Com més altes són les expectatives, més augmenta la possibilitat d’una decepció. I l’expectativa de sentir el musical de Leonard Bernstein West Side Story al Liceu, en un concert dirigit per Gustavo Dudamel (que ja s’havia encarregat de conduir la banda sonora de la pel·lícula de Spielberg el 2021), era a dalt de tot. Per això hi vam entrar enjogassats i en vam sortir emocionats, perquè crec que cap dels espectadors que érem al Liceu dimarts al vespre oblidarem mai aquest West Side Story. 

La icònica actriu porto-riquenya Rita Moreno ha descrit en una entrevista l'actor Marlon Brando, amb qui va tenir una relació de prop de vuit anys, com un "mal home quan es tractava de dones". Durant la conversa, assegura que la va "maltractar de moltes maneres". La intèrpret ha fet aquestes declaracions en una trobada amb la també actriu Jessica Chastain en un nou lliurament de la sèrie d'entrevistes Actors on actors, de la revista Variety, en què ha donat detalls de la dinàmica de la parella quan estaven junts.

"La meva cita preferida és d'una anarquista nord-americana anomenada Voltairine de Cleyre", diu Tony Kushner (Nova York, 1956). Estem parlant en un banc d'una zona tranquil·la de Central Park, a Nova York, just darrere de l'estàtua de William Shakespeare. Kushner és un citador entusiasta que apel·la a figures famoses i obscures del passat com si fossin vells amics. La frase en qüestió, que potser és de De Cleyre o potser no i que pot ser o no ser exactament com la cita Kushner, ara és una de les meves cites preferides de Kushner: "Atreveix-te a participar en el gran error històric del teu temps".

El títol d’aquest article és el títol d’un desig impossible. El dia 10 de desembre s’estrena West Side story, el film de Steven Spielberg que reinventa la història imaginada fa seixanta anys per la conjunció meravellosa de les ments brillants i fecundes de Leonard Bernstein, Stephen Sondheim, Jerome Robbins, Ernest Lehman i Robert Wise. Quines ganes boges tenim tots de veure-la. I que bonic seria poder-la gaudir a la pantalla de la sala gran del cinema Aribau de Barcelona, la sala on es va estrenar el film original, el dia 28 de febrer de 1963. Tindria alguna cosa màgica, un homenatge al cinema, al temps transcorregut, a la vigència de les sales de cinema, a la necessitat de mantenir-les, de gaudir-les, d’omplir-les de llum. Seria com una llicència poètica, un llampec d’esperança, una treva humanista. Però, llàstima, llamps i trons, això no serà possible perquè, si tot va com ha d’anar, la primera setmana de desembre la sala gran de l’Aribau s’haurà reconvertit en un teatre on s’hi representarà el Hamlet dirigit per Oriol Broggi.

Des de la seva estrena el 1957 a Broadway, West Side story s’ha representant ininterrompudament arreu del món. Tot i això, l’última vegada que es va poder veure el musical de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim a Barcelona va ser el 1997, en la versió que va fer-ne Ricard Reguant per al Teatre Tívoli. Ara, una nova producció a càrrec de Som Produce arriba a la capital catalana després d’haver fet temporada al Teatro Calderón de Madrid. Es tracta d’un espectacle de grans dimensions –tot el material i l’escenografia viatgen en sis tràilers– amb un equip artístic format per més de 60 persones i una orquestra d’una quinzena de músics en directe. Del 20 de desembre al 16 de febrer, West Side story farà parada al Teatre Tívoli amb Javier Ariano i Talía del Val als papers dels protagonistes, Tony i María.

¿Revisionisme cultural i censura en l’era del Me Too o un petit ajustament necessari per fer fluir l’espectacle amb més agilitat i adaptar-lo al segle XXI? La premsa especialitzada dels Estats Units, i també alguna de generalista britànica com The Times i The Telegraph, s’han fet aquesta pregunta després que aquesta setmana els aficionats al musical descobrissin, amb un punt d’escepticisme si més no, que la nova producció de Broadway de West Side story ha suprimit la cançó I feel pretty i el número de ballet Somewhere.

Rachel Zegler serà la Maria i Ansel Elgort serà el Tony. Steven Spielberg ja té la parella protagonista de la nova versió de 'West Side story'. La jove actriu colombianoamericana, de 17 anys, encarnarà el personatge que va interpretar Natalie Wood en la cinta del 1961, per donar la rèplica a Ansel Elgort, que ja havia estat confirmat anteriorment.

Un home, un país i una era es van unir amb Leonard Bernstein. Després de 150 anys d’inseguretat en un país amb la mirada posada en la cultura europea, el Nou Món va trobar un líder. Compositor, director d’orquestra, pianista i estrella mediàtica, Bernstein va ser el músic del segle americà. Atrevit i arrogant, tendre i sentimental, algú amb qui costava treballar per la seva desesperació per complaure. Les qualitats de Bernstein eren també les dels Estats Units. Va néixer fa 100 anys, el 25 d’agost, i els seus èxits semblen ara irrepetibles. Qui podria escriure avui West Side story? Qui podria unir Brahms i els Beatles a la televisió i aconseguir milions d’espectadors? A quines al·lusions polítiques de l’esquerra dedicaria una revista de Nova York una portada el 2018? Mai hi haurà un altre Bernstein, però el seu llegat és clar i segur. Quan va morir, el 1990, va deixar-nos l’encàrrec d’escoltar música de tot tipus amb un entusiasme infinit, de crear noves obres i de fer reviure les antigues, d’intentar que la cultura fos accessible per a tothom.

Steven Spielberg, que acaba d'estrenar amb èxit 'Los archivos del Pentágono', ja ha decidit quines seran les seves noves pel·lícules. Primer rodarà una nova entrega d'Indiana Jones, la cinquena, que tornarà a comptar amb Harrison Ford de protagonista. Després, el director firmarà el seu primer musical, un 'remake' del clàssic 'West side story'.

L'Aribau Cinema celebrarà els 50 anys el 7 de desembre amb una projecció especial del clàssic musical 'West Side Story', la pel·lícula que va inaugurar les projeccions de la sala el 1962. El musical va tenir un èxit aclaparador: va estar en cartell durant 96 setmanes i van passar per taquilla un total de 795.125 espectadors.

Hollywood sempre ha tingut predilecció pels musicals. Però mai cap ha deixat una marca inesborrable com West Side Story: una adaptació d'una obra teatral que va aconseguir al cinema l'èxit que li va faltar a Broadway. I ara celebra cinquanta anys de vida.