El govern espanyol supera una nova prova de foc, però a mitges. D'una banda, veu com la seva reforma fiscal prospera definitivament sense patir grans modificacions –el PP ha intentat fins a l'últim moment deixar-lo en paper mullat–. De l'altra, ha d'assumir que aprovar un impost extraordinari a les energètiques és gairebé una missió impossible després que Junts i el PNB, dos dels socis habituals, s'hagin aliat aquest dijous amb el PP per vetar una pròrroga de l'actual gravamen. D'aquesta manera, tot i que l'executiu de Pedro Sánchez té intenció d'aprovar-ne un de nou, tal com s'ha compromès amb els seus socis d'esquerra, arribarà ferit de mort al Congrés dels Diputats.

L'executiu de Pedro Sánchez no només té la intenció d’aprovar abans que acabi l'any l’equiparació del dièsel amb la gasolina, una mesura que suposa uns 1.000 milions d’euros addicionals i que va caure durant la tramitació de la reforma fiscal, sinó que també s'ha compromès a tirar endavant el gravamen extraordinari a les energètiques. Totes dues mesures podrien aprovar-se en el consell de ministres extraordinari del pròxim 23 de desembre, just abans de Nadal.

Després d’un estira-i-arronsa agònic, el govern espanyol ha aconseguit tirar endavant tant el tipus mínim del 15% en l’impost de societats per a les grans multinacionals com el paquet fiscal amb reformes, ajustos i també rebaixes d’impostos i complir, així, amb Brussel·les. Tot plegat suposa un baló d’oxigen per a l’elaboració d’uns nous pressupostos generals de l'Estat, tot i que ha quedat lluny de les aspiracions que PSOE i Sumar, els dos membres del govern, van fixar negre sobre blanc: no hi haurà impostos als iots ni als cotxes de luxe, tampoc s'acaba amb el règim fiscal especial de les socimis, l'IVA dels pisos turístics no s'incrementa, no es toquen les exempcions vinculades a les assegurances privades i l'impost a les energètiques és, ara per ara, un “compromís”.

La volatilitat de la política espanyola s'explica pel fet que un dia somrigui a Pedro Sánchez pel fracàs d'Alberto Núñez Feijóo en l'intent de vetar Teresa Ribera a Europa i l'endemà pugui quedar seriosament tocat. Cara i creu aquest dijous: l'empresari Víctor de Aldama l'ha esquitxat amb una declaració explosiva a l'Audiència Nacional –caldrà veure si en té proves–, cosa que el PP vol esprémer; en canvi, en una votació crucial al Congrés el president espanyol n'ha sortit victoriós. El PSOE agafa oxigen després d'un acord a última hora amb Podem per donar llum verda a la reforma fiscal, amb 178 vots a favor i 171 en contra. El paquet de mesures ha tensionat l'última setmana les relacions amb els seus socis habituals, atès que el dels impostos és un terreny propici al xoc entre l'esquerra –Sumar, ERC, EH Bildu, Podem i BNG– i la dreta —Junts i el PNB—. El pacte inclou que s'obrirà una comissió negociadora amb aquests partits per elaborar un impost a les energètiques que satisfaci a totes les parts.

Podem és l'últim escull del paquet fiscal que el govern espanyol confia a aprovar aquest dijous. La formació lila encara no confirma el seu suport a les mesures fiscals que es voten a la cambra baixa espanyola i el motiu és l'impost a les energètiques. Les negociacions amb el PSOE continuen obertes –el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, negocien directament amb Ione Belarra–, però quan falten poques hores per votar la reforma, no avancen. "Encara no hi ha acord i estic molt preocupada", ha manifestat Belarra aquest dijous al matí, en declaracions a TVE. Davant aquesta situació, Montero ha volgut comparèixer per deixar clar que el PSOE "complirà amb els compromisos i acords amb tots els partits". Una manera de garantir als partits d'esquerres, d'una banda, que hi haurà impost a les energètiques; i a Junts i PNB, de l'altra, que aquest impost no serà molt agressiu per a les empreses.

En una tarda-nit-matinada insòlita a la comissió d'Hisenda aquest dilluns, van confluir els mals de la complexa legislatura que Pedro Sánchez afronta al Congrés. Es podria resumir en tres característiques: que Junts té la paella pel mànec, que la majoria que va permetre la seva investidura és plurinacional i no d'esquerres i que la formació de Carles Puigdemont i ERC mantenen una lluita fratricida pel valor dels seus set diputats. No per anunciats i sabuts aquests tres atributs de la legislatura va ser menys sorprenent el caos que es va desfermar en la votació de la reforma fiscal del govern espanyol, que va posar de manifest de nou un excés de confiança de la vicepresidenta primera, María Jesús Montero. "Fins al dijous tenim moltes hores per arribar a acords amb les forces parlamentàries", ha defensat el president espanyol des del Brasil aquest dimarts. Sánchez ha tret ferro així al darrer episodi de la cambra espanyola i ha defensat la majoria plurinacional perquè és millor, ha dit, que no poder articular cap suport suficient, en al·lusió al PP.

Després d'una insòlita comissió d'hisenda que es va allargar fins a la una de la nit, el paquet fiscal del govern espanyol haurà de passar una última prova de foc al ple del Congrés dels Diputats d'aquest dijous. La votació es torna a presentar agònica, sobretot perquè les mesures fiscals que van prosperar aquest dilluns dilueixen molt la reforma fiscal que vol el govern. L'executiu de Pedro Sánchez, però, confia en poder reforça-la.

El govern espanyol ha estat incapaç, per ara, de tirar endavant la reforma fiscal en els termes en què l'havia plantejat. Tot i que la comissió d'hisenda del Congrés dels Diputats ha avalat in extremis el dictamen amb la directiva europea perquè les grans multinacionals paguin un tipus mínim del 15% sobre l'impost de societats, les esmenes que aquest dilluns han prosperat deixen en paper mullat les aspiracions que l'executiu havia dipositat en el paquet fiscal.

Fa més de dues setmanes que el govern espanyol intenta desencallar la transposició de la directiva europea del tipus mínim efectiu del 15% en l’impost de Societats, però també una reforma fiscal. Aquest dilluns tindrà una nova oportunitat a la comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats, que ja s’ha ajornat dos cops per la falta de suports, cosa que posa en evidència la fragilitat del bloc d’investidura.

El govern espanyol negociava in extremis amb els socis d'investidura per intentar salvar la reforma fiscal i la transposició europea d'un tipus mínim del 15% de l'impost de societats que s'havia de votar aquesta tarda a la comissió d'Hisenda del Congrés. Però ha preferit ajornar una altra vegada —ja ho va fer dilluns— la sessió i donar-se més marge. La fragilitat de Pedro Sánchez torna a posar-se de manifest a la cambra baixa. Ara, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), tindrà fins al dilluns de la setmana que ve per lligar els vots dels socis d'investidura i intentar salvar tant la iniciativa europea, com el nou paquet fiscal.

A la reforma fiscal del govern espanyol no li paren de sortir detractors. Aquest dimecres el sector immobiliari ha sortit en tromba contra una de les mesures fiscals que el PSOE i Sumar han posat damunt la taula: acabar amb el règim fiscal especial que ara tenen les societats anònimes cotitzades d'inversió en el mercat immobiliari (socimis). Aquests vehicles d'inversió tenen un tracte fiscal molt favorable des de fa anys.

El govern espanyol ha aconseguit desencallar un acord per mantenir l'impost extraordinari a la banca, i també tirar endavant un seguit d'ajustos fiscals, però haurà de buscar un pla alternatiu si vol mantenir l'impost que afecta el sector energètic. Aquest és el resultat després de la negociació a contrarellotge entre el ministeri d'Hisenda (PSOE), Junts i el PNB per salvar els dos gravàmens especials i complir amb la reforma fiscal compromesa amb Brussel·les i inclosa al Pla de Recuperació.

El nou govern valencià del PP i Vox ha anunciat aquest divendres la bonificació en un 99% de l'impost de successions i de donacions en el cas que la transmissió es realitzi en benefici de fills, cònjuges i pares. La decisió se suma a l'adoptada aquesta setmana pel Govern balear perquè el tribut es deixi d'ingressar en els mateixos casos i també entre avis i nets. A més, a les Illes, en les herències entre germans i entre oncles i nebots l'impost es reduirà en un 50% si no hi ha descendents directes, i en un 25% en cas contrari.

La proposta socialista perquè la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 inclogui una bonificació del 99% de l'impost de successions a les empreses familiars que facturin més de 10 milions d'euros protagonitza un nou desencontre entre els quatre partits que conformen el govern valencià.

Aquesta setmana els despatxos d'alguns ministeris han hagut de retre comptes a la Comissió Europea. El motiu: una nova visita dels tècnics europeus que vetllen pel compliment del pla de recuperació i l'execució dels fons europeus. "És robust", el qualifiquen fonts comunitàries. En línies generals, Brussel·les aprova les reformes fins ara desplegades per l'executiu de Pedro Sánchez i que tenien com a compensació l'arribada dels fons europeus antipandèmia. "Els primers símptomes de la reforma laboral són positius", ha exemplificat el vicepresident executiu per a una Economia al Servei de les Persones, Valdis Dombrovskis, aquest dimecres al matí. Alhora, ha recordat que "hi ha altres reformes en curs" vinculades a l'arribada dels diners. Dues d'aquestes són la reforma fiscal i la segona part de la reforma de les pensions.

El catedràtic Guillem López Casasnovas és segurament la persona que ha participat en més comissions d’experts de tot Espanya. Recorda com va participar en una sobre la seguretat social quan Eduardo Zaplana era el ministre del ram, fa gairebé 20 anys. També en una de la llei de dependència (època Pedro Solbes), i sobre la reforma sanitària, la reforma educativa, la reforma del finançament autonòmic, les balances fiscals... "Porto moltes comissions i molts anys, i la cosa canvia molt poc", lamenta. L’última comissió és la de la reforma fiscal, encarregada pel ministeri d’Hisenda. Un document de gairebé 800 pàgines de propostes que, segons apunta Casasnovas, quedarà en no res.

Després d'onze mesos de feina, el comitè d'experts del govern espanyol per a la reforma fiscal ha enllestit una proposta amb cara i ulls. El grup, liderat pel catedràtic Jesús Ruiz-Huerta, ha lliurat aquest dijous a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària. És un document de gairebé 800 pàgines en què no només es revisa l'actual sistema fiscal espanyol, sinó que també s'hi recullen quins són els deures pendents, segons els experts, per millorar-lo: tocar la fiscalitat mediambiental, l'impost de societats o la tributació de l'economia digital, així com l'harmonització d'alguns tributs cedits a les comunitats autònomes.

Hi ha tres fils que uneixen l'exlíder laborista Jeremy Corbyn amb el senador americà Bernie Sanders. Tots dos es van veure empesos a fer un pas al costat en la seva carrera política per la presidència del Regne Unit i els Estats Units, respectivament. Tant l'un com l'altre busquen, des de l'esquerra, tornar a l'essència de la socialdemocràcia. Per últim, Corbyn i Sanders han mostrat públicament la seva poca simpatia cap a Margaret Thatcher i les polítiques que la Dama de Ferro va desplegar a la dècada dels 80 a la Gran Bretanya i que van posar els fonaments de l'hegemonia econòmica actual.

Si hi ha una caixa dels trons en un govern, aquesta és la de la fiscalitat. En el cas espanyol fa anys que aquesta no s'obre o, com a mínim, no del tot. Ara, però, l'executiu, i en concret el ministeri d'Hisenda, té damunt la taula dos compromisos que capgiren la situació: el de la reforma fiscal, d'una banda, i el d'un nou model de finançament autonòmic, de l'altra. Si bé totes dues qüestions estan lluny de donar-se per tancades, formen part de la llista de deures que el govern espanyol té aquest 2022 en matèria fiscal.

"El govern de la recuperació". Així va presentar Pedro Sánchez els canvis dins l'executiu espanyol del mes de juliol i així encara una tardor en què, malgrat que la pandèmia continua escampant algunes incerteses, el terreny econòmic jugarà un paper imprescindible per apuntalar, precisament, la sortida de la crisi el 2022 i una plena recuperació el 2023, com el mateix Sánchez ha fixat en el calendari. Ara per ara, l'executiu treu pit d'una primavera econòmica amb un creixement del PIB millor del previst –va augmentar un 2,8% el segon trimestre– i d'un mercat laboral que sembla aguantar el xoc econòmic: amb un atur que cau dia a dia i amb una xifra descendent de treballadors que continuen acollits a un expedient de regulació temporal d'ocupació. També s'aferra als 10.000 milions d'euros de fons antipandèmia europeus que poden arribaran abans que s'acabi l'any, i que serviran per "impulsar" el creixement.