Aquest 2021 es tancarà amb una convocatòria de treball públic històrica. El consell de ministres d’aquest dimarts ha aprovat un total de 23.491 places noves a l’administració general de l’Estat amb l’objectiu de construir una administració “més professionalitzada”, apunten des del ministeri de Funció Pública.

Sedició. Insurrecció. Cop d'estat. Traïció a la pàtria. En la seva recerca d'un llenguatge per descriure les protestes al Capitoli, els comentaristes nord-americans recorren a una mena de legalisme extrem. Per demostrar que són progressistes, alguns afegeixen que si els manifestants no fossin de dretes o directament supremacistes blancs, el dispositiu i l'actitud de les forces de seguretat haurien estat d'un altre caràcter. En això últim sembla que tenen raó. El 2011 la policia va detenir 700 manifestants del moviment Occupy Wall Street per ocupar el Pont de Brooklyn. Més recentment, durant les protestes contra l'assassinat de George Floyd, els antiracistes es van trobar amb un mur de tropes de la Guàrdia Nacional bloquejant l'accés al Memorial de Lincoln. Als trumpistes, en canvi, els van obrir el pas perquè ocupessin el Capitoli enmig d'una sessió clau.

“En els anys més recents s’han portat a terme per part de l’Estat pràctiques recentralitzadores i constants negatives a les peticions de diàleg de les institucions catalanes [...]. Tanmateix, aquest escepticisme raonat amb base empírica no impedeix plantejar canvis que suposessin un salt important de l’autogovern”. Aquest és un dels fragments de l’últim informe sobre les relacions intergovernamentals de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA), el centre de recerca vinculat al Govern que la passada legislatura va ser l’artífex d’algunes de les idees principals sobre la desconnexió. En el seu últim estudi fa un repàs de l’actual model territorial i inclou una proposta d’encaix de Catalunya a l’Estat. Això sí, prèvia reforma de la Constitució per blindar competències, atorgar un model de finançament i un poder judicial singulars, i potenciar la representació exterior de Catalunya.

El primer trimestre de l'any Catalunya tenia 77.478 milions d'euros de deute públic, l'equivalent al 34,4% del seu PIB. Aquest percentatge d'endeutament és el més baix, segons el registre del Banc d'Espanya, des del 2014, quan el passiu català es trobava al 32,8% del PIB. Des d'aleshores no havia baixat del 34,8%. En xifres absolutes, són 262 milions d'euros menys de deute al març que el desembre passat. Val a dir, però, que si es compara amb el 2014 Catalunya acumula 13.012 milions d'euros més de deute, però en percentatge del PIB ha caigut perquè aquest indicador ha avançat més.

Nou màxim històric del deute de les administracions públiques a Espanya. Al tancament del mes de març va arribar als 1,161 bilions d'euros (3.371 milions d'euros més) i representen el 97,78% del PIB espanyol. Així consta en els càlculs que el ministeri d'Economia ha inclòs en la la projecció del PIB del pla pressupostari 2018-2021. En qüestió d'un any, l'increment del deute ha estat de 35.478 milions d'euros.

La falta de funcionaris –accentuada a Catalunya–, els descuits anuals dels ciutadans que no pensen en la documentació a l'hora de planificar les vacances i l'expiració de la primera tongada de DNI electrònics s'han combinat aquest estiu per complicar la vida a qui hagi de renovar la documentació. Segons dades de la Policia Nacional durant l'any, de mitjana, s'expedeixen uns 4.200 DNI al dia a Catalunya. Aquests dies en fan o en renoven entre 8.100 i 8.200, a banda d'uns 1.900 passaports. "Cada any quan arriben aquestes dates ens trobem amb el mateix problema", diuen des de la Policia Nacional. Però aquest any és pitjor i el que ve encara ho podria ser més.

La Generalitat va tancar el primer trimestre del 2017 amb un dèficit de 368 milions d'euros, que equival a un 0,17% del producte interior brut (PIB) de Catalunya, segons les dades publicades aquest dimarts pel ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

El Parlament Europeu qüestiona els cabals ecològics del Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre (PHE) en l'informe que estan enllestint els eurodiputats que van visitar Catalunya el 8 de febrer. Segons l'esborrany a què ha tingut accés l'ACN, l'Eurocambra "recomana la realització d'un estudi en profunditat" sobre els "cabals ecològics" de les "àrees protegides" i "demana a la Comissió Europea que vigili de prop" si compleix la legislació comunitària.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va anunciar la setmana passada en el marc d'un nou paquet de mesures d'austeritat de la cambra que reduiria fins a 5 el nombre de cotxes oficials. Una iniciativa que no ha pres encara la Generalitat, que concentra 78 vehicles sense tenir en compte els d'organismes oficials amb autonomia financera, com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'Oficina Antifrau o la Sindicatura de Comptes. Conèixer la xifra total suposa una tasca titànica, ja que les administracions són reàcies a facilitar-les al·legant sovint raons de seguretat.