Diu la saviesa popular que caminar després de dinar ajuda a alliberar la ment i facilita la digestió. I tot això és cert, però la ciència ha anat més enllà i ha demostrat que fer una passejada d'un quart d'hora després de cada àpat pot reduir el nivell de sucre a la sang, que ajuda al seu torn a evitar complicacions com la diabetis tipus 2. I encara hi ha més coses: les últimes investigacions demostren que fins i tot una caminada de pocs minuts pot activar aquests beneficis. En un estudi recent publicat a la revista Sports Medicine, un grup d'experts van analitzar els resultats de set investigacions que comparaven els efectes d'estar assegut amb els d'estar dret o caminar pel que fa a indicadors de salut del cor, com els nivells d'insulina i de sucre a la sang. El resultat a què van arribar és que caminar lleugerament després d'un àpat, encara que sigui tan poca estona com entre dos i cinc minuts, té un impacte força significatiu en els nivells de sucre a la sang. “Hem pogut veure que cada pas, per petit que sigui, té beneficis en la nostra salut”, explica l'especialista Kershaw Patel, cardiòleg preventiu de l'Hospital Metodista de Houston.

És conegut per tothom el que passa quan els infants es troben còmodes en un lloc. Sense esperar-ho comencen a succeir coses, coses que només es produeixen en aquest indret; màgia per als petits i per als grans que els acompanyen.

Sovint es pensa que, com en tot, quan s’abaixa el ritme en el joc els nins manquen de l’energia suficient per poder donar el cent per cent del que les expectatives preveuen. Com a la vida diària, ben igual que quan per les rutines imposades a la vida no es pot complir amb la talla esperada, que és el que s’espera de nosaltres per part de la societat i la família, quan els nins juguen passa el mateix. Eterns mínims imposats. Paradigmes establerts.

Després d‘un període en què la manca de moviment ha marcat el nostre dia a dia en l’àmbit familiar, a les escoles i a la societat en general, amb un confinament que mai hauríem pogut ni imaginar, és moment de repensar les maneres de fer, reflexionar sobre el que hem viscut i el que podem millorar per al futur dels nostres infants. Aquesta reflexió ens pot dur a un posicionament crític en el plantejament de molts àmbits, com ara l’educatiu i la seva tendència a una educació estàtica, guiada i poc vivencial.

Diuen Las Ruinas que l'amor és gran a Suècia, sigui la d'Escandinàvia o la de Vilanova i la Geltrú, on resideix l'esperit de les sueques nostrades, les que vesteixen de licra enganxada a la pell, porten els cabells pintats de colors i combaten el desencís a cop de guitarra. Faldilles, soroll i espardenyes blaves i grogues, Les Sueques han tornat i miren cara a cara l'acció des de tots els vessants possibles.

Amb poc material i ben fàcil d'acnseguir podem fer unes anelles per els més petits i les més petites. Aquestes anelles ens permetran descobrir-ne les seves possibilitats... Som-hi!

L'alcalde de Vic i exdirigent d'Unió, Josep Maria Vila d'Abadal, ha protagonitzat aquest dissabte al municipi de Vidrà l'acte fundacional del Moviment Demòcrata Català, una plataforma que enarbora els principis de l'humanisme, la defensa del territori i la independència de Catalunya. Un retrat de Manuel Carrasco i Formiguera −símbol d'Unió assassinat per les tropes franquistes− presidia l'escenari on s'ha celebrat l'acte, que ha comptat amb l'assistència com a convidats d'Oriol Pujol (CDC), Alfons López Tena i Uriel Bertran (Solidaritat), entre altres.

Les aigües al PSC es tornen a moure. El proper 30 de juny es constituirà a Sant Feliu de Codines un nou moviment polític que es dirà Avancem, impulsat per dirigents socialistes com Joan Ignasi Elena o Fabián Mohedano, però també per independents i persones pròximes a altres formacions. L'objectiu, segons han explicat els seu promotors a l'ARA, és impulsar una gran aliança catalana de progrés, que agrupi tota la gent d'esquerres de Catalunya superant les fronteres dels partits. Entre d'altres coses, defensen que l'esquerra no pot eludir el debat sobre el dret a decidir i aposten per tendir ponts amb l'esquerra nacional sobiranista. Davant la crisi, també exigeixen polítiques contundents de defensa de l'estat del benestar.