L'epidèmia de l'obesitat no deixa de créixer arreu del món i ja s'ha convertit en la primera forma de malnutrició a escala mundial. Mil milions de persones pateixen obesitat arreu del món, segons assegura un estudi publicat aquest divendres a la prestigiosa revista The Lancet que ha comptat amb la col·laboració de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En poc més de trenta anys el nombre de persones que pateixen aquesta patologia s'ha duplicat entre els adults i s'ha multiplicat per quatre entre els més joves de dinou anys.

Durant anys, només s'alimentava de patates fregides industrials. A vegades, però, menjava una mica de pa de motlle, que, molt ocasionalment, acompanyava de salsitxes o de pernil. No volia menjar, de cap manera, fruita i verdura. Aquests mals hàbits alimentaris han provocat que un adolescent britànic de 17 anys s'hagi quedat pràcticament cec.

La humanitat està aconseguint reduir cada cop més la fam al món, però alhora, i paradoxalment, l'alimentació desequilibrada s'està disparant de manera alarmant, amb la qual cosa l'obesitat ja no és només un problema dels entorns urbans dels països industrialitzats, sinó també de les àrees rurals d'arreu, especialment dels països en vies de desenvolupament o amb un baix nivell de renda. En quaranta anys (del 1975 al 2016), el problema s'ha generalitzat, segons un ampli estudi internacional que acaba de publicar la revista 'Nature' després de fer un seguiment a 112 milions de persones en 200 països. La ràpida expansió, sobretot en les tres últimes dècades, dels productes processats i ultraprocessats, juntament amb la generalització de l'estil de vida urbà també a les zones rurals (mecanització de la feina, sedentarisme, mobilitat en vehicle), són les causes d'aquest veloç augment global de l'obesitat, que de fet s'ha disparat més on la intuïció fa pensar que no toca: a les zones pobres del camp.

Cada any, com a mínim, 2,9 milions de persones d’arreu del món moren per l’obesitat o el sobrepès. Són dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que apunta que el fenomen ha arribat a proporcions epidèmiques a nivell global. De fet, tant és així que, en la majoria de països del planeta, tant l’obesitat com el sobrepès acaben amb més vides que la fam. Els experts adverteixen que es tracta d’un problema que creix: des del 1975, per exemple, la taxa d’obesitat mundial s’ha triplicat, i els pronòstics actuals no són optimistes. A més, s’ha experimentat un canvi significatiu: abans es considerava un problema que afectava només societats amb ingressos alts; ara, en canvi, ja involucra -i cada cop més- societats menys desenvolupades.

Havia estat la imatge de la malnutrició i de la crisi humanitària que viu el Iemen des de fa més de dos anys i mig. Ara, l'adolescent iemenita Saida Ahmed Baghili està irreconeixible. Fa tot just un any pesava tan sols 11 quilos i estava ingressada a l'Hospital d'Al-Thawra, a la capital del país, Sanà, on rebia un tractament per combatre la malnutrició, realment severa, que patia. Avui, triplica aquesta xifra i pesa 36 quilos, segons ha explicat el seu pare, Ahmed Baghili, a l'agència Reuters, que recull la seva història.

La recent escaramussa arran de l’informe del Síndic de Greuges sobre la malnutrició infantil a Catalunya té molts possibles angles d’anàlisi. Aquí només en ressaltaré un parell que apunten al caràcter dual de la disputa sobre la malnutrició a Catalunya.

Els grups parlamentaris de l'oposició PSC, PP, ICV-EUiA i C's forçaran la convocatòria de la diputació permanent del Parlament aquest mes d'agost amb l'objectiu de demanar les compareixences de la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, d'Ensenyament, Irene Rigau, i d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. Els partits volen explicacions sobre l'informe que ha presentat el Síndic de Greuges aquesta setmana i que assegurava que al voltant de 50.000 nens catalans tenen "greus" privacions alimentàries fruit de la pobresa de les seves famílies i 751 menors de 16 anys pateixen desnutrició, amb una mitjana d'edat de quatre anys i el 25% d'ells, nadons.

El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha qüestionat aquest dijous les prioritats de despesa d'algunes comunitats autònomes i ha assegurat que és "més important garantir la nutrició dels nens que seguir tenint una televisió autonòmica".