Fronteres, la principal organització mèdica internacional que treballa en països empobrits o en conflicte, s'ha posat a disposició de les autoritats catalanes i espanyoles per fer front a la pandèmia de la Covid-19. El seu president a Espanya, David Noguera, està treballant estretament amb les institucions a Catalunya per aportar la seva experiència sobre el terreny en situacions de catàstrofe. L'organització està col·laborant en la logística del muntatge d'hospitals de campanya per reforçar els centres mèdics a Catalunya i a Madrid, i també ofereix el seu suport als professionals de les residències d'avis. A més posaran en marxa una web amb consells i recursos per al personal assistencial i els gestors de la crisi.

"Els mapes són una eina vital per poder arribar a les poblacions més vulnerables, per avaluar les seves necessitats o per rastrejar la propagació d'epidèmies", diu Juan José Arévalo, coordinador de sistemes d'informació geogràfica de Metges Sense Fronteres (MSF). Moltes zones del món, especialment a l'Àfrica, segueixen sense cartografiar-se, i sempre sol coincidir que les àrees no identificades als mapes són les menys desenvolupades, on resideix la població més vulnerable, més apartada. Aquesta falta de mapes dificulta el seu progrés.

Un centre de tractament de l'Ebola de l'ONG Metges Sense Fronteres ha estat assaltat i calcinat per un grup rebel a la República Democràtica del Congo. En l'atac almenys dos malalts han perdut la vida, segons ha informat el ministeri de Sanitat.

Els 58 migrants a bord del vaixell humanitari 'Aquarius' –que van ser rescatats dissabte al Mediterrani per les ONG Metges Sense Fronteres (MSF) i SOS Méditerranée– desembarcaran finalment a Malta. El govern maltès hi ha donat el vistiplau després que diversos països de la Unió Europea han acordat repartir-se els migrants tan bon punt arribin a terra ferma. En concret, Espanya, Alemanya, França i Portugal han acceptat acollir algunes de les persones rescatades.

Durant la seva primera setmana a la Moncloa, Pedro Sánchez no va dubtar a acollir l''Aquarius' al port de València després que Itàlia li tanqués les portes. I la setmana passada va oferir també a Open Arms el port d'Algesires, tot i que ja no es va donar un tracte especial a les persones rescatades que hi van desembarcar i se'ls va tractar com si haguessin arribat amb pastera creuant l'Estret. Ara el govern socialista ja mira cap a una altra banda després de la nova crida de l''Aquarius', amb 141 immigrants a bord, per trobar un port segur a la Unió Europea.