El ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, ha avançat que la primera quinzena d'abril es posarà en marxa la jornada laboral de 35 hores a l'administració general de l'Estat (AGE), una mesura que ha comptat amb el suport de CCOO, UGT i CSIF. Així ho ha anunciat aquest divendres durant unes jornades d'Eldiario.es, en què ha recordat que hi ha comunitats autònomes on ja s'està aplicant la jornada de 35 hores entre el funcionariat, però que a l'AGE i organismes públics es dictarà una resolució per implantar aquesta jornada la primera quinzena d'abril, previsiblement després de Setmana Santa.

És possible que la seguiu a les xarxes ( @congafas_ a Instagram), on, amb sentit de l'humor, il·lustracions i missatges punyents, Laura Camps de Agorreta (Barcelona, 1984) defensa els drets de la classe treballadora. També parla de criança, de l'esgotament físic i mental de les mares, de la falta d'ajudes i de la no-conciliació. Aquesta activista digital i consultora en comunicació publica ara l'assaig No nos da la vida (Bruguera 2025), on reflexiona sobre el mal dels nostres dies: la falta de temps i la relació entre la feina i la vida.

El president de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), Ignacio Rivera, ha assegurat aquest dimarts que les companyies i els seus directius estan amoïnats pel "mode electoral" en el qual es troba la situació política, i que cada cop "dura més". En una trobada amb periodistes després de clausurar el 28è congrés de l'IEF, celebrat a Burgos, Rivera, ha reclamat als polítics que se centrin en resoldre els problemes i ha ressaltat la importància de “parlar”, perquè "els reptes que tenim estan clars".

Dos dies abans del debat al Congrés sobre la reducció de la jornada laboral, Junts es manté en el no i continua defensant la seva esmena a la totalitat al projecte de llei estrella de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Així li ha fet saber Míriam Nogueras al secretari d'Estat i número dos de Díaz, Joaquín Pérez Rey, en una reunió que han mantingut aquest dilluns, segons confirmen fonts del ministeri de Treball. Al matí, el portaveu de Junts, Josep Rius ja havia estat clar mostrant-se contrari a retirar les esmenes i repetint el reguitzell d'arguments contraris a la mesura de passar a les 37,5 hores setmanals de manera general: "Som on érem i si hi ha alguna novetat ja els hi comunicarem", ha dit, referint-se a una qüestió especialment sensible per a Sumar.

Tothom ho ha experimentat algun cop: en les setmanes laboralment més curtes, perquè hi ha algun dia festiu, ens sentim, en general, més descansats i de més bon humor. I, a més, segurament, els quatre dies que passem a la feina rendim més. Això no és una percepció personal: diversos estudis internacionals han trobat una relació positiva entre una reducció de la jornada laboral i una millora del benestar del treballador, així com del seu rendiment laboral.  

El govern espanyol, necessitat de gestos que dissimulin el desdibuixament creixent de la socialdemocràcia, ha apostat per la reducció de la jornada laboral, amb el rebuig de la patronal i de les dretes, que sempre veuen massa concessions a les classes populars. Dues hores i mitja menys de treball setmanal no dona per grans esglais. De fet, ara mateix ja hi ha uns quants sectors que estan per sota de les quaranta hores: educació (34,5), administració pública (35,9) i finances i assegurances (37,2). Per què no els altres?

La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals ha arribat en segona volta al consell de ministres d'aquest dimarts sota l'atenta mirada de Junts. El govern espanyol ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei que ara farà el salt al Congrés dels Diputats, on, de moment, l'executiu de Pedro Sánchez no té els vots garantits dels seus socis d'investidura, ni tampoc de l'oposició. De fet, el partit de Carles Puigdemont ha amenaçat amb tombar la norma amb una esmena a la totalitat, tot i que manté la porta oberta a la negociació per mirar d'aconseguir en un text diferent que inclogui, en particular, excepcions per a Catalunya.

Llegim a l'ARA que “el Dia del Treballador havia d’arribar dos dies després que s'aprovés el projecte de llei per a la reducció de la jornada laboral”, però l’apagada “va forçar el govern espanyol a ajornar l’aprovació de la mesura”. Yolanda Díaz ha dit que “aquest Primer de Maig serà l'últim amb una jornada laboral de 40 hores”, perquè el govern n'aprovarà la reducció en el consell de ministres de dimarts que ve. Demà em depilaràs.

En plena crisi entre el PSOE i Sumar pel contracte de 15 milions de bales, finalment rescindit, del ministeri de l'Interior amb una empresa israeliana, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat que el consell de ministres de la setmana que ve aprovarà en segona volta l'avantprojecte de llei de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. La data també és assenyalada, o si més no simbòlica, perquè s'aprovarà a les portes del Primer de Maig.

Que la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals que planteja el govern espanyol no agrada a les patronals catalanes no és cap novetat. Potser per això no es cansen de recordar la seva croada contra la reforma. Aquest dimarts qui ho ha fet ha estat Pimec, en el marc d'una cimera organitzada a Madrid per Conpymes amb el lema "Reducció de jornada: així, no!" Des d'aquesta patronal denuncien una "imposició" del ministeri de Treball, en paraules del president de Conpymes, José María Torres, i reclamen, entre altres coses, que el text s'adapti als sectors: des del desplegament de la reducció de la jornada, però també el nou registre horari o la desconnexió digital previstos a la llei i que des de la petita i mitjana empresa rebutgen.

El Consell Econòmic i Social (CES), l'òrgan consultiu del govern espanyol en què hi ha representats patronals i sindicats, ha emès el seu dictamen sobre l'avantprojecte de llei per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanes, amb un total de 54 vots a favor i 2 vots en contra. Els representants de l'òrgan han discutit fins a últim moment les conclusions de l'informe per mirar d'assolir una posició de consens sobre una qüestió que, de fet, separa empresaris i sindicats –cal recordar que els primers ni tan sols s'han sumat al text que la UGT i CCOO van firmar amb el ministeri de Treball el passat mes de desembre–. Precisament, en l'informe es critica el govern espanyol per haver demanat un dictamen preceptiu (no és d'obligat compliment) sobre la reducció de la jornada laboral amb tan poc marge de temps (l'avantprojecte s'està tramitant per la via d'urgència): "S'aborden un seguit de qüestions de gran complexitat i importància que requereixen un debat tranquil i en profunditat", s'apunta a l'informe.

La reducció de la jornada laboral comença el seu camí per ser aprovada al Congrés. O no. La manca de consens social, que s’ha vist reflectida en els mesos de negociacions entre el ministeri de Treball i el d’Economia, tornarà a fer-se palesa. Els sindicats ja fa setmanes que van donar llum verda a la proposta. Les patronals, en canvi, es posen les mans al cap; de fet, la resposta de la CEOE a la proposta de reducció de jornada va ser que ens caldria treballar 41,2 hores a la setmana per compensar la baixa productivitat respecte a la mitjana europea. 

Abans-d'ahir el consell de ministres va aprovar la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja setmanals, i no 40 com fins ara. Això vol dir treballar mitja hora menys al dia. Un cop aprovada la mesura, ara ha d’anar a votació al Congrés, on no té majoria.

Junts augmenta la pressió al PSOE. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha avisat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que demanaran eleccions si no aconsegueix la confiança de la seva formació: en el ple del 25 de febrer o en el de l'11 de març es debatrà la proposta de Junts per instar el president espanyol a sotmetre's a una qüestió de confiança. "Si nosaltres li diem que no té la nostra confiança, el següent pas és demanar que convoqui eleccions, i a partir d'aquí és ell qui ha de decidir", ha assenyalat en una entrevista a TVE Catalunya. Segons Turull, al PSOE li costa molt complir els seus compromisos i ha insistit que no poden seguir pel mateix camí, i per això estan a l'expectativa de la seva actitud el proper mes. Tant la qüestió de confiança com la convocatòria electoral són prerrogatives exclusives de Pedro Sánchez. Si Junts vol intentar forçar el president espanyol a optar per una d'aquestes opcions, l'únic que podria fer seria trencar definitivament la relació amb el PSOE.

Inversió privada i consum. Són dos dels elements principals sobre els quals se sustenta la previsió de creixement econòmic del govern espanyol per a aquest 2025. Després de conèixer que l'economia espanyola va millorar un 3,2% de mitjana el 2024 (un dels creixements més forts de la zona euro), l'executiu de Pedro Sánchez acaba d'actualitzar el quadre macroeconòmic amb una estimació a l'alça del producte interior brut (PIB) –que és l'indicador que mesura la mida d'una economia– tant aquest any com el que ve. En el cas del 2025 preveu que l'economia creixi un 2,6%, mentre que de cara al 2026 estima un rebot d'un 2,2%.

Després d'haver ajornat la decisió dues vegades i de la tensió que ha generat entre el PSOE i Junts, la mesa del Congrés ha donat llum verda finalment a debatre la qüestió de confiança que els juntaires reclamen a Pedro Sánchez. Els de Carles Puigdemont van aconseguir el suport dels socialistes a canvi de tramitar el decret òmnibus i, un cop rubricat aquest acord, l'òrgan parlamentari ha acceptat per unanimitat, també amb l'aval del PP, que es debati la proposició no de llei (PNL) de Junts que insta el president del govern espanyol a "considerar l'oportunitat de plantejar una qüestió de confiança". La previsió és que es debati la PNL en el ple de dimarts 25 de febrer o en el de l'11 de març, segons si la resta de grups esgoten els seus torns per presentar iniciatives. El text de la PNL registrada finalment és molt més aigualit que l'original i admet que el desenllaç de la proposta està en mans del president espanyol i que la iniciativa no té vinculació jurídica. Sánchez ha reiterat que no preveu l'escenari.

El Consell de Ministres ha aprovat per via d'urgència el text de l'avantprojecte de llei sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals que el ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, van acordar al desembre. La patronal, per contra, se'n va desmarcar i, de fet, manté la seva croada contra la reforma. La futura norma no només recull una reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals, sinó que preveu que haurà d'aplicar-se sense devaluació salarial i abans del 31 de desembre del 2025. A més, reforça la desconnexió digital i el registre horari. Quines són les claus de la reforma?

El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

L'enverinat debat sobre la reducció de la jornada laboral va enfrontar primer el govern espanyol i els sindicats amb la patronal i setmanes després ha propiciat una sorollosa topada entre els ministeris d'Economia i Treball. I abans que aquesta mesura tingui el camí lliure, un segon tema, aparentment més senzill d'abordar, amenaça amb complicar de nou les relacions entre agents socials en matèria de mercat laboral.

De tot el temps que tenim quan no treballem en surt el nostre descans, clau per a la salut física i emocional; les cures, imprescindibles per a la sostenibilitat de la nostra societat; i idees creatives que, com Nike o Apple, promouen l’esperit empresarial i la innovació econòmica. Aquests guanys en drets s’han traduït al llarg de l'últim segle en una reducció de la jornada laboral, tant la regulada com la real. Fa poc més de quaranta anys el debat estava en l’escurçament de 44 a 40 hores setmanals, com a part de les reformes laborals promogudes pel govern de Felipe González. Llavors, la patronal s’hi va oposar, argumentant que augmentarien els costos salarials i reduiria la competitivitat. Fins i tot el ministre Boyer en va expressar les seves reserves. Però finalment, amb el suport dels sindicats i la pressió social d’una ciutadania satisfeta amb les reformes laborals aplicades, el govern va aconseguir una implementació gradual de la jornada de 40 hores, i va permetre a les empreses ajustar els processos productius, i representant un important avenç en els drets de les persones treballadores.